Toni Espanya, sobre la sequera

Toni Espanya ha escrit avui al seu bloc sobre la sequera. Ja sabeu, ell ja sap, que no coincidim en la postura sobre la interconnexió, malgrat que sí en altres temes, igual que puc coincidir amb altres partits.

En el seu escrit reconeix la mala gestió de la sequera per part del govern, cosa d'altra banda evident i que a hores d'ara no es pot negar sense que a qui ho fa no li creixi el nas. Remarca però, l'excepcionalitat i temporalitat del decret, així com el fet que el 2003 el PSC ja es mostrava d'acord amb la interconnexió. És cert que la disposició final tercera delimita en el temps el decret, fins que desapareguin les circumstàncies que l'han provocat o fins 30 dies després que hagi entrat en funcionament la dessalinitzadora de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. També és cert que la disposició addicional quarta diu que el Govern adoptarà mesures anàlogues quan siguin necessàries per garantir l'abastiment de poblacions d'altres àmbits territorials [...]. Quant a la postura del PSC del 2003, és com tirar enrera i recordar quan Borrell volia fer el seu PHN i els socialistes catalans el recolzaven. I és oblidar que malgrat la postura, van signar contra la interconnexió aleshores.

Evidentment que la situació actual no és la de la interconnexió del 2003. Però, a ningú no se li escapa que aquesta interconnexió amb un cabal o altre, no deixa de ser-ho, no deixa de ser un transvasament. No deixa tampoc de ser una oportunitat perquè valencians i murcians clamin contra el greuge comparatiu que suposa. No entraré en detalls tècnics perquè no sóc la persona adient per fer-ho.

Ningú no nega l'esforç de la gent de Barcelona. Almenys no ho fa ningú en nom de la PDE. Dir el contrari és mentir. Sí que hi ha qui alimenta aquest missatge, igual que hi ha qui alimenta la idea que a l'Ebre hi ha gent insolidària que nega aigua a Barcelona. La gent de l'Ebre té fills i filles a Barcelona estudiant, i que després molts passen a engreixar el capital humà que enriqueix la capital. Qui vol que sang de la seva sang passi set? Altra cosa és parlar, com es diu, de la proliferació d'urbanitzacions amb piscines particulars, quin consum d'aigua s'allunya del de la capital.

El Xerta-Sénia, malgrat ser un projecte de regadiu, del qual no puc opinar sinó dubtar, sí que he de dir que, un cop estigui funcionant, si part de la concessió no s'utilitza, qui ens assegura que no es connectarà la canonada en el lloc adequat per dur aigua més enllà de la frontera catalana? Suposant que el govern actual d'Espanya o de Catalunya no ho faci mai, sabem que no estaran eternament al govern, i hauran deixat les coses preparades per al moment que algú amb ganes de transvasar arribi al govern.

No sóc qui per opinar de temes tècnics, i em mereixen el màxim respecte persones com Narcís Prat o Pedro Arrojo. No els penso xiular, com fan alguns, ni penso dir que s'han venut. Sí que m'ha estranyat algun discurs, contradictori amb discursos anteriors. Ells tenen els arguments i només persones del ram poden discutir-ne la validesa. Val a dir però, que hi ha altres tècnics, com Javier Martínez Gil o Antoni Canício, que no tenen la mateixa postura. És a dir, que no tots els tècnics pensen igual i que, igual que no es pot demonitzar uns, tampoc no es poden obviar les veus discrepants.

Resumint, i demanant disculpes per l'extensió, continuo pensant que si la mateixa opció, la mateixa, l'hagués adoptat CiU -molt oportunistes ara-, estaríem ara dient-los el nom del porc, socialistes inclosos. Continuo pensant que tot s'ha fet d'una forma poc clara, que aquest projecte no s'ha pogut cuinar de forma improvisada, i que ens han estat marejant per evitar parlar de la interconnexió durant les eleccions.

El 18 de maig, a Amposta.