diumenge, 30 de setembre del 2012

Santo Domingo de Silos #viatges

Santo Domingo de SilosDes de Lerma, en molt poca estona et plantes a Santo Domingo de Silos, on hi ha el monestir del mateix nom. Abadia benedictina, del qual només es pot visitar el claustre romànic inferior, la farmàcia, l'antic refectori i l'església. Només arribar, mentre camines per fora del monestir et recorda Poblet, amb aquella muralla que l'envolta. Destaquen del claustre els capitells i els relleus que hi ha a les 4 pilastres del mateix, la porta de les Verges, que comunica amb l'església, testimoni del temple romànic que va existir, el sepulcre del Sant, i l'enteixinat d'estil mudèjar, amb escenes quotidianes de la Castella dels segles XIV i XV. El poble sembla que és un lloc molt turístic per la gran quantitat de restaurants existents. És un poble menut i atractiu.

Sortint de Santo Domingo, molt prop hi ha el parc natural de la Yecla, on es pot recórrer el camí pel congost de la Yecla, un congost estret, on mai no entra la llum del Sol, pel qual passa el rierol El Cauce. El recorregut es fa per una passarel·la instal·lada dins del congost, agafada en ambdues parets -que quasi es toquen-. A sota es pot sentir el soroll de l'aigua i veure l'efecte de l'erosió d'aquesta en la roca. A l'estiu no hi ha gaire aigua, imagino que en època de pluges ha de ser espectacular. Si teniu sort podeu veure algun voltor, ja que tenen els nius a les altures del congost.

I ja des d'allí, es pot anar a Lerma canviant de ruta, passant per Covarrubias i així es tanca la ruta pel "Triangle de l'Arlanza". No vam poder fer una visita exhaustiva però, vam poder gaudir del paisatge urbà, amb les seves cases típiques castellanes, la torre o l'església, així com la riba del riu Arlanza.

Ja sabeu, imatges a Flickr.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 27 de setembre del 2012

Actuació de #LaLiraAmpostina a la inauguració de la terminal BEST

No fa ni una hora que hem arribat de Barcelona. La Lira hem anat a tocar a la inauguració de la nova terminal del Port de Barcelona, la terminal BEST (Barcelona Europe South Terminal). Hi anava el Rei i el President de la Generalitat, a més de la ministra de Foment o l'alcalde de Barcelona. El camí fins la terminal, en el seu tram final, tot d'obres. Una bona superfície al voltant del lloc, ocupada per cossos de seguretat. No cal dir que el recinte encara era més ple de policia.

Hem començat a tocar fora del recinte, amb un temps que amenaçava pluja -de fet, alguna gota ha caigut-, amb ventet que semblava de llevant, a tocar de la mar, quan el gruix de convidats arribava juntament amb els mitjans. Anaven desfilant moltes persones ben vestides, de gala. Algunes s'aturaven i ens fotografiaven. Cas, allò que es diu fer cas, no ens en feien. Érem l'entreteniment previ a la festa VIP.

Al cap d'una estona, potser una hora, ens han fet entrar dins del recinte, passant pel preceptiu control de seguretat. Hi havia un entarimat amb molta gent esperant, amb grans focus il·luminant-los. Hem tocat una mica fins arribar prop d'ells i després ens han fet col·locar en un costat, esperant l'arribada de les autoritats per, suposadament, tornar a tocar. Però, no ha estat així. El Rei ha arribat, al cap d'una estona a sortit del recinte on estaven les autoritats per fer-se una foto, junt amb la ministra i altres, amb els treballadors de Tercat, la filial del grup xinès que l'ha posat en marxa. Han xerrat una estona i després ha arribat el President Mas -venia de la sessió del Parlament-. Xiulets dels periodistes, que eren a 50 metres de l'escena, que han vist com entre l'acumulació de gent i uns quants fotògrafs, es perdien l'encaixada de mans entre el President i el monarca. I nosaltres plantats esperant tocar, aguantant l'airet que refrescava el cos. Al costat nostre, un còctel preparat.

Ha estat ràpid tot plegat un cop ha arribat Artur Mas. Totes les autoritats han pujat en un autobús i han marxat. Els treballadors han trencat files i s'han disposat a gaudir del còctel, i nosaltres hem trencat files, després d'una hora plantats, com si fóssim militars, per marxar cap a casa. Mentre marxàvem, en una carpa adjunta, els veritables VIPs feien la cerimònia real d'inaguració, lluny del "populacho".

En resum. No tenia ganes d'anar a tocar. No m'agraden aquests actes que són cars, pel que costa muntar-los i, l'afegit del cost en seguretat quan hi ha tantes autoritats. Et trobes en un estat policial mentre ets allí dins -cosa que entenc-. I a sobre, tenen la poca delicadesa, per no dir mala educació o menyspreu, de fer-te estar plantat esperant que et diguin quan tocaràs i al final resulta que has estat fent el paperina. No tenia ganes però, la Lira necessita de l'ajuda dels músics i un se sacrifica si pot.

Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 22 de setembre del 2012

Lerma #viatges

Lerma: paradorLerma, ciutat ducal. La ciutat, símbol de la puixança del protegit del rei Felip III, ens rep amb les torres de la colegiata de Sant Pere i del palau ducal, parador de turisme des del 2002. El camí des de San Millán de la Cogolla és relativament curt, per la carretera nacional que uneix Santo Domingo de la Calzada amb Burgos. Des de Burgos, autovia.

Par arribar al nucli històric, a la plaça ducal,  es creua l'arc de la presó, antiga porta de les muralles, després reconvertida en presó. Pujada amunt, amunt, fins arribar a l'àmplia plaça ducal, abans lloc de celebracions privades del duc, ara una gran plaça d'aparcament enfront del palau ducal. El palau, gràcies al fet que és un parador molt nou, pot veure's a la xarxa com era en el seu estat anterior, demacrat sobretot durant la guerra contra els francesos. La restauració, segons es pot llegir, és molt fidel a l'estil arquitectònic de l'època.

Ciutat de convents, també, en té diversos, connectats antigament amb el palau ducal, perquè el duc pogués accedir-hi sense sortir al carrer. Encara es poden veure algunes de les portes i passadissos, o les seves petjades.

La col·legiata, amb voltes gòtiques però, predominada per l'art renaixentista i barroc, sorprèn quan s'entra, ja que el seu exterior és més senzill. Interessant exposició de talles de Crist de diverses èpoques restaurades, així com l'exposició dedicada al duc.

Més a Flickr.

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 17 de setembre del 2012

Júlia, 3 anys #aniversari

17 de setembre, la nostra filla Júlia fa 3 anys. Com diu el tòpic, el temps vola. Però, és que és així. Sembla ahir que naixia i ja la tenim a l'escola. Sembla ahir que era un bebè i ja fa temps que corre per casa, que xerra pels descosits, que canta i balla, i ens fa riure contínuament. Felicitats filla!
Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 16 de setembre del 2012

San Millán de la Cogolla #viatges #sanmillandelacogolla

San Millán de la Cogolla: monestir de YusoAbans de marxar cap a Lerma (Burgos), des de Santo Domingo de la Calzada hom pot allargar-se fins San Millán de la Cogolla per visitar els monestirs de Suso i de Yuso (a la imatge adjunta), ambdós declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997. El camí és curt i agradable, entremig de camps i camps de blat, a l'agost acabats de segar. Nosaltres no vam poder visitar Suso (de dalt). Vam visitar el de Yuso (de baix). Suso, petit, aplega mostres d'art visigòtic, mossàrab i romànic. Ens hagués agradat visitar-lo.

El monestir de Yuso va construir-se al segle XI perquè Suso es quedà petit. Els seus monjos seguien la regla de Sant Benet, tot i que ara l'habiten monjos agustins. El seu estil actual no és el romànic, com es podia esperar, si no que impera el renaixentista i el barroc a causa de les successives reformes. El monestir és conegut també per ser el lloc on es van trobar els primers textos escrits en castellà i en euskera, les "Glosas emilianenses". Es tracta de textos anotats en un còdex llatí en les llengües castellana i euskera, tot i que, com es pot llegir a la Wikipedia, els filòlegs consideren que més que castellà la llengua seria romanç navarro-aragonès.

La visita al monestir, guiada, única forma possible, permet visitar el claustre, l'església, la sagristia, les relíquies de San Millán,... L'església, la qual al mateix temps és església del poble, quan el monestir era benedictí, tenia separada la zona per als feligresos de la zona dels monjos. Aquesta separació, tot i que existeix, ara ja no s'utilitza. Sobta que t'expliquin que un faristol gegant que hi tenen per als llibres de cants, de mides considerables, sigui això, un faristol. I és que en castellà distingeixen entre "atril" i "facistol". La sagristia, barroca, amb terra d'alabastre, permet admirar frescos originals, no restaurats, en un estat perfecte de conservació, gràcies a la capacitat d'absorció de la humitat d'aquest tipus de terra.

Bé, realment la millor forma de conèixer el monestir seria visitar-lo, tot i que al Flickr teniu unes quantes imatges dins de l'àlbum del viatge.

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 10 de setembre del 2012

dissabte, 8 de setembre del 2012

#Google i #Amazon animen el mercat dels #tablets

En poc temps -a Espanya- s'ha animat el mercat de les tauletes o tablets. Primer Google, amb el Google Nexus 7 i ara Amazon, amb el Kindle Fire i Kindle Fire HD, presenten dues tauletes amb unes característiques molt interessants i un preu molt més baix que l'iPad d'Apple i també més baix que el Galaxy Tab 2 de Samsung.

El Google Nexus 7, amb 7", un processador de 4 nuclis de NVIDIA, Android 4.1, només càmera frontal, 1 GB de RAM i 8 GB o 16 GB de memòria interna, connexió sense fils (no 3G) i integració amb Google Play per accedir als diferents continguts de la botiga en línia de Google. Els preus, 199 € el model de 8 GB i 249 € el model de 16 GB.

L'Amazon Kindle Fire HD, amb 7", inclou so Dolby amb uns altaveus de dues vies incorporats, connexió sense fils (no 3G) de doble antena i doble banda, per poder navegar i reproduir continguts HD de forma més ràpida, integració amb la botiga Amazon, la qual inclou espai il·limitat al núvol Amazon per als continguts comprats, integra trucades amb Skype. El processador és de doble nucli. Té sortida HDMI per connectar-lo a la tele. La capacitat, 16 GB o 32 GB, amb un preu de 199 € i 249 €, respectivament. Una opció molt atractiva enfront del Google Nexus 7.

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 3 de setembre del 2012

Canvis al #PSC?

Avui escoltava a la ràdio que el PSC relleva Joaquim Nadal i Miquel Iceta al capdavant del grup parlamentari. El substitut de Joaquim Nadal serà Xavier Sabaté, anterior delegat del govern a Tarragona. Nadal i Iceta seran recol·locats. El primer per ocupar la vice-presidència segona del Parlament i el segon per anar a les llistes de les eleccions europees. Heus ací un exemple de com s'entén la renovació a la política catalana i espanyola. No és prescindir d'algú si no recol·locar-lo per tenir-lo content? Que no poden deixar d'ocupar càrrecs polítics, han de ser polítics professionals tota la vida? La substitució per Sabaté, què voleu que us digui. Recordo que defensava la interconnexió de xarxes l'any 2008 en plena polèmica pel transvasament que volia tirar endavant el govern català. Recordo un estil de fer política adoctrinador i sempre justificant allò que decideix el seu partit, com fan per sistema els polítics del país. Molt de canvi no és, no.

Creative Commons License + GNU FDL

La puta, la Ramoneta i la memòria convergent #independència

Fa uns dies l'ex-president Pujol deia que ja n'hi havia prou de jugar a "la puta i la Ramoneta", referint-se a la relació entre el govern català i l'espanyol. Però, Jordi Pujol no és potser la persona més adequada per dir-ho. Ens ha tingut més de dues dècades fent-ho. Ens va presentar el millor model de finançament per a Catalunya, que va durar quatre dies, i va servir per fomentar el sentiment anticatalà a Espanya amb allò que els catalans no en tenim mai prou. El mateix va passar amb la negociació de l'Estatut a Madrid, ja en mans d'Artur Mas. Per tant, malgrat estar d'acord amb Jordi Pujol, crec que abans de ser tan categòric hauria de reflexionar sobre quina relació ha mantingut amb Madrid, incloses les aliances de conveniència, per exemple amb el PP. Perquè el joc al qual es refereix el President ha estat l'estratègia política de CiU, no només una relació d'estira i arronsa amb Madrid.

Creative Commons License + GNU FDL

Santo Domingo de la Calzada

Santo Domingo de la Calzada: catedralAquest mes d'agost vam visitar terres de La Rioja, Castella, Navarra i l'Aragó, en una ruta amb les parades principals: Santo Domingo de la Calzada, Lerma i Sos del Rey Católico. De passada vam poder visitar San Millán de la Cogolla, Santo Domingo de Silos, Burgos i Pamplona.

Santo Domingo de la Calzada, punt de pas, per ser-hi només una nit. El primer dia és un dia de fer quilòmetres fins la destinació. Amposta-Saragossa-Logroño-Santo Domingo de la Calzada. En arribar et trobes una ciutat no gaire gran, amb un casc antic del qual destaca la catedral i la seva torre barroca separada de la mateixa, anomenada Torre Exenta. Dins de la catedral, com atractiu per als turistes, hi ha un galliner gòtic amb un gall i una gallina, recordant el miracle de la gallina que després de passar pel forn va cantar. La catedral, com moltes, barreja estils arquitectònics, passant pel romànic, el gòtic, plateresc o mudèjar. La portada occidental és d'estil de transició entre romànic i el gòtic. Ho fa pensar l'arc que no acaba de ser de mig punt si no que presenta ja una mica de punta. Dins de la mateixa catedral es poden observar arcs de mig punt, característics del romànic i arcs d'ogiva, característics del gòtic.

Passejant per la ciutat t'adones de la importància d'aquesta en el camí de peregrinació cap a Santiago de Compostela.

Fotos a Flickr.

Creative Commons License + GNU FDL