Trenta-novè dia del CAP

Avui hem continuat amb la sessió setmanal sobre Formació Professional. Hem vist exemples de programació d'un crèdit, hem parlat de la distribució d'hores i de les unitats didàctiques al llarg d'un cicle. I hem parlat bastant d'allò que cal tenir clar per presentar-se a oposicions.

Una forma equivocada d'entendre Menéame

Aquí hi ha un article de Baquía on l'autor s'expressa negativament sobre els agregadors socials de blocs, tipus Menéame, perquè no proporcionen informació interessant. Si voleu estar informats sobre l'actualitat, sobre informació interessant per a vosaltres, sempre podeu fer-vos una recopil·lació d'enllaços a mitjans d'informació, o bé tenir un agregador de notícies propi, per assegurar-vos que el recull és del vostre gust. Però, quan el recull depèn de l'opinió dels usuaris el resultat no necessàriament ha de coincidir amb les preferències personals.

Qui pot criticar la justícia

Mariano Rajoy sortia ahir en defensa de la justícia, defensant la tesi que no s'ha de criticar l'acció dels jutges. El cas del PP és per fer-ne un estudi. Diuen una cosa i quan els convé diuen una cosa totalment diferent. Rajoy pensa que és un disbarat criticar els jutges. Caldria fer memòria de quan el PP ha criticat les actuacions judicials perquè no estaven en sintonia amb la seva opinió. No cal dir que alguns mitjans, si pensen secundar les paraules de Rajoy s'ho haurien de pensar vàries vegades. La COPE, per exemple, és un exemple de com estar criticant i posant en dubte l'acció de la justícia, al voltant del sumari de l'11-M.

Escriptoris virtuals, el boom d'eyeOS

Fa uns dies vam provar eyeOS com escriptori virtual. La veritat és que és un entorn atractiu. Té un disseny agradable, molt en la línia dels aplicatius web actuals. Malgrat això té un problema que no es comenta enlloc on es parla tan bé del projecte. Si esteu treballant en una finestra concreta, i inicieu un altre aplicatiu (eyeApp), molt probablement el contingut de la finestra anterior, la qual passarà a segon pla, acabarà desapareixent. Feu la prova. Obriu eyeOS, obriu el processador de textos (eyeEdit), escriviu alguna cosa, i a continuació obriu el calendari (eyeCalendar). Veureu com el text que heu escrit ha desaparegut. Ara ho comento a la gent del projecte.

Conseqüències d'intentar canviar d'operador

Aquests dies es parla molt de la jugada de les companyies de telefonia mòbil augmentant el preu de l'establiment de la trucada, tot just ara que els han prohibit cobrar el primer minut sencer de la trucada. Davant d'aquesta actitud de les operadores, les quals durant anys han estat guanyant diners amb les trucades de menys d'un minut, més d'una persona haurà pensat canviar-se d'operador. És més, segons el contracte que tingueu amb la companyia, el canvi de tarifes pot ser motiu perquè us pugueu donar de baixa del contracte sense cap cost. Però, sembla ser que si teniu un contracte de permanència us podran reclamar una compensació econòmica relacionada amb el preu del terminal que en el seu moment vau adquirir a un preu més barat que si l'haguéssiu comprat lliure. El lloc web El Economista en parla.

Gobby, edició en col·laboració

Gobby és un programa multiplataforma (Windows, GNU/Linux, Mac OS X), programari lliure, el qual permet que un o més usuaris editin documents a la vegada. Permet treballar amb múltiples documents a la vegada i integra un xat entre els usuaris que estan connectats en sessió. És una eina útil per a desenvolupament d'aplicatius, en què un o més desenvolupadors estan editant el mateix codi. L'editor remarca la sintaxi de diferents llenguatges de programació i altres formats de document relacionats amb la informàtica (PHP, C#, Java, HTML, CSS,...).
Gobby destaca en un color determinat els canvis que cada un dels usuaris realitza al document, tot i que no realitza cap control dels canvis que es van acumulant. Pot recordar, si ho coneixeu, a Google Documents & Spreadsheets, tot i que són eines diferents. Gobby és un programa client o d'escriptori, mentres que el segon és un servei proporcionat per Google a través d'Internet. A més, el servei de Google treballa amb documents de text enriquit i fulls de càlcul, mentres que Gobby està orientat a documents de text sense format, utilitzats per a desenvolupament i altres tasques relacionades.

Windows Vista

Es posa a la venda Windows Vista. El preu més baix segons la premsa són 160 euros. Si a més es compra amb el paquet ofimàtic Office cal sumar 180 euros al preu. Per tant, en un ordinador que es vulgui renovar amb el programari que utilitzen molts dels usuaris d'ordinadors al món, s'han d'invertir 340 euros. D'aquests, com a mínim es podrien eliminar els 180 del paquet ofimàtics doncs existeix una alternativa viable, l'OpenOffice, compatible amb els formats de Microsoft, amb cost de llicència zero, i que és programari lliure. Potser el pas a GNU/Linux és difícil però, passant-se a la distribució Ubuntu, o sinó, a la Linkat, la distribució que distribueix als centres educatius el Departament d'Educació, s'eliminen també els 160 euros del sistema educatiu. Amb això es tindria un sistema operatiu amb un conjunt molt complet de programes, que és gratuït i que és programari lliure. I a tot això cal afegir que, sense xifres astronòmiques, tindríem el programari en català. La premsa això no acostuma a comentar-ho, almenys no amb grans titulars.

Trenta-vuitè dia del CAP

Avui hem fet Tecnologia de l'ESO. Hem vist exemples de segon i tercer nivell de concreció. A pedagogia vam fer una unitat didàctica, corresponent a aquest darrer nivell, sobre xarxes d'ordinadors i dibuix vectorial. Val a dir que vaig poder comprovar mirant materials d'ESO, com s'està ensenyant als alumnes utilitzant programari privatiu. En el camp del dibuix vectorial, en comptes de treballar amb eines consolidades, com Inkscape, s'utilitza CorelDraw!. Però, bé, no venia al cas potser això. Avui hem parlat per sobre dels nivells de concreció i hem acabat simulant un repartiment d'hores de classe en un centre.

Vull acabar el CAP, ja.

Novetats de Vista?

La premsa està que ràbia amb l'arribada de Windows Vista. Els que acostumen a parlar de tecnologia sempre que un dels gegants de la informàtica engega una campanya de màrqueting, mostren les novetats del sistema operatiu de Microsoft. Avui El País parla de les novetats de Vista. Llàstima que aquestes novetats ja existeixen en altres sistemes, com GNU/Linux i Mac OS X.

Tradicions ampostines

Fa unes setmanes vaig crear un bloc per posar exemples en un manual que he fet sobre Blogger. El bloc el vaig anomenar Tradicions ampostines. Pensava crear-lo i eliminar-lo al cap d'un temps. Però, potser és interessant escriure-hi i aprofitar per deixar constància de tradicions de la meva ciutat, si pot ser a mesura que van celebrant-se durant l'any. Agraïré que em feu arribar la vostra opinió i informació útil per poder anar-hi posant més continguts.

Per què pengeu Windows Media?

Durant les assignatures del CAP ens han penjat alguns videos a l'entorn Moodle. Aquests videos han estat tots en format Windows Media (WMV). De tant en tant m'arriben videos per correu electrònic, també en format Windows Media. I alguns llocs web sobre tecnologia i programari lliure també pengen videos per difondre algunes activitats, en format Windows Media. És clar que cadascú fa les coses com vol o com pot. Però, seria d'agrair que de tant en tant es fes un esforç i no es tirés pel camí aparentment més fàcil: Microsoft.

Refrigeri polític

Aquest divendres La Veu de l'Ebre incloïa l'anunci de l'acte de presentació d'Imma Juan com alcaldable de Deltebre, amb la presència d'Artur Mas, el proper divendres 2 de febrer. Em va fer gràcia que s'avisés al mateix anunci que en acabar hi hauria un refrigeri per als assistents. Si no us interessa per a res la política, potser això us animi a omplir el recinte, no? Ostres tu, és que els polítics continuen amb allò de "pa i circ". I els ciutadans continuem picant.

Trenta-setè dia del CAP

Ahir vam fer sessió sobre tecnologia industrial a Batxillerat. Una sessió molt interessant. Vam veure el currículum d'aquesta àrea a Batxillerat, el qual abasta aspectes de moltes disciplines. Sobta veure els continguts dels exàmens de selectivitat, almenys els relacionats amb tecnologia. Algunes coses que se'ls demana conèixer són pròpies de primer de carrera. Sobta també que, mentres que a ESO es poden fer adaptacions curriculars, amb la qual cosa el nombre d'estudiants que obtenen el graduat és major, a Batxillerat -i és lògic- no es poden fer, doncs tothom ha d'assolir obligatòriament els nivells mínims fixats per les universitats. Quan vaig fer BUP, el pas de BUP a COU es va notar, almenys en matèries com Matemàtiques i Química. No dubto que ara, el pas d'ESO a Batxillerat es nota molt més.

La desaparició de les enginyeries en Informàtica

Llegeixo a Barrapunto que les carreres d'Enginyeria Tècnica en Informàtica i d'Enginyeria en Informàtica podrien desaparèixer segons un esborrany del Ministerio de Educación y Ciencia, l'any 2008. L'entrada de Barrapunto fa referència a una notícia publicada al diari gratuït Qué!.

El web Ingenieros de Primera ja fa un temps que existeix per parlar sobre la preocupació que en el nou Espai Europeu sorgit de la Declaració de Bolonya, acabi degradant l'Enginyeria en Informàtica. Hi teniu un enllaç a les directrius del Ministerio sobre l'elaboració dels títols universitaris de Grau i de Mestratge o Màster. Aquí teniu un altre enllaç que parla de la problemàtica que representen aquestes directrius. Ve a dir-s'hi que les l'Enginyeria en Informàtica no està relacionada amb una professió amb atribucions pròpies -de moment qualsevol pot exercir d'Enginyer en Informàtica i no tenim, per llei, cap tasca en la qual siguem nosaltres els únics a poder estampar-hi la signatura, com passa amb altres enginyeries i amb els arquitectes-. Això fa que la nostra titulació no tingui directrius pròpies, com s'explica en l'enllaç, i passi a ser una especialització dins de la branca general d'Enginyeria i Arquitectura. I és una cadena. Encara que els Col·legis Oficials lluitin, mai no podria, en un cas així, arribar el punt de tenir atribucions exclusives. Algú pensarà que això és corporativisme. Jo penso que en molts casos hi ha intrusisme professional incontrolat, sobretot en el món de la Informàtica, que perjudica molt els professionals. Als Col·legis també els hauria de preocupar. Si jo sé que mai no aconseguiré tenir atribucions exclusives el més probable és que decideixi no continuar pertanyent-hi.

D'altra banda, sobre el títol de l'entrada, val a dir que el web Ingenieros de Primera comenta que la nostra carrera en realitat no desapareixerà, sinó que ho farà tal i com és ara, segons s'interpreta de les directrius. Passarà a ser un títol de grau per una universitat determinada, la qual li donarà el nom que vulgui, mentres que l'Enginyeria en Telecomunicacions, per exemple, s'anomenarà a tot arreu igual.

Taller de blocs

He creat un projecte a La Farga per posar-hi documents sobre creació i manteniment de blocs. És el projecte Taller de blocs. Hi podeu trobar un primer taller a l'àrea de documents sobre la creació de blocs amb el servei de publicació Blogger. El document està escrit en català i es publica amb llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual. Inicialment he posat el document en format PDF. Quan resolgui el problema que tinc per posar l'original, en format OpenDocument, també podreu descarregar-vos-el.

La terra del golf

Avui La Veu de l'Ebre publica a la portada una notícia que diu que Amposta i La Ràpita pensen unir-se urbanísticament. Es tracta d'una idea al voltant de tirar endavant el projecte turístic del canal de navegació, afegint un aeròdrom i dos camps de golf. Segons la imatge publicada un camp de golf quedaria a la sortida de La Ràpita, a la zona del Saliner, i l'altre quedaria a la sortida d'Amposta. Caldria, segons el setmanari, revisar el Pla Territorial de les Terres de l'Ebre i el Pla Director del Delta de l'Ebre. La idea té el suport de la Cambra de Comerç, de l'Ajuntament d'Amposta i del de La Ràpita. Em sorprén que encara que sigui amb prudència, l'ajuntament rapitenc vegi amb bons ulls alguns elements del projecte. També em va soprendre que el de Tortosa acollís positivament el projecte de Vinallop.

De Juana Chaos

Ahir vam tenir la notícia que no es permetrà sortir de la presó al membre d'ETA De Juana Chaos, perquè la situació de la seva salut ha estat provocada per ell, no per una causa externa a la seva voluntat. Avui a la ràdio en parlaven comentant que no hi ha cap lloc a la legislació on aquesta sigui una condició per permetre que una persona greument malalta pugui sortir temporalment de la presó. El cas d'aquesta persona que ja sabem que és un terrorista i un assassí, és un exemple d'allò que no s'hauria de repetir. A mi em va indignar que una persona que havia complit la seva pena -tota no però, sí d'acord amb l'antic codi penal- es volgués deixar a la presó, i que se cerquessin motius per aconseguir-ho. Els motius es van trobar i a mi em sembla que amb una urgència mai vista se li van dictar 12 anys de presó -sentència que no és ferma encara-. Si al final resulta que la decisió d'ahir és revocada per instàncies superiors. I encara més, si s'acaba revocant la decisió de sentenciar-lo a 12 anys més de presó, què passarà?

El català no s'assembla al valencià

No és una afirmació de ningú del PP del País Valencià, ni de cap partit ni entitat anti-catalana. És una afirmació de l'actor Óscar Jaenada en una entrevista publicada per La Vanguardia. Una de les preguntes és si com català li ha resultat difícil el valencià -qui pregunta també podria preguntar d'una altra forma-. La resposta és que el català té poc de semblant al valencià, que s'entén però, que es pronuncia de forma diferent. I això ho diu un actor català.

Quin català aprenen els catalans de la zona de Barcelona? Saben que existeixen diferents formes de parlar el català? O només saben que existeixen diferents formes de parlar el castellà?

El curt de Scrat

El curt de Scrat nominat als Òscar està a YouTube.

Recollida selectiva

Diu l'EBREDIGITAL que La Ràpita encapçala la classificació de municipis quant a recollida selectiva. Cal recordar però, que també és allí un dels llocs on primer s'han posat en marxa els contenidors soterrats. Mentrestant a Amposta, no només no tenim els contenidors soterrats en funcionament, sinó que alguns dels contenidors de reciclatge dels que hi havia es van treure, amb la qual cosa és difícil reciclar, per moltes ganes que en tinguis. I això em recorda que ja fa prou mesos que els carrers d'Amposta estan en obres a causa del soterrament de contenidors i encara no es veu el final del túnel.

Goya+30

Llegeixo a La Vanguardia que la cerimònia dels premis Goya no s'emetrà en directe per TVE, sinó que s'emetrà amb un retard de 30 minuts. Amb això diuen que s'afegiran continguts que dinamitzin el programa per als espectadors des de casa i es podrà inserir publicitat. A mi la primera cosa que se m'ha acudit és que també es podran censurar aquelles declaracions o actuacions que no siguin políticament correctes. De publicitat se'n pot inserir paral·lelament a l'emissió -com si no ho fessin quan volen-, i fins i tot es poden fer talls de 20 segons per fer un anunci -com que tampoc no ho fan mai-. Si ho hagués fet TVE en temps d'Aznar posaríem el crit al cel.

La fi dels honoraris mínims

Avui escoltava a la ràdio que es prohibeix la fixació d'honoraris mínims per part dels col·legis professionals. La conseqüència serà que cada professional podrà escollir què ha de cobrar per la seva feina. Diuen que serà millor, perquè s'afavorirà la competència. No tinc clar si això ha de ser així. És més, seria desitjable que les professions amb atribucions exclusives tinguessin uns honoraris mínims i màxims, per tal d'assegurar-se que tothom es pot guanyar la vida, que no es cobren quantitats excessives, i que ningú no rebenta el mercat abaixant exageradament els preus. Què en penseu?

PxC a Amposta

Avui he vist per Amposta paperets del partit PxC. El lema: "Per un control de la immigració i de la inseguretat ciutadana". La culpa de tots els nostres mals per a alguns és dels immigrants. Nosaltres no hem hagut de ser mai immigrants en altres països, i la gent d'aquí no delinqueix. Veurem si les opcions extremes s'obrin camí a les properes municipals o no. És cert que algun perill hi ha, si es té en compte la saturació al voltant de la política que té la societat.

Podria nevar

Segons el Telenotícies de TV3, demà les Terres de l'Ebre poden cobrir-se de blanc. Si bé al matí a la costa pot ploure, a la tarda han dit que podia nevar a cota zero. Caldrà anar amb compte... i dur la càmera de fotos damunt.

Tarifes de mòbil, una presa de pèl

Les tarifes de mòbil no són gaire millors que fa uns quants anys. Han sorgit alguns plans de tarifa uniforme però, amb un preu únic mitjà, no baix. Fins ara, a més, independentment del temps de trucada, es pagava el primer minut sencer i un establiment de trucada de 12 cèntims d'euro.

Les companyies de telefonia mòbil hauran de deixar de cobrar el primer minut a partir del mes de març. Però, a més d'això, sense que se'ls obligui a fer-ho, potser pujaran el preu de l'establiment de trucada. Movistar sembla que passarà de 12 a 15 cèntims d'euro, un 25%. No seria estrany que la resta de companyies fessin el mateix. I tot plegat esdevé una presa de pèl. Ara resulta que les companyies no poden deixar de cobrar un primer minut de trucada, malgrat que aquest no s'utilitzi, sense compensar-ho amb una pujada de tarifes per una altra banda. En plena efervescència del negoci dels SMS les empreses de telefonia podrien pensar més en els clients.

Trenta-sisè dia del CAP

Avui hem fet classe sobre la Formació Professional (FP). Hem fet un repàs a com era i com és actualment. Sobretot hem fet debat a mesura que anaven sortint temes, al voltant de coses més genèriques, com el funcionament del sistema educatiu, sobre com han canviat els alumnes, i de coses més relacionades amb la FP, com la quantitat d'inserció laboral dels alumnes de cicles formatius, de quin paper té el centre, el sistema educatiu, en la formació de treballadors. També hem vist algunes característiques dels cicles de grau mitjà i superior, com accedir-hi i a quins altres estudis donen accés.

Les obres del pont Penjat comencen tard

L'Ajuntament d'Amposta informa al seu web que aquest més encara no es tancarà el pont Penjat al trànsit, a causa que no es diposa encara de tota la senyalització necessària. Un cop tancat al trànsit es podrà entrar i sortir del poble per la carretera de La Carrova, per l'Av. de Sant Jaume, per l'Av. Santa Bàrbara, per l'Av. de La Ràpita, i s'han deixat de dir el carrer Sant Cristòfol.

I ja que es parla de l'espera de tota la senyalització, un comentari sobre els senyals d'obres. Tothom sap -o hauria de saber- que els senyals d'obres s'han de respectar sempre, malgrat que no s'hi estigui treballant. A l'Eix de l'Ebre entre Tortosa i Xerta us podeu trobar obres senyalitzades, fins i tot en dies en què no s'hi treballa i està clar que no representen un perill tan gran com per fer-te reduir a 40 Km/h. Aquests senyals de perill i de reducció de velocitat, a més, no van acompanyats ni per la senyalització horitzontal d'obres, ni pel senyal corresponent de fi d'obres. A les Cases d'Alcanar van quedar els senyals d'obres posats encara després d'haver acabat aquestes. Una miqueta de cura, algú que vigili que es posin els senyals on i quan toca, i que es treguin quan no siguin necessaris, estaria bé, perquè aquestes situacions, tot i dir la normativa com s'ha d'actuar, introdueixen factors de dubte als conductors.

Mossos immigrants, per què no?

Alguns s'estiren els cabells perquè el conseller d'Interior proposa facilitar l'accés dels immigrants al cos de Mossos d'Esquadra. No veig on hi ha el problema, sempre que compleixin els requeriments que se li pugui demanar a la policia de Catalunya, entre ells la llengua catalana. A banda d'això, em sembla que la resta és polemitzar gratuïtament. També és cert que fer d'aquesta possibilitat una notícia tampoc no contribueix per part del conseller a evitar la polèmica.

Un tren per al País

Segons el senyor Manel Nadal la voluntat és arribar a tenir un tren que apropi el territori a Barcelona. Tortosa-Barcelona en una hora. Curiós que no recordi que l'estació de referència de les Terres de l'Ebre es troba a l'Aldea. No sé si pretenen fer passar l'AVE per l'Aldea. Si és així, ja seria per riure que l'AVE s'aturés a l'Aldea quan Renfe elimina l'Estrella que va a Andalusia i que encara no haguem vist com l'Euromed s'atura a l'Aldea.

L'AVE per on?

Aquests dies un dels temes dels que es parla molt és el traçat de l'AVE en arribar a Barcelona. Per l'interior o pel litoral? A la polèmica se li han sumat les esquerdes del Prat de Llobregat, les quals l'Ajuntament relaciona amb les obres de l'AVE. Continuem sumant. El conseller Nadal treu ferro a l'assumpte i diu que de moment no sembla que hi hagi cap problema. Veurem si aquest no-problema empitjora o si es demostra que les esquerdes són causades per les obres que no només porten maldecaps als edificis sinó que deixen sense servei els usuaris del tren.
L'AVE per l'interior de Barcelona podria representar una seriosa amenaça per als edificis propers al túnel, a l'alçada del carrer Provença. Edificis amb fonaments de principis de segle XX o de finals del XIX. Entre ells, la Sagrada Família. L'altre dia entrevistaven un home que defensava l'AVE pel litoral i que deia que l'única cosa que explicava per què l'AVE no es volia portar pel litoral podria obeir a interessos econòmics. Els perills de portar-lo per l'interior farien intervenir asseguradores, inspectors,..., un conjunt d'empreses que es beneficiarien econòmicament. No sé si això és demostrable però, de vegades aquestes hipòtesis semblen totalment versemblants amb la perseverància dels polítics en certes postures.

Trenta-cinquè dia del CAP

Avui hem tingut la darrera sessió de la part comú de les didàctiques. Com la resta de dues classes d'aquesta part comú, molt interessant, tot i considerar que si es fa Pedagogia aquests continguts sobren. Al cap i a la fi, són prou hores com reincidir en els mateixos continguts, encara que siguin amplificats. Com hi ha comento altres cops, aquestes crítiques no van dirigides al professorat sinó al plantejament que es fa del CAP des de la URV.
Fixeu-vos, amb la sessió d'avui són 35, a 3 hores per sessió, 105 hores, dilluns, dimecres i divendres. I em deixo de comptar els divendres dels mesos d'octubre, novembre i desembre
en què no fèiem 3 sinó 4 hores. Si no he comptat malament ens queden 42 hores de classe, amb la qual cosa la suma són 147 hores (sense comptar les que falten dels divendres).

No hi ha informàtics

Ahir El Periódico publicava una notícia sobre la manca d'informàtics per cobrir les necessitats de les empreses. Segons la notícia les universitats no cobreixen les places i els estudiants no s'inclinen pel batxillerat tecnològic, sumat a una suposada pèrdua de prestigi de la professió. A mi em vénen al cap alguns possibles arguments, encara que no necessàriament han de ser causes de la situació actual del mercat, ni han de ser els arguments, ni els únics.

Jo recordo com fa uns anys, quan treballava a Barcelona, les empreses de serveis informàtics contractaven molta gent amb uns sous prou elevats, donada la situació que aquests sous de vegades els pagaven a persones sense tenir la carrera acabada o sense tenir-la ni iniciada. Et trobaves treballant d'informàtic juntament amb persones que feien un cicle formatiu, amb físics, amb telecos, etc. Manca de definició de la professió, que ha provocat una situació pràctica d'intrusisme professional i que té difícil solució -el sistema està viciat-.

Va venir la fi de la bombolla de les .com i les empreses van deixar de tenir projectes importants, començant a fer fora gent. I els sous de les ofertes començaven a baixar, alhora que el nombre d'ofertes laborals començava a dismunuir. No és estrany que hagi hagut una tendència poc favorable als estudis tecnològics, o millor, als estudis informàtics, si s'ha seguit el mercat laboral dels darrers anys. Sembla que ara aquesta tendència del mercat tecnològic es podria estar invertint i millorant la situació però, cal veure què passa.

Resumint. Tothom pot fer d'informàtic o dir que treballa d'informàtic, sense haver fet ni tan sols un cicle formatiu relacionat amb la Informàtica. La carrera és de les dures -no la més dura segurament- i si no es veu una sortida laboral clara és normal triar altres camins. És estrany però, que en un món tan connectat a la xarxa hi hagi problemes per cobrir places d'un dels perfils més importants dins de les TIC, junt amb el d'enginyer de Telecomunicacions.

Correu electrònic perillós

Ahir una de les notícies destacades del Telenotícies de TV3 era la circulació per la xarxa d'un correu electrònic que anuncia la mort de Fidel Castro, i que propaga un virus. Com mostra es veia un ordinador amb Windows executant Microsoft Outlook. Ja que es fan aquestes campanyes per avisar de l'existència dels virus també podria haver campanyes de prevenció, no només dient a la gent que es compri un antivirus o que activi el tallafocs de Windows (XP). Podrien també parlar d'alternatives, com Thunderbird, sense haver de canviar de sistema operatiu, les quals fan que el perill sigui menor i a la vegada són programari lliure.

Què és la tecnologia?

Divendres, a la primera sessió de didàctiques específiques del CAP ens van fer una pregunta d'aquelles que t'agafen per sorpresa. Què és la tecnologia? Difícil resposta. En un primer moment pots pensar que són el conjunt de tècniques creades i utilitzades per l'ésser humà per aconseguir facilitar les tasques de la seva vida diària. Si anem a veure què diu el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, tecnologia és:

tecnologia f. Ciència de les arts industrials. || Terminologia usada en una ciència, un art, etc.

La Viquipèdia s'estén més:

desenvolupament i l'aplicació d'eines, màquines, materials i processos que ajuden a solucionar problemes humans. La tecnologia, com a activitat humana, precedeix tant la Ciència com l'Enginyeria.

Fins i tot la Viquipèdia compara tècnica amb tecnologia, ciència i tecnologia, i mostra una llista dels diferents tipus de tecnologies.

Aquesta entrada ha sorgit fruit del neguit que crea una pregunta com aquesta, a la qual no has sabut contestar, potser perquè mai te l'has hagut de plantejar. És més, durant la sessió de divendres ens van mostrar una seqüència d'imatges, de persones i d'objectes, per veure si els reconeixíem. Per desgràcia algunes persones i personatges, imperdonablement no els vaig reconèixer. He de confessar que tinc carències -importants, potser- en allò que se sol considerar cultura general quant a persones i moments que han canviat la vida de la Humanitat.

30 minuts, 3alacarta i Windows

TV3 està en fase de proves, igual que Catalunya Ràdio, d'emissions en formats de video i d'àudio oberts i lliures de patents. És una bona notícia, tot i que no abandono la idea que esttà fent-se per callar crítiques, no pas per convenciment de la necessitat d'una plataforma que no obligui a utilitzar determinat sistema operatiu. La mostra és el fet que la novetat de 30 minuts de la setmana és que s'emetrà per a tres plataformes digitals diferents -segons diu TV3-: TDT, una plana web a Internet i Media Center. Com que no tinc Windows a l'ordinador de casa, i per tant, no tinc el Windows Media Center, no sé quina característica té l'emissió per a Media Center perquè sigui considerada una plataforma. A priori entenc que simplement s'emet en format Windows Media Video el programa, format que qualsevol usuari amb el Windows Media Player instal·lat també pot utilitzar. És a dir, que podríem canviar Media Center per Windows.

Malauradament s'ha perdut l'oportunitat de fer una aposta innovadora emetent el programa en un format obert i permetre així, que usuaris de Windows, de GNU/Linux i de Mac OSX puguin veure'l des dels seus ordinadors. Perquè no ho oblidem, que el Media Center no deixa de ser un sistema operatiu en un ordinador disfressat d'electrodomèstic multimèdia.


Una altra cosa. Al web de la prova pilot TV3 demana l'opinió dels usuaris quant a la comparació de com es veu millor l'emissió, amb el format obert (Theora) o amb l'altre (WMV). En Benjamí Villoslada fa una anotació important al seu bloc. L'emissió no es fa utilitzant la mateixa taxa de compressió per a un format i l'altre, amb la qual cosa la comparació no és realment vàlida. Cal una comparació en igualtat de condicions.

Coca d'avellana, de La Fatarella

Misericòrdia, una alumna del curs que estem fent a La Fatarella al voltant dels blocs, va fer-me un obsequi aquest dissabte. Coques d'avellana, una pasta típica del poble, la qual no podeu deixar de tastar. La imatge que acompanya aquesta entrada dóna mostra de com són i com de bones han d'estar les coques.
Aprofito per deixar-vos l'enllaç a algunes imatges de La Fatarella que he deixat a Flickr.

El PSOE aguanta, el PP cau

La Vanguardia avui publica una enquesta sobre diferents aspectes socials i polítics actuals. De l'enquesta es desprén que el PSOE pràcticament manté la intenció de vot de l'any 2004, mentres que el PP perd tres punts. De la mateixa manera, l'opinió de les persones enquestades és negativa respecte de l'actitud del PP al voltant del tema del terrorisme i del procés de pau. El 74% dels enquestats desconfia de Rajoy, davant del 51% que ho fa de Zapatero. Rajoy és el tercer per la cua en la valoració de líders polítics, mentres que Zapatero és el primer.

De tots els resultats de l'enquesta, la qual cal agafar com allò que és, un estudi estadístic, caldrà veure què en diu el profeta Jiménez Losantos. El poble espanyol és savi, o el poble espanyol s'equivoca quan les enquestes van contra l'actitud fastigosa del PP amb el terrorisme?

Arròs Montsià o Arroz Montsiá

Aquesta foto, una mica de lluny, és de l'aspecte que des de fa poc presenten els silos de la Càmara Arrossera del Montsià. Han aprofitat per posar-hi un cartell publicitari gegant de l'arròs Montsià. Ara bé, si hi passeu podreu comprovar com tot el text del cartell es troba escrit en castellà. És més, el nom de l'arròs podríeu pensar, si mireu el logotip, que està escrit en castellà. Val a dir que podríeu pensar també que està en català perquè l'accent no s'endevina cap a quin costat està realment.

Trenta-quatrè dia del CAP

Avui hem començat les didàctiques específiques. Hem començat la meitat dels alumnes, doncs la resta estaven fent l'examen de recuperació de Psicologia. Hem tingut la presentació del curs per part dels tres professors que ens donaran aquest mòdul. En el nostre cas és el mòdul de tecnologia i d'informàtica. La primera impressió ha estat bona. Tot i que estic ja prou cremat amb el CAP avui hem tingut una cosa que no havíem tingut fins ara. Un mòdul preparat a consciència, no un mòdul reaprofitat dels altres anys en un entorn telemàtic improvisat i per videoconferència (no culpo el professorat que hem tingut fins ara). Des del primer dia tenim un espai en un entorn d'aprenentatge virtual Moodle, amb força recursos disponibles. Ens han portat documentació útil relacionada amb els estudis per als que estem formant-nos, ens han portat la Linkat, la distribució de GNU/Linux del Departament d'Educació. Ara, a passar el millor possible el temps que ens queda fins el 23 de febrer, intentant aprendre, enriquir-nos amb els coneixements i experiència dels professors.
Val a dir que serà el primer cop que ens parlen amb més profunditat de la Formació Professional, doncs fins ara hem parlat bàsicament d'ESO. Em consta que a la UPC es fan grups específics de cicles formatius, per donar-los una preparació més específica. Particularment m'interessa la part de cicles perquè és on veig encabit el meu futur en cas que faci el pas a les oposicions -ara estic a les llistes de substitucions de cicles-.

Nou hotel a Amposta

El diari gratuït Més Ebre té una plana de publicitat aquesta setmana del nou restaurant que s'ha obert a Amposta, Els Ullals, al costat del parc dels Xiribecs. No escric sobre això -que sempre és interessant saber que hi ha una altra opció gastronòmica a la nostra ciutat- sinó que l'any 2008 els responsables del restaurant tenen previst obrir un hotel de 3 estrelles a l'av. Josep Tarradellas, prop del mateix restaurant. Amposta tindrà el seu segon hotel, un servei necessari per a una capital com la nostra.

ISO 9001 a l'Ajuntament d'Amposta

L'Ebredigital informa que l'Àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament d'Amposta ha passat la certificació ISO 9001 sobre qualitat i eficiència dels serveis. L'entitat certificadora ha estat AENOR i el procés d'implantació ha estat el darrer any. Més: [clic].

Lo Cartanyà

Ara mateix estic davant de la tele. Comença Lo Cartanyà a TV3. És curiós. Tinc amics de Lleida, bons amics. Durant uns quants anys he conviscut amb un lleidatà. Fins ara no he trobat gent de lleida que utilitzi tant l'article lo, així com que utilitzi tants de barbarismes. Sí que això és més típic de les nostres terres, sobretot del Montsià i Baix Ebre. Les conjugacions verbals sí que són les que conec de la part de Lleida però. Com seria una sèrie ubicada a les Terres de l'Ebre, Ai mano?

On desemboca l'Ebre?

Josep Torta té al seu bloc una entrada d'una errada garrafal que va veure a TV3. A l'espai d'El temps van fer un repàs al nivell dels embassaments mostrant el plànol de Catalunya de fons. Tal com es veu a l'entrada del bloc, al plànol apareix el riu Ebre desembocant a la badia del Fangar, no al cap de Tortosa. Algú ha de repassar una mica de geografia?

Els universitaris prefereixen ser funcionaris

Una notícia de La Vanguardia utilitza de titular unes paraules d'un ex-professor meu de l'Autònoma, Juanjo Villanueva, qui diu que els universitaris prefereixen majoritàriament treballar a l'Administració en comptes de ser emprenedors, al contrari que passa als Estats Units. La pregunta és si això és tan estrany, tan difícil d'entendre. Els universitaris i els titulats, és normal que després de sortir de la carrera i vegin el mercat laboral, pensin que si volen estabilitat i poder realitzar un projecte personal, una de les millors sortides és l'Administració.

I vosaltres, sou dels que penseu en ser funcionaris/àries o no?

Sobre el concurs de blocs

Al bloc Despacho 101 hi ha un comentari sobre el concurs de blocs de 20 Minutos. El comentari és crític per la forma en què s'aconsegueixen vots per guanyar. I llegint el bloc he trobat una entrada immediatament anterior a aquesta, sobre l'evolució de FON, la qual, si més no, és divertida.

10 anys de blocs

Aquest any es compleixen 10 anys del naixement del que es considera el primer bloc a Internet (me n'acabo d'assabentar avui), Scripting News. En parla avui el Ciberpaís.

Debats entre periodistes

Aquesta setmana, com normalment, s'emeten diversos programes de debat televisió. Àgora a TV3 i Geometria Variable a La 2 són potser els que més semblants són. I aquesta setmana, com s'havia d'esperar, el tema ha estat polític, al voltant del terrorisme. Encara amb més coincidències, en ambdós debats els convidats han estat periodistes -a l'Àgora però, hi havia també el senyor Anasagasti-. I en tots dos casos es veu la polarització dels mitjans, uns a favor de la línia del govern i altres al costat de la postura del PP. A l'Àgora la postura més propera al PP va representar-la la periodista Curri Valenzuela, una periodista que deixa anar bastantes joies sobre els catalans o sobre allò que no està a favor del PP. A Geometria Variable aquest paper, més moderat, l'ha tingut el senyor Maruenda.

No escric l'entrada per parlar sobre què han dit els periodistes. L'escric perquè des de fa temps que sovint els debats polítics els fan periodistes, als quals és fàcil identificar-los amb un partit o altre, sobretot amb PSOE o PP.

La memòria històrica

S'està parlant del projecte de llei del memorial democràtic a Catalunya. e-noticies en parla a l'editorial, un editorial que diu que la República també ma assassinar innocents. És un argument repetit un i altre cop cada vegada que s'intenta denunciar obertament els crims franquistes. Penso que durant la Guerra Civil es van fer moltes atrocitats, en ambdós costats de les trinxeres. I aquestes atrocitats no poden més que ser rebutjades per tothom. Ara bé, és una altra cosa denunciar que sota el paraigua del nou règim es perseguissin els perdedors, se'ls empresonés, se'ls torturés i se'ls assassinés. La diferència amb l'època republicana, penso jo tenint en compte que no sóc cap expert en història, és que les atrocitats de l'època republicana no estaven ordenades ni emparades pel govern, cosa que sí que passava en l'època de Franco. Cal tenir-ho en compte, doncs allò que s'ha de denunciar clarament són els quasi 40 anys de dictadura.

Trenta-tresè dia del CAP

Estic escrivint sobre la classe d'avui del CAP abans que es faci. Avui tenim un horari diferent, de 19h a 21h. Aquesta va ser una notícia sorpresa que ens vam endur dilluns durant la sessió. La veritat és que seria més còmode haver començat a les 18h i sortit a les 20h. Hi ha gent que no va venir a classe i que no se n'ha assabentat que era a les 19h, per la qual cosa han sortit igualment de la feina per venir a les 18h. Potser un missatge electrònic avisant hagués estat bé. És el CAP, desenganyem-nos. Els professors posen el millor de la seva part però, la desorganització -o organització millorable- de vegades és evident.

Entrevista a Carles Grau

Jordi Mas ha enviat a la llista admpub de Softcatalà l'enllaç a l'entrevista que li fan a Carles Grau, director de Microsoft a Catalunya, a elSingularDigital.cat. Més que una entrevista sembla un d'aquells especials publicitaris que alguns mitjans fan amb aspecte de notícia. Segons el director a Catalunya de l'empresa de programari que ha estat més afavorida pel govern català fins ara, de l'empresa que utilitzen molts de polítics catalans tot i que no ho diguin, cal impulsar una política de neutralitat tecnològica. No confonguem neutralitat tecnològica amb llicències. El programari lliure no és una tecnologia, és una opció en la forma d'aplicar la propietat intel·lectual. Microsoft també pot participar en els contractes de la Generalitat amb programari lliure. Cal que vulgui però. També vol el senyor Grau que s'impulsi la generació de patents i marques. Suposo que no estarà parlant de patents de programari, doncs a Europa de moment no se'n poden crear -i que duri-.

Els polítics, els governs, han de saber contestar aquestes campanyes a favor de la neutralitat tecnològica per part d'empreses que no han demostrat gaire que hi estiguin a favor, ans al contrari. Els governs han de promoure l'ús de programari lliure quan compleixi els requeriments, perquè és una opció millor, quant a administració de diners públics, perquè fomenta la indústria local, ... A més, han de promoure l'ús d'estàndards oberts, permetent que els usuaris puguin comunicar-se amb l'Administració des de qualsevol plataforma, sempre que respecti aquests estàndards.


Windows Vista permetrà més fàcilment tenir el sistema en català. Cert. GNU/Linux, OpenOffice, Gimp, Firefox, Thunderbird,... són exemples de programari que estan disponibles en català, sense que mai hagi necessitat el govern català posar diners perquè es faci el pas de traduir-los a la nostra llengua.
Però, és clar, els mitjans no reflexionen i perden l'oremus quan el gegant del programari restrictiu obre la boca.

Policia de proximitat

Diumenge parlava de l'anècdota amb la grua a Cerdanyola del Vallès. Recordo com de camí a la seu de la Policia Local perquè ens tornessin el cotxe, vaig veure banderoles penjades de les faroles, d'una campanya sobre la policia local de Cerdanyola, utilitzant clics de Famòbil com imatge dels anuncis. Això ho comenta avui el lloc web del Telenotícies.

Catalunya Ràdio, també emet en format obert

Un altre cop en Benjamí Villoslada ens comenta al seu bloc una novetat interessant. Catalunya Ràdio emet per Internet en un format obert en període de proves. El format, com fa Televisió de Catalunya, és Vorbis, dins d'un contenidor en format Ogg. Es pot accedir al web de proves [aquí]. En Benjamí explica al seu bloc com accedir directament a la URL de l'emissió, per evitar haver d'utilitzar el connector Java que requereix el web de la prova pilot.

Guia d'Inkscape

En Francesc Dorca publica al seu bloc una entrada sobre Inkscape, un programa lliure de dibuix vectorial, multiplataforma. Diu en Francesc al seu bloc que ja s'han assolit 2 milions de descàrreges. També ens fa saber que hi ha un llibre, A Guide to Inkscape, que pot ser llegit gratuïtament en format HTML, o comprat i descarregant-lo en format PDF.

Música amb Ardour

Si us dediqueu a la informàtica musical, si treballeu amb música per ordinador, hi ha un programa lliure multiplataforma, alternatiu a altres de restrictius com Cubase SX i altres. Es tracta d'Ardour. En parlava ahir Pau Arumí a la llista admpub de Softcatalà.

Trenta-dosè dia del CAP

Avui hem tingut la primera sessió de didàctiques. Bé, realment ha estat una sessió sobre el funcionament d'un centre educatiu. Repetint amb més detall coses que ja vam veure a pedagogia. Quines hores sobraven, les d'ara o les de pedagogia?

Val a dir que quant a la classe i el professor no tinc cap crítica. Només és aquesta visió d'un CAP que ens ocupa massa hores, massa dies per setmana, que ens ha fet passar tres exàmens i entregar diverses activitats, sabent que se'ns ensenya un món ideal que no acaba sent tal, i que hi ha altres opcions millors de cursar aquest curs que, ara com ara, és un tràmit.

No faré cap crítica més com aquesta, almenys fin que acabin les classes. Potser m'estic fent pesat ja.

Foie gras

Avui he trobat via Menéame un manifest per abolir el foie gras. No és contra el producte en sí sinó contra el procés que se segueix per obtenir-lo. La veritat és que la crueltat amb què es tracta els ànecs i oques per obtenir el foie gras és impressionant. Són obligats a menjar en grans quantitats per provocar el creixement del fetge fora del normal.

Aquesta entrada l'actualitzo ara amb una altra entrada a Menéame sobre una petició des de França perquè el foie gras que una empresa extremanya sense obligar els animals a menjar no es pugui dir foie gras. Aquesta empresa va ser guardonada al Saló Internacional de l'Alimentació de París per les qualitats del producte i per no provocar la ingesta obligada als animals. Els productors francesos no hi estan d'acord i volen que se l'anomeni únicament paté.

Sobre la N-420 i els greuges a les Terres de l'Ebre

Dissabte vam fer el trajecte La Fatarella - Barcelona seguint l'itinerari La Fatarella - Móra d'Ebre, Móra d'Ebre - Tarragona (N-420) i Tarragona - Barcelona (AP-7). Entre Móra i Tarragona vam agafar la N-420, la qual en arribar a Reus esdevé autovia. Allí, quan vam entrar ja a l'autovia, vaig recordar la polèmica sobre si la N-420 ha de desembocar al Camp de Tarragona o als Alfacs. A les Terres de l'Ebre tenim una autovia que té només 11 km i que ha costat 11 anys fer, mentres que una altra via importantíssima, l'eix de l'Ebre, és una carretera d'un carril en cada sentit, la qual es col·lapsa fàcilment a les proximitats de les dues capitals més grans. Al Camp demanen l'autovia des de l'Aragó, i al sud també la demanem -almenys Montsià i Baix Ebre-.

Crec que seria una solució bona un desdoblament, donant una sortida cap al Camp i una altra cap als Alfacs. Però, no oblidem que quant a infrastructures a les Terres de l'Ebre estem bastant pitjor que el Camp de Tarragona -aeroport, AVE, molts més trens, més autobusos, més i millors carreteres-, i que el desenvolupament d'aquella zona ha crescut en part gràcies a l'aigua del minitransvasament de l'Ebre. Per tant, penso que si cal prioritzar obres primer s'hauria d'enllestir la sortida de l'autovia cap als Alfacs.

Entenc que els polítics -alcaldes de Tortosa i Reus- proposin una bifurcació, perquè són del mateix partit, i si una cosa tenen els socialistes sembla que és la d'arribar a postures que no els comprometin massa a ells ni als seus companys d'altres indrets. Però, en cas de conflicte caldrà que es defineixin clarament.

Estudi sobre l'impacte del programari lliure

S'ha publicat un estudi sobre l'impacte del programari lliure en el sector TIC. Més d'un polític, empresari i informàtic hauria de llegir-se'l.

Les matrícules, sense CAT

Vilaweb publica una notícia sobre els distintius autonòmics a les matrícules en què diu que incloure'ls-hi no és una prioritat per al Ministeri de l'Interior. Si bé els socialistes defensaven aquesta inclusió quan governava Aznar, qui es burlava de les reivindicacions sobre "las chapas de los coches", ara adopten una postura diferent, demanant consens social. I com que els venedors de cotxes de segona mà no veuen amb bons ulls tenir distintiu autonòmic, la cosa està difícil. Ara bé, se suposa que qui hauria d'opinar sobre si vol tenir aquest distintiu a la matrícula han de ser els propietaris de cotxes, no els venedors. Els venedors de segona mà podrien tenir l'opció de substituir les plaques per unes sense distintiu però, no haurien de decidir quin tipus de matrícula té un cotxe nou.

Rectificar... és de savis?

Diuen que rectificar és de savis. Saber reconèixer un error i intentar corregir-lo diu molt d'una persona. Cal aturar-se a pensar però, si sempre que se'ns demana una rectificació és perquè estem equivocats i si l'altre està evitant el debat, el diàleg. És el cas del PP. Ara amb el terrorisme -ja ve de llarg-, i en altres casos amb els papers de Salamanca, amb la memòria històrica, amb l'educació, etc., el PP li ha demanat al govern espanyol rectificar en comptes de plantejar les seves discrepàncies i de respectar l'opinió de la majoria. Aquesta postura és la que estem veient els darrers dies, després de l'atemptat d'ETA a Madrid. El PP no accepta que la democràcia és un sistema de majories i pretén que estant en minoria la seva visió de les coses sigui la que prevalgui. Rectificar és de savis, és cert. Però, potser hauria de rectificar qui demana les rectificacions, no trobeu?

Anècdota amb la grua

Ahir a la nit vam arribar a Cerdanyola prou tard. La ciutat té el típic problema amb l'aparcament que fa que abans de deixar el cotxe hagis de donar mil voltes per trobar un lloc. Vam tenir sort i el vam poder deixar a l'Avinguda Catalunya, el carrer més concorregut, més cèntric, més ben comunicat i amb més serveis de la ciutat. Aquest carrer des de fa uns anys que és més estret, malgrat que és també molt transitat. Res a dir sobre això. Ja trobo bé que els carrers cèntrics posin les coses difícils al trànsit. Bé, el fet és que vam deixar el cotxe en una zona de càrrega i descàrrega. És clar, en veure-ho vam mirar que avui diumenge es pogués aparcar allí. Un cop confirmat i vist que no hi havia cap problema per aparcar-hivam deixar el cotxe fins avui.


La sorpresa ha estat quan hem arribat al lloc on era el cotxe, amb les coses que hi havíem de carregar, i el cotxe havia desaparegut. I no només el nostre, sinó tots els que hi havia al llarg de més de 100 metres de carrer. En el seu lloc, tanques blaves. I un tros enllà, la grua que s'emportava un dels darrers vehicles que quedaven. Resulta que avui se celebrava, com cada any, la festa de Sant Antoni, amb la cavalcada dels Tres Tombs -a Cerdanyola se sent parlar majoritàriament castellà però, es conserven aquestes tradicions-. I sembla que ha agafat per sorpresa tots els vehicles estacionats, tant a l'Av. Catalunya com en altres carrers de la ciutat. No sé ben bé si ha estat un error per no indicar a temps la prohibició d'aparcar avui, o que pel que sigui la policia ha estat benèvola però, hem tingut la sort que quan hem anat a la seu de la Policia Local, ens han fet esperar i dos guàrdies urbans ens han dut amb el cotxe a recollir el nostre, i sense pagar res. De la indignació i ensurt inicial hem passat a l'alegria de veure que tot s'ha arreglat satisfactòriament. Ja puc dir que se m'ha endut un cop el cotxe la grua però, pocs poden dir que ha estat gratis.

Trenta-unè dia del CAP

Divendres va haver la tercera conferència al CAP. Aquesta era sobre legislació. Malauradament no hi vaig poder assistir.

L'autovia de la discòrdia

L'autovia de l'Aragó ha d'acabar al Camp de Tarragona o als Alfacs? Aquesta és una de les polèmiques del territori dels darrers dies. I per què no es poden fer les dues solucions, fent que l'autovia es bifurqui cap als Alfacs i el Camp de Tarragona? Si el problema és de noms, de titularitat de les vies o quin sigui, segur que té solució però, sí que és cert que l'eix de l'Ebre podria ser connectat amb l'autovia de l'Aragó, ser convertit en autovia, i a la vegada fer continuar aquesta també cap al Camp. Potser ho veig molt fàcil -segur que sí- però, no entenc que els plantejaments siguin d'una única alternativa, per un lloc o per l'altre.

Què és pirateria?

Es fa urgent que algú aclareixi què és pirateria quan es parla de música i/o video. I aquest algú hauria de ser algú del Ministeri de Cultura, algú de la SGAE, algú de Telecinco, o el mateix Jesús Vázquez. Per enèssima setmana ha equiparat descarregar-se música d'Internet amb pirateria, dins de l'espai de difusió de la campanya del Ministeri contra la pirateria. Però, si fins ara els jutges han confirmat que les descàrregues P2P de música i video, sense ànim de lucre, es troben dins del concepte de còpia privada, aleshores la impressió és que cada vegada que el simpàtic presentador fa aquesta crida a comprar música està mentint o dient mitja veritat sobre la legitimitat que tenen els internautes d'utilitzar el P2P per fer-ho.

Programari lliure per a Mac (2)

Continuant amb el tema del programari lliure per a Mac OS X, i agafant les referències de l'entrada anterior, aquesta entrada afegeix alguns programes més que un usuari final pot voler utilitzar.

• P2P: aMule és la versió multiplataforma de eMule. Cabos és un programa que utilitza Gnutella.
• BitTorrent: Transmission.
• Gravació de CD/DVD: Burn és una eina que permet gravar CD i DVD amb diferents formats, en el cas que el programari propi del sistema no sigui del gust de l'usuari.
  
• MediaCenter: CenterStage és un programa que centralitza la gestió de la música, de les pel·lícules, fotografies, etc. Cal tenir en compte que Mac OS X des de fa un any i poc inclou el programa FrontRow, el qual ja realitza aquestes tasques.
• Televisió per Internet: DTV és un programa per veure televisió i video per Internet.
  
• Extractor de DVD: HandBrake és una eina per extreure dades de DVD a format MPEG-4.
• Compaginació: Scribus és una eina que permet crear documents, cartells, etc., alternativa a altres com QuarkExpress.

Bé, espero comentaris. Si coneixeu altres programes, o si us interessa algun altre tipus de programa, aprofiteu els comentaris.

El musclo zebrat arriba al Segura

Tal com explica el diari La Verdad, s'han trobat larves de musclo zebrat (Dreissena polymorpha) al riu Segura. Se n'han trobat en tot el curs del riu, des de la capçalera, i també a l'aqüeducte Tajo-Segura.

El terrorisme posa en evidència la vergonya de partits que tenim

Avui una de les polèmiques als mitjans és la no assistència de l'Associació espanyola de Víctimes del Terrorisme (AVT) a la manifestació contra el terrorisme que dissabte es fa a Madrid. El motiu, o almenys un d'ells, és que al lema no apareix una referència a la llibertat. No és patètic això? S'hi suma aquesta postura de l'AVT la que està tenint el PP des de que es va produir l'atemptat a Barajas, tot i que està en la línia que el partit ha adoptat durant tot l'alto el foc d'ETA. Avui el diari El Plural -parcial, cal reconèixer-ho- recorda com José María Aznar, quan es va produir l'atemptat d'Omagh a Irlanda, va animar Tony Blair a continuar amb el procés de pau. Que diferent de la postura actual del PP, no? I com dic al títol, el terrorisme ja fa temps que ha evidenciat la manca de tacte, d'ètica fins i tot, dels partits polítics espanyols -dels principals-, desgastant l'adversari sense escrúpols.

Programari lliure per a Mac

Encara hi ha qui pensa que optar per l'opció d'un ordinador Apple, amb el seu sistema operatiu, Mac OS X, pot portar problemes per la manca de compatibilitat d'aquest tipus d'ordinadors amb els ordinadors tipus PC. De la mateixa manera encara hi ha qui afirma radicalment que GNU/Linux no és un sistema senzil d'utilitzar per un usuari final. En ambdós casos són afirmacions que s'han mantingut des de fa temps, des de que es podien considerar certes, malgrat que avui dia ja han deixat de ser-ho.

Igual que amb GNU/Linux i amb Windows, amb Mac OS X podeu utilitzar programari lliure per a les vostres tasques diàries. A continuació us poso una llista de programes que podríem dir que qualsevol usuari podria utilitzar:

• Navegador d'Internet: Mozilla Firefox. No és que el navegador Safari sigui dolent però, prefereixo aquest perquè el considero força millor. Basat en la mateixa tecnologia es pot utilitzar alternativament Camino.
• Client de correu electrònic: Mozilla Thunderbird. Igual que abans, no perquè el client de Mac sigui dolent, sinó per una preferència personal, quant a funcionalitat i quant a llibertat del programari.
• Lector de RSS: Mozilla Thunderbird. També podeu utilitzar Vienna, un lector independent, si preferiu separar el lector de RSS del lector de correu electrònic.
  
• Paquet ofimàtic: NeoOffice. És un paquet ofimàtic basat en OpenOffice però, que utilitza l'entorn gràfic Aqua de Mac i no l'entorn X11, cas d'OpenOffice. La versió actual ja inclou l'Open Base, la base de dades alternativa a Ms Access.
• Retoc fotogràfic: Gimp. Requereix l'entorn X11 per executar-se. Seashore és una alternativa, basada en Gimp però, utilitzant l'entorn nadiu de Mac.
  
• Dibuix vectorial: Inkscape. Requereix l'entorn X11 per executar-se.
• Missatgeria instantània: Adium. Clien de missatgeria basat en Jabber, el qual admet la majoria de serveis de missatgeria existents, siguin o no Jabber (MSN, Yahoo!, AOL, GoogleTalk).
• Telefonia IP: OpenWengo. Aplicatiu multiplataforma de telefonia IP, alternatiu a Skype (que no és lliure, encara que sigui gratis) i que utilitza estàndards oberts de telefonia (a diferència de Skype). Existeix una extensió de Firefox per invocar-lo per trucar. A més de fer trucades (amb video inclòs), també es pot utilitzar com client de missatgeria instantània amb les mateixes característiques que Adium.
• FTP: Cyberduck. Client de FTP senzill d'utilitar, arrossegant i soltant fitxers entre ordinador i servidor..
  
• Editor de textos: Smultron. Editor de textos, que permet estar editant més d'un fitxer a la vegada. Reconeix diferents sintaxis i acoloreix els continguts dels fitxers. Una eina per a tasques com desenvolupar webs, editar textos plans,...
• IRC: Colloquy.
• Disseny de llocs web: NVU. Editor multiplataforma alternatiu al conegut Dreamweaver.
• Reproductor multimèdia: VLC o MPlayer.

Si voleu més informació sobre programari lliure per a Mac, a banda de demanar-ho als comentaris, podeu consultar els següents llocs:

• Mac a Softcatalà: Secció del web de Softcatalà destinada a Mac OS X.
  
• Open Source Mac: Web que recull una llista de programari lliure per a Mac OS X.
  
• FreeSMUG: Grup d'usuaris de programari lliure per a Mac.
  

Trentè dia del CAP

Avui segona conferència de la setmana sobre l'acolliment d'alumnes nouvinguts. Un tema interessant, bona eina per vendre el sistema educatiu actual com un entorn idíl·lic. L'aula d'acollida, el centre d'acollida, els serveis educatius integrats. Tot un conjunt de conceptes que vam veure a l'assignatura de pedagogia explicats en detall... en massa detall per al meu gust. Ho he escoltat tot amb prou escepticisme. Se'ns ha presentat l'acollida dels nouvinguts d'una forma que no tinc clar si és així en la majoria de centres. També se'ns ha parlat de passada de com de positiu troben els directors de centre l'aula d'acollida i l'aula oberta. Qui més qui menys haurà sentit a parlar de com organitzen els centres les aules, com passa en alguns que els alumnes són ubicats en grups, de millors alumnes a pitjors alumnes, trencant allò que se suposa que significa l'atenció a la diversitat. Els alumnes nouvinguts acabaran a l'aula ordinària, a l'aula oberta o en un grup de mals alumnes? Cal dir-ho, ha estat una conferència més aviat política al meu parer.

La setmana vinent comença la part de didàctiques. I començarem amb unes sessions conjuntes -les didàctiques les fem per grups d'especialitats- sobre el sistema educatiu. Un altre cop tornarem a parlar de tipus de crèdits i d'altres aspectes del sistema educatiu que vam veure a pedagogia. Penso que, tot i que podrem entrar-hi en més detall, tots nosaltres ens familiaritzarem amb aquests conceptes de seguida que entrem en contacte amb la nostra destinació com docents. Una mostra més que el CAP, pels seus continguts, està sobredimensionat. Almenys aquí a Tarragona. Hauria d'haver-lo fet a la UPC fa uns anys, quan m'ho vaig plantejar per primer cop. Moltes menys hores i sense exàmens. I estic segur que no sortirem ni millor ni pitjor preparats que la gent de la UPC.

Va de bisbes

El diari Avui reflectieix avui en una vinyeta un fet contradictori en aquells que poden veure normal que qui havia de ser arquebisbe de Varsòvia no ho hagi estat finalment, per la seva col·laboració amb l'anterior règim comunista. I és que l'Església ha tingut bisbes col·laborant amb règims de tot tipus. A Espanya hi ha un exemple molt clar, amb les fotografies de jerarques catòlics aixecant el braç, fent la salutació feixista, al costat d'un règim que no va tenir un comportament gaire catòlic amb els perdedors de la Guerra Civil. Ara bé, com que no eren comunistes...

Quan serà el C/ Barcelona d'un sol sentit?

Avui passava pel carrer Barcelona -d'Amposta- amb el cotxe. Si mai ho heu fet, sabreu que hi ha alguns trams en què l'espai es fa prou estret com perquè dos cotxes hi passin justet. Uns cops és perquè l'espai que queda entre els aparcaments -a banda i banda- no és gaire ample. Altres és perquè alguna persona que no pensa gaire en els problemes que crea a la circulació decideix aturar-se i posar els llums d'emergència -o no-, com passa a la cruïlla amb el carrer Sant Cristòfol. El títol de l'entrada diu si mai serà aquest un carrer d'un sol sentit de circulació. Bé, tampoc és allò que pensi que s'ha de fer. De fet, no sé quina és la solució. Potser eliminar els aparcaments d'una banda sinó? Qui sap.

ETA vol continuar l'alto el foc

Avui una de les notícies més comentades als mitjans ha estat el comunicat d'ETA sobre la seva voluntat de continuar l'alto el foc permanent, a la vegada que reivindicava l'autoria de l'atemptat de Madrid del 30 de desembre, deia que no hi havia voluntat de matar ningú i que havia avisat prou cops i amb prou temps perquè s'hagués evacuat l'aparcament de l'aeroport a temps. És evident que una contradicció com aquesta no pot passar per alt a qualsevol persona amb dos dits de front.

El comunicat ha estat el tema d'una tertúlia radiofònica que he escoltat donat voltes pel dial. Era la del programa La Ventana de la Cadena SER. En el programa he escoltat allò que també s'escolta des de fa temps quan alguns polítics parlen. El PP es queixa que tothom els critica per anar a la contra del govern. Es pregunten si és que la gent vol que diguin que sí a tot. I aquesta és una pregunta que es formula per despistar. Justament allò que seria desitjable és que el PP algun cop no digués no a tot -i després són d'aquells que critiquen els anti-sistema-. El PP porta tota la legislatura plantejant les discrepàncies amb el govern en uns termes que fan impossible l'acord. Per a ells, per arribar a acords amb el govern, aquest ha de corregir la seva postura. És a dir, que només plantegen acords si es fa allò que ells pensen. I així no poden haver mai acords amb el PP. Allò més greu és que aquest plantejament és el mateix que s'utilitza en el context del debat sobre el terrorisme. I continuen intentant que creguem que ells volen consens i unitat de les forces polítiques. Si ho volen, dubto que aquest sigui el camí.

Apple iPhone i Apple TV

Cal reconèixer que els d'Apple fan les coses molt i molt bé. Diria que són als ordinadors allò que Google és a la xarxa. Els productes d'Apple destaquen pel seu cuidat disseny, la seva estètica senzilla i atractiva alhora, així com la seva orientació cap a l'usuari quant a la funcionalitat. Un exemple, perquè l'utilitzo quotidianament, és el seu sistema operatiu, Mac OS X, el qual, malgrat ser programari restrictiu o privatiu, per a mi és el millor sistema operatiu que hi ha per a l'usuari final. I per als professionals també m'arriscaria a dir-ho. Pots fer-hi pràcticament de tot, amb programari lliure també. Per no parlar de l'exitós iPod, paradigma de reproductor personal de música i video.

Avui Steve Jobs ha presentat dues de les novetats d'Apple que arribaran d'aquí a poc. Una, l'iPhone un rumor que fa temps que corria per la xarxa: un telèfon que funciona utilitzant el dit sobre la pantalla, que se sincronitza amb l'ordinador (PC, MAC o servei d'Internet), que permet consultar els missatges de veu com si es tractés de correu electrònic,... Destaca Vilaweb que inclou el navegador web Safari, Google Maps i altres aplicatius. L'altra, Apple TV: amb iTunes es descarrega música i/o video de la xarxa i amb una connexió sense fils 802.11 es fa la connexió al mòdul de televisió d'Apple, el qual es connecta via HDMI amb el televisor.

També destaca Vilaweb l'apadrinament de l'iPhone per part del director executiu de Google i pel cofundador de Yahoo!.

Veneçuela, república socialista

Aquest era un dels titulars que es podia llegir aquesta nit a l'emissió de BBC World i a France 24. El motiu és la intenció d'Hugo Chávez de proposar la votació d'una llei que li permeti nacionalitzar el sector de l'electricitat i el de la telefonia. Sembla que s'està estenen el costum de nacionalitzar sector a l'Amèrica Llatina. Parlant d'això, aquest diumenge La Vanguardia tenia un article d'opinió sobre l'alegria amb quès es viu en aquell país. L'estat està convertint-se en la font d'ingressos de molta gent, qui veu com un dret que l'estat els proveeixi aliments i diners per subsistir. Entre aquesta gent hi ha persones que es van quedant sense feina a mesura que les empreses privades tanquen a causa de la política veneçolana. L'article parlava sobre com va creixent la despesa pública a un ritme que pot arribar a provocar un cataclisme, sobretot si el preu del petroli, en el qual tant confien, cau com aquesta darrera setmana ha passat.

El populisme de Chávez mai no m'ha agradat. A Veneçuela però, diuen que hi ha gent que ara menja i que abans no ho podia fer. Però, si com sembla, l'estat està estirant més el braç que la màniga, aquesta idíl·lica política nacionalitzadora pot anar-se'n en orris. I ho pagarà la població, evidentment. És difícil parlar massa sobre un país tan llunyà, sense conèixer les seves interioritats. És fàcil però, desqualificar per sistema tots els experiments socialistes/comunistes. On està el terme mig?

Batasuna demana el manteniment de l'alto el foc

Una de les notícies bones, o parcialment bones, del dia, és el fet que Batasuna hagi demanat públicament a ETA que respecti l'alto el foc permanent declarat fa 9 mesos. Al mateix temps ha demanat al govern espanyol garanteixi les condicions per al diàleg polític, com sempre. Però, és un pas important el gest que Batasuna ha fet avui.

Formats oberts a 3alacarta

Llegeixo al bloc de Benjamí Villoslada que el portal de Televisió de Catalunya, 3alacarta, està fent una prova pilot d'emissió multimèdia en format obert i lliure. Al web de la prova pilot es pot veure l'emissió en directe del 3/24 -potser amb navegadors que passen dels estàndards no ho veureu-. S'utilitza la codificació de video Theora i d'àudio Vorbis, utilitzant el contenidor multimèdia Ogg. Una gran notícia que s'hagi fet aquest pas després de les crítiques que ha rebut la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió per la seva aposta per formats pro-Windows.

Vint-i-novè dia del CAP

Avui hem fet una de les tres conferències que toquen aquesta setmana. Era sobre intel·ligència emocional aplicada a l'entorn educatiu d'ESO i sobre resolució de conflictes. Malauradament, el tema era prou interessant com perquè una conferència no fos prou per tractar-lo. La prova és que hem passat de puntetes per gairebé tots els punts. I ara de forma retrospectiva penso que tantes classes de pedagogia i de psicologia no eren necessàries, havent pogut aprofitar per aprofundir en temes com aquest.

1800 vs 1640

Aquesta és la comparativa que publica Invertia sobre la mitjana d'hores que va treballar un espanyol (1800) respecte de la resta d'europeus (1640). No som els espanyols però, els que més hores treballen de mitjana. Tampoc som els més eficients, doncs estem els tercers per la cua quant a rendiment a la feina. A veure quan podem gaudir de la jornada de 35h, si ho arribem a fer.

Com protegir l'ordinador

El New York Times fa algunes recomanacions sobre com protegir l'ordinador d'atacs causats per programari malicciós que infecta les màquines a través d'Internet. Una de les primeres és no utilitzar Windows -és l'entorn ideal per als atacs- com una forma de protegir-se, tot i que també recomana programari de protecció, ja sigui contra programari malicciós en general, com antivirus, així com utilitzar l'eina d'actualització Windows Update, en cas d'utilitzar aquest sistema operatiu.
També recomana no utilitzar Microsoft Internet Explorer i optar per alternatives, com Firefox o Opera, o la darrera versió d'Internet Explorer, la 7.
Més al New York Times [clic].

Tercera fase del parc dels Xiribecs

El web del Telenotícies publica una notícia sobre el final de la tercera fase del parc dels Xiribecs d'Amposta. Aquest és un parc del qual ja fa molts anys que se'n parla, i sembla que no s'ha d'acabar mai. És una bona notícia que ja es comenci a endevinar el final, tot i que penso que s'ha perllongat durant massa temps. És cert que han hagut altres projectes a la ciutat que tenien més prioritat però, també ho és que si saps que no l'acabaràs fins un bon grapat d'anys millor que ho diguis, evitant la incertesa de quan podrà gaudir la ciutat d'un espai tan gran, i que ha estat molt de temps a mig fer.

Tornant a la rutina

Tot i que el títol pot semblar negatiu no ho és. Torno a la rutina diària. La de la feina però, també la d'escriure al bloc, la d'estar actiu. Hi ha aspectes positius i aspectes negatius, com en tot. Això sí, l'arrencada potser serà a poc a poc. Aquests dies he seguit igualment allò que succeïa a les nostres terres i a la resta del món. Em preocupa la fi del procés de pau, amb la repercussió que això tindrà. El desengany per un govern que ha promès molt i que haurà estat incapaç de concloure amb èxit allò que pretenia -com en altres coses durant la legislatura-; el desengany pel tancament d'un llarg període sense víctimes per atemptats; el desengany perquè som una societat molt manipulable -el PP sembla que guanyaria ara si es fessin eleccions-. Bé, ja anirem veient i comentant a partir d'ara.

Canvis a Tortosa i a Alcanar

Avui LA MARFANTA ens deia que Sisco Lahosa no es presentarà a les properes municipals amb ICV a Tortosa. D'altra banda Canareus ens deia que Baptiste Beltran encapçalarà una llista conjunta de CiU i APAL a Alcanar.

El cas de Sisco Lahosa a Tortosa és un cas que m'ha decebut, no sent jo tortosí. ICV a Tortosa ha donat la sensació durant tota la legislatura de donar suport al govern, malgrat anar en contra dels seus principis ideològics. Només cal esmentar dos casos: el Coll de l'Alba i el golf de Vinallop. No sé si el canvi serà cap a una línia més purista, per allò de ser ecologistes de debò, o si serà una llista encara més condescendent amb els socialistes. Aquesta notícia sobre Sisco Lahosa m'ha fet recordar que a Amposta encara no se sap oficialment com té les coses ICV.

Quant a Alcanar, ja fa temps que penso que APAL està molt en la línia convergent. Evidentment no sóc canareu i són només impressions que tinc a partir de la premsa. És curiós però, que un altre ex-comunista acabarà col·laborant amb una formació qualificada de dreta o de centre-dreta. Com canviem les persones.

Torna el terror

L'any ha començat amb els morts d'ETA. Una gran mala notícia. La pitjor de cara al procés de pau. El diari Avui ha estat motiu de polèmica per una vinyeta en què manifestants que duien pancartes relacionant ETA i 11-M, lloant la COPE i contra Zapatero, s'alegren de l'atemptat. e-noticies recull la informació sobre aquesta polèmica. Potser es pot considerar una vinyeta desafortunada però, tampoc no és desencertada, perquè sembla que hi ha qui, per la seva reacció, feia temps que esperava aquest atemptat. No vol dir això que sigui aquest el seu pensament, sinó que dóna aquesta impressió. I això es desprén de la vinyeta crec jo.

L'altre dia en la concentració de rebuig a l'atemptat de la plaça de Sant Jaume van veure's banderes franquistes. Què hi pintaven allí? Com és que l'apologia del franquisme continua sent legal a Espanya? Una cosa és rebutjar atemptats i l'altra aprofitar per treure els símbols feixistes al carrer.

El PP, penso jo, ha aprofitat l'atemptat per dir allò de "ja ho deia jo", i demanar que es trenqui el procés de pau. Seria una llàstima que el procés de pau es trenqués. Evidentment, en els mateixos termes no pot seguir però, caldria continuar-lo i no tornar a la política aznarista de la no negociació. Ja s'ha vist que malgrat que sembla que va tenir efectes, no va aconseguir acabar amb el terrorisme. La intensitat va baixar però, no es pot assegurar que fos de forma temporal. Em sobtarà sempre que el PP, amb els seus polítics assistint a canonitzacions al Vaticà, aposti pel trencament d'un procés de pau, que ja se sap que serà llarg i ple d'entrebancs.