Els Ebrediputats fan una reflexió interessant arran de la seva entrevista a Josep Ma. Arasa i les reaccions generades. Em quedo amb dues coses. La primera, amb l'enveja que té l'autor de La Veu de l'Ebre. Jo en comptes d'enveja però, li diré reconeixement. És just reconèixer la importància del mitjà al territori, per veterania i per ser un indubtable referent. Això no treu que dubti si avui dia un setmanari té sentit, quan hi ha molts mitjans que donen les notícies de forma diària sobre el territori -reflexió que també dirigeixo a revistes municipals com l'ampostina-. La segona, amb la necessitat d'evitar mirar-nos massa el melic.
És evident, i només cal anar a les trobades de blocaires o seguir-les a la xarxa o en diferit, que una de les coses que es nota a l'atmosfera és un cert grau d'autocomplaença. Aquest grau d'autocomplaença, com els passa als polítics als mítings, pot fer-nos perdre de vista que estem en un àmbit d'abast limitat, en una comunitat heterogènia -quant a continguts, qualitat, ideologies,...-, i que l'èxit no és el que percebem sinó potser molt menor. És cert, hem d'evitar que el fet blocaire sigui com pertànyer a un club privilegiat, el·litista, i que pensem que el fet de tenir bloc no ens faci pensar que som posseïdors de la veritat. Però, no crec que es pugui dir això de la majoria de persones blocaires. Cal doncs, no generalitzar.
Tenen capacitat transformadora els blocs? Ens fan més lliures? Contribueixen a organitzar els sectors socials en un sentit més igualitari? Aquestes preguntes se les fan també els Ebrediputats. Penso que sí, que els blocs tenen capacitat transformadora. Però, no la té un bloc per ser bloc sinó determinats blocs en determinats àmbits i determinades situacions. Una prova fàcil de donar és que els blocs han transformat la presència dels mitjans a la xarxa, mitjans tradicionals que incorporen els blocs com secció, programes de ràdio que dediquen part dels continguts a parlar de diferents blocs, polítics que obren blocs per difondre els seus missatges i per intercanviar impressions amb la ciutadania,... Ens fan més lliures? Bé, tenir o no tenir un bloc pot ser una obligació professional o bé un desig personal. La llibertat de crear un bloc existeix i els mitjans estan a l'abast de tothom -un altre trema és la disponibilitat de l'accés a Internet-. Amb els blocs hi ha persones que poden expressar-se lliurement i sense censures, cosa que no podrien fer utilitzant mitjans tradicionals. En un bloc es pot dir allò que es pensa -els límits sempre existiran- i es pot interactuar amb qui et llegeix, retroalimentant allò que escrius. Contribueixen a organitzar els sectors socials en un sentit més igualitari? Doncs això no sé com respondre-ho. Els blocs, un cop superada la barrera de l'accés a la xarxa, són una eina a l'abast de tothom, sense distincions. Ara bé, primer cal garantir l'accés universal a Internet i a l'educació en les TIC. Els telecentres són una gran eina de formació en TIC i un recurs d'accés a Internet en llocs on no arriba la banda ampla o els recursos econòmics de les famílies no permeten tenir-ne a la llar.
Per la part que em toca, intento no mirar-me el melic pel fet de tenir un bloc. De fet, tinc bloc des d'abans d'aquest boom, des d'abans que es parlés del terme bloc a casa nostra, i el fenòmen va ser tota una sorpresa. Ara bé, el meu bloc és un lloc on em sento a gust escrivint sobre els temes que em vénen al cap. És un lloc on publico continguts lliures -completament lliures-, aportant el meu gra de sorra al concepte de programari i de coneixement lliures. El bloc és una eina que es complementa amb altres serveis com Flickr, on també penjo fotografies lliures -que alguns mitjans agafen i no sempre en reconeixen l'autoria-, YouTube, Twitter, Facebook, ... Però, no deixa de ser una eina més, una eina de comunicació entre persones. I això no és patrimoni dels periodistes. La comunicació és patrimoni de les persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada