manelzaera

MySQL en Mac OS X

noreply@blogger.com (Manel Zaera) — Sun, 27 Dec 2009 21:15:00 +0000

El web de desenvolupadors d'Apple conté les indicacions per instal·lar MySQL en Mac OS X. Com sabeu, el fet que MySQL es distribueix, en la seva versió lliure, amb llicència GPL, impedeix que sigui distribuït juntament amb un sistema operatiu privatiu. Cal aleshores instal·lar-lo a banda.

MySQL es pot descarregar des del web del programari, amb versions per a Mac OS X amb plataforma Power PC o Intel, de 32 i 64 bit. El format de descàrrega pot ser un paquet dmg o bé un paquet tar. En el cas provat és un paquet dmg, i cal fer els següents passos un cop descarregat i obert:

Fent doble clic sobre el fitxer mysql-<versio>-<versio-arquitectura>.pkg (ex. mysql-5.1.41.-osx10.5.x86_64.pkg) s'instal·larà el sistema gestor de base de dades.
A continuació es fa doble clic al fitxer MySQLStartupItem.pkg, de manera que cada cop que s'iniciï el sistema s'iniciï MySQL també.
Finalment, es pot instal·lar la icona per accedir a les preferències de MySQL, dins de les preferències del sistema, fent doble clic sobre MySQL.prefPane. S'afegirà una icona a la secció de complements de les preferències del sistema per poder gestionar la configuració de MySQL. Cal reiniciar el sistema perquè sigui operatiu.

Un cop reiniciat es pot establir una connexió a MySQL utilitzant l'usuari root i sense contrasenya. Per fer-ho només cal instal·lar-se alguna aplicació de gestió de MySQL, com phpMyAdmin, o MySQL Workbench (prefereixo aquest).

+ GNU FDL

PHP en Mac OS X Leopard i Snow Leopard

noreply@blogger.com (Manel Zaera) — Sun, 27 Dec 2009 13:49:00 +0000

La versió 10.5 de Mac OS X, Leopard, té ja instal·lat PHP, a més d'Apache, ja inclòs a la versió 10.4, Tiger. Ara bé, PHP no està habilitat i cal modificar la configuració d'Apache per tal que puguin executar-se aplicacions web que utilitzin PHP. Els passos es poden consultar al web Foundation PHP, tot i que aquí els explicaré utilitzant només el terminal. Per tant, primer cal obrir el terminal, anant a Aplicaciones > Utilidades > Terminal. A continuació:

S'edita el fitxer de configuració d'Apache amb vi: sudo vi /private/etc/apache2/httpd.conf. Després d'introduir la contrasenya de root es podrà editar el fitxer.
Cal cercar dins del fitxer la línia que comença amb #LoadModule php5_module i treure el comentari que té al principi.
Es desa el fitxer i se surt de l'editor.
A continuació cal crear el fitxer de configuració php.ini a partir del fitxer per defecte que inclou el sistema amb: sudo cp /private/etc/php.ini.default /private/etc/php.ini.
Només queda iniciar el servidor Apache: sudo apachectl.

Per comprovar-ho, tal com s'indica a la referència d'on he tret aquests passos, es pot crear un fitxer de PHP que cridi la funcion phpinfo(). L'arrel del servidor web és a /Library/WebServer/Documents. Des del Finder cal anar a Macintosh HD > Librería > WebServer > Documents.

Com es pot comprovar, si no feu cap canvi a la configuració de PHP, no es reconeixen les etiquetes que delimiten el codi PHP en el seu format curt <?...?>, i cal escriure en el seu lloc <?PHP...?>. Per poder utilitzar el format curt cal editar el fitxer php.ini copiat abans (cal editar-lo amb sudo i afegir-li permís d'escriptura per al root) i canviar el valor de la propietat short_open_tag d'Off a On. Només quedarà gravar, sortir i reiniciar el servidor Apache.

+ GNU FDL

Còpies de seguretats al núvol

noreply@blogger.com (Manel Zaera) — Fri, 25 Dec 2009 22:47:00 +0000

Via el bloc de Xavier Vidal he conegut un servei de còpia de seguretat a la xarxa que utilitza els serveis web d'Amazon, anomenat Backupify. No és un servei de còpia de seguretat del disc si no que és un servei per fer còpies de seguretat, diàries o setmanals, dels diferents comptes que hom pot tenir a la web. Entre ells es pot fer còpia de seguretat de tots els blocs de Blogger, de Wordpress, de les imatges de Flickr, de Photobucket, de les dades de Facebook, dels documents de Google Docs, de Gmail -ara sense funcionar aquesta opció-, etc.

Com diu en Xavier Vidal, el servei és gratuït per a qui s'apunti abans del 31 de gener.

+ GNU FDL

Incompliments del govern en educació i programari lliure

noreply@blogger.com (Manel Zaera) — Mon, 14 Dec 2009 13:59:00 +0000

Jordi Adell escriu al seu bloc sobre les promeses del PSOE quant a programari lliure, comparant les propostes electorals del 2004 i el 2008, i les recents notícies sobre l'ús de programari privatiu en el programa Escuela 2.0. La promesa de programari lliure sobretot en educació, sanitat i administracions, on és? I el mateix podrem traslladar a Catalunya un cop sapiguem els detalls del programa.

+ GNU FDL

Així és ma filla

noreply@blogger.com (Manel Zaera) — Sun, 13 Dec 2009 14:16:00 +0000

+ GNU FDL

La Marató 2009

noreply@blogger.com (Manel Zaera) — Sat, 12 Dec 2009 23:00:00 +0000

Avui se celebra La Marató de TV3, aquest any centrada en les malalties minoritàries. Es poden fer donatius per diverses vies.

+ GNU FDL

CENATIC i el codi obert

noreply@blogger.com (Manel Zaera) — Thu, 10 Dec 2009 21:24:00 +0000

El CENATIC és un organisme públic que, de forma resumida, promou l'ús del programari lliure en les TIC. En la seva definició utilitzen el terme "fuentes abiertas", referint-se a codi obert, i no a programari lliure. Un organisme així hauria de ser un referent i oferir una informació correcta sobre el tema que promou. En canvi, veig que al Nótame es parla de la diferenciació que es fa a l'apartat de preguntes freqüents del CENATIC, entre programari lliure i codi obert. L'afirmació és que no són el mateix però, a l'hora de diferenciar-los posa característiques que són d'ambdós. Perquè en realitat vénen a ser el mateix, encara que amb un punt de vista ideològic diferent. Si no són el mateix, agafem la definició de programari lliure i les 10 condicions del codi obert i mirem si diuen el mateix o no. En qualsevol cas, si es volen diferenciar cal explicar-ho bé.

+ GNU FDL

El pont del tren de Tortosa

noreply@blogger.com (Manel Zaera) — Wed, 09 Dec 2009 18:16:00 +0000

Per anar des d'Hisenda a la Tresoreria de la Seguretat Social sabreu que cal creuar mitja Tortosa, si aneu a peu. Val a dir que els caps pensants de l'administració podrien posar aquests dos edificis ben prop perquè sovint les gestions en un impliquen gestions en l'altre. Però, el tema no és aquest. Avui La Marfanta informa que les obres per convertir el pont de Renfe en un pont per vianants i bicicletes s'ajornen per al primer trimestre del 2010. I mira que ja ens ho havien venut que es faria això. Ara veurem si el proper trimestre tornem a tenir un ajornament.

+ GNU FDL

Qui pot parlar de drets d'autor?

noreply@blogger.com (Manel Zaera) — Wed, 09 Dec 2009 13:14:00 +0000

L'altre dia en una conversa al Facebook una de les persones que intervenia va comentar, en mode off-topic, que és penós que hi hagi informàtics que opinin i intentin "sentar càtedra sobre les obres artístiques i els drets d'autor". No puc més que sentir-me al·ludit, encara que no he intentat mai sentar càtedra si no opinar sobre els drets d'autor. Puc parlar de drets d'autor?

Els drets d'autor protegeixen la materialització d'idees, és a dir, protegeixen obres intel·lectuals, ja siguin de música, pintura, escriptura,... i fins i tot programes d'ordinador. Comprendreu que els informàtics ens interessem per un camp que ens afecta de ple, no només per allò que desenvolupem si no per allò que utilitzem per desenvolupar-ho. Que no ho fem tots és cert però, ho hem de fer si no volem tenir problemes a l'hora de publicar la nostra feina, ja sigui en un client final, ja sigui directament a la xarxa perquè l'agafi tothom. Entendrà qui s'indigni, que els informàtics podem parlar de drets d'autor.

El moviment contra els drets d'autor en la seva versió restrictiva començà a principis dels 80, amb el projecte GNU. No ho oblidi qui es pensi que és una novetat que ara hi hagi qui demani una protecció diferent de les obres.

Però, és més, autors no són només els informàtics, afegits a l'elit privilegiada de cantants, pintors i altres sota paraigües d'entitats de gestió de drets. Autors som tots algun cop a la vida, i, de fet, autors són els nostres avantpassats, quina cultura i quins coneixements utilitzem, utilitzen els privilegiats, per crear noves obres.

Ho sento a qui li molesti però, tenim tot el dret d'opinar i dir com volem que sigui el model de defensa de la propietat intel·lectual. Perquè no pot ser que ho decideixin només uns per ser qui són o dedicar-se al que es dediquen. I, com deia algú, si a mi em paguen per la feina que faig cada dia, és injust que la feina que fan alguns, per molt bona que sigui, l'estiguin rendibilitzant durant anys i anys, i ho facin els seus hereus, encara fins 70 anys després de morir.

És evident que qui viu d'aquest model de negoci que és posat en qüestió es rebel·li però, és anar contra corrent.

Avui he trobat uns apunts interessants que podeu afegir al text:

+ GNU FDL

Amposta vs Tortosa, un altre cop

noreply@blogger.com (Manel Zaera) — Wed, 09 Dec 2009 09:36:00 +0000

El debat sobre la capitalitat a l'Ebre torna a aparèixer. Segons he llegit ja, a La Via Augusta i a La Marfanta, en el marc de la Fira de Mostres d'Amposta, i en la celebració del Dia de la Comarca, amb la presència del conseller Nadal, l'alcalde va dir que s'oposarien al mapa de vegueries que ha presentat la Generalitat, i que s'aprovarà el proper mes de gener amb la legislació de la divisió territorial de Catalunya.

Durant tota la polèmica del transvasament, en què el consistori no va donar gens de suport al clam social -i sí al partit que governava Catalunya aleshores, a diferència del que faria ara-, la capitalitat de l'Ebre va ser arma política per desfermar el patriotisme enfront del desgast polític d'un govern que mirava més pel partit que pel territori. La campanya "Amposta capital" pretenia ser una gran campanya que havia de lluir-se per Festes Majors.

Sembla que a Amposta si no defenses la capitalitat no ets bon ampostí, igual que si no estàs incondicionalment a favor que cada anys hi hagi bous i més bous per festes. És el recurs fàcil per parlar d'unes coses i no de les altres.

No sé però, si quan les coses no els anaven bé, fa uns anys, va sortir la capitalitat com tema contraposat a l'aigua, què està anant malament ara al partit que governa Amposta per tornar amb aquesta polèmica?

+ GNU FDL

Pa i bous

noreply@blogger.com (Manel Zaera) — Sun, 06 Dec 2009 16:46:00 +0000

A les Terres de l'Ebre mamem els bous des de menuts. Agradin o no, la majoria de pobles celebren espectacles amb bous per festes majors. Els pressupostos de festes tenen una bona partida per fer gaudir els toreros dels pobles. Pobre de l'Ajuntament de no fer-ho. Són uns espectacles que no admeten discrepància, ni que sigui argumentada. Perquè no es pot discutir, no ja si se n'han de fer o no, si no que no es pot plantejar ni tan sols si l'animal pateix. I igual que mamem els bous des de menuts, mamem l'argumentari contra els que no volen que es continuïn fent aquest tipus d'espectacles.

Ara que es planteja una llei per prohibir les curses de braus a Catalunya, que no els correbous, apareixen iniciatives que, volent o no, sembla que associen la iniciativa contra la Fiesta Nacional, amb una iniciativa contra qualsevol tipus de celebració amb bous. Fins i tot veig que es presenten iniciatives al Parlament per blindar els correbous, quan la llei de protecció dels animals catalana ja contempla una excepció per a aquestes festejos -tot sigui dit, els bous en la legislació catalana són animals de segona, per molt que diguem que sense els correbous no existirien-.

Tot plegat, una ració de "Pan y toros", ara que tenim eleccions en menys d'un any i qualsevol argument és bo si es tracta de posar-se a la butxaca els votants. M'agradaria que en altres moments i en decisions més importants per al territori, els partits tinguessin una iniciativa a l'alçada d'aquesta.

Podeu acompanyar el text amb el pasdoble Pan y toros, de Francisco Asenjo Barbieri, inclòs a la sarsuela del mateix nom d'aquest compositor. Perquè el pa i bous és el pa i circ espanyol, sense cap dubte, de la mà del futbol.

+ GNU FDL

Foto al Més Ebre

noreply@blogger.com (Manel Zaera) — Fri, 04 Dec 2009 14:19:00 +0000

El bisetmanari Més Ebre (RSS, Twitter) publica avui una foto que vaig penjar a Flickr d'un "encierro" a Amposta. Ahir em van trucar per dir que la utilitzarien i avui veig a la portada i que va acompanyada pel text cc-by-sa al costat del meu nom. És d'agrair que quan s'agafen fotos un es preocupi per veure sota quines condicions es poden utilitzar i com cal utilitzar-les.

Seria interessant una convenció als mitjans per indicar clarament autoria i llicències, ja que fins ara només s'acostuma a acompanyar la foto del nom de l'autor, si no s'opta per apropiar-se-la o per posar "cedida". Aquesta convenció pot ser molt simple (amb una icona de tots els drets reservats, una de Creative Commons, etc.) i no ocuparia gaire més lloc que el nom que ja es posa al peu de foto.

+ GNU FDL

Google Public DNS

noreply@blogger.com (Manel Zaera) — Fri, 04 Dec 2009 08:36:00 +0000

Qualsevol ordinador connectat a Internet té una adreça IP única associada, un número, del tipus http://74.125.45.100, que és l'equivalent a la nostra adreça de casa -bé, com quan vivim més d'una persona en una casa, pot passar que tots els ordinadors d'una casa o d'una empresa tinguin la mateixa adreça a Internet-. Aquesta adreça numèrica és difícil de memoritzar i, a més, no sempre és fixa, és a dir, que una connexió a Internet pot tenir avui una adreça i demà una altra, com passa amb les connexions d'ADSL des de fa uns quants anys.

El Domain Name System (DNS) és el sistema que permet que en comptes d'escriure adreces numèriques quan volem accedir en algun lloc de la xarxa, escriguem adreces composades per paraules separades per punts, com ara http://www.google.com. Qualsevol connexió a Internet utilitza un servidor DNS per poder traduir noms d'adreces en els números corresponents. Si utilitzeu una connexió ADSL a casa aquests servidors, o bé els tindreu configurats a l'ordinador o bé al router que rep el senyal d'ADSL.

Però, els servidors de noms poden canviar o poden fallar i ens podem quedar sense poder navegar o fer altres operacions per Internet, perquè no tenim memoritzades les adreces IP dels llocs on volem anar. Aleshores és quan, si coneixem servidors DNS alternatius els podem afegir a la nostra configuració de xarxa i mirar si el problema se soluciona -qui no ha configurat algun cop els DNS de Telefónica tot i tenir l'ADSL d'un altre proveïdor?-.

Doncs bé, ahir Google publicava el projecte Google Public DNS, el qual proporciona un servei global de servidors DNS, oferint velocitat i seguretat. Només cal afegir les adreces 8.8.8.8 i 8.8.4.4 com servidors de noms als vostres ordinadors i/o routers, i ja tindreu accés als servidors de noms de Google.

Ahir Genbeta parlava d'un nou pas en la conquesta de la xarxa per part de Google. Potser sí però, almenys com DNS alternatius seran útils, no?

+ GNU FDL

L'Ajuntament d'Amposta millora la ciutat...

noreply@blogger.com (Manel Zaera) — Wed, 02 Dec 2009 21:53:00 +0000

Sí, és cert, l'Ajuntament millora la ciutat. Però, aprofito per, arran d'un article a La Via Augusta, contribuir també amb la meva reflexió. El carrer Verge del Pilar o el passeig del canalet de la Ràpita són obres que estan fent-se i que estan ja força avançades, les quals milloraran de forma considerable aquests dos carrers de la ciutat. I el Parc dels Xiribechs sembla que ha rebut una empenta per encarar la recta final. Però, cal tenir en compte que aquests obres es fan amb els diners del Plan E impulsat pel govern de Zapatero.

A mi el Plan E no em convenç, perquè ha creat una il·lusió, prorrogant la caiguda de l'obra pública i mitigant durant un temps l'afectació laboral. Els ajuntaments, com el d'Amposta, per molt que el seu partit hagi criticat el pla, no han fet cap lleig i bé que han demanat inversions. I ara podem pensar que, algunes de les promeses electorals de l'equip de govern, no s'haurien complit sense el pla de Zapatero. I ara tindríem excuses o no se sabria res de les grans apostes de la legislatura.

Per això, tot i ser crític amb el Plan E, els que se n'han aprofitat haurien de ser més humils i no penjar-se la medalla i, com es llegeix al bloc de La Via Augusta, tenir encara la barra de criticar-lo, com si no anés amb ells.

+ GNU FDL

Microsoft vol que deixeu d'utilitzar IE6

noreply@blogger.com (Manel Zaera) — Wed, 02 Dec 2009 17:25:00 +0000

Com expliquen a Genbeta, Microsoft sembla que ara sí que vol que els usuaris deixin d'utilitzar Internet Explorer 6 (IE 6) i es passin a IE 8. Ja era hora, podem pensar. Però, com reflexionen a Genbeta, el 23% de quota de mercat de l'IE 6 serà difícil de reduir. Hi ha molts usuaris presoners del navegador maleït. Uns, per la reticència al canvi però, altres, encara més greu, per la dependència. La dependència per tenir aplicacions que es basen fortament en aquest navegador. Aplicacions corporatives que han estat desenvolupades tenint en compte només un sector d'usuaris d'Internet, amb tecnologia privativa i uniplataforma. Si Microsoft deixa de donar suport a l'IE 6 potser començarem a veure migracions massives d'aplicacions, per no haver-se plantejat aquest problema de disseny en el seu moment. O potser no, qui sap.

+ GNU FDL

Manifiesto: En defensa de los derechos fundamentales en Internet

noreply@blogger.com (Manel Zaera) — Wed, 02 Dec 2009 10:53:00 +0000

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…
1.- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
2.- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
3.- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
4.- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
5.- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
6.- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
7.- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
8.- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
9.- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
10.- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.
Este manifiesto, elaborado de forma conjunta por varios autores, es de todos y de ninguno. Si quieres sumarte a él, difúndelo por Internet.

Font: escolar.net

Informació relacionada:

Avant projecte de llei d'economia sostenible (???) - Disposició final: http://www.blogespierre.com/2009/12/01/anteproyecto-de-ley-de-economia-sostenible-disposicion-final-primera/
Reaccions a l'avantprojecte: http://www.internautas.org/html/5870.html
A Europa s'aprova el paquet Telecom: http://www.internautas.tv/programa/691.html

+ GNU FDL

És dolent l'OpenOffice?

noreply@blogger.com (Manel Zaera) — Mon, 30 Nov 2009 23:42:00 +0000

Aquests darrers dies he participat en un debat sobre l'OpenOffice, arran d'un article del president del Parlament, Ernest Benach, sobre la defensa del PowerPoint. De seguida va haver comentaris sobre el nom de la cosa, i és que per defensar l'ús de les TIC al Parlament no cal fer propaganda d'una empresa i del seu programari privatiu, i menys venint d'un càrrec electe.

Malauradament hem de viure cada dia amb programari privatiu que costa molts diners només en llicències, a l'administració catalana. L'administració que presumeix de ser capdavantera en TIC no queda gaire ben parada en l'ús del programari lliure, malgrat que llocs com Extremadura han demostrat que si es vol es pot.

El debat aquests dies ha girat al voltant del PowerPoint (Microsoft), el Keynote (Apple) i l'OpenOffice. Una de les intervencions va arribar a titllar de "merda" l'OpenOffice. Però, és en realitat una merda, o és més aviat una visió amb prejudicis?

Pensem en algunes característiques de l'OpenOffice que el fan interessant:

És programari lliure
És un producte madur
És un producte multiplataforma
Proporciona les mateixes eines que altres plataformes ofimàtiques i en alguns casos millors

OpenBase, per exemple, incorporat en versions més recents, permet treballar amb una interfície semblant a Access, amb bases de dades diverses, incloses MySQL o Oracle, directament, no creant una còpia vinculada

Està en català
Permet des de fa temps generar documents PDF
El seu format principal és l'ODF, un estàndard ISO/IEC, el qual permet la interoperabilitat amb altres aplicacions i no obliga a utilitzar, per part de la societat- una eina concreta, privativa i que costa prou diners
Permet importar documents des de Microsoft Office i altres, salvant obstacles que versions diferents de Microsoft Office tenen entre elles

Sóc usuari habitual d'OpenOffice. Reconec que PowerPoint i, encara més, Keynote, poden considerar-se superiors però, en la balança, guanya OpenOffice, perquè la suma d'avantatges supera la d'inconvenients. Si això ho traslladem a l'administració pública, em sembla inadmissible que existint la possibilitat d'utilitzar una eina madura i lliure, es continuï utilitzant programari privatiu.

+ GNU FDL

Gallardo i l'aigua

noreply@blogger.com (Manel Zaera) — Mon, 30 Nov 2009 07:39:00 +0000

Diu Wifredo Miró (UGT) que la foneria Gallardo necessitava 200 l/s d'aigua i que el CAT només té capacitat per 150 l/s. Aigua, aigua, aigua.

+ GNU FDL

Els cinemes

noreply@blogger.com (Manel Zaera) — Sun, 29 Nov 2009 21:57:00 +0000

Lo sapo roig escriu un article sobre els multicinema d'Amposta i la seva llicència provisional des de fa ja més de 7 anys. Tot i dins de la legalitat és sorprenent que després de la polèmica en saber-se que els cinemes feia 7 anys que funcionaven sense tots els permisos, continuïn, segons llegim, sense tenir la llicència definitiva. Si és així, què ha de pensar qualsevol establiment que obre a la ciutat quan se li demanin els papers en regla per estar obert? Algú podria dir que criticar la situació és anar contra la ciutat, contra una empresa important que dóna riquesa però, haurien de dir el mateix als que permeten que una situació així s'eternitzi.

+ GNU FDL

Comentari sobre KMKey, programari lliure de gestió de projectes

noreply@blogger.com (Manel Zaera) — Sun, 29 Nov 2009 17:16:00 +0000

Avui se m'ha afegit al Twitter un contacte que té com web personal http://www.kmkey.com. Cada cop que se m'afegeix algun contacte visito el seu web per veure si és un spammer o no. En aquest cas he vist que es tracta d'un web d'un producte de programari lliure, KMKey, el qual es composa d'un gestor de projectes, d'un sistema de gestió de qualitat i d'un sistema d'atenció al client. He mirat de descarregar el producte i de mirar la llicència però, m'he trobat que em proposen una demo de 30 dies. M'ha estranyat que estiguin parlant de programari lliure i que això faci pinta de no ser-ho.

Al final, a l'apartat "Acerca de", he trobat l'enllaç http://www.kmkey.org, el bloc de la comunitat de KMKey i on hi ha les instruccions de descàrrega.

Crec que la promoció d'aquest programari hauria de facilitar més la descàrrega del mateix i no amagar-ho, ni que sigui involuntàriament-, perquè si no arribo a trobar això navegant pel web, hagués desistit de provar-lo.

+ GNU FDL

La dignitat

noreply@blogger.com (Manel Zaera) — Sun, 29 Nov 2009 16:32:00 +0000

Un no pot deixar de sorprendre's de com aprofiten els de sempre a pujar al carro que els situa en bona posició per sortir a la foto dels més patriotes de tots. Els polítics s'han sumat a l'editorial sobre la dignitat de Catalunya que van signar 12 diaris la setmana passada. Diuen que són diaris de diferents tendències però, no oblidem que són diaris que majoritàriament estan emmarcats en les tendències socialistes o convergents, almenys els motors de l'editorial. Per tant, és una forma de veure que PSC i CiU es posen d'acord començant per la vessant mediàtica.

Ara bé, tot i que pugui estar d'acord en el contingut, i que, com La Veu de l'Ebre apuntava aquesta setmana, s'hi trobi en falta la referència a les vegueries -i potser a més coses-, em sembla que la dignitat del país ha de començar des de dins i tot el procés de confecció de l'Estatut, la negociació a Madrid i posteriors passos, no han estat exemples de dignitat. Com tampoc no ho ha estat la política catalana, sigui perquè el tripartit ha estat un desori, sigui perquè l'oposició no ha paït que si no governa és perquè les regles del joc són les que són i cal acceptar-les.

Dignitat tota però, sumar-me a campanyes que semblen orquestrades pels mateixos que provoquen el soroll en el dia a dia del país, no, gràcies.

+ GNU FDL

L'editorial del dia sobre l'Estatut

noreply@blogger.com (Manel Zaera) — Thu, 26 Nov 2009 14:43:00 +0000

Hom pot pensar que ens hem de felicitar perquè 12 diaris avui comparteixin editorial, en defensa de la dignitat del país, carregant contra el Tribunal Constitucional. És evident que el Tribunal Constitucional (TC) s'ha guanyat la mala imatge per la demora en decidir sobre la constitucional sobre l'Estatut, aprovat al Parlament, retallat entre Mas, Zapatero i el vist-i-plau del PSC, aprovat a les Corts espanyoles i refrendat per la majoria de votants a Catalunya. A més, la situació d'impàs en què es troba el TC i l'etiqueta ideològica que s'assigna als seus membres, contribueix al seu desprestigi.

Ara bé, el compromís de 12 mitjans és una excepció entre tantes i tantes ocasions en què podrien actuar d'una altra forma i prenen partit per uns o per altres, obviant l'interès de la societat de la qual sembla que avui se'n recorden. No podem oblidar que els mitjans, sobretot alguns dels que publiquen avui l'editorial, també tenen color polític conegut, per molt que presumeixin d'independència, i de la mateixa manera que aquest cop s'han unit per denunciar la situació de l'Estatut, els mitjans catalans amb una visió més espanyolista, i els mitjans fets a Madrid, s'han situat a les antípodes. No deixen de ser més que un altre actor polític i això fa que no els doni cap credibilitat en aquest tipus d'accions.

+ GNU FDL

Les vacances de febrer, per donar negoci a les estacions d'esquí

noreply@blogger.com (Manel Zaera) — Wed, 25 Nov 2009 20:59:00 +0000

Avui el conseller Maragall ha contribuït més a la indignació amb el nou calendari escolar i el menyspreu que penso que significa per al cos de docents. La setmana de festa de febrer, que ja s'estava aprofitant actualment com Setmana Blanca, sense suspendre l'activitat dels centres, el conseller vol que s'aprofiti per incrementar el turisme d'esquí. Diu que del 5% de quota de turisme d'esquí aquella setmana vol arribar al 50%. És a dir que, xiquets, cal fer vacances, que les estacions necessiten clientela.

Si l'aprovació de la LEC ja em sembla un aspecte negatiu, aquesta proposta de calendari escolar i aquesta "idea de bombero" del conseller no fan més que confirmar-me que aquest no ha estat un bon conseller d'Educació.

+ GNU FDL

Semàfor a l'Av. Generalitat de Tortosa

noreply@blogger.com (Manel Zaera) — Wed, 25 Nov 2009 14:54:00 +0000

Aquest és el semàfor que hi ha a l'Av. Generalitat de Tortosa, a l'alçada del pont del tren. En aquesta foto l'he agafat en groc. És un semàfor curiós ja que els seus colors són, bé el groc fix -no intermitent ni previ al pas al vermell-, i el groc i verd -ambdós a l'hora-.

Fa temps que aquest semàfor funciona d'aquesta manera, constituint un senyal incorrecte de circulació i, per tant, diria que no vàlid. O hauria de passar del verd al groc intermitent o bé utilitzar els tres colors dels quals disposa. En cas contrari s'estan gastant uns diners en el seu funcionament que no caldria.

+ GNU FDL

Línia Oberta, de pagament

noreply@blogger.com (Manel Zaera) — Wed, 25 Nov 2009 14:17:00 +0000

Via @rispau veig que La Caixa passarà a cobrar, des del 28 de novembre, pel servei de Línia Oberta. Es pot llegir en un PDF on es detallen les diferents comissions. Hi ha una d'elles que és curiosa. Si et connectes entre 0 i 100 cops, no pagues res. Si superes les 100 sessions anuals aleshores hi ha dos trams de comissions. Tot i la despesa que implica connectar-se al servei (electricitat, volum de dades,...) no em sembla lògic distingir el nombre de sessions d'un servei en línia, com si hagués algú a l'altre extrem processant les operacions.

Suposo que no s'atreviran a demanar, a més, que la gent es connecti al servei des del mòbil amb l'excusa d'un sorteig d'un mòbil o de qualsevol altra cosa. Quines ganes de canviar d'entitat quan veus coses d'aquestes...

+ GNU FDL