Chávez, el demòcrata

Ahir Chávez, a més de dir que esperava les disculpes del Rei d'Espanya -crec que no s'equivoca de fer-ho- també va amenaçar de revisar les activitats de les empreses espanyoles a Veneçuela. Fins i tot vaig poder sentir a la ràdio que va avisar els espanyols que hi resideixen que no facin massa rebombori. Una amenaça en to de revenja, que no és digna d'un representant polític que va de demòcrata per la vida.

Popularitat del Rei

El País publica una entrevista al ministre d'Afers Exteriors, Miguel Ángel Moratinos. En ella se li pregunta inevitablement per la reacció del Rei d'Espanya dissabte a la cimera iberoamericana. Segons el ministre la imatge del monarca ha sortit reforçada. Ahir a la televisió preguntaven a gent del carrer sobre quina era la seva opinió sobre les paraules del Rei. Gairebé tothom opinava positivament, tot i que hi havia qui opinava, a més, que havia perdut les formes.

Penso que qui va sortir, o hauria d'haver sortit reforçat, en l'àmbit internacional i en el de la societat espanyola, hauria d'haver estat el president del govern. Crec que el Rei va perdre els papers. Dirigir-se a un altre cap d'estat parlant-li de tu i ordenant-li callar, no ho veig normal, per molt en desacord que s'estigui amb qui parla. A més, donava la sensació que Espanya estava allí com si encara fos un imperi i no un estat igual que la resta. Per cert, que no entenc la presència en primera fila de tres polítics espanyols, mentres la resta d'estat, al capdavant només tenien els seus caps d'estat.

Chávez no es va alterar gens mentre deia allò que deia. Zapatero va controlar-se molt bé, malgrat que el PP ha felicitat el Rei i ha menyspreat el president del govern. El PP està en la seva línia, la de tota la legislatura.

Veneçuela, república socialista

Aquest era un dels titulars que es podia llegir aquesta nit a l'emissió de BBC World i a France 24. El motiu és la intenció d'Hugo Chávez de proposar la votació d'una llei que li permeti nacionalitzar el sector de l'electricitat i el de la telefonia. Sembla que s'està estenen el costum de nacionalitzar sector a l'Amèrica Llatina. Parlant d'això, aquest diumenge La Vanguardia tenia un article d'opinió sobre l'alegria amb quès es viu en aquell país. L'estat està convertint-se en la font d'ingressos de molta gent, qui veu com un dret que l'estat els proveeixi aliments i diners per subsistir. Entre aquesta gent hi ha persones que es van quedant sense feina a mesura que les empreses privades tanquen a causa de la política veneçolana. L'article parlava sobre com va creixent la despesa pública a un ritme que pot arribar a provocar un cataclisme, sobretot si el preu del petroli, en el qual tant confien, cau com aquesta darrera setmana ha passat.

El populisme de Chávez mai no m'ha agradat. A Veneçuela però, diuen que hi ha gent que ara menja i que abans no ho podia fer. Però, si com sembla, l'estat està estirant més el braç que la màniga, aquesta idíl·lica política nacionalitzadora pot anar-se'n en orris. I ho pagarà la població, evidentment. És difícil parlar massa sobre un país tan llunyà, sense conèixer les seves interioritats. És fàcil però, desqualificar per sistema tots els experiments socialistes/comunistes. On està el terme mig?