diumenge, 31 de desembre del 2006

Una entrada especial

Avui acaba l'any 2006. I avui es produeix una coincidència. Aquesta és l'entrada número 1000 d'aquest bloc, segons indica l'editor de Blogger. I aprofitant la situació m'he reservat aquesta entrada per tal que sigui la darrera del 2006. Un any en què en l'àmbit personal he de destacar per sobre de tot que ha estat en què Maria Jesús i jo ens hem casat. Això ja fa aquest un dels anys que cal recordar. Només vull desitjar-vos que el 2007 sigui tan bo o millor que aquest. Fins l'any vinent.

dissabte, 30 de desembre del 2006

Bomba a Barajas

Ens aixecàvem amb l'execució de Saddam Hussein i poc després ens ha sobresaltat la notícia sobre una bomba a l'aeroport de Barajas, una bomba potent i que ha causat ferits. Fa pensar que podria ser la fi de la treva, aquesta treva que ha de conduir a la pau, a la fi del terrorisme. Si és així els nostres polítics haurien d'analitzar si han actuat correctament o no. Penso que el PP ha actuat de forma nefasta -sempre opinant des de la perspectiva d'un ciutadà del carrer, que desconeix la informació a la que els polítics tenen accés-. El problema sempre acaba afectant els ciutadans, qui sense tenir-ne culpa, acaben sent els patidors dels conflictes.

La mort de Saddam

Acabo d'escoltar a la ràdio que Saddam Hussein ha estat penjat a la forca aquesta matinada, abans de sortir fer-se de dia. També he escoltat com des dels EUA el president Bush opinava que això ajudarà a consolidar la democràcia a l'Iraq. No ho sé, potser tingui raó, ell i qui pensi així. Però, per molt mal que hagués fet la pena de mort hauria de ser història ja fa temps, i l'Iraq hauria de ser un exemple, sent suposadament una democràcia recent nascuda. En aquest cas es jutjava un dictador amb moltes morts a l'esquena però, en el cas dels EUA no seria la primera vegada que la justícia s'equivoca i ja no es pot corregir l'error a causa de l'execució d'una sentència de mort. A més, qui som nosaltres per decidir que una persona mereix la mort, i més si ens situem en el context del cristianisme -no oblidem l'aparent religiositat de Georg Bush-. Mala notícia. Veurem com reacciona la gent a l'Iraq.

divendres, 29 de desembre del 2006

L'any de la política

Continuant amb el repàs de l'any i sent conscient que en Saül Gordillo té classificat aquest com un bloc polititzat, he de parlar de política. Ho faré ràpid i de memòria. No se'ns escapa que ha estat l'any de l'aprovació del nou Estatut, amb el conseqüent trencament del govern de la Generalitat i les eleccions anticipades. Ha estat l'any en què per segon cop els partits d'esquerra s'han unit després de les eleccions per formar govern, quedant també per segon cop CiU a l'oposició. Esment especial és la nova incorporació a l'arc parlamentari català del partit Ciutadans-Partit per la ciutadania. Ha estat també l'any del retorn de part dels papers con
fiscats pels franquistes a entitats i particulars de Catalunya. Aquest ha estat un dels motius, junt amb l'aprovació de lleis com la del matrimoni entre parelles del mateix sexe, que han provocat un nivell de crispació considerable a Madrid -l'Estatut també ha estat motiu de polèmica-. Per desgràcia encara no ha estat l'any de la pau quant a l'alto el foc d'ETA però, sí que ha hagut un primer pas, que voldria que no acabés com en altres ocasions.

A les Terres de l'Ebre hem tingut un any amb polèmiques a l'ajuntament tortosí, amb la reducció a la mínima expressió del suport a l'equip de govern, amb projectes conflictius, com l'enderrocament de les cases del riu, del velòdrom o el camp de golf de Vinallop. A Amposta s'han tirat endavant projectes, com la capitalitat cultural i la Ciutat Digital, i també han hagut polèmiques, com la darrera i sonada relacionada amb els negocis immobiliaris de l'alcalde. També hem viscut els efectes del trencament del govern de Pasqual Maragall amb la substitució dels delegats d'Esquerra per delegats del PSC, per salvar l'impàs fins les eleccions, una mesura que em sembla del tot innecessària perquè crec que si algú fa bé la seva feina és millor que continuï que no pas que sigui substituït per motius estrictaments de partit.


I bé, m'agradaria que també diguéssiu la vostra després d'aquest repàs ràpid en què segur que m'he deixat moltíssimes coses.

Els preus del cinema

Avui he escoltat a la ràdio una notícia sobre un estudi relacionat amb el preu de les entrades al cinema. I en relació amb la notícia, de la qual no puc donar detalls exactes -parlava dels llocs on el preu és més elevat-, m'ha vingut al cap el preu que paguem a Amposta per anar al cinema en cap de setmana o festiu. 6 euros. Em sembla un preu molt elevat, si a més tenim en compte quin servei tenim als cinemes ampostins. Jo crec que si no vaig entre setmana ja no hi aniré més. D'altra banda, aquest estudi de què parlava també recorda que els cinemes no poden prohibir l'entrada amb menjar o beure adquirit fora del seu recinte. I això és una cosa que també fan als cinemes d'Amposta, prohibir l'entrada amb productes que no s'hi hagin adquirit.

dijous, 28 de desembre del 2006

L'any de la blocosfera ebrenca

Aquest any que acaba ha estat l'any de moltes coses. En el context de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), podria destacar-se l'embranzida que ha tingut la blocosfera ebrenca. Durant aquest any han aparegut o han tingut una activitat important, els blocs de persones de les Terres de l'Ebre al voltant de temes diversos, tant personals, com polítics, com territorials, etc. Diuen que el proper, el 2007, es donarà el punt d'inflexió arreu del món al voltant del fenòmen dels blocs. Penso però, que en l'àmbit local és un fenòmen prou recent com perquè encara li quedi una mica més de corda. Aquesta blocosfera tan jove culminarà aquest any amb la trobada de blocaires que se celebrarà el proper mes de febrer a Tortosa. La revista Time ha dedicat la portada del número sobre el personatge més important del món a tots els internautes. Exagerant i sense voler pecar de manca de modèstia, potser els blocaires podríem ser un dels personatges de l'any a casa nostra.

dimarts, 26 de desembre del 2006

Gat al recer

A l'hivern a l'Hospital de Jesús els gats aprofiten la calor dels focus que hi ha al terra per arrecerar-se. La foto n'és un exemple.

divendres, 22 de desembre del 2006

La dependència de la Web 2.0

Avui Macworld publica una entrada interessant que té per títol The Net as a computer. L'entrada comenta l'ús dels serveis que s'ofereixen i que es classifiquen com serveis de la Web 2.0, i si aquests acabaran eliminant els programes instal·lat en els ordinadors que tenim cadascú a casa nostra. És un article que fa referència a ordinadors Mac però, que pot perfectament estendre's a qualsevol usuari d'ordinadors.

Serveis com Gmail, Flickr, Google Docs & Spreadsheets ofereixen alternatives molt bones per mantenir-hi informació, ja sigui de correu electrònic, textos, fulls de càlcul i altra. Això permet que des de qualsevol lloc connectat a la xarxa es pugui accedir a la informació, sense necessitat que a l'ordinador en què treballem -si és un ordinador- hi hagi res més que un navegador d'Internet instal·lat. L'article destaca alguns inconvenients d'aquests serveis. Primer, la connexió a Internet ha de ser prou bona per tal que l'usuari no vegi com el seu sistema és lent executant els aplicatius web -val a dir que serveis com Google Docs & Spreadsheets funcionen sempre prou bé-. Dependrà doncs, de si s'han dissenyat tenint en compte això o si s'han carregat d'elements innecessaris que el seu ús serà còmode o no. L'article també parla de la seguretat del servei, de les dades que s'hi desen i de la continuïtat del servei -si la companyia que proporciona correu electrònic abandona el negoci i el servei queda innaccessible pot ser traumàtic-. S'han de veure els aplicatius web com un complement a l'escriptori. Com diu l'article, i confirmo, normalment la informació que es té desada a la web també es té a l'ordinador.

Destacaria que l'article té una llista d'aplicatius web classificats segons la seva funcionalitat -calendaris, processament de textos, correu electrònic,...-. És una llista molt útil. Ara bé, també cal tenir en compte que aquests aplicatius no són els únics i que hi ha programari lliure que pot instal·lar-se en un servidor propi o llogat, per tal de tenir accés a la nostra informació des de qualsevol lloc connectant-mos simplement a Internet. Exemples: eyeOS, duroti, etc.

Alguns aplicatius web de la llista:
- Ajax13: Paquet d'aplicatius que inclouen un processador de textos (ajaxWrite), una eina de dibuix vectorial (ajaxSketch), un full de càlcul (ajaxXLS), una eina de presentacions (ajaxPresents) i un reproductor de música (ajaxTunes).
- Gliffy: Eina per fer diagrames.
- gOffice: Paquet amb processador de textos, compaginació (desktop publishing), presentacions i full de càlcul.
- Google Docs & Spreadsheets: Paquet amb processador de textos i full de càlcul que permet realitzar treball col·laboratiu. Varis usuaris poden estar editant alhora un document. Els canvis es van fusionant i es pot veure qui ha fet quines modificacions i quan.

Lo que no som els internautes

Baquía avui fa referència a l'informe de JD Power sobre la intenció dels internautes de canviar-se a la companyia d'Internet que millor preu li faci. Crec que és normal que els consumidors, davant de la manca de control -efectiu- sobre les empreses que ens donen servei, ens busquem la vida, com es diu habitualment, i mirem pel nostre benefici i no pel del pobre proveïdor d'Internet, que tant ens mima i tanta falta li fem. Però, Baquí posa per títol del seu article "Internautas chaqueteros". Llegint-lo no es desprén que opinin això dels internautes però, el títol de vegades ja ho diu tot.

20297, si el tens ja saps

La Grossa de Nadal: 20297

Compatibilitzar estudis i feina

El Ministeri d'Educació i Ciència proposa que en els futurs títols oficials de Grau i de Mestratge es pugui compatibilitar estudis i feina. Això és important perquè actualment podria dir-se que les úniques universitats que permeten compatibilitar bé universitat i feina són la UOC i la UNED. És important que hom pugui fer un Mestratge i a la vegada treballar i així pagar-se'l, i no dependre dels pares quan això passa en acabar els estudis de Grau. Fa poc em contaven una experiència d'una amiga que va començar el curs i encara treballava i en explicar-li a una professora el seu problema d'horaris d'estudis i feina aquesta li va dir "això no és la UOC". Ara bé, a l'hora de cobrar matrícules no es posen impediments. Podeu llegir la notícia a La Vanguardia.

Doncs ha hagut rebaixa d'ADSL

Al final la CMT ha rebaixat el preu màxim que Telefónica pot cobrar a les altres operadores d'ADSL fins un 61%. Veurem en què es tradueix això. Podeu llegir-ho a El País.

Qüestionari

La gent de La Flecha han posat un qüestionari perquè comprovem si pertanyem o no a la generació digital. Resulta que per pertànyer a la generació digital és important utilitzar Word, Excel i PowerPoint. No esperava menys, que el programari lliure no aparegués. Ara bé, tampoc surt un servei tan representatiu com Google Docs & Spreadsheets.

dijous, 21 de desembre del 2006

Vint-i-vuitè dia del CAP

He aprovat psicologia! Ara mateix estic a l'aula d'ordinadors escrivint. En un quart d'hora comença la sessió de pedagogia que fem avui perquè la majoria va voler canviar la de demà divendres i passar-la a dijous. Avui es presenten les unitats didàctiques. Nosaltres no l'hem acabat i per això l'entregarem demà.

Matar o no matar el bou

La ministra Narbona ha proposat que la llei de protecció dels animals s'apliqui per prohibir la mort del bou a les places. S'ha de reconèixer que és una proposta arriscadíssima però, coherent amb allò que se suposa que defensen els socialistes. La sorpresa l'ha donat Gaspar Llamazares -ho he llegit a La Vanguardia-, qui ho veu com una postura exagerada. Mentres els seus socis d'ICV-EUiA a Catalunya aposten per la prohibició dels espectacles taurins, el líder d'IU veu malamaent que s'eviti la mort de l'animal entesa com un espectacle. Com ja hem sentit alguns cops, és cultura i corre perill de perdre's aquest patrimoni tan espanyol. Pensava que Llamazares aniria més enllà i demanaria que es deixés de torturar el bou a les places, doncs cal recordar que no només es mata al bou en públic sinó que abans passa per les "banderillas" i per la "puya", i que altres vegades fan curses de "rejoneo", on potser encara fan patir més l'animal.

Felicitació

No es pot donar de mamar al restaurant

Segons diu La Vanguardia el 30 de novembre al restaurant Txapela de Barcelona, en ple Passeig de Gràcia, una mare va entrar per donar de mamar a la seva criatura, que no podia aguantar més, i donat el fred que feia al carrer. La reacció de l'encarregat del local va ser no permetre-li quedar-se a sopar, com es disposava a fer. Segons diu la notícia l'empresa ja ha pres mesures i ha demanar disculpes a l'afectada. La situació és insòlita i incomprensible.

Els usuaris d'ADSL som infidels

Baquía publica una notícia segons la qual un 20% d'usuaris de banda ampla l'any passat va canviar de proveïdor i un 25% pensa fer-ho el proper 2007 -entre ells jo-. Un estudi de JD Power sobre la satisfacció dels clients de proveïdors d'Internet a Espanya així ho reflecteix. El proveïdor més ben valorat és ONO, seguit de Telefónica. En el cinquè lloc es troba Ya.com -el meu proveïdor, del qual no n'estic descontent pel servei-. El preu mitjà que costa l'ADSL a Espanya és de 49,94 euros -a mi em costa 40,54 euros-. Segons l'estudi els consumidors donem un 22% d'importància al rendiment i fiabilitat del servei, un 20% a la imatge del proveïdor, un 19% al servei al client i suport tècnic i en quart lloc, amb un 13%, donem importància al preu. Això és com els telèfons mòbils. Cansats de pagar preus elevats a la que pots canvies de companyia i almenys et regalen el mòbil -o et fan un preu especial- i et fan alguna oferta de tarifa.

Blogger ja no és Beta

Blogger ha abandonat l'estat Beta i passa a una versió estable. Una de les característiques que alguns comenten del Web 2.0 és l'estat Beta permanent dels aplicatius. Google ha estat un dels proveïdors de serveis que s'ha caracteritzat per llençar més eines en fase Beta -i que funcionen molt millor que altres suposadament estables-. Si voleu veure les característiques del nou Blogger les teniu aquí.

Vint-i-setè dia del CAP

Ahir vam continuar fent la unitat didàctica. Utilitzem Google Docs & Spreadsheets per fer el document que hem d'entregar. Això ens permet treballar de forma col·laborativa sense haver de quedar físicament tots en un lloc. Com en un wiki, es poden veure els canvis que ha fet cadascú i, en cas de voler tornar enrera no és tan complicat com haver de conservar còpies antigues de documents o tenir activat el mode de control de canvis del processador de textos (molt incòmode). Sembla que acabarem a temps per entregar. Avui es fan les presentacions i demà és el darrer dia d'entrega. Demà també surten les notes de psicologia...

La baixada de preus d'ADSL

Cinco Días parla sobre la rebaixa dels preus de l'ADSL. Recordem que fa poc s'anunciava una rebaixa per Nadal. Doncs aquest diari diu que la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) vol aprovar avui en consell la rebaixa dels preus de majorista que aplica Telefónica però, que hi ha discrepàncies i potser no es pugui. Per tant, de rebaixa potser res de res, i els preus continuaran com fins ara. Jo tinc la permanència de l'ADSL fins el mes de febrer si no m'equivoco. Després no descarto el canvi a qui ofereixi millors condicions econòmiques equilibrades amb un bon servei, és clar.

dimecres, 20 de desembre del 2006

Els drets del consumidor

Avui parlàvem mentre dinàvem de la SGAE i del fet que estiguin dient que és delicte allò que no és, a la vegada que no fan res per evitar que hi hagi sistemes anti-còpia als CD i DVD, impedint-ne la còpia privada, per a la qual paguem un cànon. D'aquí s'ha derivat la conversa en el poc suport que rep "d'ofici" el consumidor. L'Estat protegeix el consumidor però, permet que es donin situacions com aquesta dels sistemes d'anti-còpia, o altres com arribar a l'extrem d'haver de cancel·lar la llicència d'una companyia aèria -Air Madrid-, en comptes d'establir unes condicions més estrictes per avaluar el servei i no necessitar aquestes solucions dràstiques, les quals acaben perjudican els de sempre. El mateix passa amb els caos de Renfe i altres situacions semblants. És el consumidor qui ha d'acudir a assessorar-se o a protestar -arribat a haver de muntar escàndols- quan té un problema i no l'Administració qui vetlli suficientment perquè els problemes no apareguin.
Recordo el cas de DVD-Jon, qui es va saltar el xifratge dels DVD i que un jutge el va absoldre al seu país perquè considerava que ho va fer perquè com consumidor tenia el dret a veure les pel·lícules al seu sistema operatiu i no veure's forçat a utilitzar una plataforma determinada.

Internet per la xarxa elèctrica

Llegeixo a Vilaweb que la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) ha concedit la primera llicència d'operador de dades i d'accés a Internet per la xarxa elèctrica. L'empresa es diu EkoPLC i ha estat finançada amb capital risc de La Caixa.
Una altra opció per connectar-se a Internet, diversificant l'oferta i potser provocant una major competència. Fa un temps que se li va dir a Telefónica que no podia obligar a tenir una línia de telèfon quan només es vol accedir a Internet. En ciutats com Amposta apareixen noves formes d'accés sense fils, que se suposa que seran més econòmiques que les dels operadors habituals.
Existeix el cas de FON, tot i que aquesta alternativa, consistent en la compartició de la connexió a Internet amb la resta d'usuaris de FON, està subjecta al contracte que cadascú tingui amb la seva operadora. Normalment els contractes prohibeixen compartir la connexió a Internet.

La SGAE ha de parlar clar

La SGAE, segons El País, diu que a Espanya el 2006 s'han realitzat 550 milions de descàrregues il·legals de música i de video des d'Internet. Cal que la SGAE aclareixi què considera legal i què il·legal quan parla de descàrregues. Està clar que descarregar-se música i video directament des d'un web és il·legal, doncs s'està fent difusió pública. I també que si es cobra per la descàrrega també és il·legal proporcionar-la, doncs no ha d'haver ànim de lucre. Com també és il·legal descarregar-se programes d'ordinador, els quals no entren dins del concepte de còpia privada. La majoria de gent es descarrega coses a través de xarxes P2P. No hi ha difusió pública, ni ànim de lucre, i és una comunicació entre extrems, amb la qual cosa sí que és còpia privada.

La campanya del Ministeri de Cultura contra la pirateria i les declaracions periòdiques de gent de la SGAE, no aclareixen els conceptes i donen a entendre que hi ha il·legalitat on realment no és així. No es pot permetre que continuïn emetent-se missatges parcialment certs, que criminalitzen una pràctica habitual i permesa. És més, no es pot permetre que paguem un cànon per còpia privada i es continuïn venent CD i DVD amb protecció anticòpia.

dimarts, 19 de desembre del 2006

Comença la rehabilitació del pont penjat

Avui els mitjans informen de la imminent rehabilitació del pont penjat d'Amposta. El proper mes de gener quedarà tancat al trànsit durant més d'un any.

La tecnologia que s'ensenya

Al CAP estem treballant en una unitat didàctica. El nostre grup la realitza sobre xarxes d'ordinadors i dibuix vectorial. Hem utilitzat material editat per a 3r d'ESO com exemple. Després de fer una ullada al llibre he vist que els alumnes aprenen basant-se en programari privatiu. Les eines de Windows, amb les comandes específiques d'aquest sistema operatiu, CorelDraw per fer dibuix vectorial, Access per a base de dades, etc. És a dir, que els alumnes no tenen cap reflexió sobre l'existència de programari lliure, ni sobre la importància dels estàndards a l'hora d'utilitzar la tecnologia. En el cas de la nostra unitat, es parla de programes tipus CorelDraw, i no es comenta res sobre SVG, un estàndard de dibuix vectorial. És clar que no cal aprofundir molt, doncs estem parlant d'alumnes d'ESO però, un esment perquè els soni no estaria de més. Cal tenir en compte també, que se suposa que els centres cada cop utilitzaran més la distribució LinKat (no sé si riure d'això que acabo d'escriure), i no és exagerat plantejar els materials a partir d'ara tenint en compte el sistema operatiu GNU/Linux. No vol dir que no s'hagi de ser conscient de les alternatives que hi ha al mercat, tant quant a sistema operatiu com quant a aplicatius diversos. Però, els centres haurien d'apostar pel programari lliure sempre que sigui possible, i més sabent que els estudiants normalment no poden adquirir llicències de tots els programes privatius que utilitzen a classe, mentres que poden utilitzar les alternatives lliures sense problemes.

Què és la Web 2.0?

Ja fa un temps que es parla de la Web 2.0. Segur que tothom tenim al cap alguna idea de què és això, aquest nom amb el qual es parla avui dia d'Internet i de la multitud de serveis que hi podem trobar.
El terme va nèixer arran d'una sessió de pluja d'idees entre la gent d'O'Reilly i de MediaLive International, com es pot llegir al web d'O'Reilly [1]. Allí hi ha una comparació de termes entre l'anomenada Web 1.0 i la Web 2.0, tal com entenen des d'O'Reilly. Un dels trets característics d'aquesta comparació de termes, i del qual se'n parla sempre que es fa referència a la web actual, és l'aspecte social, col·laboratiu, que té la xarxa i els serveis que s'hi troben: Wikipedia, Flickr, YouTube,...

Precisament la Wikipedia conté un article que parla de la Web 2.0 [2]. Fent referència als idearis del terme, diu l'article que és Web 2.0 allò relacionat amb una d'aquestes coses:
  • La transició de llocs web aïllats a fonts de continguts i funcionalitat, esdevenint plataformes de computació que ofereixen aplicatius web als usuaris finals.
  • Un fenòmen social que comprén una aproximació a la generació i distribució del contingut web, caracteritzada per una comunicació oberta, descentralització de l'autoritat, llibertat de compartir i de reutilitzar, i en "el mercat vist com una conversa", referint-se a la credibilitat que adquireixen cada cop més la relació interpersonal a la xarxa en les relacions comercials (de consum), en perjudici dels mitjans tradicionals (podeu veure una reflexió sobre això aquí).
  • Un contingut més organitzat i classificat, amb una arquitectura web d'enllaços profunds molt més desenvolupada que fins fa poc.
  • Un canvi en el valor econòmic de la web, que possiblement sobrepassi el boom de les punt com de finals de la dècada dels 1990.
  • Un terme de màrqueting utilitzat per diferenciar noves empreses basades en la web d'aquelles procedents del boom de les punt com, les quals van quedar desacreditades després de desinflar-se la bombolla.
  • El resorgiment de l'excitació al voltant dels aplicatius web i serveis innovadors que van aconseguir gran repercusió a la meitat del 2005.

A l'article s'hi pot veure una imatge sobre algunes components tecnològiques que caracteritzen la Web 2.0 i quan van aparèixer.


No es pot parlar de Web 2.0 sense pensar en AJAX ni en la sindicació de continguts (RSS, ATOM), ni en serveis que van apareixent que permeten els usuaris aportar continguts i compartir-los, utilitzar continguts d'altres, opinar sobre els mateixos, etc. I això és possible tant amb text, imatges, àudio com video, i amb calendaris, documents, fulls de càlcul, presentacions, etc. És un entorn tecnològic que cada cop ofereix més oportunitats de treballar en línia de forma col·laborativa.

No voldria tampoc copiar excessivament altres fonts que ja referencio aquí però, m'ha semblat interessant posar una entrada sobre aquest terme que cada dia és més familiar, la Web 2.0, el qual per ell mateix no és res més que un terme de moda però, que té al darrera una vessant social molt interessant que ha adquirit la xarxa els darrers anys. I això, amb l'evolució tecnològica actual és més fàcil d'aconseguir.


Referències:
[1] What Is Web 2.0 (setembre de 2005)
[2] Web 2.0 (Wikipedia)

Vint-i-sisè dia del CAP

Aquesta setmana bàsicament dediquem les sessions a fer la unitat didàctica que hem de presentar. Ahir vam passar la sessió cada grup treballant la seva unitat.

dilluns, 18 de desembre del 2006

Persona de l'any de la revista Time

La revista Time, la qual cada any escull la persona de l'any, aquest any ha decidit que aquesta elecció va dirigida totes les persones que es connecten cada dia a la xarxa, a Internet, i que aquest any han fet que la importància social d'aquesta hagi crescut de forma molt important. La col·laboració, la interacció social a Internet aquest any ha esdevingut increïble, gràcies a eines i espais com la Wikipedia, YouTube, MySpace, els blocs, i tot allò relacionat amb el concepte de Web 2.0. Per això, la portada de la revista Time mostra una pantalla d'ordinador amb la paraula You, i un teclat, amb un missatge al peu que diu Sí, vosaltres. Vosaltres controleu l'era de la informació. Benvinguts al vostre món.

Campanya amb Jesús Vázquez

El programa d'Operación Triunfo de diumenge 17 de desembre incloïa un missatge de la campanya antipirateria del Ministeri de Cultura. El presentador, Jesús Vázquez, va dir sense pensar-s'ho, que descarregar-se música i videos d'Internet -entenc que des de xarxes P2P-, era piratera, un delicte. Potser m'equivoqui però, sembla que aquestes descàrregues estan emparades en el dret de còpia privada, amb la qual cosa no només no són delicte, sinó que són ben legítimes. Alguns dels concursants assentien amb el cap, pensant realment que les descàrregues els treien diners als autors, en un futur a ells. Crec que seria just que qui estigui fent emetre aquest anunci sigui obligat a rectificar si, com sembla ser en realitat, és mentida que no estigui permès descarregar-se música i video d'Internet.

divendres, 15 de desembre del 2006

Garcia Digital

Garcia DigitalEl poble ebrenc de Garcia té un lloc web, garciadigital.com. Conté un apartat de notícies, un d'enllaços, un cercador, un fòrum i galeria fotogràfica. Està fet amb Joomla.

Vint-i-cinquè dia del CAP

Avui hem tingut examen de psicologia i classe de pedagogia. L'examen eren realment dos exàmens, psicologia de l'educació i psicologia evolutiva. El primer era un examen raonable, independentment de com m'hagi pogut anar. El segon crec que ens demanava uns coneixements per sobre d'allò aconseguit durant aquest curs. Sembla que a Tarragona opinaven el mateix.

A Tortosa la gent hem tingut durant tot el que portem de CAP unes deficiències tècniques i comunicatives a causa de la videoconferència importants. Les deficiències tècniques s'han atenuat alhora que hem assumit que les coses no millorarien gaire, a més de ser agraïts per fer el CAP sense haver d'anar a Tarragona. Les deficiències comunicatives no s'han solucionat i el fet de tenir classe per videoconferència ens ha perjudicat, sobretot a l'assignatura de psicologia del desenvolupament. He de dir que els professors s'han esforçat dins de les seves possibilitats per fer-nos arribar les classes de la millor manera possible. Però, només amb això no n'hi havia prou. Som conillets d'índies. Com deia, la videoconferència ens ha perjudicat sobretot en psicologia del desenvolupament. Divendres a la tarda, dues hores seguides de classe, per videoconferència, amb 50 alumnes a Tarragona i 50 a Tortosa, amb una classe expositiva, sobre un tema que s'allunya molt de la nostra formació universitària. Per fer-vos la idea, hem estat durant aquests mesos mirant la tele i els divendres a la tarda fèiem zàping perquè el programa no es podia aguantar. I això penalitzava l'atenció que poguéssim posar en la segona classe, psicologia de l'educació -bé, aquest és el meu punt de vista-.

Avui la gent ha quedat molt decebuda del nivell exigit a psicologia evolutiva i ha sorgit la idea de queixar-se. Veurem com queda. Ara bé, sí que crec que cal protestar del CAP globalment. I potser cal fer-ho ara, perquè les classes de les didàctiques seran presencials i podríem oblidar els problemes patits ara. No per nosaltres, que ja hem pagat quasi 400 euros i ja hem patit, sinó pels que vindran. Que no es matriculin si la classe no és presencial. I també per si algú es vol penjar la medalla per haver aconseguit per el CAP a Tortosa. Perquè no es pot fer a qualsevol preu.

2007, final del boom dels blocs

Llegeixo a Baquía que segons un estudi de Gartner, el boom dels blocs té data de caducitat, l'any 2007. El punt d'inflexió se situaria a mig any, quan s'arribaria a uns 100 milions de blocaires arreu del món. Sembla que la causa és que els blocaires es cansen i acaben abandonant la blocosfera. Potser sí que passarà això, tot i que penso que als blocs els passarà com a qualsevol moda. Passa i roman només per a un determinat nombre de persones que creuen que és més que una moda. Els blocs ofereixen l'oportunitat d'expressar-se lliurement i potser acaba disminuint el seu ús o la seva influència -ja veurem- però, aleshores serà perquè el fenòmen serà substituït per un altre. Què penseu?

Els consumidors francesos actuen

La principal associació de consumidors de França demanarà a diversos fabricants d'ordinadors, entre ells HP, que separin el maquinari -l'ordinador-, del sistema operatiu que inclou, per tal de poder comprar ordinadors sense sistema operatiu. Ho he llegit a Baquía. En cas contrari amenacen d'iniciar demandes per aquesta manca de llibertat que els fabricants d'ordinadors imposen si es vol adquirir una màquina de la seva marca. Aquí ja sabem que això també passa, a causa dels contractes OEM entre diferents fabricants i Microsoft. El consumidor, si no sap que pot demanar que se li tornin els diners del sistema operatiu, o si no vol perdre el temps amb els serveis d'atenció al client, es queda amb un ordinador i un sistema operatiu que potser no vol utilitzar. És clar que la majoria d'usuaris que compren un PC deixen instal·lat el sistema operatiu Windows. Potser és perquè els coneixements d'alternatives no s'han difòs i perquè aquests acords comercials entre els fabricants i Microsoft impideixen la competència en igualtat de condicions.

Aquí no sé si l'OCU té pensat fer res de semblant. Sí que penso que l'Estat hauria de protegir els interessos dels consumidors actuant en aquest sentit, sense haver d'esperar que una associació de consumidors tingui la iniciativa.

Potser algú pot pensar el mateix dels Mac, dels ordinadors d'Apple. Penso però, que és un cas totalment diferent, doncs Apple ven un producte sencer, ordinador més programari, del qual és fabricant, i no són dos productes amb una llicència del sistema operatiu que permet, a més, no ser acceptada i renunciar a utilitzar-lo.

dijous, 14 de desembre del 2006

Memòria històrica

Per segon cop aquesta setmana els socialistes ens han donat una notícia bona però, no tan bona com seria desitjable. La llei de la Memòria històrica tira endavant. Però, els socialistes es frenen. Igual que qui s'oposa a fer justícia amb el passat parlen de dos bàndols a la Guerra civil, com si aquella no hagués estat fruit d'un aixecament militar. No es revisaran per llei els judicis sumaríssims, malgrat que pertanyien a un sistema creat per un règim il·legítim. I tampoc sembla que acabi quedant clar que, si bé va haver una Guerra civil, amb atrocitats en ambdues bandes, després va ser continuada amb una dictadura, de la qual cal denunciar tots i cadascun dels atemptats contra la llibertat de pensament i la dignitat i vida humana. I això ja no fou qüestió de dos bàndols, sinó d'un, el qual a més presumia de ser eixafador de comunistes i reserva espiritual d'Europa. Com sempre, un pas endavant però, massa curt per fer-lo qui el fa.

Vint-i-quatrè dia del CAP

Ahir vam fer pedagogia. Treball sobre la unitat didàctica que hem d'entregar, tot i que estava tothom més pendent de l'examen de divendres de psicologia que no pas del treball en qüestió.

Netvibes


Netvibes és un servei gratuït de pàgina d'inici personalitzada, el qual utilitza tecnologia AJAX i altres elements d'això que s'anomena Web 2.0. La pàgina d'inici es presenta com una gran àrea de treball on es poden inserir diferents elements que poden contenir la llista de missatges arribats a la bústia de correu, les entrades de canals RSS o ATOM de diferents llocs web, el temps que farà (només he trobat Tortosa, no Amposta), un calendari, notes, etc. Aquests elements es poden moure d'un lloc a l'altre de l'àrea de treball arrossegant-los i soltant-los. Es troba parcialment en català, fent falta alguna revisió (escriuen compta de correu en comptes de compte de correu, o entorn a en comptes de quant a, per exemple). Es poden afegir mòduls desenvolupats per terceres persones, mitjançant l'API que proporcionen. Cal dir també que no és programari lliure -punt en contra- i que Yahoo! i Google ja ofereixen des de fa temps una cosa semblant, tot i que potser no tan atractiva. De moment toca provar-ho, a veure com funciona i si ens animem a afegir nous mòduls.

Cal anar més enllà

L'aprovació de la proposició no de llei sobre la promoció del programari és una bona notícia. Cal ser optimistes. Però, no seria lògic que vistes les avantatges del programari lliure, reconegudes pel text de la mateixa proposició, no s'enés més enllà, promovent una proposició de llei que instés l'Administració a emprar programari lliure sempre que sigui possible. No té res a veure això amb la neutralitat tecnològica. La tecnologia és una cosa i la llibertat establerta per les llicències una altra. Totes les empreses, entre elles les empreses espanyoles, podrien desenvolupar o adaptar programari per a l'Administració. És clar que no es pot obligar els ciutadans a utilitzar un determinat tipus de programari i que cal assegurar que sí que puguin comunicar-se amb l'Administració independentment del sistema operatiu i aplicatius utilitzats, basant-se en estàndards oberts. Però, diputats, senadors, funcionaris en general, haurien d'utilitzar programari lliure sempre que sigui possible. No estic segur que la cosa vagi més enllà, doncs el partit que ha promogut aquesta proposició no de llei, els socialistes, no fa més que un any va rebutjar aquest pas endavant.

dimecres, 13 de desembre del 2006

Menys cannabis, més cocaïna

La Vanguardia publica una notícia sobre el consum de drogues. El consum de cannabis s'ha frenat i ha augmentat el de cocaïna. Es calcula que el darrer mes quasi 500.000 persones haurien consumit cocaïna, i més de la meïtat serien menors de 35 anys. Pensem que la droga és inofensiva o realment és que no ens importa que pugui ocasionar-nos danys importants? La veiem com l'alcohol? El preocupant d'això és que probablement gent molt jove sigui consumidora.[clic]

Firefox 3.0 Alpha1

S'ha publicat la versió 3.0 Alpha 1 del navegador Firefox, coneguda amb el nom Gran Paradiso. Segons les notes de versió alguns dels canvis que introduïrà la versió 3.0 són l'ús de la biblioteca gràfica Cairo. Aquesta biblioteca millora la visualització i la sortida d'impressió, essent idèntica entre diferents tipus de dispositius o plataformes -els dispositius de sortida suportats inclouen sl sistema X Window, OpenGL, Quartz, Win32, PDF i altres-. S'afegeixen nous elements de l'estàndard de gràfics vectorials SVG als que ja es podien visualitzar (Internet Explorer segueix sense implementar de forma nadiva aquest estàndard). Deixa de tenir-se en compte la compatibilitat amb els sistemes operatius Windows 95, 98 i ME, i Mac OS X 10.2.

Una pregunta. Quant trigarà Microsoft a parlar de l'Internet Explorer 8, 5 anys més?

Aprovada la proposisicó del PL

Aquí poso un enllaç a una crítica a la proposició no de llei per a la promoció del programari lliure, presentada pel grup socialista al Congrés dels diputats, i aprovada ahir. Val a dir que coincideixo que és una proposta que no aposta realment pel programari lliure, tot i que l'Administració pública no té cap justificació sobre quin és el motiu pel qual utilitza programari privatiu en els ordinadors de treballs dels diputats, quan hi ha alternatives totalment vàlides.[clic]

Informadors i investigació

Ahir escoltava al programa Versió RAC 1 un tros de debat entre partidaris i detractors de la interconnexió de molt alta tensió amb França, la MAT. Val a dir que el debat estava mal enfocat, doncs el perfil dels debatents era diferent. Un tècnic i un alcalde, no tècnic, amb la diferència argumental entre els dos. Malgrat tot el debat fou interessant.

En un moment del debat el presentador, Toni Clapés, va dir a l'alcalde -no sé si era el de Bescanó o d'on era- que no s'explicaven prou, perquè tothom creia que la línia MAT era importantíssima i els detractors no havien explicat els seus motius. Això em va recordar la recent polèmica del PHN. Depenent dels mitjans parlaven del tema sense aprofundir en les dades que ja tenien al seu abast, i que només necessitaven preguntar o cercar per la xarxa. Alguns informadors, especialment aquells que parlen des dels seus altars radiofònics o televisius, culpen altres de no donar informació quan són ells els que no van a trobar-la, no investiguen. El cas de Versió RAC 1 sorprén pel detall informatiu al voltant de temes de la premsa rosa o esportius, i la manca de detall proactiu de temes com la MAT.

dimarts, 12 de desembre del 2006

Governs a l'ombra

Segurament no voldran acceptar que la idea és la mateixa però, CiU ha creat un govern a l'ombra, diferent però, seguint la mateixa idea de Pasqual Maragall l'any 1999 de marcar de prop el govern català. Ara caldria cercar l'hemeroteca -ara mateix no tinc temps de fer-ho-, per veure què opinaven els convergents aleshores.

Justifica el cop d'estat de Pinochet

Com es pot llegir a El Plural, Alberto Recarte creu que el cop d'estat de Pinochet era necessari per evitar un hipotètic genocidi que el govern de Salvador Allende hauria dut a terme, com diu que va fer el govern d'Azaña. Entre aquest, Jiménez Losantos, César Vidal i Pío Moa, tenim una colla de personatges que argumenten amb facilitat i sense vergonya sobre coses que no han passat. Justificar un cop d'estat és greu. Justificar-lo amb una hipòtesi d'allò que hauria pogut passar no alleuja la gravetat. Dir que allò que hauria pogut passar és allò que va passar a Espanya quan governava Manuel Azaña, a banda de ser de dubtosa certesa, ve a ser de passada una justificació del cop militar i de la posterior dictadura franquista.

Vint-i-tresè dia del CAP

Ahir dilluns al cap vam fer la darrera sessió de psicologia de l'aprenentatge i de l'educació. El tema d'ahir eren les estratègies de l'aprenentatge, l'habilitat d'aprendre. Un tema interessant, en el qual vam poder recordar els vells temps, quan de petits ens deien que un bon estudi es basava en lectura, subratllat i esquema. Divendres examen.

Recull de termes 4.0 de Softcatalà

Softcatalà ha presentat la versió 4.0 del seu recull de termes. La Vanguardia se'n fa ressò, per cert. Es tracta d'un recull de termes sobre informàtica i tecnologia en general, en anglès i amb la corresponent traducció al català. És una eina importantíssima, molt útil, per tal de conèixer la terminologia tecnològica en català, ja sigui per escriure documents com per traduir programari.

RBS

S'ha creat un planeta de blocs anomenat Red de Blogs Socialistas (RBS), promogut per una associació amb el mateix nom. Segons s'hi indica, RBS és un lloc web on diferents militants i simpatitzants del socialisme democràtic s'expressen, mitjançant els seus blocs per difondre les seves idees. En un primer moment m'havia semblat que els socialistes espanyols, el PSOE, havien creat l'equivalent a la blocosfera socialista catalana. El web de RBS, per cert, està fet amb Mambo o Joomla! -crec que Mambo-, tot i que no ho diuen.

dilluns, 11 de desembre del 2006

Proposició no de llei del PSOE per a la promoció del PL

El grup socialista defensarà demà dimarts al Congrés dels Diputats una proposició no de llei sobre la promoció del programari lliure. La diputada del PSC, Lourdes Muñoz, serà l'encarregada de defensar-la. Vull recordar que jo mateix vaig escriure una entrada sobre la postura que aquesta mateixa diputada va adoptar fa un any sobre el tema, rebutjant una proposició en el mateix sentit -encara que potser més ambiciosa que la que presenten els socialistes-. Això ha fet que quan he llegit per sobre la notícia sobre la proposició que presenten els socialistes, hagi decidit mirar una mica més detalladament el contingut de la proposició.

En el text de la proposició s'utilitza una referència a la Wikipedia per definir el terme programari lliure. Es descriu el terme i se'n destaquen les avantatges, entre les quals, la facilitat de tenir programari en les llengües oficials a Espanya, posant l'exemple de la tasca feta per Softcatalà. La proposició diu que es vol garantir la llibertat d'elecció del programari per part de la ciutadania -evitant forçar-lo en la relació ciutadà-Administració-. Vol fomentar i garantir l'ús d'estàndards oberts a l'Administració. Hi ha un punt que diu que en qualsevol concurs públic o compra d'aplicatius s'haurà de valorar qualsevol solució, sigui de programari lliure com de privatiu, i evitant basar els criteris de selecció només en la llicència.

M'aturo aquí. I ho faig perquè que calgui assegurar que es tria la millor solució, sigui de programari lliure o privatiu se suposa que ja es feia fins ara, no? D'altra banda, caldria explicar quin pes es dóna a la llicència del programari, sobretot en el cas que dues solucions, una privativa i una de lliure, estiguin en situació d'empat tècnic. La llicència, per totes les característiques que té el programari lliure, i esmentades al text de la proposició, hauria de tenir importància, si no és que, com fa un any, tornem a parlar de neutralitat tecnològica. Cal recordar que les empreses de programari privatiu poden desenvolupar programari lliure sempre que vulguin.

M'ha agradat veure que es proposa orientar la formació dins de l'Administració, no cap a l'ús d'un producte determinat, sinó cap a la funcionalitat (ex. no orientar cap a Ms Word, sinó cap a processament de textos). Això, és clar, és vàlid per a programar d'ús general, o amb característiques prou estandarditzades, no per a programari específic.

Per acabar, crec que és una bona notícia tenir una proposició per promocionar el programari lliure. Portem massa temps veient com es promociona el privatiu, malgrat que no té unes característiques tan beneficioses, no està a l'abast de tothom i que quan es troba en la nostra llengua sembla que ens estiguin fent un favor. Els socialistes sembla que han corregit la postura de fa un any -amb el transvasament de l'Ebre va passar el mateix respecte del PHN del ministre Borrell-. Ara és important que no es vulguin penjar la medalla, perquè si surt endavant la proposició el mèrit no serà exclusiu del seu grup.

Obligacions legals dels blocs per publicitat

David Maeztu publica al seu bloc, Del derecho y las normas, unes entrades relacionades amb les obligacions tributàries, de Seguretat Social i de la LSSICE, que tenen els blocaires en el moment de decidir posar publicitat als seus blocs. He pensat alguna vegada a fer-ho i, malgrat desconèixer el detall de les obligacions, saber que havia de complir amb hisenda i la Seguretat Social, simplement per tenir un requadre de Google AdSense al bloc, m'ha fet renunciar. D'entrada ja intuïa que hauria de tenir la facturació en regla, declarar l'IVA, i potser pagar autònoms. Crec que s'ha de tenir molt clar que es volen guanyar diners amb la publicitat per fer el pas. En cas contrari, els maldecaps no compensen.

Barcelona al Nadal

Aquest cap de setmana vam estar per Barcelona. Com es pot veure a la fotografia adjunta i a les altres que trobareu al corresponent àlbum de Flickr, Barcelona està plena de llum i de gent. Aquest dissabte no però, fa dues setmanes vam trobar la gent de l'Institut de Gospel de Barcelona cantant al Corte Inglés de Portal de l'Àngel. Ja fa uns anys que durant l'any els podeu veure cantant al carrer. És el primer cop que els veig en un centre comercial. Nota: El grup concretament no és l'Institut de Gospel de Barcelona, sinó un grup que n'ha sortit, les Morning Singers.
Val a dir que és una de les coses que menys m'agrada del Nadal, aquesta pantomima que fan els comerciants per tal que comprem més, i no pas per contagiar-nos del que els americans anomenen a les seves pel·lícules, esperit del Nadal. I nosaltres piquem cada any, no?

divendres, 8 de desembre del 2006

Blogger Beta

Sembla que finalment m'ha tocat i ja he pogut passar el bloc a la versió Beta de Blogger. Una de les primeres característiques noves són les etiquetes que es poden assignar a cada entrada.

dijous, 7 de desembre del 2006

No sóc friki

Avui llegia la revista Un cop d'ull. Hi ha un apartat cada número dedicat a la informàtica. Crec que hi escriu Jaume Querol. Aquest número de desembre parla del PC ideal. Recomana una configuració determinada d'ordinador per als usuaris. I la basa en els requeriments del nou Windows Vista. Queda justificat un augment de prestacions del maquinari si Windows ho demana. Continua i ens diu que amb un maquinari tan potent, els més frikis podran mirar d'instal·lar alguna distribució GNU/Linux, que també hi funciona bé. Per seguir, recomana programari, com un antivirus privatiu i altres eines. No fa cap menció al programari lliure per a Windows -que algú que parla d'informàtica amb propietat hauria de conèixer i comentar-, i tampoc no és just que la gent que advoca per la defensa de GNU/Linux i/o del programari lliure sigui titllada de friki. No me'n considero, no ho sóc. Sóc enginyer en informàtica i tinc l'obligació de proposar la solució que cregui millor. I no per això algú que se suposa que es dedica a parlar d'informàtica té dret a titllar de frikis aquells que aposten per una opció que creuen millor i que ell potser no coneix.

Per cert. Si he de triar recomanar un PC amb Windows i no puc recomanar GNU/Linux, prefereixo recomanar un Mac, ho tinc claríssim.

Ens fem grans

Dijous a la nit. La Primera de TVE fa el programa especial per commemorar els 50 anys. Quan reconeixes tants de programes t'adones que han passat anys, i molt ràpid. I això que encara som joves.

Google no necessita exactitud

El servei Gmail de Google té en compte que ens podem equivocar en enviar un correu a un dels seus usuaris i hi posa remei. Així, si escrivim malament l'adreça electrònica de la persona destinatària d'un missatge, pot inferir de quin usuari realment es tracta -evidentment, hi haurà limitacions-. Per exemple, el meu usuari de Gmail és manelzaera. Si envio un missatge a manel.zaera (amb punt entre nom i cognom) el missatge m'arriba igual. Ho he comprovat. És evident que si hi hagués un altre usuari a Gmail que fos manel.zaera li hauria arribat a ell i no a mi.
Ho he llegit al bloc de Juantomás García [clic].

No sóc friki

Avui llegia la revista Un cop d'ull. Hi ha un apartat cada número dedicat a la informàtica. Crec que hi escriu Jaume Querol. Aquest número de desembre parla del PC ideal. Recomana una configuració determinada d'ordinador per als usuaris. I la basa en els requeriments del nou Windows Vista. Queda justificat un augment de prestacions del maquinari si Windows ho demana. Continua i ens diu que amb un maquinari tan potent, els més frikis podran mirar d'instal·lar alguna distribució GNU/Linux, que també hi funciona bé. Per seguir, recomana programari, com un antivirus privatiu i altres eines. No fa cap menció al programari lliure per a Windows -que algú que parla d'informàtica amb propietat hauria de conèixer i comentar-, i tampoc no és just que la gent que advoca per la defensa de GNU/Linux i/o del programari lliure sigui titllada de friki. No me'n considero, no ho sóc. Sóc enginyer en informàtica i tinc l'obligació de proposar la solució que cregui millor. I no per això algú que se suposa que es dedica a parlar d'informàtica té dret a titllar de frikis aquells que aposten per una opció que creuen millor i que ell potser no coneix.

Per cert. Si he de triar recomanar un PC amb Windows i no puc recomanar GNU/Linux, prefereixo recomanar un Mac, ho tinc claríssim.

El llenguatge dels nadons

El web del Telenotícies fa referència a uns estudis de la mezzosoprano Priscilla Dunstan sobre el llenguatge en els nadons com primera etapa de l'adquisició del llenguatge en els humans. Segons aquests estudis qualsevol nadó, de qualsevol lloc i cultura, utilitza 5 sons o reflexos que s'identifiquen amb els següents significats:
  • Nehj: significa "tinc gana".
  • Owh: significa "tinc son".
  • Heh: significa que està experimentant una situació que no el comforta.
  • Eairh: significa "tinc un gas interior".
  • Eh: significa "necessito rotar-me".
Aquestes conclusions sobre la comunicació dels nadons són vàlides fins els 3 mesos de vida. S'està estudiant el llenguatge en mesos posteriors. A la Wikipedia espanyola teniu una entrada sobre el mètode Dunstan del llenguatge natal, on s'expliquen els 5 sons anteriors. També té un lloc web oficial amb informació sobre el mètode.

dimecres, 6 de desembre del 2006

Castanyes a l'estiu


Avui sentia a la ràdio un programa on es parlava del temps. El temps és notícia aquests dies perquè les estacions d'esquí veuen com no ha nevat pràcticament i no poden obrir. I es queixen. Com si algú tingués la culpa que la neu no hagi caigut. Tenen un negoci que depèn del temps que fa, tot i que si tenen aigua són capaços de simular nevades. Recordem que els pagesos des de sempre depenen del temps que fa per tenir una bona o una mala collita.
Durant la intervenció d'un dels col·laboradors ha sortit el tema de les castanyes i de les castanyeres. Diuen que pobres castanyeres -a Barcelona se'n veuen des d'abans de Tots Sants i durant tot l'hivern- han patit calor, entre el foc i les altes temperatures. He recordat aleshores que durant el nostre viatge de noces a Roma, una de les coses que ens va cridar l'atenció és veure llocs de venda de castanyes cuites, com els d'aquí, en ple mes de setembre.

dimarts, 5 de desembre del 2006

Volem golf?

Per segon cop l'Ajuntament de Tortosa ha donat el vist-i-plau a fer el projecte immobiliari i de golf a Vinallop. Alguns pensem que això no és el tipus de projectes que s'haurien de promoure a les nostres terres, entre altres coses perquè és un model que critiquem d'aquelles zones peninsulars que demanen aigua de l'Ebre per seguir creixent. És clar que l'Ajuntament tortosí diu que l'aigua del camp de golf serà reaprofitada, depurada però, aquest és un argument que també donen al País Valencià i a Múrcia. Per què ells en canvi, són criticats i aquí tenim llicència per fer el que vulguem? On estan els polítics que encapçalaven manifestacions, que van fer una campanya electoral aprofitant quant van poder el tema de l'aigua? I quina recompensa tindran a les eleccions del 2007?

Marcel·lí Domingo

No m'agradaria que això semblés un atac personal, ni tampoc encetar una discussió. Fomentar debat, reflexió i sempre respectant les idees de la resta, és la meva intenció.

La biblioteca de Tortosa ha passat aquest any de dir-se Oliver de Boteller a Marcel·lí Domingo. Això a mi em va semblar des del primer moment un canvi innecessari, el qual em fa pensar en ganes de voler sortir als mitjans, de voler ser més republicans que ningú, i també en ganes de gastar diners en el canvi de les lletres de la façana.

Dit això, no crec que, en canvi, sigui menys adequat el nom Marcel·lí Domingo que Oliver de Boteller. Ho dic en un supòsit que s'hagués de batejar la biblioteca per primer cop. Al bloc de La comedianta tortosina se'n parla del polític republicà. I se'n diu que era anticatalà. No ho sé, doncs no sóc historiador. Si hagués de descriure Marcel·lí Domingo diria que fou un polític republicà, important figura del republicanisme a Tortosa, i un dels ministres de la República Espanyola. Va posar molt d'interès en fer arribar l'educació a la societat. Potser no destacava pel seu independentisme però, va ser un demòcrata, federalista i que estava al costat dels defensors de la República. No el veig tan abominable des de la llunyania temporal, i tampoc no crec que tingui prou eines a l'abast per fer-me un judici complet sobre si era o no un anticatalà.

Com he dit, respecto les opinions però, m'agrada ficar cullerada. I com el text és una mica llarg, per això ho he escrit en aquest bloc i no en un comentari al bloc de la Comedianta. Espero que no m'ho tingui en compte.


Les drapeaux

Notícia del dia. La seu del departament de Governació de la Generalitat de Catalunya no sap què fer amb les banderes. Primer només hi onejava la catalana. Després cap. I finalment, la catalana i l'espanyola. Aquestes són aquelles coses que per molt que un dels partits que estan al govern sigui independentista, es podrien estalviar. Potser queda molt bé per despertar l'esperit nacional però, també és un argument de rebuig innecessari, i més venint d'un organisme oficial, que ha de donar exemple a la resta de ciutadans i ciutadanes.

Full de ruta del PL de la Generalitat

La Generalitat ha convocat un concurs per a la consultoria que ha d'elaborar el Full de ruta de programari lliure de la Generalitat de Catalunya. Aquest full de ruta ha de proporcionar les bases i les directrius que han de servir per guiar en l'adopció de programari lliure a la Generalitat. És important que hi hagi un moviment en aquest sentit, doncs podria desembocar en una migració clara de la Generalitat al programari lliure. Ara bé, algunes coses que se suposa que ha de proporcionar el full de ruta, només amb aquesta passada legislatura ja s'han pogut assolir. És el tema del marc legal i de les experiències públiques i privades al voltant del programari lliure.

Windows a la Vista

Com no podia ser d'altra manera, la nova versió del sistema operatiu Windows de Microsoft, anomenada Vista, arribarà a les botigues havent estat notícia. Els professionals de la comunicació, com ja va passar recentment amb l'aparició de l'Internet Explorer 7, ofereixen espais destacats en els seus mitjans per parlar de les novetats de la companyia de Redmon. Microsoft parlarà català, tres mesos més tard que no pas castellà però, és notícia. Microsoft crearà milers de llocs de treball, gràcies a la necessitat de refer gran quantitat d'aplicatius però, és notícia.

En canvi, l'existència de programes en català i lliures, sense estar subjectes a la voluntat d'una companyia nord-americana, i que permeten la participació de la indústria informàtica local, no és notícia. El navegador Firefox, el paquet ofimàtic OpenOffice, el sistema operatiu GNU/Linux, el client de correu Thunderbird, entorns de programació, eines de tot tipus, existeixen des de fa temps, moltes en català, i no són notícia. Almenys no són tanta notícia com la que se li dóna a la companyia de Bill Gates quan estornuda algun dels seus directius.

Potser és que falta una mica de cultura tecnològica, més genèrica i menys contaminada per les eines privatives. Deixem de fer PowerPoints i passem a fer presentacions, si us plau.

Chimo Bayo

No destacà per la seva qualitat musical però, va ser un dels elements destacats de l'època de la Ruta del Bakalao. Quan vaig començar a puntxar l'Así me gusta a mi va ser un dels primers maxi-singles que vaig comprar, junt amb el de Metal Hammer. La cançó es va posar de moda l'any 1991, just quan vam fer el viatge de final de curs a Mallorca. Chimo Bayo, tot un personatge, quina web està prou ben elaborada.

Vint-i-dosè dia del CAP

Ahir pedagogia. Dinàmica de grup i inici del tema del disseny de la unitat didàctica. Ara toca treballar en grup la unitat didàctica. S'ha acabat la teoria.

dilluns, 4 de desembre del 2006

Internautas.tv

L'Associación d'Internautas ha posat en marxa una televisió per Internet, d'accés gratuït, Internautas.tv. Els videos de la televisió es poden descarregar en diferents formats, entre els quals hi ha formats estàndard oberts, com MPEG. Aquí teniu el video promocional. Els continguts es publiquen amb una llicència Creative Commons, tot i que no diuen quina, amb la qual cosa no se sap com de lliure és aquesta llicència. D'altra banda la música que utilitzen és música amb llicències copyleft.

La ballarina del metro de Milà

Avui al matí ho he sentit a la ràdio. Al metro de Milà apareix una noia a les nits que es posa a ballar, com si estigués en un espectacle de showgirls, utilitzant les barres del vagó en comptes de les de l'escenari. S'ha creat una atmosfera de misteri tan important al voltant del tema que el web del diari Il Corriere va rebre 200.000 visites en 12 hores. No se sap si és real, ni se sap si és una professional pagada, o una persona que busca feina, una provocadora, etc. El fet és que ha esdevingut una notícia prou important perquè hagi arribat a la premsa espanyola.

Programari lliure per a Mac OS X

Si teniu un Mac i encara no sabeu que podeu treballar amb programari lliure, aquí teniu un article que parla d'alguns programes lliures per a Mac OS X. N'hi ha més, molts més. Si us interessa res en especial afegiu als comentaris la vostra petició.

Imagina Futbol

Ja fa mesos que va nèixer Imagina Ràdio, a Tortosa, ocupant el dial que anteriorment tenien els 40 Principals, el 106.0 FM. El temps ha passat i aquesta emissora ha esdevingut un fil musical continu (amb música bastant bona), amb alguns butlletins informatius breus i sense cap altre programa. Bé, sí que s'emet un programa a Imagina Ràdio. Es tracta del programa sobre futbol dels diumenges a la tarda. Una imitació del Carroussel Deportivo de la SER. És evident que cadascú amb el seu negoci fa allò que vol però, sent un mitjà de comunicació, els oients tenim el dret d'opinar. És una llàstima que tinguem una emissora tan desaprofitada. Jo, si haugés de proposar un referent informatiu radiofònic a les Terres de l'Ebre, en aquests moments diria que és la Cadena SER, al 101.9 FM.

diumenge, 3 de desembre del 2006

Veneçuela

Avui se celebren eleccions a Veneçuela. Diuen que Hugo Chávez és el favorit, que té una probabilitat molt alta de guanyar. De Chávez es diuen moltes coses. Se'l compara amb Fidel Castro, per exemple. No cal dir, perquè és evident, que és un governant populista. Tampoc no cal dir que, darrera d'aquest populisme, i veient com han anat els anys que porta al govern, s'endevina la intenció d'arribar a una situació de govern comunista permanent com el de Cuba -diu que vol legislar perquè el president pugui ser elegit de forma indefinida-.

Ara bé, igual que en el cas de Cuba, no crec que molts dels que critiquin Chávez siguin els més adequats per criticar-lo. Avui sortia al reportatge que ha fet el programa de 30 minuts, de TV3, una dona que no volia treure els seus gossos vestits amb roba de Ferrari, i que ho feia amb roba de BMW, per no portar els colors de Chávez sinó els de l'oposició. A les notícies ha sortit un camp de golf situat enmig de Caracas, envoltat de les cases d'un miler de famílies benestants, i que Chávez vol expropiar. És cert que els més necessitats a Veneçuela s'han vist beneficiats amb l'actual president.

Des de fora és difícil sentir parlar bé d'un personatge com aquest, sobretot tenint en compte que estem dins d'una societat capitalista, influïda molt per les línies de pensament de les grans empreses, dels interessats que al món no quedi cap lloc on qui tiri endavant sigui el més poderós. A Cuba es presenta una situació de canvi. Alguns desitgen el canvi cap a l'obertura, cap al capitalisme. Qui sap si cap al capitalisme comunista com el de la Xina. No sé si amb això els cubans guanyarien o perdrien. Sí que és cert que no són admissibles, de cap manera, els atacs a les persones per l'únic fet de pensar diferent que la línia que defensa qui mana.

I em quedo com abans d'escriure això. Hugo Chávez no em fa el pes, pel seu populisme sense mesura. Però, si hagués de triar entre ell i el candidat de l'oposició no tinc clar què faria. De moment he vist que a ell el defensaven persones d'un nivell econòmic tirant a baix, i a l'altre candidat, persones amb un nivell de benestar major. Això és significatiu, no trobeu?

Conferència de Gustau Moreno

Gustau Moreno va fer una xerrada a Amposta divendres passat, sobre la blocosfera ebrenca. Avui ha posat una entrada al seu bloc, La Marfanta, amb un enllaç al text complet de la conferència. Li he d'agrair que m'esmentés vàries vegades durant la nit. No em considero pioner en el tema dels blocs, sinó un més dels que des de fa anys navega per la xarxa ebrenca. Però, igualment gràcies Gustau, i felicitats per aquesta xerrada tan il·lustrativa de com ha evolucionat la blocosfera a l'Ebre.

Free Software Magazine núm. 15

S'ha publicat el número 15 de la revista electrònica Free Software Magazine. Aquesta és una revista que es pot consultar via web, es pot descarregar article per article en format PDF, i es pot descarregar en format PDF d'alta resolució -en colors, entre altres coses-. Els continguts d'aquesta revista són sempre molt interessants, i almenys algun article, per a tots els públics. En aquest número hi ha un article sobre què és el programari lliure, per a no iniciats. I també hi ha un article que és la segona part d'un article sobre creació de llocs web dinàmics. Per descarregar-vos el PDF d'alta resolució us heu de registrar però, el registre és gratuït. Val la pena.

Més de 10.000 visites

L'any 2005 vaig posar un comptador de visites al bloc. És un bloc personal i els visitants són pocs. Però, sense adonar-me'n he arribat a les 10.000 visites. Com pot ser? Penso que hi ha una component important que ha pogut influir. La interrelació entre els diferents blocaires ebrencs fa que quan visitem un bloc, potser acabem visitant els blocs que té enllaçats. Si, a més, el bloc conté el resum d'entrades del conjunt de blocs ebrencs que molts blocs inclouen, crec que tenim un altre factor que influeix en el fet que els nostres bloc siguin més visitats. Gràcies.

dissabte, 2 de desembre del 2006

Què és un bloc?

A hores d'ara molta gent sap què és un bloc o almenys en té un idea més o menys clara, encara que sigui basant-se en les seves característiques més que en la seva definició. Vaig començar a tenir contacte amb els blocs l'any 2001, amb Blogger. M'ho van presentar com una forma de crear llocs web dinàmics de forma gratuïta, tot i que ja em van parlar del terme weblog. En plena època de mobilització contra els transvasaments, Blogger va ser l'eina escollida per construir un lloc web dinàmic, ebrencs, l'inexistent ebrencs.com, substituït pel bloc ebrencs (ara sense actualitzar), i company de la llista ebrencs. Amb blogger em vaig crear un conjunt de blocs, cadascun dels quals em servia permantenir continguts de diferents tipus, els quals es corresponien amb les diferents seccions del lloc web -sí, ja sé que ja hi havia eines però, era per no necessitar trobar un servidor on posar un gestor de continguts-. Si algun dia quedem us ensenyaré com ho vaig muntar.

Però, què és un bloc? La Wikipedia (en anglès), o la Viquipèdia (en català) us defineixen el terme. Jo entenc un bloc com un lloc web que s'actualitza freqüentment -diàriament o setmanal-, amb continguts de caire personal (diari personal), o d'altres (bloc sobre tecnologia, sobre actualitat,...), on les entrades van acompanyades de la data de publicació i estan ordenades segons aquesta data, de més recents a menys. Les entrades d'un bloc acostumen a ser relativament breus (aquesta es pot considerar prou llarga). Un bloc normalment permet que els visitants comentin les entrades. Quant a continguts, un bloc té entrades que combinen text enriquit i imatges, així com -actualment- objectes incrustats, com poden ser objectes de video i d'àudio.

I vosaltres, què enteneu per bloc?

Vint-i-unè dia del CAP

Ahir vam tenir psicologia del desenvolupament i pedagogia. A la primera tocava el tema de l'emancipació a l'adolescència. El pas de la irracionalitat a la racionalitat. A la segona teníem una dinàmica de grup: quins 12 objecte t'emportaries al Kilimanjaro si els haguessis de seleccionar d'una llista?

divendres, 1 de desembre del 2006

La UOC, una universitat de segona

Aprofitant l'entrada publicada per LA MARFANTA i un comentari de Daniel Gil, també vull posar cullerada. Des de fa temps que la UOC té presència al territori, proporcionant estudis reglats i titulacions pròpies a molts ebrencs i ebrenques, a preus públics. A més, té l'avantatge de facilitar la compatibilització de feina i estudis, ja siguin d'accés a la universitat, estudis universitaris, postgraus, mestratges, etc. En canvi, sempre que s'ha parlat d'universitat a Tortosa i a les Terres de l'Ebre, s'ha fet referència a l'abans anomenada Fundació Dr. Manyà i ara a la URV Campus Terres de l'Ebre. Jo he estudiat la carrera a l'Autònoma però, també he fet estudis de postgrau a la UOC, on a més sóc consultor. I tinc la sensació que aquesta Universitat s'ha vingut tractant com si fos de segona, malgrat l'oportunitat formativa que representa des de fa temps al territori.

No hi ha alternativa

La Vanguardia, com la immensa majoria de la premsa, cada vegada que algú de Microsoft estornuda treu una notícia. Ahira Steve Ballmer va presentar a Nova York el nou Windows Vista. Ignoren sistemàticament les alternatives, entre elles les de programari lliure, com si no existissin i com si no es pogués fer negoci amb elles. Dins de la notícia d'avui es diu en una frase que a la pràctica el consumidor que es compri un nou ordinador el proper any no tindrà mé remei que canviar-se passar-se a Windows Vista. Passar-se a GNU/Linux o comprar-se un Mac no tenen cabuda en aquesta afirmació.