dijous, 30 de març del 2006

Sobre el copyleft

He trobat avui un article de Ricardo Galli sobre la cultura copyleft, en relació amb la indefinició del terme per la gran quantitat de gent que l'emprea i m'ha vingut al cap una cosa. L'altre dia navegant vaig entrar al bloc de l'ampostí Andreu Bassols, Raïms. Andreu és l'ànima d'un bloc d'èxit, Eines!, el tercer de llengua no castellana a la classificació de 20 Minutos.

Bé, el tema és que Andreu a Raïms indica al peu que els continguts són "Copyleft 2003-2006 Andreu Bassols...", per continuar més avall indicant que s'hi aplica la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual. La pregunta és si és realment copyleft aplicar aquesta llicència de Creative Commons o no. Legalment es pot entrar en un debat tècnic més adequat per a experts en dret. I en qualsevol cas, si copyleft és entés com l'atorgament de drets a una obra obligant que aquests drets es mantinguin en posteriors còpies o treballs derivats, estem davant d'una llicència copyleft. Però, l'esperit del copyleft, en la meva opinió, és més proper a la llicència GNU GPL, on no es restringeixen els usos de l'obra, amb la qual cosa no es restringiria tampoc el seu ús comercial. És una interpretació, és clar.

Potser seria adequat posar la llicència però, deixar de banda el terme copyleft, per la seva indefinició quant als drets atorgats als usuaris.

dimecres, 29 de març del 2006

El futur d'Arnaldo Otegi

Avui Pep opina sobre el futur d'Arnaldo Otegi al seu bloc. Avui se suposa que declararà a l'Audiència Nacional i hi ha qui espera que d'allí vagi a parar a la presó. Altres creiem que això no hauria de passar.

dimarts, 28 de març del 2006

Estatut valencià

S'ha aprovat l'Estatut de la Comunitat Valenciana -ara ja no és país- amb acord entre PP i PSPV. Els discursos han estat d'autocomplaença. Es destaca la clàusula Camps, per la qual la Comunitat pot assumir les competències que aconsegueixin altres territoris. No hi ha matís. S'assumiran competències aconseguides per altres, encara que anteriorment s'hagi demonitzat la seva pretensió, o s'hagi titllat d'agressió a la integritat d'Espanya. Però, com que això permetrà que la Comunitat no es quedi per darrera de cap altre territori, és bo per a valencianes i valencians.

A més, s'ha aconseguit tenir una llengua nova, encara que alguns s'atreveixen a utilitzar els diners públics per promoure la teoria que el valencià procedeix directament del llatí, cosa que la faria una llengua antiga, molt antiga. Amb l'ajuda inestimable dels socialistes, valencians i catalans, oficialment el valencià és un idioma.

Com darrer comentari destacaria el discurs de Joan Ignasi Pla, del PSPV. Sembla més un polític del PP que un socialista. Molt difícil ho deuen tenir els socialistes valencians si han d'anar a remolc del PP. Ho fan amb l'aigua, i ho han fet amb l'Estatut.

Processadors de textos amb AJAX

Josep Torta publica al seu bloc una entrada sobre ajaxWrite, un processador de textos en línia fet amb tecnologia AJAX. Es pot utilitzar sense registre d'usuari i permet treballar amb documents diferents formats (OpenDocument, OpenOffice 1.x, Microsoft Word). Fa poc que es va saber de la compra per part de Google de Writely, un altre processador de textos fet amb tecnologia AJAX, aquest amb registre d'usuaris.

És molt útil disposar d'un processador de textos en línia, cosa que et permet viatjar amb un llapis/clau de memòria. Els aplicatius ja estan a la xarxa. Llàstima que no són programari lliure, que sinó ja seria la pera.

dilluns, 27 de març del 2006

L'any Colom

Està a punt de començar l'any Colom, en commemoració dels 500 anys de la seva mort. I continua la recerca dels seus origens. Era català? Era de Tortosa? Era italià? Per a uns tindrà un interès purament científic o històric. Per a altres esdevé un element diferenciador, per allò de dir que s'és del mateix lloc d'on era el descobridor d'Amèrica, per demostrar que els catalans vam ser els descobridors del Nou Món, ...

Ja fa uns anys que no fem més que commemorar anys d'algú. Són l'excusa per omplir les botigues de records d'objectes relacionats amb la persona o fet commemorat. Si es tracta d'escriptors, músics o dibuixants, a més les botigues específiques on es poden trobar les seves obres s'omplen de col·leccions i edicions especials. No passa amb tothom però. Amb Sebastià Juan Arbó, escriptor ebrenc que va descriure com ningú el Delta i la seva gent, va haver un gran oblit a Catalunya. Aquest any, amb Mozart, el ressò mediàtic a casa nostra és poc, tenint en compte la importància del compositor.

diumenge, 26 de març del 2006

Primavera al Delta

Avui hem anat a donar una volta pel Delta. He aprofitat per fer unes fotos, i també uns videos curtets perquè es vegi algun racó del Delta i se sentin els seus sons.

Els videos els podeu trobar a YouTube, un de l'Encanyissada i un de la Tancada.









dissabte, 25 de març del 2006

El cabal de l'Ebre

El cabal de l'Ebre ja ha baixat després de la riuada controlada. Avui he fet unes fotos on es pot veure ja la diferència de cabals. Les podeu trobar a Flickr.

Guia de recursos d'Amposta

L'Ajuntament d'Amposta ha publicat la guia de recursos de la ciutat. La guia és un document disponible en català, castellà, romanès, xinès, urdu i àrab, i conté informació sobre els serveis de la ciutat, adreces d'interès, entitats, etc.

divendres, 24 de març del 2006

El bloc de Pep Canício

Com diu en un comentari en aquest mateix bloc, Pep Canício, advocat rapitenc i Secretari-Coordinador de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, ha estrenat bloc. Serà un plaer llegir-te, Pep.

dijous, 23 de març del 2006

Blocaires polítics

Avui LA MARFANTA publica una entrada sobre el nou bloc del regidor de l'Ajuntament de Tortosa i president del Consell Comarcal del Baix Ebre, el convergent Ferran Bel.

Potser el pioner entre els polítics, o si més no, el polític més actiu a la blocosfera catalana és Miquel Iceta, qui actualitza diàriament el seu espai a la xarxa. Dins del seu partit existeix una secció dedicada a la blocosfera socialista, dins de la qual podem trobar alguns polítics ebrencs: Joan Sabaté, Manel de la Vega i Ramon Espasa.

No he pogut trobar de forma ràpida blocs de cap altre polític de les Terres de l'Ebre. Aquests 4 que aquí teniu comparteixen una cosa. Tots estan ubicats a Blogger. L'activitat dels mateixos és poca, malgrat que no tots són prou antics per mesurar-la i generar aquesta conclusió. Ara cal veure si poc a poc es van introduint més polítics ebrencs a la blocosfera, si continuen deixant de banda un espai tan important com Internet, o si un cop tenen presència (vegeu el bloc de Joan Sabaté, per exemple), ja no hi tornen a escriure més.

La Rambla de Catalunya d'Amposta

EA-ERC demana convertir l'Avinguda de Catalunya d'Amposta en una rambla. Aquesta rambla tindria un carril de bicicleta al mig, el qual contribuïria a crear una xarxa de carrils per tota la ciutat. Tal com es veu a la imatge adjunta a la notícia, quedaria una rambla semblant a com ha quedat la part més nova del carrer Josep Tarradellas. Ha sortit però, un fil de conversa al fòrum d'Amposta.info, on es diu que aquesta proposta la va fer el PSC ja fa uns quants anys. Bé, doncs aleshores millor, perquè els dos partits poden posar-se d'acord per defensar aquesta proposta.

dimecres, 22 de març del 2006

L'hora de la pau

Un anunci d'alto el foc permanent és una bona notícia. Només el fet de sentir la notícia ja m'ha fet venir la sensació que realment podem estar vivint un inici d'un nou cicle, allò que el president del govern espanyol va qualificar de l'inici del principi del final de la violència. És un dia molt important, que hauria de servir perquè darrera d'aquest vinguin dies molt més importants encara, dies que es puguin qualificar de grans dies.

Les reaccions s'estan succeint de forma molt ràpida i també en una línia previsible. Tothom excepte el PP i afins, veu aquest anunci d'ETA com una oportunitat de futur. Qualsevol persona amb una mica de sentit comú tindrà clar que els ciutadans haurem d'esperar molt encara per veure els resultats desitjats. Però, segur que la majoria estem d'acord que la confrontació, el tancament en què se situa el PP, no és el camí. Les declaracions de Mariano Rajoy no conviden a l'enteniment amb ningú i continuen amb la seva línia opositora: si fas allò que penso jo et recolzaré, sinó estàs equivocat. Per sort el PP no governa Espanya i la responsabilitat d'acabar d'obrir aquesta escletxa de pau són uns altres. Tant de bo ho veiem.

Campanya de millora de carrers

ERC de Tortosa inicia una campanya per millorar els carrers de la ciutat. De comentaris en faré pocs. En caldria una altra a Amposta, simplement.

dilluns, 20 de març del 2006

Un cotxe net

Un altre cop demano disculpes per la mala qualitat de les fotos fetes amb mòbil. Anava l'altre dia pel carrer i em vaig trobar amb aquesta típica imatge. Un cotxe net més al món. A canvi d'una mica més de brossa al carrer.
Recordo una campanya cívica de fa bastants anys en què un home deia "el meu cotxe és el més limpiu de tots... ni una culilla". I mentrestant buidava el cendrer del vehicle al terra.
Doncs cada cop que veig una imatge com aquesta, indici de cotxe sense burilles, recordo aquell espot.

Votar amb el PP

Argument de pes. Si ERC vota que no a l'Estatut tunejat serà un pecat dels grossos, perquè votarà igual que el PP. I en aquest món quan el PP vota una cosa, les forces d'esquerres, progressistes, catalanistes, i tots aquests qualificatius tan importants, han de votar la contrària. La gent no entendria que Esquerra votés amb el PP. Igual que no entendria que els socialistes també ho fessin. Ai, m'he equivocat, que els socialistes, igual que els convergents, quan volen ho fan.

Per tant, primer Esquerra ha de pagar la butlla tripartita per tal de dur la contrària als seus socis de govern. Deu ser això, perquè sinó, em temo que aquests que es queixen tant haurien de flagelar-se per haver votat amb la dreta crispadora. Només així la gent entendria que uns puguin tenir complicitats populars i els altres no.

dissabte, 18 de març del 2006

No a l'Estatut

Notícia del dia. A banda del macrobotellón de divendres, avui dissabte la notícia és el no d'ERC a la proposta d'Estatut al Congrés dels Diputats. Cal ser prudents a l'hora d'aplaudir o no aquesta decisió. Els mitjans, si no tots, molts d'ells, van aferrar-se a l'acord Mas-Zapatero per cantar victòria i dir que ja teníem Estatut. Miquel Iceta va córrer a dir allò que de mare de l'Estatut només n'hi ha una, Manuela de Madre.

Ja hem vist que res de res, que el pacte Mas-Zapatero era pura propaganda i que el líder de CiU tampoc no tenia les coses tan clares quan va anar a passar el cap de setmana a la Moncloa. En qualsevol cas va ser una bona maniobra per fer quedar malament ERC si al final acabava dient no a la proposta.

Dins de la prudència caldrà analitzar l'Estatut sorgit dels retalls i maquillatge madrileny, comparar-lo amb el del Parlament, i pensar si cal contribuir al teatre de tants de mesos o si a l'hora de votar en referèndum cal dir que no. És clar que hi haurà estratègia de la por, per fer-nos veure que si votem que no hi haurà un daltabaix, que les eleccions espanyoles seran per al PP i les catalanes per a Convergència. Però, fins a quin punt caldrà cedir a l'estratègia? Serà millor donar-los la raó o dir que per al resultat és millor quedar-nos com estàvem?

Mercat i merda

Aquesta foto -feta amb el mòbil, per això la baixa qualitat-, és d'un bolquer que està al carrer, davant de casa, des de dimarts passat. Cada dimarts hi ha mercat als carrers del voltant. I cada dimarts els carrers que no són pròpiament del mercat queden ornamentats amb brossa de tot tipus, que moltes vegades hi resta durant dies o setmanes. Els carrers del mercat són netejats el mateix dia però, els adjacents queden oblidats.
Un altre dia posaré fotos de com queden els carrers després d'un dia de mercat.

dimecres, 15 de març del 2006

El País / El Mundo

Si teniu ganes de comparar els diaris classificats com socialista (El País) o pepero (El Mundo), un web es dedica a comparar-ne les notícies, per veure com es veu la realitat amb una òptica o altra. Es tracta del web ElPais-ElMundo.com. La comparació entre dos mitjans antagònics pot ser de vegades qüestió de matisos, de detalls. Un adjectiu posat en un lloc o en un altre li dóna una intenció ben diferent. En dues caixes, una al costat de l'altra, teniu les notícies d'un i de l'altre per poder fer una comparació ràpida. A la part inferior s'inclouen comentaris sobre el tractament informatiu d'un tema, en aquest cas el dels atemptats de l'11-M.

Oasi català

Aquest nom que rep el clima polític a Catalunya també és el nom d'un nou web, un agregador de blocs de temes polítics, oasicatala.com. Hi podeu trobar sindicats els continguts dels webs dels principals partits polítics catalans, i altres, com ara confidencials i alguns periodistes.

Carnaval al Congrés

Federico Jiménez Losantos acostuma a referir-se a la vice-presidenta del govern Español com María Teresa Fernández de la Vogue. Evidentment no és per lloar el seu estil de vestir. Aquest estil que regna als matins de la COPE ja el dominen al PP. Mostra d'això l'ha donat Eduardo Zaplana, l'home que diuen que sempre va vestit de primera comunió, impecablement planxat.

Zaplana li recomana a la vice-presidenta que en comptes de disfressar-se amb vestits típics africans es disfressi del seu càrrec, perquè sembla que opina que no l'exerceix al seu gust. De l'art de la disfressa el PP en sap. Durant quatre anys es van disfressar de partit de centre i dialogant, amics dels nacionalistes. Amb majoria absoluta es van disfressar de la veu majoritària del poble, un poble que volia l'aigua de l'Ebre i que s'havia convertit en antinacionalista i botxí de dictadors. Ara es disfressen d'oposició dialogant i salvadora de la Constitució. Però, ja no se'ls creu ningú, excepte els seus. Ja no cal que es posin cap disfressa. El carnestoltes ja ha passat. Millor que es treguin les màscares i que es mostrarin tal com són, polítics que no accepten altra veritat que la seva, polítics que es dediquen a crispar la vida política per traslladar la crispació a la societat, per tal de tombar el govern.

Retalls de premsa

Ahir vaig acabar la col·lecció de discos compactes de Mozart que ha estat entregant el diari El País durant 30 números. La veritat és que si no hagués estat per ser una col·leció com aquesta no hauria caigut a la temptació. Fa temps que vaig decidir deixar de comprar El País, perquè ha perdut interés, excepte si es vol estar al dia de les batalles entre socialistes i populars.
Els diaris avui dia es dediquen a vendre un munt de coses, semblant que tingui més importància el complement que el producte principal, la informació. Primer van ser entregues en cap de setmana. Després van arribar les entregues en dies laborables, sense eliminar les col·leccions de cap de setmana. En alguns casos s'han venut amb el diari col·leccions que també estava promocionant alguna editorial d'aquestes que al final de l'estiu i de les vacances de Nadal inunden els mitjans. Són les col·leccions aquelles que al cap d'un o dos números deixes de fer-les perquè el preu ja no és de promoció.
Però, escrivia per un aspecte que molesta dels diaris. No és la col·lecció, que no estàs obligat a comprar. És el fet que si la vols moltes vegades implica retallar un tros del paper que compres. El retall uns cops es troba al peu de la portada, altres a la part superior de la contraportada. Normalment en aquests casos elimina poc espai i no afecta els continguts. Però, el diari Avui s'ha superat. Aquest cap de setmana va començar una col·lecció, on també cal retallar el cupó que es troba a la portada del diari. Però, és un cupó gegant, que s'emporta un tros de l'editorial i de la il·lustració del dia. Em pregunto si realment els interessa als mitjans que la gent se'ls llegeixi. I em pregunto quanta gent col·lecciona diaris i a la vegada es capaç de fer el mateix amb les promocions que van sortint. No m'imagino una hemeroteca plena d'exemplars retallats.

dimarts, 14 de març del 2006

No us preocupeu

És desconcertant. El conseller Milà en les seves declaracions ha convidat tothom a oblidar el tema del cabal ecològic, perquè ja no tenim el perill del transvasament. Ell pertany al partit més ecologista dels que es fan i es desfan, els ecologistes de debò. Hauria de creure que el seu criteri, doncs, serà correcte. Correcte potser, si considera que la probabilitat que el PP torni a governar és zero. Digues-li il·lusió, com diu l'anunci.

Excepte els socialistes, crec que la resta de partits que es van sumar al moviment contra el PHN, estaven d'acord en la necessitat de revisar el pla de conca i el Pacto del Agua de l'Aragó. Almenys ho estaven durant la legislatura passada. Els 100 m3/s de cabal ecològic que fixa l'actual pla de conca per a l'Ebre eren una xifra discutida pels contraris al PHN. Ara no pot ser que això passi a segon pla, perquè aquesta maleïda xifra condicionarà possibles projectes de demanda d'aigua. Manolo Tomàs va enviar fa poc un missatge a la llista ebrencs parlant sobre els perills que encara planen sobre l'Ebre. Embassaments al Pirineu, nous regadius,... Els arguments de Manolo, inalterats malgrat la gresca i xerinol·la que ha regnat des de que el transvasament ha desaparegut, continuen tenint molta importància per a molts de nosaltres. Un sector de la PDE va decidir continuar treballant per tancar portes a nous intents d'emportar-se l'aigua. Altres van decidir descansar, com recomana ara el conseller. I nosaltres, què farem?

La crescuda de l'Ebre, segon dia

Gustau Moreno m'ha picat -és broma- i he copiat la seva iniciativa de penjar un video de la crescuda de l'Ebre d'aquests dies. Però, jo he triat fer-ho des de la meva ciutat, Amposta. Avui el riu ja havia pujat més, tot i que queda molt per arribar a altres crescudes memorables. Allí on ahir vaig fer la foto avui ja estava ple d'aigua, amb la qual cosa m'he quedat una mica més amunt. Les fotos les podeu veure a Flickr.

dilluns, 13 de març del 2006

Les Terres de l'Ebre davant del parany (un article de Manolo Tomàs)


LA MARFANTA es fa ressò d'un article de Manolo Tomàs enviat per correu electrònic, entre altres, a la llista ebrencs. Manolo parla de perills dels quals ja fa temps que es parla però, dels quals sembla que ja no en som conscients. Tants anys de lluita i ens hem adormit. Ja durant la mobilització contra el PHN del PP es parlava de les obres hidràuliques del Pirineu aragonès, amb els pantans que volien inundar pobles sencers. Aquesta batalla no està guanyada i sembla que continua, amb l'avantatge que la mobilització s'ha neutralitzat a base de tarannà.
Manolo demana una nova assemblea de la PDE. Crec que té raó. Cal una assemblea ben sonada, on es digui com estan les coses. És més, cal un debat públic perquè els polítics suposadament antitransvasistes ens expliquin els punts dubtosos de la política de l'aigua en l'actualitat.

La crescuda de l'Ebre


Avui una de les notícies és la crescuda provocada de l'Ebre. He volgut comprovar si es notava molt aquí a Amposta. De moment, aquesta tarda estava el nivell alt però, sense sobreeixir.
La foto està feta des del passeig que comença a l'embarcador del Santa Susanna. L'aigua està ja quasi al límit.
Més fotos a l'àlbum de Flickr.

Presseguer florit

Avui a l'hort he fet unes quantes fotografies. Una, aquesta de la flor d'un presseguer. També he fet algunes d'una prunera florida i d'un grapat de corbs marins que estaven fent la migdiada.

Les fotos les teniu a l'àlbum de Flickr.

dijous, 9 de març del 2006

Activitat dels partits ebrencs a la xarxa

Publica LA MARFANTA que els socialistes tortosins són els polítics que tenen més activitat a Internet. Aquesta és una assignatura pendent que en els nostres dies no s'ha de deixar passar. La difusió del coneixement, de l'opinió, de la informació, viatja per la xarxa cada dia més. Els partits ho saben però molts només tenen en compte Internet en determinades èpoques, amb motiu de campanyes, per eleccions, etc. Un dels objectius que haurien de perseguir és la fidelització dels seus visitants, cosa difícil actualment.

dimecres, 8 de març del 2006

Esmena 6.1

Avui llegia a e-noticies que la gent de la campanya Esmena 6.1 s'ha reunit amb Zaplana, qui ha quedat molt content de la trobada. Malament si Zaplana està tant content. Els militants descontents del PSC que es deixen portar par la demagògia i defensen aquesta iniciativa han d'explicar què entenen per igualtat de llengües. Jo crec que un Estatut que no consagri la igualtat en drets i deures d'ús de català i castellà no estarà garantint aquesta igualtat.

dimarts, 7 de març del 2006

Josep Curto, crític del PP

L'altre dia a Ona Catalana -feia temps que no me la trobava pel dial-, pels voltants de les 8:45h, feia una crítica de la convenció del PP del cap de setmana. No els va deixar massa ben parats.

Deslleialtat

El senyor Puigcercós s'equivoca quan acusa de deslleial Artur Mas. Crec que Artur Mas, si ha estat deslleial, ha estat amb el Parlament i amb el poble de Catalunya. I no perquè hagi pactat unes o altres coses a Madrid. Ha estat deslleial per no haver mantingut la seva paraula sobre els punts irrenunciables. Com és costum, allò que es va dir ahir, demà ja no té valor, i cal donar-li la volta perquè el poble acabi pensant-se que no hi havia altra sortida. I potser és així. El problema són les postures inamovibles que s'adopten a Catalunya i la flexibilitat que esdevé a Madrid.

Una de les preguntes que em faig és si es pensen que els catalans no tenim memòria o no tenim capacitat de reflexió per analitzar com han anat les negociacions a Catalunya i a Madrid. Potser se'ns presenta un altre cas com el de la Constitució Europea. En el seu moment, tot bon europeu havia de votar afirmativament al text. Quan es voti l'Estatut, malgrat les rebaixes i les renúncies, s'endevina una campanya semblant. Amb diferències. IC-V, qui amb la Constitució Europea filava prim amb els articles ara s'ha sumat al costat dels bons catalans, que han de dir sí, sí vull.

El nivell de castellà

He escoltat a la ràdio un tros del ple de l'Ajuntament de Tortosa, on el senyor Faura va jugar-se un sopar afirmant que en una prova de castellà als estudiants de 14 anys sortiria un nivell molt baix. El senyor Lluís Martín li va replicar puntualitzant l'aposta, acceptant el repte si el nivell de castellà dels estudiants d'aquí es comparava amb estudiants de l'estat espanyol.

Encara aniria més lluny. El senyor Faura, en la línia que ve mostrant el PP, fa servir propaganda per fer afirmacions. Si realment es vol comparar el nivell de coneixements de castellà dels estudiants, caldria fer-ho en perspectiva, obtenint dades de nivell d'ara fins uns anys enrera. A més, caldria veure quin és el nivell en altres matèries, entre elles el català, o les matemàtiques. I potser es descobriria que les coses no li van tan malament al castellà. Almenys, no tant com a la resta d'assignatures. El PP s'hauria d'esforçar més i demostrar les afirmacions que, mentres no aportin millors arguments, continuaré pensant que són mentida.

dilluns, 6 de març del 2006

Som una nacioneta

Catalunya ja és una nació però, al preamble i de passada. El Parlament de Catalunya va decidir que Catalunya és una nació. L'única referència al terme tal com va sortir del Parlament. Aquells catalans un dia van decidir dir-se nació. I en arribar a Madrid els ho hem canviat. I a més ho deixem escrit, perquè en quedi constància. Sort que CiU en va fer bandera, posant-ho al davant de les coses indispensables de la negociació. Ara tenim una nacioneta. Ens acontentarem amb la nacionalitat, després de tant de parlar i de presumir de patriotes. Sort que els ciutadans això de la nació ens ho prenem amb molta més calma.

Imaginem per un moment que a l'Estatut valencià s'afirmés al preamble que el Parlament del país veí va decidir un dia anomenar el català que s'hi parla idioma valencià. I imaginem que a l'articulat aquest terme no hi aparegués. Seria lògic, per no faltar a la veritat i no crear una falsa llengua nova. Els socialistes, tan formals en alguns temes, a can Zaplana són molt més flexibles.

diumenge, 5 de març del 2006

Teràpia PP

S'ha acabat la fira de mostres del PP. Un dels continguts informatius del cap de setmana han estat les declaracions dels diferents líders populars sobre estratègia de futur. És a dir, que el cap de setmana ens ha confirmat que el PP continuarà la mateixa línia d'oposició: crispar sense parar. Espanya està dividida per culpa del PSOE i dels separatistes. El PP es veu obligat a fer una política de crispació per tal de separar els bons espanyols -els seus seguidors- de la resta. Perdoneu-nos, oh grans líders visionaris, per no votar-vos i obligar-vos a fer una oposició destructiva.

La democràcia, segons Rajoy, se la van donar tots els espanyols per poder decidir què volen fer amb Espanya. Però, quan els espanyols no fan el que vol el PP la voluntat democràtica dels espanyols s'ha de corregir, perquè s'equivoquen. Espanya no resistirà l'aprovació del nou Estatut. Ho diu Aznar, que no creia ni en l'actual Espanya quan es va aprovar la Constitució. Fraga se solidaritza amb les persones que amb bona voluntat van intentar el cop d'estat del 23-F. I el PP no vol mirar enrera, ni recuperar la Guerra Civil, ni fer revisionisme... Com veieu, el cap de setmana de "teràpia PP", ha servit per donar un altra orientació a la seva política: crispar més. Ah, ha hagut una altra notícia: Miquel Ángel Tobías és presentador,... i és del PP. Aquest home necessitava trobar-se entre iguals per dir-ho i sentir-se bé. Felicitats.

PP o PSOE

En una conversa amb amics va sortir l'altre dia el tema polític. Tenim un problema. El PP, amb la seva estratègia de crispació, està aconseguint fidelitat dels seus 10 milions d'electors. És a dir, que el PP té una massa de 10 milions de persones amb absència total d'esperit crític i de reflexió, assumint com veritat tot l'argumentari popular -o populista-. No sé si realment és així però, si aquesta fidelitat es demostra ho hauré de creure.

El mateix passa amb altres partits, com PSOE i CiU, grans partits que tenen una massa incondicional de votants, malgrat fallar repetidament a les seves promeses. CiU ens ha enganyat als catalans amb l'Estatut. La mateixa força que va posar dificultats a l'acord al Parlament per fer un Estatut ambiciós, va perdre l'ambició en un matí a Madrid. N'hem estat testimonis, només cal fer memòria. El PSOE ha fet moltes promeses, almenys ho ha fet el president del govern, Rodríguez Zapatero. I aquestes promeses després, i malgrat les hemeroteques, han estat modificades, puntualitzades, ... trencades. És l'exemple de l'Estatut o del Castell de Montjuïc. Deixant de banda l'opinió sobre les promeses, estarem d'acord que quan es fan, davant de tanta gent, és perquè es volen complir.

Tenim un problema. A Catalunya potser CiU i PSC poden ser castigats per com ha anat la legislatura, tot i que ho dubto, per la fidelitat de gran part del seu electorat, i per l'efecte que tindrà la publicitat d'ambdós partits sobre la bondat de la seva acció política entre els votants. Potser Ciutadans de Catalunya esgarraparà vots però, és una cosa poc clara ara. En canvi, a Espanya tenim l'inconvenient que si no guanyen els socialistes, o si no poden formar govern, guanyarà o governarà el PP. I almenys ara, amb la cúpula popular actual, és preferible que això no passi. Els crispadors, els que volen governar com sigui, no han de tenir el gust de guanyar. Per tant, si el raonament és que cal evitar el PP al govern d'Espanya, hauria d'haver un vot massiu cap al PSOE, en perjudici d'IU i altres partits, si no hi ha una gran coalició d'esquerres. Encara que això fomentaria la reminiscència del Frente Popular per part de les dretes.

LTB al Delta

Los The Bandoleros (LTB) agraeixen al seu bloc la rebuda que han tingut a les Terres de l'Ebre, concretament la informació publicada per LA MARFANTA. I diuen que els tindrem per aquí aviat!

Bloc Ràdio 4 és viva

Els treballadors de Ràdio 4 han posat en marxa el blocRàdio 4 és viva. Realment el tancament d'un servei públic per raons econòmiques i d'audiència no deixa de sorprendre. Si tots els serveis públics haguessin d'obeir a raons econòmiques per seguir existint molts deixarien de fer-ho. El cas de Ràdio 4 o dels serveis en català de TVE és una opció inacceptable empresa per la direcció de RTVE. Perquè potser s'haurien de plantejar de tancar moltes més emissores de RNE i fins i tot tancar La 2. Per què, aleshores, han decidit eliminar els únics espais en català que arriben des de mitjans espanyols?

dijous, 2 de març del 2006

Bilingüisme, PP i Ciutadans de Catalunya

El PP, dins de la seva campanya d'agitació contra el govern espanyol, a més del terrorisme utilitza Catalunya. I centrant-se en Catalunya un dels temes que s'han posat de moda darrerament és parlar de la situació del castellà al Principat. Sense que se'ls posin les galtes roiges equiparen els suposats problemes de la llengua castellana aquí amb la persecució del català durant el franquisme. És clar que, també utilitzen frases d'Unamuno dirigides contra avantpassats d'alguns d'ells, fan anuncis dient mentides a la ràdio andalusa, o fan cartells marcant amb la paraula traïdor al front dels diputats socialistes que van votar a favor del retorn dels papers espoliats pels franquistes. I tot això sense avergonyir-se.

És greu que el PP actuï d'aquesta manera i que els seus col·legues catalans no vulguin acceptar que s'estan equivocant. Segons el diputat Vendrell, la societat catalana real és bilingüe i l'oficial vol ser monolingüe. Hauríem de veure aquestes afirmacions quina quantitat de veritat tenen. Perquè com acostumen a fer els polítics, estableixen afirmacions rotundes on només hi ha percepcions personals. Recordeu allò de les profundes conviccions que sempre té Rajoy? És greu aquesta forma d'actuar i aquest suport a la crispació que ha generat el PP, contra els socialistes i contra els catalans. Perquè ho ha fet el PP, no els socialistes, ni Esquerra, ni Iniciativa, ni ningú. Opinar diferent no obliga a encetar campanyes agressives com les que tenen en marxa.

L'aparició d'un possible nou partit a Catalunya no és ni una bona ni una mala notícia. Simplement és un fet normal en un sistema democràtic. Aquest partit sembla que podria esgarrapar vots a sectors descontents amb PP i PSC. Reclamen moderació, bàsicament. Però, com fa el PP -i sense ànims de comparar-, fan afirmacions rotundes en aspectes que no estan comprovats i que les urnes cada quatre anys desmenteixen. Perquè dir que a Catalunya no es pot viure si no s'és nacionalista o dir que a Catalunya no hi ha bilingüisme és fer afirmacions fruit d'apreciacions, que perfectament altres podem contradir a causa de la nostra experiència personal. Veurem quin futur els espera i benvinguts siguin si contribueixen a rebaixar el to del PP, almenys a Catalunya.