Va de càrrecs i de regeneració

Aquesta setmana, després de parlar del cas Millet i del cas Pretòria, s'ha difòs la llista de càrrecs de la dona del president de la Generalitat, Anna Hernández. Aquesta llista, amb algunes imprecisions i/o incorreccions, ha estat motiu de resposta dels socialistes per constar càrrecs que no són i càrrecs "obligats". La ciutadania pot pensar que tant de càrrec en una sola persona -sense entrar en la quantitat de sous que tingui- no pot ser bo, perquè l'eficiència d'aquesta persona serà inversament proporcional al nombre de càrrecs que tingui, i implicarà la contractació de subordinats que facin la feina per ella, inevitablement.

Avui El Periódico publica una notícia sobre la confrontació entre PSC i CiU per aquesta llista, amb una nova llista, aquesta amb els 41 càrrecs que Felip Puig, qui va denunciar els càrrecs d'Anna Hernández, va tenir entre 2001 i 2003, sent conseller de la Generalitat.

Tot plegat és un despropòsit. Quan els dos grans partits catalans es veuen embolicats en escàndols de corrupció, sense que hi hagi sentència en cap d'ells, s'engega la maquinària d'atac entre ells, camuflada amb el vestit de la bona voluntat política, i comencen els missatges a la premsa per mostrar a la ciutadania que uns són pitjors que els altres, o que uns són millors que els altres, segons com es miri. L'any vinent hi ha eleccions i no sembla que la cosa vagi enrere durant els propers mesos.

Després esperen que ens creguem les paraules sobre la voluntat de canviar la forma de fer política.

+ GNU FDL