divendres, 30 de setembre del 2005

El nou Estatut

Al web del Parlament de Catalunya hi ha un enllaç amb la versió en PDF del text de l'Estatut que s'ha aprovat avui. Es tracta d'una versió on s'avisa que poden haver errors per la reordenació que s'ha fet.

Cap a Madrid

Com podia imaginar-se, tenim acord per aprovar l'Estatut a Catalunya. El president del govern espanyol haurà de complir amb la seva paraula i donar-li el vist-i-plau, si bé és cert que dins del PSOE i, evidentment, dins del PP, es posaran les coses difícils perquè s'aprovi a Madrid. Ja ho va dir el ministre Sevilla, que si l'Estatut aprovat a Catalunya era constitucional però, no li agradava, que tampoc hi donaria suport, demostrant que la Constitució és una excusa però, no l'única per no tirar endavant el nou text. Rodríguez Ibarra ja avisa que si Catalunya es defineix com nació no passarà el tràmit del Congrés dels Diputats. El ministre Bono encèn espelmes a la verge del seu poble perquè els catalans li presentin un text a gust seu. I a la COPE, entre menyspreu i ràbia, ja parlen de Catalunya com un estat, d'Expaña, com el resultat de treure Catalunya d'Espanya, i ironitzen, amb aquella fina ironia que els caracteritza, sobre l'obligatorietat que dues llengües oficials siguin realment oficials i no com fins ara, que una era l'oficial, el castellà, i l'altra era semioficial, en benefici de l'altra.

Ara que podem respirar perquè l'excessiva polèmica de les negociacions sobre l'Estatut ha acabat, ve l'etapa d'escoltar les opinions esbiaixades dels polítics i d'algun predicador radiofònic de la resta d'Espanya, fent interpretacions personals del text, llegint paràgrafs i treient-los de context, i fent judicis de constitucionalitat. Per començar, sembla que el PP va decidit a convertir-se en la darrera força política a Catalunya. Veurem si el PSOE contradiu els seus companys catalans, i en aquest cas quina és la postura d'aquests. Una etapa moguda la que s'acosta.

dimecres, 28 de setembre del 2005

El català, un deure

Una de les coses que potser no són vitals de l'Estatut que s'està negociant i que irrita alguns sectors de la política i de la premsa, és el fet que els ciutadans de Catalunya tindran el deure de conèixer el català. A ningú no se li pot escapar que actualment el català és un dret, no un deure, i que, per tant, no és una llengua cooficial amb el castellà, si s'entén aquest terme com llengua oficial en igualtat de condicions.

El PP i les preocupacions dels catalans

Recordo quan la gent sortia al carrer en massa per demanar que Espanya no donés suport a la guerra de l'Iraq. No era poca la gent que va manifestar-se en contra de l'actitut del govern espanyol, era ben visible al carrer. A les Terres de l'Ebre, la gran preocupació de la passada legislatura va ser la llei del PHN, amb el transvasament de l'Ebre. I vam sortir al carrer, tant a casa nostra com fora, arribant fins a Brussel·les. Era ben clar que la gent de l'Ebre no estava d'acord amb aquella llei. Dos exemples claríssims de com el PP aleshores no va escoltar, no va voler escoltar allò que podia sentir al carrer.

L'altre dia a la COPE - on havia de ser sinó?- el senyor Jiménez Losantos va entrevistar un regidor del PP, crec que de Mataró. Aquest regidor va explicar que de l'Estatut al carrer no se'n parla, que aquest no és un tema important. Un argument après molt bé de l'argumentari de senyors com Zaplana, Acebes o Rajoy. Tot i no sorprendre aquestes afirmacions categòriques de la gent del PP, no deixen de causar indignació. D'ignorar i de mensyprear allò que diu la gent del carrer el PP en sap molt i ho ha demostrat, i ara donen lliçons.

dilluns, 26 de setembre del 2005

Gestió de projectes amb GanttProject

Avui m'he descarregat la versió candidata a 2.0 de GanttProject, una eina de gestió de projectes a l'estil Ms Project. Està desenvolupat amb Java i es pot utilitzar tant en GNU/Linux, com en Mac OS X, com en Windows. Aquesta versió inclou compatibilitat amb el format de document de MsProject i unes quantes coses més. És una de les eines que he recomanat als meus alumnes de Treball Final de Carrera perquè puguin enviar-me la planificació de la feina en un format que pugui llegir sense haver de tenir MsProject.

L'ideari de la COPE

Si us entreteniu a llegir l'ideari de la cadena COPE segurament veureu que alguns dels seus programes podríem dir que no segueixen ben bé aquesta declaració d'intencions, almenys no en els punts IV i V. Segur que amb una lectura detallada podrien afegir-se més punts.

Enllaç: Ideari de la COPE

Vinga, que queda menys

No es posaran d'acord, si ho fan, fins el darrer moment. Haurem de menjar Estatut durant uns dies més. Ara, que si s'arriben a posar d'acord, a veure si són capaços de mobilitzar la societat perquè participi al referèndum.

divendres, 23 de setembre del 2005

Mitificar el programari lliure

"Aposta pel català" era el text que acompanyava el titular d'una notícia de TV3 sobre Microsoft i la llengua catalana. Jo encara no he vist mai en una botiga una caixa de Windows o de Microsoft Office en català. Perdoneu però, no em compro sovint sistemes operatius, tot i que sí que observo què es troba a les botigues d'informàtica. En tot cas, sempre que he vist que Microsoft ha traduït programari a la llengua catalana per utilitzar-lo primer calia tenir instal·lada la versió en castellà. Però, deixant de banda això, com que ara sembla que l'empresa de Bill Gates atterra a Catalunya i va acompanyada dels eslògans de Steve Ballmer contra el programari lliure, cal que fem recompte del programari lliure que s'utilitza i que està en català.

OpenOffice.org és un paquet ofimàtic que utilitza un format estàndard i obert, i que a la vegada és compatible en un grau molt alt amb el format tancat de Microsoft Office. La gent de Softcatalà, sense demanar diners a canvi, proporcionen la versió en català. Firefox és un navegador tan fàcil d'utilitzar com pugui ser-ho Internet Explorer, amb la possibilitat de fer servir diferents pestanyes per obrir diversos llocs web en una sola finestra, i amb moltíssimes extensions, útils i curioses, com ara una que ens diu el temps que fara a la nostra ciutat, si tenim missatges a la bústia de correu, un client de FTP, i amb lector de titulars de diversos llocs via RSS. La gent de Softcatalà gestiona la traducció de Firefox també. Thunderbird és un client de correu electrònic tan fàcil d'utilitzar com Outlook Express, i que a més incorpora un filtre contra correu brossa molt eficient, i permet, com Firefox, instal·lar diverses extensions. També Softcatalà s'encarrega de la traducció al català.

Aquestes tres són eines bàsiques que un usuari, utilitzi Windows, GNU/Linux o Mac, pot trobar en català i amb programari lliure, sense haver de donar les gràcies a cap gegant de la informàtica per haver pensat en els pobres catalanoparlants. I podríem continuar encara més, amb el Gimp, una eina de tractament d'imatges, Mambo, Drupal, gestors de contingut per crear webs dinàmiques, Moodle, per crear llocs d'aprenentatge virtual, FacturLux o BulmaGES, per dur la comptabilitat de l'empresa, Mono, SharpDevelop, Eclipse, i altres eines i plataformes per a desenvolupadors,... No és un mite el programari lliure, sinó una realitat. No és només que es trobi en català, sinó que la llibertat permet solucionar problemes en un temps raonable, mentres que les grans empreses els solucionen quan creuen convenient, si ho creuen mai. Malauradament cada vegada que Microsoft fa un anunci la premsa corre a donar-li cobertura, mentres que la feina de les comunitats de programari lliure queda sempre en un segon terme, tot i que estan contribuint a la presència de la llengua catalana en l'entorn de les noves tecnologies i a la generació de negocis locals basats en els serveis informàtics.

Travessera de Masdenverge

La portada del Diari de l'Ebre publica el problema de seguretat que suposa el trànsit rodat per dins de Masdenverge, per una carretera secundària però, molt transitada. A les entrades de la població hi ha dos semàfors que, en funció de la velocitat detectada en aproximar-s'hi es posen vermells o en intermitència, per fer que els vehicles entrin en aquesta a la velocitat màxima de 40 km/h. No és el primer dia que em trobo algú que se salta el semàfor en vermell, sense intenció d'aturar-se, o que algú fa un adelantament a la línia contínua que es troba a l'alçada d'aquest, com tampoc no és el primer dia que perdo de vista el cotxe que duc al davant perquè jo vaig a 40 i ell no.

Avui me n'ha passat una altra. Arribant a Masdenverge em trobo el semàfor en color roig. Duia al darrera dos camions que no han reduït prou, fent-lo posar d'aquest color. I tot i veure que jo frenava, el camió de darrera se m'ha tirat a sobre, queixant-se amb el clàxon perquè he reduït fins que es tornés a posar en intermitència. Increïble, que et toquin el clàxon per respectar els senyals!

És clar que no condueixo a la perfecció i que també faig infraccions, crec que de forma involuntària. Allò que no és admissible és que intentant respectar la normativa, sobretot per motius obvis de seguretat meva i de la resta de persones que em puc trobar quan condueixo, hi hagi qui es cregui que això no va amb ell i es posi nervió per això. No és un problema puntual, ni quant a mi com conductor, ni quant a Masdenverge com punt geogràfic conflictiu. És un problema més general de consciència sobre la necessitat de respectar les normes, sobretot per la seguretat de les persones.

dimecres, 21 de setembre del 2005

Oportunitat política

He sentit a la ràdio que col·lectius de gais i lesbianes es felicitaven per l'actitut d'Esperanza Aguirre davant del recurs que el PP presentarà al Tribunal Constitucional, contra la reforma del Codi Civil. No entenc la felicitat. La presidenta de la Comunitat de Madrid ho ha deixat claríssim. S'hi oposa perquè no ho creu oportú políticament. És a dir, que el PP no ho hauria de fer perquè ara mateix això li pot donar mals resultats. Cosa que no vol dir que si el PP acabés d'aconseguir la majoria absoluta a Espanya ja ho trobés oportú i fos la primera que acompanyés Rajoy a presentar el recurs.

Li hem d'agrair a Esperanza Aguirre una cosa. Ha deixat molt clar que en política es pensa molt en les conseqüències electorals de les decisions. I que si s'ha de tenir una postura falsa es té mentres convingui. Per això alguns parlaven català en la intimitat i després anunciaven un passeig militar per endur-se l'aigua. O altres asseguraven aprovar l'Estatut que sortís de Catalunya i ara intenten retallar-lo abans que en surti.

La gran aliança a Alemanya

Aquests dies es fan especulacions sobre quin serà el futur d'Alemanya, quines seran les aliances per formar govern. Una de les més llegides i escoltades és la que es refereix a una gran aliança entre els dos partits més votats, perquè aquesta sembla ser la voluntat del poble alemany. Mirem bé aquesta suposició. Si això fos així, a Espanya estarien governant PSOE i PP, i a Catalunya PSC i CiU, els dos partits amb més vots aconseguits en les respectives eleccions. I no és així. I doncs, indica això que les majories establertes no respecten la voluntat dels espanyols o dels catalans? No es podria interpretar també que un gran nombre de votants espanyols no volen que governi el PP, o que un gran nombre de votants catalans no volen que governi CiU? Com veiem, no hi ha una única interpretació.

És evident que al final en un sistema democràtic, les aliances que governen, siguin quines siguin, representen la voluntat de la majoria, encara que no siguin grans aliances, com es parla en el cas d'Alemanya. No m'imagino, tampoc, una gran aliança a Espanya. Molt haurien de canviar les coses perquè es produís.

dimarts, 20 de setembre del 2005

La Generalitat aposta pel programari privatiu

Sorpresa. La Generalitat, el departament d'Educació, signa un acord amb la Caixa per tal de dotar els centres educatius de 20.000 ordinadors. Si no vam tenir prou amb el donatiu que va fer Microsoft l'any passat de llicències de Windows al departament, ara aquests ordinadors també vindran amb Windows, el sistema operatiu més adequat, l'únic amb el qual els estudiants poden treballar. Sense paraules et quedes quan de tant en tant t'arriben aquestes notícies. Un govern que aposta pel programari lliure continua fent passes en la implantació de programari privatiu. Avui dia un lloc de treball d'un estudiant es pot configurar perfectament amb programari lliure. Almenys esperem que els aplicatius que s'instal·lin sí que siguin lliures, i no ens trobem que vénen amb el paquet ofimàtic de l'empresa de Redmon i sense cap altre navegador que el gran Explorer. Aquestes coses et fan dubtar, de veritat.

Enllaç: Educació i "la Caixa" signen un conveni per dotar els centres educatius de 20.000 ordinadors

Torna el Roine

L'oportunisme d'alguns és descarat. En època de sequera, tant el PP a Múrcia i al País Valencià, com CiU a Catalunya, aprofiten per reclamar transvasaments. El PP no ha deixat de reclamar aigua de l'Ebre, i ara CiU torna a demanar que es faci el transvasament del Roine. És fàcil convèncer en època de sequera. Tots volem solucions immediates als problemes, i es vénen els transvasaments com solucions immediates i millors que altres. Ja se sap que un transvasament costa anys de fer, com qualsevol gran obra, i també sabem que hi ha persones coneixedores del tema que argumenten sobre la no conveniència de fer transvasaments. Aquests si tornés a plantejar-se un transvasament de l'Ebre hi tornarien a donar suport.

Enllaç: CiU vol recuperar el transvasament del Roine amb una moció al Congrés

Veu IP sense fils

L'empresa PeopelCall ofereix telefonia IP sense fils. Vénen un telèfon mòbil Wifi, amb 802.11b, per fer trucades. El telèfon té un número que comença per 700 però, que canviarà quan el govern estableixi la nova numeració per als telèfons de veu IP, els quals començaran per 51. Entre els usuaris de PeopleCall, igual que amb altres serveis d'aquest tipus (Skype, OpenWengo, GoogleTalk,...), són gratuïtes. PeopleCall va ser una de les primeres empreses a oferir telefonia IP amb trucades a telèfons fixos a preus molt baixos a qualsevol lloc del món.

dilluns, 19 de setembre del 2005

Insults de Jiménez-Losantos

El senyor Federico Jiménez Losantos basa el seu programa en la defensa de la dreta extrema i en la crítica sense respecte de tot allò que no li agrada, siguin socialistes, catalans, vascos, independentistes, etc. Amb el seus contertulians els insults i el menyspreu són diaris. Sorprén, no, en una emissora participada per la conferència episcopal?

Una de les coses que sempre em fa gràcia és quan es refereix al passat de les persones per tal de desqualificar-les. Reconeix i descriu els antics comunistes que han canviat de bàndol, o els antics falangistes que ara són d'esquerres. Si no fos perquè ell també és un dels qua ha fet el canvi de jaqueta, des de l'extrema esquerra a l'extrema dreta, hom quedaria sorprés per la capacitat d'anàlisi de les persones per allò que han estat.

Un enllaç: http://www.elplural.com/comunicacion/detail.php?id=143

dissabte, 17 de setembre del 2005

.CAT, govern valencià i associació d'internautes

Em nego a acceptar que el govern valencià siguin una colla d'ignorants i que no sàpiguen que el nou domini .CAT vol aplegar, no només els catalans de Catalunya, sinó tots els llocs web relacionats amb la llengua i cultura catalanes. Em nego perquè són prou intel·ligents per saber-ho. I això em porta a pensar que practiquen la demagògia per sistema, en aquesta pràctica del PP de criticar tot allò que pugui associar amb Catalunya. Segur que al País Valencià hi haurà un bon nombre de dominis .CAT registrats d'aquí uns mesos, sense els prejudicis que alguns posen pel simple fet de veure .CAT (millor .VAL?).

D'altra banda estan els membres de l'associació d'internautes espanyols, qui creuen que l'estat hauria haver apostat per dominis del tipus .cat.es, sense tenir en compte que això només donaria cabuda a dominis dins de l'estat espanyol i que .CAT és un domini més ampli, amb un abast territorial potencial que també contempla Andorra i l'Alguer. Em sap greu que l'associació d'internautes confongui un domini destinat a una comunitat lingüística amb un domini destinat a una comunitat autònoma, com crec interpretar que orientarien ells els dominis .ES.

divendres, 16 de setembre del 2005

Estatut, objectiu o eina

A les Terres de l'Ebre hem donat un exemple com quan realment es vol aconseguir un objectiu es pot. En el nostre cas va ser el transvasament de l'Ebre, el PHN del PP que es va empassar CiU. De diferències personals i polítiques n'hi havien i en continuen havent. Però, gràcies a ser conscients que hi havia una cosa més important que això, que era aturar la gran barbaritat, la Plataforma en Defensa de l'Ebre va ser capaç d'aplegar la gent de l'Ebre, els sindicats, associacions i partits polítics, amb excepció dels partidaris a emportar-se l'aigua.

En canvi, ara amb l'Estatut, una cosa tan important, un objectiu vital per a Catalunya, no tinc la mateixa sensació. No la tinc ja des d'abans de les eleccions, quancada partit va presentar per lliure el seu text estatutari, sabent que no servia per a res, perquè caldria asseure's a treballar en equip. Bé, dic equip però, un equip fragmentat i desconcentrat per les interferències de l'exterior, pels respectius partits. Cada partit té els seus objectius, que són principalment mirar la forma de quedar en una millor posició per guanyar les properes eleccions. I aquí és on crec que rau la diferència amb l'exemple del transvasament i el de l'Estatut. L'Estatut segurament és un gran objectiu per a Catalunya. Però, ja des del final de la legislatura passada tinc la sensació que per als partits no deixa de ser una eina més de l'estratègia que cada un d'ells segueix per tal de posicionar-se millor electoralment. I potser això explica aquesta situació en què es troba la negociació, que cansa i dóna la sensació que tot és un gran teatre. Un teatre que desencisa i que provoca la indiferència.

.CAT i .ES

Una de les notícies de la xarxa avui és l'aprovació del domini .CAT per a la comunitat lingüística catalana, un precedent per a altres comunitats, sobretot de llengües minoritzades. Si la notícia era aquesta, diferents mitjans espanyols (EFE, La Razón, RNE) han posat un apunt al final, comentant que la majoria de dominis que existeixen a Internet són codis de països, entre els quals el d'Espanya, .es. Voldrà dir alguna cosa aquest apunt?

Mirant endavant

Sorpresa grata sentir que el president del PP vol mirar cap al futur i no continuar polemitzant amb el passat. Potser comença una etapa menys crispada per a la política espanyola. Però, el senyor Zaplana trenca en un tres i no res amb aquesta aposta i torna a recordar l'11-M. Hi està encallat, ell i la COPE. L'ull al passat per continuar furgant i mirar de deslegitimar unes eleccions.

En canvi, el mateix senyor Zaplana posa l'ull al futur, i vol ignorar el passat, quan parla d'estudis, d'escoltar, de desvertebració o de cedir a la voluntat dels socis de govern del PSOE, tornar els documents que la Generalitat i particulars tenen a Salamanca, no per voluntat pròpia sinó perquè en el passat un dictador va confiscar-los per exercir la repressió. El sentit comú hauria d'haver permès tornar aquests documents ja fa molts anys. Però, malauradament passa a segon pla quan els documents poden ser utilitzats com eina política, de desgast al govern o d'enfrontament territorial. Celebro que el senyor Zaplana hagi d'empassar-se el sentit comú que arriba, tard però, arriba.

dimecres, 14 de setembre del 2005

Una pabelló inútil

Ara resulta que Tortosa tindrà un pabelló firal però, la Fira ExpoEbre potser es quedarà al Parc Municipal, per evitar canvis bruscos. Jo que pensava que necessitaven un pabelló perquè l'espai se'ls queda menut...
Més: Fira de Tortosa té dubtes sobre la idoneïtat de traslladar l'Expoebre al nou pavelló multiús de Remolins

diumenge, 11 de setembre del 2005

Celebrat el dia del programari lliure


Regals per al públic
Originally uploaded by manelzaera.
Aquests són els discos que vam regalar ahir en la celebració del dia mundial del programari lliure. Vam tenir 2 xerrades i el LinuxShow. A bernatspescaires.org tindreu més informació.

PP: Política de Partit

Un s'imagina que cada comunitat autònoma és un món i que dues comunitats poden tenir problemes i peticions semblants, malgrat que qui les governa pertanyi a un partit polític o altre. És cert que segurament cada president està en major o menor sintonia amb el govern de l'estat en funció de la coincidència de color polític d'ambdós governs. Però, s'espera que aquesta sintonia de partit no sigui evident.

Els presidents de comunitats autònomes governades pel PP, abans de la Conferència de Presidents amb el president Zapatero, s'han reunit amb la gent del seu partit per triar un camí comú per presentar a la trobada. I quan això passa queda clar que, lluny de preparar la trobada cada president per satisfer les demandes dels ciutadans que representa, del seu partit o no, es dediquen a preparar la línia argumental que necessita el seu partit per fer front al govern. D'això se'n diu fer política de partit, quan no es fa política pensant en els ciutadans, o almenys no en tots, i es fa pensant en allò que vol el partit.

dijous, 8 de setembre del 2005

Apple iPod Nano i Motorola ROKR

La gent d'Apple està treient productes molt atractius, tant quant a funcionalitat, facilitat d'ús i disseny atractiu. Posen cura fins i tot en detalls com l'empaquetat i els cables. Ja fa temps que van per davant amb els ordinadors, amb un sistema operatiu que pensa més en l'usuari que la resta dels sistemes existents. Els actuals iMac G5 o iBook G4 són un exemple d'integració de components sense penalitzar la potència de l'equip. L'iPod va ser una revolució en el món dels reproductos portàtils de música, per disseny i per capacitat. Després han vingut còpies d'aspecte i de funcionalitats que, sembla que no arriben a igualar-lo.

Ahir ens van presentar dos nous productes que prometen ser un nou pas endavant i que faran evolucionar la resta del mercat. L'iPod nano, un iPod tan prim com un llapis, i el Motorola ROKR, un mòbil fet conjuntament amb Motorola, i que incorpora el programari de reproducció de música iTunes.

Per sort i per desgràcia Apple continua sent una companyia de programari privatiu, tot i que el seus sistema operatiu està basat en programari lliure i incorpora, per exemple, Apache i PHP, a banda que s'hi pot instal·lar molt del programari existent per a GNU/Linux. Però, s'ha de reconèixer que en saben molt de fer productes innovadors i atractius.

dimecres, 7 de setembre del 2005

OPA catalana

Fa unes setmanes, amb motiu de l'accident dels militars espanyols a l'Afganistan, en una intervenció plena de cinisme, el senyor Zaplana li deia al ministre Bono que ell no utilitzaria políticament aquesta accident, tal com ho va fer el PSOE amb el IAK42. A ningú se li podia escapar que mentres deia això ja estava fent ús polític de l'accident. Però, tampoc no ens ha d'estranyar, és normal. Si fem memòria, el PP ha sortit al carrer i ha mostrat pancartes, cosa que criticava de l'oposició quen eren al govern. Quan, per exemple, al cap davant de Telefónica es va situar un amic del senyor Aznar, no van acceptar les crítiques, i ara surt el senyor Zaplana sentenciant que l'OPA de Gas Natural a Endesa és una operació que té al darrera al tripartit català. És a dir, cerquen polititzar, com no volien abans, les activitats empresarials. Com excepció el senyor Piqué va tenir una intervenció molt més mesurada i fora d'aquesta revenja que cerca el seu partit des de que va perdre les eleccions.

Malauradament sembla que el PP i seus mitjans afins estan immersos en un atac polític a tota acció que pugui vestir-se de manipulació o d'intervenció des de Catalunya sobre interessos d'Espanya. Una llàstima que, havent marxat el senyor Aznar, continuïn el mateix estil. Ja n'hi ha prou de generar odi envers els catalans, encara que ho aconseguexin únicament entre els seus incondicionats i quatre fanàtics.

dilluns, 5 de setembre del 2005

El Consell Consultiu

L'opinió del Consell Consultiu, vistes les primeres reaccions, és relativament important. Per a uns molt, per a altres poc. Segurament és important en tant que es pronunciï del cantó que es desitja. És comprensible, tenint en compte que quan es fa referència als vots del dictamen emès per la institució quant al nou Estatut, es fa el recompte associant el nombre de vots dels membres afins a un partit o altre. És un dels grans problemes que tenim en la nostra democràcia. Quan governen uns hi ha òrgans neutrals que estan composats per persones escollides pels partits segons la seva proporció de vots. Passa a Barcelona i passa a Madrid. Aleshores, els ciutadans tenim la percepció que són òrgans que es limiten a opinar en funció de la majoria que representen.

Vull pensar que no és realment així i que el Consell Consultiu s'ha pronunciat objectivament sobre el redactat de l'Estatut, i aleshores m'agradaria que els meus representants polítics obressin en conseqüència. Perquè si resulta que hi ha un òrgan que es pronuncia però, que allò que diu no té cap efecte sobre les decisions, que no se li fa cas malgrat demanar-li consell, estem mantenint una institució que ens costa uns diners i que ens la podríem estalviar, no?

dissabte, 3 de setembre del 2005

Polítics i jutges

Si el nou Estatut fracassa no serà només per la poca entesa entre els partits catalans. Serà també perquè a Madrid hi ha polítics que, cadascun a la seva manera, han intentat fer evolucionar el procés de redacció pel seu camí. Per una banda, el president del govern, qui després de dir molt alegrement que aprovaria l'Estatut que sortís de Catalunya, ha hagut de matisar-ho un i altre cop. Els ministres i altres membres del partit socialista també han posat el seu gra de sorra per avisar que el procés no era el que ells volien.

De l'altra, la gent del PP, amb el senyor Rajoy al cap davant, qui ignorant el resultat de les passades eleccions catalanes diu que a Catalunya el nou Estatut no el vol ningú. No té en compte que el seu partit a Catalunya no pot presumir dels 9 milions que dia rere dia presumeixen de tenir a Espanya, i que la majoria que governa portava el nou Estatut al programa electoral, a més de ser un acord del Parlament de Catalunya. Per tant, que no li importi o que no el vulgui ningú no és el mateix que el fet de no ser la principal preocupació dels catalans. Aquesta és la forma d'entendre la democràcia que tenen alguns.

Finalment, dins del debat de l'Estatut, com ja va passar amb el Pla Ibarretxe, els polítics han esdevingut jutges a més de polítics, i es permeten emetre sentències sobre la constitucionalitat dels textos estatutaris. I això ho fan tant socialistes com populars. En comptes de deixar que les coses segueixin el seu curs, abans que s'acabi de redactar el projecte d'Estatut, abans que l'aprovi el Parlament, els "jutges" del PSOE i del PP ja estableixen si és constitucional o no. Qui sap, potser tenen por que si arriba al final del camí el Tribunal Constitucional digui que no entra en conflicte amb la Carta Magna. Serà això?

divendres, 2 de setembre del 2005

Nova Orleans, un article de 2001

Avui al bloc d'en Xavi Caballé, hi ha la referència a un article que preveu un possible desastre a Nova Orleans si és afectada un fort huracà. L'article és de l'any 2001.

Enllaç: Drowning New Orleans

Google OS

Per segon cop sento a parlar d'un possible sistema operatiu de Google. La primera vegada es parlava d'un futur sistema operatiu distribuït, i si no recordo malament, era una especulació declarada per l'articulista. Aquest cop però, trobo una entrada en un bloc on fins i tot posen una captura de pantalla. Parlen d'un sistema operatiu basat en GNU/Linux però, amb nucli Hurd (GNU/Hurd). Fixeu-vos a la part de baix de la imatge que posen, on posa Google OS build 1381. No us sona? És el número de versió de compilació del Windows NT 4 Workstation. Tot sembla una broma.

Enllaç: Google OS (??)

dijous, 1 de setembre del 2005

Pilar Bardem i la còpia privada

Pilar Bardem defensa el cànon per còpia privada, parlant de "cesió legal d'un robatori". Això passa quan les persones se sumen als eslògans de gent interessada a mantenir-se en un mercat que ha canviat molt, com és el de la música i el cine.

- Enllaç: Pilar Bardem cree que el canon de copia privada «es una cesión legal de un robo»

Fumata per a l'Estatut

Això del nou Estatut seria més apassionant si la ponència consistís en una clausura, potser en un lloc emblemàtic, on ens aplegaríem els catalans per veure si les negociacions arriben a bon port. Continuant amb el paral·lelisme amb l'elecció del nou Papa, i sense voler ser irreverent, podria fins i tot preparar-se una mena de fumata, o bé utilitzar algun altre senyal perquè els pacients catalans sapiguéssim si la cosa ha anat bé, o si cal esperar més. I així, fins tenir el nou Estatut però, sense assabentar-nos de les picabaralles que els partits escenifiquen als mitjans des de fa temps.

Seria aquesta una forma de dur a terme la reflexió que el senyor Carod-Rovira feia en una entrevista radiofònica, relativa a la necessitat de deixar treballar la ponència fins que tingués quelcom per fer-nos saber -una reflexió, per cert, que fins i tot ell s'ha d'aplicar-. Qui sap, potser fins i tot al final algú sortiria en un balcó per dir "Ja tenim Estatut!".