#Carmen, la cita anual de #LaLiraAmpostina

La Carmen de l'Ebre ja s'ha estrenat. Fa poc més d'una hora que en sonaven les darreres notes a La Lira. L'auditori ple, el públic dret aplaudint i ovacionant els artistes. A l'escenari no recordo mai haver vist tanta gent, tants artistes junts. El cor infantil, fantàstic, els cors d'adults han creat un ambient festiu espectacular, els cantants ens han emocionat. Els músics de la banda hem gaudit, com fem sempre, sobretot en els moments importants. Si hagués de destacar dos moments especialment bonics de l'òpera serien el duo entre don José i Carmen, allí on ell li declara el seu amor, i el primer temps del quart acte, amb el triomf del torero Escamillo vitorejat per la multitud. Sense deixar de banda el tràgic final que fa encongir el cor.

Gràcies Bizet per haver escrit aquesta òpera.

+ GNU FDL

Homenatge a Pepita Giné #LaLiraAmpostina

Recordo un dia, quan havien de començar les classes del nou curs a La Lira, que vaig anar amb ma mare a La Lira. Aquell dia Octavi li va dir a ma mare que tindríem una nova mestra de música i que segur que li agradaria. Pepita Giné. Ma mare la coneixia de tota la vida i, i tant que li agradava la notícia. Recordo també quan vaig veure per primer cop Pepita arribat a la Lira, la Lira antiga, no a l'actual escola. Recordo la seva cara amb el somriure amb el qual sempre l'hem conegut, el somriure que acompanyava les classes.


Un dia, per Santa Cecília jo encara no tocava a la banda -per tant, havia de tenir menys de 10 anys-, estàvem fora al carrer i va venir Pepita a buscar-me, em va dur davant del seu pare i li va dir que era el seu millor alumne. Quina vergonya i quin orgull. Jo no acabava d'entendre que m'hagués presentat el seu pare. Amb els anys t'adones que per a ella allò era quelcom més que la seva feina, era la seva vida, i com tal, la compartia amb la família.


Les classes de solfeig, tots a les cadires esperant el torn i escoltant com cantaven els altres. Si un ho feia millor o pitjor no era problema. Pepita sempre tenia el seu somriure i amb paciència ajudava a tirar endavant. Les classes de solfeig eren com una cursa, a veure qui treia millor nota, a veure qui s'equivocava menys. En conjunt, escoltant qui anava davant, esdevenia una reunió familiar, una barreja de joc i de classe. Ah, i després a comparar notes, a veure qui ho havia fet millor!

Les classes de teoria, divertides, amb temps per a treballar i per a conversar amb Pepita de qualsevol cosa. Aquestes coses, sobretot quan ets menut, s'agraeixen. Per molt pesades que fossin les coses apreníem amb facilitat. Recordo quan va tocar parlar dels modes grecs, o quan ens vam aprendre els instruments de la cobla. El Zamacóis no era avorrit si te l'explicava Pepita.

Però, Pepita no només ens donava classe de solfeig i teoria. També ens acompanyava al piano per preparar els exàmens d'instrument. Una de les coses que més recordo eren les tardes de cap de setmana a la caseta de la seva muntanya, o garriga, com diem a Amposta, assajant amb el piano les obres que teníem per als exàmens de clarinet. Un dia assajàvem la Fantasia per a clarinet i piano de Shumann, i Pepita ens demanava que penséssim que aquella obra Shumann la va composar per expressar l'amor per la seva dona. Amb la passió que se li veia a la cara era impossible no intentar donar-li el sentit que ens demanava.

Amb Pepita vam poder cantar el recuperat himne "Oh! Amposta", o preparar un magnífic concert de Nadal, del qual recordo sobretot quan vam cantar "El rabadà", amb Porres fent de rabadà i cridant "vull esmorzar!".

Dissabte 29 de desembre hem homenatjat Pepita Giné a La Lira després que s'hagi jubilat. La Lira, en un gest que l'honora, li ha fet un merescut homenatge, li ha donat el seu nom a l'aula de llenguatge musical i se l'ha nomenat professora emèrita. Un homenatge a 50 anys de servei a la Lira i a Amposta.

Amb aquestes línies he volgut expressar, de forma potser desordenada, el meu agraïment a Pepita, igual que l'he d'expressar per altres persones que m'han ajudat a aprendre la música que sé. Octavi Ruiz, Carme Panyella i Juli Panyella han estat, amb Pepita, les persones que m'han fet músic. Moltes gràcies.

+ GNU FDL

Diumenge de #SantaCecilia2012 a #LaLiraAmpostina

Avui hem celebrat el darrer dia de Santa Cecília. Cercavila, missa i dinar de germanor. A La Lira som agraïts i, malgrat no haver aconseguit tirar endavant el projecte Amposta de Banda a Banda a Verkami, hem fet un reconeixement a un dels mecenes que van decidir ajudar-nos passant per casa seva a saludar-lo amb música. Després, dinar a càrrec dels membres de la Junta de la Societat. Un dinar fantàstic gràcies al gran esforç d'aquesta Junta, que m'atreviria a dir que és la millor que ha tingut La Lira. Gent treballadora, compromesa i amb ment oberta.

+ GNU FDL

#SantaCecilia2012 a #LaLiraAmpostina

Acabem de celebrar el concert de Santa Cecília 2012. Cares d'alegria, de felicitat, després de l'esforç de la nit, de l'esforç dels darrers mesos, de les darreres setmanes. Tanquem un nou any de feina, de molta feina, amb la fita destacada del musical del Fantasma de l'Òpera. Santa Cecília és el moment de mirar enrere i sentir-se orgullós de la trajectòria de La Lira al llarg de l'any.

El concert ha estat variat, per a tots els públics diríem, amb una primera part d'obres conegudes de compositors de l'Europa de l'Est del segle XIX. Plat fort, les danses guerreres del Príncep Igor. La segons, obres basades en la música dels EUA del segle XX. Raül Tigel ha superat amb nota la interpretació amb la trompeta de l'"Homenatge a Harry James". Temes de Frank Sinatra amb el lluïment dels solistes de la banda, i l'obra "Godzilla eats Las Vegas", amb música, crits, teatre,... espectacle.

Personalment he d'agrair que avui La Lira m'hagi felicitat pels més de 25 anys que fa que vaig sortir a la banda, junt amb un bon grapat de músics, entre ells mon germà. Són detalls que no s'obliden. Moltes gràcies!

+ GNU FDL

#Micromecenatge de #LaLiraAmpostina a #Verkami

La Lira Ampostina ha estrenat avui el seu primer projecte de crowdfunding o micromecenatge utilitzant la plataforma Verkami. L'objectiu del projecte és assolir finançament per al cicle Amposta de Banda a Banda de l'any 2013, el qual arriba a la seva 12a edició. Durant 40 dies es poden fer aportacions. Cadascú pot fer l'aportació segons les seves possibilitats, triant entre 10, 20, 30, 50 i 100 euros, amb les corresponents recompenses en cada cas.

Justament ahir llegia que a Espanya el mecenatge cultural a través del micromecenatge té una taxa d'èxit del 75%. Amb la crisi i les successives retallades que afecten la cultura aquesta és una alternativa per aconseguir diners i tirar endavant iniciatives culturals, concretament musicals en el cas de La Lira. La música, segons la informació, és el tipus de projecte que més finançament demana via micromecenatge.

Tant de bo aquest sigui un altre projecte d'èxit i així l'any vinent es mantingui el cicle de concerts que La Lira organitza ja des de fa anys.

El projecte: Amposta de Banda a Banda 2013

 
+ GNU FDL

Actuació de #LaLiraAmpostina a la inauguració de la terminal BEST

No fa ni una hora que hem arribat de Barcelona. La Lira hem anat a tocar a la inauguració de la nova terminal del Port de Barcelona, la terminal BEST (Barcelona Europe South Terminal). Hi anava el Rei i el President de la Generalitat, a més de la ministra de Foment o l'alcalde de Barcelona. El camí fins la terminal, en el seu tram final, tot d'obres. Una bona superfície al voltant del lloc, ocupada per cossos de seguretat. No cal dir que el recinte encara era més ple de policia.

Hem començat a tocar fora del recinte, amb un temps que amenaçava pluja -de fet, alguna gota ha caigut-, amb ventet que semblava de llevant, a tocar de la mar, quan el gruix de convidats arribava juntament amb els mitjans. Anaven desfilant moltes persones ben vestides, de gala. Algunes s'aturaven i ens fotografiaven. Cas, allò que es diu fer cas, no ens en feien. Érem l'entreteniment previ a la festa VIP.

Al cap d'una estona, potser una hora, ens han fet entrar dins del recinte, passant pel preceptiu control de seguretat. Hi havia un entarimat amb molta gent esperant, amb grans focus il·luminant-los. Hem tocat una mica fins arribar prop d'ells i després ens han fet col·locar en un costat, esperant l'arribada de les autoritats per, suposadament, tornar a tocar. Però, no ha estat així. El Rei ha arribat, al cap d'una estona a sortit del recinte on estaven les autoritats per fer-se una foto, junt amb la ministra i altres, amb els treballadors de Tercat, la filial del grup xinès que l'ha posat en marxa. Han xerrat una estona i després ha arribat el President Mas -venia de la sessió del Parlament-. Xiulets dels periodistes, que eren a 50 metres de l'escena, que han vist com entre l'acumulació de gent i uns quants fotògrafs, es perdien l'encaixada de mans entre el President i el monarca. I nosaltres plantats esperant tocar, aguantant l'airet que refrescava el cos. Al costat nostre, un còctel preparat.

Ha estat ràpid tot plegat un cop ha arribat Artur Mas. Totes les autoritats han pujat en un autobús i han marxat. Els treballadors han trencat files i s'han disposat a gaudir del còctel, i nosaltres hem trencat files, després d'una hora plantats, com si fóssim militars, per marxar cap a casa. Mentre marxàvem, en una carpa adjunta, els veritables VIPs feien la cerimònia real d'inaguració, lluny del "populacho".

En resum. No tenia ganes d'anar a tocar. No m'agraden aquests actes que són cars, pel que costa muntar-los i, l'afegit del cost en seguretat quan hi ha tantes autoritats. Et trobes en un estat policial mentre ets allí dins -cosa que entenc-. I a sobre, tenen la poca delicadesa, per no dir mala educació o menyspreu, de fer-te estar plantat esperant que et diguin quan tocaràs i al final resulta que has estat fent el paperina. No tenia ganes però, la Lira necessita de l'ajuda dels músics i un se sacrifica si pot.

+ GNU FDL

Un #ConcertFestes2012 estrany

Ahir va celebrar-se el tradicional concert de les dues bandes ampostines a la plaça de l'Ajuntament. Com sempre ple de gom a gom i la gent contenta pel magnífic concert. La rivalitat sana, que si uns ho han fet millor, que si els altres. Els músics vam posar punt final a l'esforç dels darrers mesos. Els de la Lira ara ja descansarem i els de la Filha tenen per davant els cercavila per la ciutat.

El concert d'enguany va tenir uns quants canvis respecte dels anys anteriors. Els músics no ens vam col·locar just davant de l'Ajuntament si no que ocupàvem gran part de la part empedrada de la plaça, enganxats a l'església. No estàvem elevats si no a peu pla. El públic ens envoltava i el teníem realment molt prop. Veient la imatge del tancat que hi havia per a la banda quan vam arribar em va recordar el tancat del Mercat a la Plaça on es fa el teatre a la nit.

Com músic puc dir que no m'agrada tenir el públic tan prop, no per por ni vergonya si no perquè no ajuda a la concentració. Gent que es mou, que parla, sorolls,..., són factors que cal tenir en compte i que s'amplifiquen quan la distància és menor. Els propis músics en un lloc com el d'ahir ens sentíem menys els uns als altres. El públic de primera fila no podia escoltar la banda en la seva globalitat perquè tenia massa prop els músics. Si tenia la primera fila de públic a un metre crec que parlo amb coneixement de causa. La distribució de l'espai també va fer que l'entrada de les bandes fos una mica estranya, havent de fer un gir i col·locant-nos com podíem.

Diuen els rumors que ampliar l'escenari per al concert costa 2000 euros i que per això no s'ha fet. Si és així, amb 49 edicions del concert, com és que l'Ajuntament no s'ha plantejat tenir un escenari de propietat? Sí que s'han preocupat de tenir gàbies i barreres per als bous des de fa anys, no? No es podien treure 2000 euros d'un altre lloc que havien de treure's del concert més important que es fa a Amposta en tot l'any? Així apreciem les societats musicals de la ciutat de les quals presumim quan convé? Crec que els músics, per sort, malgrat ser agrupacions no professionals, demostrem la nostra professionalitat adaptant-nos a qualsevol ubicació, malgrat que, com la d'ahir, no sigui la més adequada.

A veure si l'any vinent, amb els 50 anys de concerts a la Plaça, s'ho plantegen millor.

+ GNU FDL

Benvinguda de Pau a #LaLiraAmpostina

Avui hem anat en cercavila tocant fins casa mon nebot Pau, per donar-li la benvinguda a la banda. Com és habitual, Octavi ha dirigit unes paraules als pares -mon germà i ma cunyada- i familiars, d'agraïment, de benvinguda i d'esperança en el futur musical i personal de Pau. Unes paraules que han estat emocionants i que per la part que em toca agraeixo molt.

Octavi ha recordat en les seves paraules quan allà al 1981 va arribar a La Lira i es va trobar amb unes quantes famílies, entre les quals la família Zaera, implicades en la formació dels seus fills, implicades en la Lira, les quals li van facilitar la feina acabat d'estrenar com director i mestre. Perquè Octavi sempre ha estat "lo mestre" i sempre ho serà.

Recordo aquella sala al primer pis de l'antiga escola. Pepita Giné encara no havia arribat a La Lira i tota la feina la feia Octavi. Més tard arribà Pepita i la teníem a ella per a solfeig i teoria i a Octavi per a l'instrument. Vaig aprendre clarinet amb Octavi fins que vaig passar a fer el grau superior al Conservatori de Barcelona però, recordo molt bé l'època de La Lira. Quan sortida de l'escola o de l'institut ma mare m'esperava al cantó del que era la Unió, amb el clarinet, per no perdre temps i arribar a l'hora a classe. Una mica d'estudi abans que ens toqués, la classe, els llibres amb les dates marcant la lliçó per al proper dia, la llibreta de notes... I rivalitat sana per veure qui treia millor nota, sobretot a les classes de solfeig, que les fèiem escoltant-nos uns als altres.

Octavi, a més del mestre, ha estat un directori exigent que sempre ha volgut anar a més, i així es reflecteix en la trajectòria de La Lira. Per La Lira sempre amunt, diu l'himne. La gent més gran segur que recordarà els assajos de canya, tocant un per un per decidir qui tocaria i qui no aquell fragment al concert. I ningú no es volia quedar fora, tothom es preparava el paper amb consciència. Ara les coses han canviat. Els temps són diferents i cal adaptar-se. Però, l'esperit de superació, l'exigència, continuen.

Vaig sortir a la banda l'any 1984. Dies com avui em porten els bons records d'aleshores, el record dels pares a casa preparant-ho tot per rebre la banda, la cerimònia de la benvinguda i el ràpid que passa tot i queda ja per al record. Com sovint recorda Octavi, la societat actual no és precisament una societat que destaqui pel compromís que demostren pares i fills en tirar endavant els seus estudis de música, la seva formació com persones i una entitat com La Lira. Per això, la benvinguda d'un músic en ple segle XXI ha d'omplir-nos de joia, ha d'esperonar els pares a seguir fent força perquè la criatura esdevingui un gran músic i persona, que Pau segur que ho serà. I tant de bo d'aquí uns anys puguem celebrar l'arribada a la Lira de la nostra filla Júlia.

Per molts anys, Pau, Joaquim, Iolanda, iaios i iaies. Gràcies al vostre esforç ja podem dir que som una família de músics.

+ GNU FDL

Comencen les #FestesMajorsAmposta2012 #LaLiraAmpostina

Avui han començat les Festes Majors d'Amposta 2012. Després del bou embolat d'anit i dels bous capllaçats del matí arriba el primer cercavila de la banda. Qui toca la primera part de Festes comença la tarda de dissabte amb una actuació prèvia al pregó de Festes. Per tant, aquesta era la nostra destinació, la plaça de l'Ajuntament, no sense primer donar la benvinguda a dos germans a la banda, i passejar pels carrers del poble.

El primer pasdoble de les Festes ha estat Lorencín Mendoza, de Pasqual Marquina, dedicat al pare de qui va ser director convidat a la Lira fa uns anys, Llorenç Mendoza i que, malauradament, va morir fa uns mesos. Coses que té el Facebook, continuo almenys sabent de la vida del mestre Llorenç Mendoza i avui he tingut un record per a ell amb aquest pasdoble.

Bones Festes


+ GNU FDL

Apoteosi final #FantasmaOpera #LaLiraAmpostina

Acaba un cap de setmana intens, un cap de setmana emocionant. El Fantasma de l'òpera, el musical, a La Lira. començàvem divendres amb una sessió increïble, amb una sala plena a vessar. Seguíem amb dues sessions dissabte, amb un èxit de públic també notable. I hem acabat avui amb una darrera sessió que ha començat una mica més tard perquè hi havia cua per comprar entrades. Una sorpresa molt agradable. I més agradable per a mi, la meva estimada era entre el públic. Si no és prou emocionant la història del Fantasma avui ho ha estat més.

El follet que narra la història (Karol Rovira), assegut a la bastida rebent músics i públic, esperant a començar a contar la llegenda del Fantasma. Els músics al lloc, esperant que comenci l'espectacle, moment de concentració. Comença tot i els temps se succeeixen, un cop més, entre aplaudiments del públic. Cristina (Mari Pau Medina), el Fantasma (Carlos Casóliva), Mar (Gemma Medina), Carlotta (Anna Ortí), Raoul (Xavier Grivé), Firmin (Paco Luis), André (Emilio Miralles) i el cor de La Lira, han anat omplint l'escenari durant l'espectacle. Punts àlgids marcats pels temes d'amor de Cristina, de Cristina i el Fantasma, de Cristina i Raoul, i de desamor, quan el Fantasma es plany pel fet que Cristina tria Raoul, i treu tota la seva ira. Moments humorístics entre els curadors i procuradors i la Primma Donna. Final tràgic que fa emocionar. Emoció perquè és el final i emoció per aquest bonic final ple d'amor de Cristina cap al monstre incomprès. Moment de màxima emoció acompanyat de la potència de la música de la banda. Com deia l'altre dia, la llagrimeta anava per dins. Qui no s'emociona en moments així, amb una música que et posa els pèls de punta, una sala plena de gom a gom, i amb la persona estimada veient-ho, acompanyant-te?

Al final, públic dret ovacionant els artistes, alegria general i foto per al record. I és que això d'aquest cap de setmana és per emmarcar. I si pot ser, per repetir. Perquè ara, qui més qui menos, ja n'ha sentit parlar, ... del Fantasma.

+ GNU FDL

L'estrena del Fantasma de l'òpera #FantasmaOpera #LaLiraAmpostina

Veure la Lira plena fa goig però, si penses que tota aquella gent ha pagat per entrar, el goig és doble. I així ha passat aquesta nit de divendres. La Lira de gom a gom per a l'estrena del Fantasma de l'òpera. A l'escenari concentració i, evidentment, algun nervi que altre, no ho negarem. La cap d'obres, Karol Rovira, de mestra de cerimònies i al mateix temps de follet trapella, va introduint el públic en la història d'amor i desamor que protagonitzaran Cristina (Mari Pau Medina) i el Fantasma (Carlos Casóliva), enfrontat a Raoul (Xavi Grivé), intercalada amb els moments humorístics protagonitzats per Carlotta, la Prima Donna (Anna Ortí) i els curadors i procuradors, Firmin (Paco Luis) i André (Emilio Miralles). El públic aplaudeix el final de cada temps, de cada fragment de la història. Qui ho diria que som a Amposta, a La Lira!

Acabem de començar, com aquell que diu, i en un tres i no res, després del ball de disfresses amb la participació del cor de La Lira, la història encara el seu final. El punt de no retorn per a Cristina i el Fantasma precedeix la recuperació del tema principal del darrer temps de l'obra, moment en què es desvetlla el final d'aquesta història d'amor a La Lira dels anys 40. Us ho juro, no m'ha caigut la llàgrima de miracle quan estàvem tocant el final i arribava el moment del desenllaç. Serveixi aquest petit apunt com l'expressió escrita d'aquella llàgrima que m'he guardat per a mi.


+ GNU FDL

El Fantasma de l'Òpera #LaLiraAmpostina

Avui és al dia de l'estrena. El Fantasma de l'òpera arriba a La Lira Ampostina. Al darrere molta feina. Feina que es veu i feina que no es veu. Ni els propis músics ens imaginem probablement la feina que ha implicat muntar un projecte com aquest. Sí que sabem que hem assajat molt, que hem estudiat molt, que hi ha una dificultat afegida com sempre que la banda toca amb algú més, ja sigui un o més solistes però, al darrere hi ha molta gent que ha treballat i a la qual és just agrair l'esforç.

El Fantasma de l'òpera és un musical preciós, amb una música bellíssima, que ens transporta a la història d'amor uns cops, i al terror altres. La història narrada, gràcies a la gran interpretació dels cantants, és una història que emociona. Es respira passió i la unió de música i veu en els punts àlgids de l'obra fins i tot se't pot fer un nus a la gola. Tot i això, hi ha espai per a l'humor. I a sobre, amb gent de casa.

Avui, abans de l'estrena ens podem felicitar d'haver assolit un altre cop un repte, pensat per ajudar l'Escola de música de La Lira però, també pensat per oferir quelcom no habitual i de qualitat a la gent del territori. Segur que serà un èxit.

+ GNU FDL

Concert a Reus #música #LaLiraAmpostina

Camí de Reus. Avui tenim concert. Juga el Barça contra el Madrid. L'autocar va pendent de la prèvia del partit. La realitat del país és la que és però, el futbol és anestesiant. Mentre es jugui el partit però, nosaltres estarem tocant. Em pregunto ara, abans de començar, quanta gent serem a dalt i a baix de l'escenari. Per sort o per desgràcia si hi ha una cosa que pot paralitzar el país i que passa per sobre de moltes coses, és un Barça-Madrid. No pateixo pas per perdre'm el partit. De fet, avui a més es retransmet per televisió de pagament i ni pensava veure'l. Prefereixo fer el concert. Altres no, qüestió de prioritat. Sí que em sap greu d'alguna manera, i és un dels sacrificis de ser músic, encara que sigui no professional, no poder gaudir de la tarda de dissabte amb la família. La família, la primera que se sacrifica pel músic.

Concert amb Luis Serrano Alarcón #LaLiraAmpostina

Avui divendres, 30 de desembre, celebrem el concert de cloenda del cicle de directors convidats de la Lira Ampostina del 2011, amb Luis Serrano Alarcón. Han estat dues setmanes d'assajos, d'assajos intensos i profitosos, treballant un repertori complex i interessant, un repertori digne del concert a la plaça de Festes Majors. Un concert quina segona part es composa d'obres del propi director, un compositor conegut per a La Lira. Intrata, Tramonto, Duende,...

Hem treballat molt, molt. A casa i a l'assaig. A consciència. I Luis ha posat les coses molt fàcils. Ens ha fet veure errors, vicis, ens ha donat indicacions per entendre i interpretar millor les obres, i sense faltar mai un somriure. I així es treballa a gust.

Acabem un any important per a la Lira. Enfront d'una situació econòmica complicada, la Societat ha reaccionat de forma exemplar. Ha estat un any de fites importants. Belmonte, un punt d'inflexió a la història de La Lira, tornava a ser una cita destacadíssima, presentada exitosament a Tortosa. El concert amb la participació de Joan Manuel Serrat, preparat amb poquíssim temps, i que va deixar poquíssim temps per al complex concert de Festes Majors. Els concerts tradicionals, el darrer dels quals fou el de Santa Cecília, i novament amb molt poc temps, un concert potent per acabar l'any.

Serà un final d'any dur però, agraït, cansat però, excitant, d'esforç però, de recompensa. Després de veure que en 6 assajos s'assoleix un nivell musical com el que s'ha assolit amb el repertori que tenim, no hi ha dubte que si volem podem, que amb treball i concentració es pot fer molt i més.

Feliç i musical 2012

+ GNU FDL

#LaLiraAmpostina homenatja el mestre Adolf Ventas #SantaCecilia2011

Quan era menut, abans potser d'entrar a la banda, recordo que va venir a Amposta, a l'auditori de La Lira, el Quartet de Saxofons de Barcelona, dirigit per Adolf Ventas (podeu veure un anunci a La Vanguardia del 22 d'abril de 1983 d'una actuació del quartet a Gandesa). Vam anar amb mons pares a veure l'actuació. Venia a tocar el quartet del mestre Ventas, era una cosa important. Un ampostí que vivia a Barcelona, que era conegut al món de la música, venia a La Lira. Sempre he recordat aquell concert del quartet del mestre Ventas cada cop que l'he vist, cada cop que hem tocat amb La Lira alguna de les seves obres. No vull fer aquí un repàs de la seva trajectòria, ja que no sóc la persona més indicada i perquè només repassant els darrers 20 anys de col·laboracions amb La Lira en sortiria una bona llista. Simplement volia recordar com ara, de gran, participaré en l'homenatge a aquella persona que de menut vaig anar a veure a La Lira amb aquella gran admiració transmesa pels meus pares.

El programa: Adolf Ventas, passió per la música

 + GNU FDL

Les pulseres de Barcelona'92 #LaLiraAmpostina

Dies de moviment de coses d'un lloc a l'altre. Coses que conserves, coses de les quals prescindeixes. Apareixen records. Records com aquest. Un parell de pulseres que ens van servir per anar identificats com participants de la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. La Lira va ser la banda que va gravar la música que es va escoltar a l'Estadi Olímpic quan músics d'arreu de Catalunya vam entrar-hi formant un cercle dins del qual Cristina Hoyos va representar una alegoria del flamenc a sobre d'un cavall, acompanyats també dels tambors del Baix Aragó.

Recordo els assajos i el dia de la inauguració. Primer pas pel Camp Nou per fer el primer pas pel control de seguretat. Barcelona plena de policies, quasi a cada cantonada. D'allí a l'Estadi Olímpic, en un camp annex, esperant sota el sol, aguantant la calor, dinant racions de pollastre del Kentuky Fried Chiken. La gent del Baix Aragó tocant el tambor contínuament -es nota que estan acostumats a pegar-li- i també ruixant-se amb les mànegues d'aigua per refrescar-se. Així unes hores fins que ens tocava entrar a l'Estadi -el dia de la inauguració, amb un muntatge de seguretat espectacular-. Pels altaveus anaven cridant els tambors del Baix Aragó. Allí vaig conèixer els diferents pobles que tenen per tradició la tamborada de Divendres Sant. Calanda, Híjar, la Puebla de Híjar,... Un cop dins seguir les marques del terra sense que es notés, tocar sobre la nostra gravació, escoltar Alfredo Kraus,...

Molts de records d'una gran fita per a La Lira en una data històrica per a Catalunya.

Per casualitat he trobat un apunt que mostra el guió de la cerimònia, escrit per Margarita Rivière, per si teniu ganes de repassar la cerimònia, si la teniu gravada o la veieu a la xarxa.

+ GNU FDL

#FestesMajorsAmposta2011 La Lira #LiraAmpostina

Les bandes de música són un element important dins de les Festes Majors. Quan Amposta no tenia bandes la banda de la Vall d'Uixó venia cada any a fer els cercavila, a amenitzar les Festes. En l'actualitat això és impensable. Tenim dues bandes, dues de les més importants del país.

Quan no era músic esperava sempre veure passar la banda pel carrer del Grau. La Lira o la Filha, la que fos. Recordo que em cridava l'atenció la diferència en el color dels vestits de cada una d'elles. Ja més gran, als 10 anys, quan vaig entrar a la banda, vaig poder sentir què és participar de les Festes des de dins, aportant-hi la música. Encara avui, quan sento la Filha passar intento veure-la passar i escoltar-la. Imagino que qualsevol músic de la Filha sent el mateix quan passem tocant amb la Lira.

Aquest diumenge hem posat el punt i final a les Festes amb els cercavila i amb el Festival de Bandes, el 35è. Un festival amb un programa potent, destacant la Simfonia número 2 de Johan de Meij, "The Big Apple", dedicada a la ciutat de Nova York. Una obra llarga, cert però, complicada, un repte per a una banda que es posa cada dia fites més importants i difícils per tal d'evolucionar. Després d'un any en què hem interpretat Belmonte a Tortosa, que hem fet un concert de Primavera amb un program potent, que hem preparat el concert versionant Joan Manuel Serrat, no podíem acabar millor, amb una fita encara més complicada, l'obra de Johan de Meij. El resultat es nota amb l'agraïment del públic en forma d'aplaudiments. Em va sorprendre molt agradablement que haguéssim de fer dues obres de bis en el festival de diumenge. Malgrat el cansament dels dies de cercavila, en unes Festes especialment caloroses, el resultat ha estat més que satisfactori i el públic ho ha recompensat àmpliament.

Ara queda, com cada any, participar en la processó de la Cinta, cita tradicional de la Lira, la Diada i la trobada de bandes a l'octubre, per encara Santa Cecília i iniciar així un nou cicle fins el punt culminant de Festes Majors de 2012.

Deia que encara avui quan passa una banda pel carrer surto a veure-la i escoltar-la, com sempre han fet els xiquets i xiquetes. Això ho recordava el programa de mà del concert versionant Serrat, un concert que recollia fins per ajudar al finançament de l'Escola de Música. Una escola de forma músics, que aporta una educació cultural però, com ha recordat Octavi cada dia que hem anat a donar la benvinguda a nous músics, una escola i una banda que aporten valors, que ajuden a desenvolupar-nos com persones. La banda és un dels exemples més clars de treball en equip, de solidaritat entre companys per tal que les coses tirin endavant. Amb les seves imperfeccions, és un valor que cal mantenir.

Aquests dies, l'emoció de pares i fills que eren rebuts per la banda en cercavila, em recordava l'emoció, els nervis del dia aquell de 1984 quan la banda va venir a casa, va tocar davant de la meva família i em va donar la benvinguda. Una emoció que torna cada cop que ho torno a viure en tercera persona.

+ GNU FDL

Bodes d'or de Pere a #LaLiraAmpostina

Ahir al cercavila a més d'anar a donar la benvinguda a un parell de músics, la Lira vam anar a agrair a Pere "lo dels plats", els seus 50 anys des de que va sortir a la banda. Bodes d'or a la Lira que no tothom pot celebrar. Pere, a més d'agrair aquests anys a la seva dona, a la seva família, als diferents directors que ha tingut, en particular a Octavi, i a la Societat en general, ha tingut un record per a qui li va ensenyar moltes coses i que avui ja no és entre nosaltres. Parlo de Batiste Pons, conegut com Culon. Me'n recordo d'ell, tocant el bombo, als assajos just on ara hi ha els trombons, a sota del rellotge. Amb un caràcter fort però, molt bona persona. Me'n recordo encara que va ser ell el primer músic a qui vaig acomiadar en el seu enterrament, tocant amb la banda, mentre m'anaven caient les llàgrimes.

Pere, en un acte que l'honora, n'ha tingut un record. Felicitats Pere i, com ha dit Octavi, gent com tu són exemple per a les noves generacions de músics.

  + GNU FDL

Concert de #FestesMajorsAmposta2011 #LaLiraAmpostina

Fa menys d'una hora que acabava el concert de la Plaça, el concert de les bandes ampostines, la Filha i la Lira, que se celebra cada any per Festes Majors. És la cita musical més important de l'any a la nostra ciutat. La rivalitat sana, la competència, fa que aquest concert sigui diferent dels altres. Totes dues bandes al màxim per fer-ho el millor possible. I el resultat es nota.

Aquest ha estat un any dur. No ha acabat encara però, m'atreviria a dir que el més fort ha passat, o acabarà de passar diumenge vinent, amb el festival de bandes de la Lira. Belmonte, un concert de Primavera que exigia molt de treball, el concert de Serrat, els "bolos" de cada estiu, i el programa de Festes Majors, són fites de la Lira el 2011 que han suposat molt de treball personal i d'equip, amb un resultat satisfactori. Acabat el concert et sents cansat i reconfortat a la vegada, exhaust i eufòric. Orgullós de ser de la Lira, de ser d'Amposta, de fer música.

D'aquí unes hores comencem els cercavila, recollint el testimoni de la Filha. És una de les millors formes de participar de les Festes, posant-hi la música. Bones Festes i bona música!

+ GNU FDL

La junta de la #Filha entra en polèmica #LaLiraAmpostina

He comprat la Revista Amposta de la primera quinzena de juny de 2011 i apareix una carta signada per la junta de la Unió Filharmònica d'Amposta per parlar del tema del finançament de les escoles de música d'Amposta. La Junta de la Filha entra en polèmica presentant els fets com si se'ls hagués criticat per no haver volgut la fórmula de l'escola municipal proposada pel tripartit, i es queixa que es digui que la Filha és convergent. Entra en polèmica gratuïtament quan se sap perfectament que les crítiques sobre si s'ha fet l'escola municipal o no han estat per al govern local i no per a la Filha, perquè igual que la Lira, els seus socis tenen la paraula per decidir què és millor per a l'entitat. I, com fan alguns quan els critiquen que ho presenten com una crítica a Amposta o una crítica a Catalunya, si algú ha dit alguna cosa sobre la relació política entre la Filha i CiU, ha estat sobre la relació entre qui presideix la Filha i CiU, no entre l'entitat i CiU. Per això penso que la junta de l'entitat germana de la Lira ha volgut entrar en polèmica de forma gratuïta. I penso que si el govern català i l'ampostí no fossin del color polític que són, o haurien parlat abans, o ara no dirien res. I ho dic de la junta, no de la Filha.

+ GNU FDL