Primer que res, no tinc res contra les beatificacions de màrtirs, de persones perseguides per la seva fe cristiana. És més, com cristià i com persona crec que són exemples de coherència amb la fe, i exemples d'on no s'ha d'arribar per defensar les idees -ho dic pels seus assassins-. Ahir la televisió -i avui la premsa escrita- informava sobre el multitudinari acte debeatificació, la més gran de la història. En aquesta informació es podien veure persones que assistien allí per motius religiosos, ja fossin familiars o no de les persones assassinades als anys de la Guerra Civil però, també hi havia nostàlgics del franquisme, alguns dels quals no tenien prou edat per fer-se la idea de què va suposar la Guerra Civil i la dictadura. Un home ahir va sortir als informatius afirmant que els franquistes eren els bons i mantenia en la seva ment la idea de la "cruzada". En fotografies d'avui es poden veure joves fent la salutació romana, amb banderes franquistes, a la plaça de Sant Pere del Vaticà.
Malauradament hi ha qui, per la seva condició de ser de dretes i molt de missa, no volen reflexionar sobre què va passar després d'acabada la guerra. La reflexió que es demana als ja castigats vençuts de la Guerra Civil, no se l'apliquen els vencedors, els que van donar suport a la persecució dels republicans o a la delació de veïns per tal de beneficiar-se de la seva desaparició per una suposada militància republicana. D'històries sobre les atrocitats de republicans i revoltats n'hi ha a tot arreu. Per desgràcia encara avui la democràcia espanyola ha de veure com els que van estar aprofitant el seu poder per eixafar els vençuts durant 40 anys, posen el crit al cel quan els altres reclamen dignitat i justícia.
I això no és de cristians, germans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada