dimecres, 25 de juliol del 2012

20 anys de #Barcelona92

Barcelona '92: Pulseres acreditatives quan La Lira vam participar a la inauguració dels Jocs OlímpicsDia 25 de juliol del 2012. Fa 20 anys en tenia 18 i, tal dia com avui, a l'hora que escric això, tornava de Barcelona de participar com membre de La Lira Ampostina a la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona '92 [video]. Encara tinc les polseres que utilitzàvem per identificar-nos i tenir accés al recinte olímpic, el diploma de participant i, a l'estoig del clarinet, que ja té més de 20 anys, encara hi duc l'enganxina que dúiem. Una gran fita per a Barcelona, Catalunya, Espanya però, també per a La Lira. Vam participar i vam gravar la música que va sonar durant la nostra actuació, junt amb músics de tot Catalunya i els tambors del Baix Aragó.

De records, un grapat. Un o dos anys abans dels Jocs vam poder tocar a l'Estadi Olímpic en unes jornades per a visitants estrangers. Mesos abans de la cita olímpica vam gravar la música que sonaria a l'Estadi, amb el director Josep Pons. El dia de la inauguració vam tocar en directe però, no se sentia per megafonia més que la música gravada. Normal.

Hores d'espera, d'ambient de festa abans de començar. Ja ho vaig explicar en un altre apunt. Els dinars del KFC, calor, calor i calor, els tambors de Calanda, Híjar i poblacions dels voltants que no es cansaven de sonar,... Entrada a l'Estadi, seguint marques al terra que gairebé no es veien, anar tocant, dissimular si miraves allò que succeïa al nostre voltant,... Una marxa ràpida un cop vam acabar i, aturats a l'autopista vam poder veure per la televisió que el peveter ja s'havia encès. És una cosa a la qual t'has d'acostumar. Si participes en un gran esdeveniment, pots dir que hi eres però, no el gaudiràs com espectador. No es pot tenir tot. I no ho canviaria pas.

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 23 de juliol del 2012

Míting el dia de les pubilles #Amposta

Ahir a la nit es va fer la presentació de les pubilles de les Festes Majors d'Amposta. Al final de l'elecció, amb un excés de misteri per part dels presentadors, va fer el discurs l'alcalde. Un discurs-míting, com ens té acostumats. Un discurs on, sense donar noms, va carregar contra el PSC pel tema de la polèmica amb el lloguer de 15.000 euros mensuals del local on es presten els serveis de Rehabilitació i Logopèdia de l'Hospital Comarcal. Una polèmica en la qua prefereixo no entrar, perquè qui té les dades són els partits i veiem que tenim un partit de tennis en marxa i cal veure com acaba. Em va semblar inadequat però, que l'alcalde, després de fer propaganda dels projectes finalitzats i que hi ha en marxa a la ciutat, carregués contra l'oposició perquè fa la seva tasca de control al govern -amb dret d'equivocar-se-. Amb discursos així confirma que alguns es pensen que ells són Amposta, que ells són Catalunya i que criticar allò que fan per a ells és criticar la pàtria.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 19 de juliol del 2012

La carretera a Teruel, a #Fortanete

Fortanete: panoràmica de la carreteraUna imatge del carrer Santa Bàrbara, la carretera cap a Teruel, a Fortanete.

 A sota, una imatge del mateix carrer a finals dels 50, principis dels 60, publicada per l'associació cultural Ontejas. El carrer apareix sense asfaltar. Imatges sempre interessants quan pots comparar com eren abans les coses.

Creative Commons License + GNU FDL

#Fortanete 2012

FortaneteAquest cap de setmana vam passar-lo al poble de mon pare, a Fortanete. Va coincidir que van fer la festa dels pastors dissabte, un dinar popular organitzat per la gent del poble, amb un gran ambient de germanor i de festa. Va acabar el dinar amb l'actuació de la Ronda Asti Queda Ixo -serien com uns Quicos del territori-, amb jotes i altra música popular, anant taula per taula a cantar, cantant també a la gent que era coneguda. Em va recordar quan anava amb la rondalla de Teixidó a tocar al restaurant l'Estany o en alguna boda. Fins i tot la melodia d'alguna de les jotes era la mateixa que la de la lletra "De Roquetes vinc". Al cap i a la fi, la jota ens agermana i amb variants, no deixa de ser jota.

Doncs això, un cap de setmana festiu i per poder estar al meu segon poble, on m'agradaria poder anar més cops a l'any.

Podeu veure unes imatges a Flickr.

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 2 de juliol del 2012

Apoteosi final #FantasmaOpera #LaLiraAmpostina

Acaba un cap de setmana intens, un cap de setmana emocionant. El Fantasma de l'òpera, el musical, a La Lira. començàvem divendres amb una sessió increïble, amb una sala plena a vessar. Seguíem amb dues sessions dissabte, amb un èxit de públic també notable. I hem acabat avui amb una darrera sessió que ha començat una mica més tard perquè hi havia cua per comprar entrades. Una sorpresa molt agradable. I més agradable per a mi, la meva estimada era entre el públic. Si no és prou emocionant la història del Fantasma avui ho ha estat més.

El follet que narra la història (Karol Rovira), assegut a la bastida rebent músics i públic, esperant a començar a contar la llegenda del Fantasma. Els músics al lloc, esperant que comenci l'espectacle, moment de concentració. Comença tot i els temps se succeeixen, un cop més, entre aplaudiments del públic. Cristina (Mari Pau Medina), el Fantasma (Carlos Casóliva), Mar (Gemma Medina), Carlotta (Anna Ortí), Raoul (Xavier Grivé), Firmin (Paco Luis), André (Emilio Miralles) i el cor de La Lira, han anat omplint l'escenari durant l'espectacle. Punts àlgids marcats pels temes d'amor de Cristina, de Cristina i el Fantasma, de Cristina i Raoul, i de desamor, quan el Fantasma es plany pel fet que Cristina tria Raoul, i treu tota la seva ira. Moments humorístics entre els curadors i procuradors i la Primma Donna. Final tràgic que fa emocionar. Emoció perquè és el final i emoció per aquest bonic final ple d'amor de Cristina cap al monstre incomprès. Moment de màxima emoció acompanyat de la potència de la música de la banda. Com deia l'altre dia, la llagrimeta anava per dins. Qui no s'emociona en moments així, amb una música que et posa els pèls de punta, una sala plena de gom a gom, i amb la persona estimada veient-ho, acompanyant-te?

Al final, públic dret ovacionant els artistes, alegria general i foto per al record. I és que això d'aquest cap de setmana és per emmarcar. I si pot ser, per repetir. Perquè ara, qui més qui menos, ja n'ha sentit parlar, ... del Fantasma.

Creative Commons License + GNU FDL