dijous, 28 de juliol del 2005

Pau a Irlanda

Una bona notícia enmig de tants conflictes bèlics al món. L'IRA abandona les armes. Tant de bo això sigui per sempre, i tant de bo en altres llocs, com al País Basc, arribin temps de pau.

Quins són els problemes reals de la gent?

De forma repetitiva els polítics del Partit Popular parlen dels "problemes reals de la gent" quan es tracta de desqualificar o treure importància a preocupacions plantejades pels altres partits. Per exemple, l'Estatut. Si bé és cert que els partits catalans estan demostrant que l'Estatut per a ells és una eina política per treure avantatge i desgastar l'adversari, no significa això que tot es pugui reduir, com fa el senyor Rajoy, a parlar dels problemes reals de la gent, per no parlar de l'Estatut. Els problemes reals de la gent no els coneix el senyor Rajoy, no són exclusivament aquells que les dades estadístiques reflecteixen, i tampoc no són justificació per no abordar-ne d'altres. Ja va sent hora de canviar de discurs.

Versions de prova

Microsoft presenta la primera Beta (versió de prova), de la futura nova versió del seu sistema operatiu Windows. Però, aquesta versió Beta està disponible per a un cercle limitat de persones i/o empreses. És una situació habitual, una gran notícia, quan Microsoft presenta una nova versió del seu sistema operatiu, o quan publica un pedaç de seguretat d'aquest, igual que passa amb altres empreses de programari privatiu.

En el món del programari lliure, en canvi, els programes, ja siguin sistemes operatius o aplicatius diversos, la disponibilitat del programa i del seu codi font no està limitada a certs "privilegiats". Hom pot triar descarregar-se la darrera versió estable d'un programa, o bé una versió de prova, Beta, o de desenvolupament, per poder provar-la i, si s'escau, contribuir-hi amb millores, comunicant els errors trobats, desenvolupant funcionalitats pendents, etc. Poder provar un programa significa que es pot adoptar com una solució a les pròpies necessitats amb la seguretat que les satisfà, mentres que en el cas del programari privatiu saber si s'adapta o no a les necessitats de l'usuari només se sap quan s'ha adquirit (pagat) i utilitzat. I, si no s'adapta o té errors, doncs caldrà esperar que una nova versió ho faci o que un pedaç ho corregeixi, quan el fabricant decideixi publicar-ho. Quès és millor?

dissabte, 23 de juliol del 2005

Cànon i mesures tecnològiques

El govern espanyol ha aprovat el projecte de llei per regularitzar el cànon per còpia privada en els suports digitals. Aquest cànon, en compensació als autors per l'exercici del dret a còpia privada dels usuaris de les seves obres, ja fa temps que porta polèmica. El cànon que actualment es cobra als CD i DVD és injust, indiscriminat, doncs presuposa que els discos en blanc es compren per fer còpies privades d'obres d'autors que atorguen drets limitats d'ús, mentres que l'ús pot ser per fer còpies de les obres pròpies o bé d'obres d'autors que utilitzen llicències menys restrictives, com ara llicències Creative Commons. Fa poc a Alcalá de Henares ha hagut una sentència contra l'aplicació del cànon en discos compactes en blanc.

D'altra banda, es prohibeix trencar els sistemes tecnològics de protecció de les obres, cosa que significa que malgrat pagar un cànon per poder exercir la còpia privada, els autors poden impedir-la amb sistemes anticòpia, com passa amb obres de cantants i pel·lícules. Gran contradicció. No pot ser que per una banda s'hagi de pagar per exercir un dret, i per l'altra es puguin posar traves a l'exercici d'aquest dret. A França una sentència ha negat el dret a utilitzar sistemes anticòpia als DVD pel fet d'existir un cànon sobre el suport digital de còpia. Cal que el govern espanyol s'adoni d'aquestes contradiccions.

dijous, 21 de juliol del 2005

Política de zàping

Quants cops hem vist als programes de zàping polítics barallant-se? En alguns països orientals les baralles acaben en batalla campal al Parlament, a cops de puny, amb llençament d'objectes, etc. I això pot fer riure, vist des de la llunyania, o des d'una posició de país desenvolupat i amb uns polítics educats. Aquí això no passa, no?

Però, ves per on, que la baralla arriba a la política espanyola. Realment ja fa temps que s'hi ha instal·lat, amb la crispació contínua entre govern i oposició. Però, sembla que ara potser els nervis estan a flor de pell, i fins i tot pot passar el tema de les paraules a les mans. Qui sap, potser a més de veure els polítics als telenotícies també els veurem en els espais d'humor via zàping.

dimarts, 19 de juliol del 2005

Passem de l'Estatut

A qui li interessa l'Estatut? Segons les enquestes, als catalans no és que els suposi un tema de gran importància. Segur que si ens pregunten sobre el finançament, sobre l'oficialitat real del català a Catalunya, etc., les conclusions poden ser molt diferents. Però, si als catalans no els interessa, a qui interessa realment? Doncs si jutgem per l'enrenou polític que es genera al voltant del nou text estatutari, que ja ve d'abans de les eleccions catalanes de 2003, podem pensar que el nou Estatut interessa de veritat als polítics. Uns, perquè si s'aprova guanyaran vots, per ser artífex del nou text, i de major i millor autonomia per a Catalunya. Altres, perquè si no s'aprova o triga a aprovar-se podran dir que eviten que per culpa dels socialistes el nou Estatut sigui pitjor que l'anterior. I uns altres tenen amb l'Estatut una nova eina per mantenir la crispació política, per atacar el govern espanyol i el català, i sortir cada dia als mitjans.
No sé si tindrem nou Estatut, i si el tenim, tampoc no sé si serà realment serà digne de ser aprovat (segur que ja ens faran una bona campanya perquè ens convencem, com amb la constitució europea, que només hi ha un camí, el sí a l'Estatut). Però, qui sap, potser veurem com tot acaba com una picada de fesols, vist l'espectacle de declaracions i contradeclaracions de cada dia.

diumenge, 17 de juliol del 2005

Sant Cristòfol a Fortanete


Fortanete des de Loreto
Originally uploaded by manelzaera.
Fortanete, el poble de mon pare, un poble de Terol, petit però, acollidor, al Maestrazgo. Vam anar a passar la festa de Sant Cristòfol, i com cada vegada que hi vaig, n'han sortit un grapat de fotos.

divendres, 15 de juliol del 2005

Al carrer per l'aigua

Serà la segona legislatura en què la gent surti al carrer per l'aigua. La primera érem els insolidaris i manipulats qui, a milers, ens desplaçàvem per Espanya i Europa per demanar que una llei injusta no arribés a materialitzar-se en un transvasament de l'Ebre. Vam haver d'aguantar la indiferència i el menyspreu de certs mitjans, els anuncis demagogs anunciant cada cert temps la quantitat d'aigua que l'Ebre llença a la mar i la seva equivalència en transvasaments anuals, les paraules del ministre Arias Cañete sobre el passeig militar i els testicles -pronunciades en privat però, pronunciades-. I mentres Múrcia i el País Valencià demanaven aigua, els nous projectes immobiliaris i els camps de golf anaven augmentant en aquests dos territoris.

Els murcians han sortit al carrer per milers. Segur que els desmemoriats ara sí que voldran que s'escolti la gent del carrer. Intel·ligentment han sabut fer-los cercar l'enemic fora i no pensar que potser allò que els manca és reclamar un desenvolupament més conseqüent amb els recursos disponibles, i més tenint en compte que aquells no són els únics territoris que passaran set en un futur. Però, mentres el PP sigui un partit populista i no popular, mentres el PP es dediqui a cercar vots i no a cercar solucions assenyades, i mentres els socialistes, sobretot al País Valencià, continuïn a remolc del PP, tindrem conflictes amb l'aigua per a temps.

dissabte, 9 de juliol del 2005

Alliberar l'AP-7

Llegeixo que Zaplana ha demanat alliberar l'autopista AP-7 entre Castelló i Orpesa. Segons es pot veure a la notícia, fa 8 anys el mateix Zaplana, aleshores president del govern valencià, va acceptar la pròrroga de la concessió de l'autopista fins l'any 2019. La memòria no és un dels punts forts dels polítics. Però, ja que Zaplana s'hi posa, hauríem d'anar pensant a Catalunya de demanar també l'alliberament dels peatges. A les Terres de l'Ebre hi ha el desdoblament de la N-340 damunt de la taula i seria bo també posar-hi l'alliberament del tram d'autopista que va des de l'Hospitalet de l'Infant a Vinaròs, pertanyent a Aumar. Aprofitem i millorem les infrastructures que ja tenim.

Enllaç: Zaplana pide liberalizar la AP-7 en Castelló 8 años después de prorrogar la concesión

dijous, 7 de juliol del 2005

Amposta Sud II

Ha sortit el segon número d'Amposta Sud. Si heu vist el primer, segueix una línia continuïsta però, fent-se ressò de les crítiques que ha rebut. És clar, no les accepten sinó que les menyspreen o les ridiculitzen, depèn de com es miri. Jo continuo pensant que la idea de ser crítics no és dolenta però, que una entitat que pretén representar els veïns dels barris que conformen el sud d'Amposta, no hauria de ser-ho recorrent a la ridiculització, a la crítica destructiva o la no acceptació de les crítiques. Allà ells. Potser pensen que és millor que es parli de la revista, ja sigui bé o malament, que no pas que no se'n parli. Potser sí, encara que jo penso que això afecta a la imatge d'una entitat que representa uns associats. Per tant, els afecta a ells.

7-J

A hores d'ara encara no se sap la xifra certa de víctimes mortals, i fa pensar que poden ser moltes, a més del gran nombre de ferits greus que comenten els mitjans. Quasi cada dia venim sentint de nous atemptats a l'Iraq arran de la guerra il·lícita engegada pel trio de les Açores. La violència no cessa i el fanatisme augmenta. Els països desenvolupats reben atacs que danyen la societat, la gent innocent, qui no promou guerres i que no envia ningú a matar persones per derrocar dictadors. Ha de ser quan ciutats com Nova York, Madrid o Londres es veuen atacades quan ens esglaiem tots per les massacres. Segur que això no durà cap reflexió per analitzar on està el problema i es continuarà parlant dels valors occidentals i de la preservació de la seguretat. Sentir el president dels EUA fent una comparació entre gent que mata altra gent (els terroristes) i gent que està reunida per intentar eliminar la pobresa i per millorar el medi ambient (el G8) en la seva intervenció és una mostra del cinisme que es gasta. Un mal dia, que recorda l'11-M i l'11-S, i que veurem quines conseqüències té.

ZP, culpable que guanyés Londres

La COPE, cada dia cal un comentari de la COPE. Resulta que Zapatero ha pagat car no haver donat suport a Bush i Blair amb la guerra d'Iraq. I com que no s'ha reunit durant tres dies amb els membres del COI, igual que Blair, també s'ha pagat. I això que les votacions són per mèrits, no per política! Aquest Jiménez Losantos i companyia... Ara voldran una comissió d'investigació per veure què ha passat. I, és clar, se n'han recordat del cava català esperant ser obert quan perdés Madrid. Almenys no haurem de pagar un altre cop en pocs anys un conjunt de grans obres que ompliran les butxaques d'uns quants.

dimecres, 6 de juliol del 2005

Les patents de programari, per ara no

El Parlament Europeu ha rebutjat la directiva de patents de programari. La coincidència amb l'anunci de la candidatura guanyadora per organitzar els Jocs Olímpics el 2012 ha eclipsat -és un dir, pel cas que se'n fa als mitjans- la notícia. És una bona notícia saber que els partidaris de permetre que el programari sigui patentable, penalitzant així la indústria informàtica europea, la innovació a Europa, no se n'han sortit amb la seva. És d'esperar que això no quedi aquí i que d'aquí un temps torni a plantejar-se la directiva però, mentrestant podem estar tranquils una temporada.

Informe de costes 2005

Greenpeace ha presentat el seu informe de costes de l'any 2005, on fa referència especial al Delta de l'Ebre. Tenim un dels pocs llocs sense la saturació urbanística de llocs més turístics. Però, diferents projectes volen impulsar un creixement semblant al de la Costa Brava, la murciana o la valenciana. Diferents ajuntaments han posat el crit al cel davant de la protecció de la línia de costa establerta per la Generalitat de Catalunya. En diversos municipis tenim grans urbanitzacions, algunes amb camp de golf inclòs, que vénen a mostrar la intenció de per on es vol dur el desenvolupament del Delta. Segur que l'augment de llocs de treball, la repercussió en beneficis pels nous vinguts, i una llarga llista de motius, seran utilitzats pels interessats a tirar endavant aquest tipus de projectes, a la vegada que es posaran davant de la pancarta per rebutjar-ne altres, com el parc eòlic de davant de la costa de l'Ebre. Coherència, on ets?

Piqué és de centre-esquerra

Avui la COPE continua amb el tema de la setmana. El cas Piqué, la trencadissa al PP. Ja l'han titllat de fer un discurs de centre-esquerra.Han entrevistat en Vidal Quadras. I ja ha sortit el 0,4% de gent que a Catalunya té interès per l'Estatut, o el tractament que es fa a TV3 envers la COPE. Quina facilitat per barrejar temes i treure conclusions per boca dels catalans.

dimarts, 5 de juliol del 2005

Piqué encén els ànims a la COPE

Federico Jiménez Losantos té tema del dia a la COPE: Josep Piqué. Les declaracions de Piqué, i el temps que va trigar Rajoy a respondre-li, el precedent de Ruiz-Gallardón, etc., és tema del dia a La Mañana de la COPE. Ja han preparat els oients perquè truquin, doncs a les 9 del matí l'entrevisten.

dilluns, 4 de juliol del 2005

Piqué, el canvi al PP?

Avui he celebrat les paraules de Josep Piqué sobre la necessitat de renovació del PP. A Espanya el PP, i els seus mitjans afins, utilitzen un llenguatge propi d'altres temps i, malgrat dir que són demòcrates, posen en dubte l'arribada al govern de l'actual president. Sembla increïble que després de tantes dècades es continuï parlant del trencament d'Espanya i de l'anticlericalisme. Per això, que el propi Josep Piqué digui que Acebes i Zaplana formen part del passat del PP, és per celebrar-ho. Jo continuo pensant que a Espanya falta un partit de centre i que la dreta, el PP, hauria de prendre model de la dreta europea.

Els catalans passem de l'Estatut

Segons el baròmetre on els polítics catalans rebien una nota pèssima, la societat catalana passa de l'Estatut. Com bé alguns han remarcat, això no significa que la societat no vulgui un millor finançament, ni més autogovern, cosa que sí que interpreten interessadament certs polítics i mitjans. Això, simplement significa que entre les persones enquestades una minoria té interès per l'Estatut. I no és estrany. Al cap i a la fi, ha estat una necessitat creada, no reclamada per la societat. No hi ha calmor popular al carrer per un nou Estatut, igual que no l'hi havia per la Constitució Europea, ni l'hi ha per la capitalitat de les ciutats.

Però, això ja passa, que se'ns creen necessitats que alguns veuen necessàries per omplir els mitjans durant la legislatura. Ara cal veure si finalment es posen d'acord, perquè si ni els partits que governen Catalunya poden, la gran fita de la legislatura serà el gran fracàs.

dissabte, 2 de juliol del 2005

Salvant les dades d'un usuari de Windows

Tots alguna vedaga ens hem troba en la situació -personal o d'algun parent, amic o client- de pensar que hem perdut la feina de molt de temps davant d'una fallada del sistema operatiu [Windows], i de la qual no teníem còpia de seguretat. Avui m'he trobat amb un cas així, d'una persona desesperada perquè el seu Windows ja no arrancava i no podia recuperar els fitxers del seu disc dur. No podia ni amb un disc de recuperació.

Però, la casualitat ha fet que avui jo portés a sobre un live CD de la distribució GNU/Linux d'Ubuntu, concretament el live CD del curs de programari per a PIMEs organitzat pel COEIC. Ha estat tan fàcil com arrencar l'ordinador amb el disc de GNU/Linux, i un cop el sistema iniciat, muntar el disc dur de l'ordinador per tenir accés als fitxers que calia recuperar. Després només ha calgut copiar els fitxers en una clau USB, i problema solucionat. Tot i que aquest no és l'ús principal de GNU/Linux, és una mostra de com es pot utilitzar per salvar dades d'un disc dur abans de donar-les per perdudes i formatar-lo tot per tornar a començar des de zero. Sempre va bé poder-ho dir, i que la gent se n'assabenti.

divendres, 1 de juliol del 2005

Article d'Oriol Malló

Sentia la COPE al matí com Jiménez Losantos carregava contra el diari Avui i contra periodistes i polítics catalans, com ja és habitual. No entra dins de les meves preferències llegir aquest diari, i resulta que no havia llegit l'article que ahir va publicar l'Oriol Malló. Després de llegir-lo entenc la postura dels periodistes de la COPE -perquè a la tarda continua la polèmica-. És un article que, si bé es pot llegir interpretant-ho tot en sentit figurat -segur que hi ha inspiracions literàries que se m'escapen-, és també un article que es pot interpretar en clau de violència i, a més insulta persones que han expressat la seva opinió (els intel·lectuals anti-nacionalistes catalans). Altres articulistes com Pilar Rahola o Vicenç Villatoro han discrepat des del debat i no des de la violència verbal.

Jutgeu vosaltres mateixos: Falangistes taxidermistes

Agitació a la COPE

Acabo de sentir les "veritats" de Jiménez Losantos. Acusa Joan Puigcercós de terrorista i, entre altres, Josep Cuní de persona que tracta malament a les víctimes del terrorisme. Certament, aquest home té un problema o és que la dreta actual creu que cal utilitzar l'agitació de masses per treure'n profit, encara que sigui amb falsedats o sense proves.