És important que hi hagi iniciative com l'Open Knowledge Definition o la de Free Cultural Works, les quals sí que estableixen quan un coneixement, un contingut, es pot dir lliure. En altres casos, igual que passa amb el programari, es podrà parlar de contingut gratuït, de contingut educatiu, o com es vulgui dir però, no de contingut lliure.
Així mateix, crec que és important que l'administració pública, quan publica treballs, ho faci amb llicències lliures. No n'hi ha prou que siguin gratuïtes per a usos no comercials. Tota la societat paga amb els seus impostos allò que fa l'administració. Qui pot aprofitar els materials que publica l'administració també pot utilitzar-los directament o indirecta, per a finalitats comercials. Què hi ha de dolent en això? És com si l'administració pública decidís que el programari en el qual inverteix sigui gratuït i obert però, únicament per a usos no comercials. No seria contradictori apostar pel programari lliure i després adoptar polítiques privatives? Amb el coneixement pagat amb diner públic crec que passa el mateix. Partim de la mateixa filosofia. Una administració que promou el programari lliure està sent incoherent publicant continguts (webs, documents, etc.) amb llicències que restringeixen usos o que prohibeixen treballs derivats.
És lliure la cultura lliure? Fixant-nos en els conceptes crec que no. És més fàcil de publicar, és més oberta que la cultura restrictiva tradicional però, no és lliure, si entenem la llibertat com la del programari lliure i com la de l'Open Knowledge Definition o la dels Free Cultural Works.
Articles anteriors:
- És lliure la cultura lliure? (I)
- És lliure la cultura lliure? (II)
- És lliure la cultura lliure? (III)
- És lliure la cultura lliure? (IV)
- És lliure la cultura lliure? (V)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada