dissabte, 27 de febrer del 2010

Salt, immigració i delinqüència

SaltAquesta setmana el municipi de Salt ha estat notícia, relacionant amb la delinqüència i la immigració. Massa sovint s'associa la immigració, generalitzant, amb els casos de delinqüència. Massa sovint, les mancances en serveis es denuncien queixant-se dels serveis que es donen als immigrants.

Per motius personals conec una mica Salt. El primer cop que hi vam anar n'havíem sentit parlar malament. El gueto dels immigrants, on has d'anar amb compte si hi vas. Un cop ets allí, no només veus que això no és així, si no que no tens cap sensació d'inseguretat. No més de la que puguis tenir en certs llocs de Barcelona o de la mateixa Tortosa.

Sí, Salt està plena d'immigrants. No sé si hi ha gaires llocs de Catalunya amb un percentatge tan elevat d'immigració als centres educatius, ni cap lloc on si vas pel carrer veus tantes persones nouvingudes. Però, d'aquí a sentir-se insegur, d'aquí a acusar tots els immigrants de delinqüents, hi ha un bon tros. Perquè de mala gent n'hi ha a tot arreu, sense haver de mirar d'on venen.

Mala publicitat per a Salt, atiada, qui sap, potser per interessos electorals (l'any vinent hi ha eleccions municipals i aquest catalanes).

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 26 de febrer del 2010

Contracop i les llicències lliures

Avui llegia que Contracop publica el seu primer disc. La notícia, més que el seu primer disc, segons els titulars, era que el disc es publicava amb una llicència lliure. Però, després d'intercanviar comentaris amb ells al bloc, he pogut comprovar que això no és així.

Contracop publiquen el seu primer disc amb una llicència CC BY-NC-ND, és a dir, una llicència que no permet ús comercial ni obres derivades. Això són restriccions d'ús i penso que clarament no és lliure. És més, ells mateixos parlen del copyleft de les llicències Creative Commons i això tampoc no és així. Les llicències lliures de música, imatges, etc., són anàlogues a les llicències lliures de programari. La clàusula copyleft va íntimament lligada al fet que la llicència sigui lliure. Perquè una llicència Creatice Commons sigui de tipus copyleft, a més de ser lliure requereix que sigui Compartir Igual (SA, o Share Alike).

Massa sovint es confonen les llicències Creative Commons amb les llicències lliures. És més, es confon el concepte cultura lliure amb els continguts lliures.

El grup diu que es deslliguen de la SGAE però, ningú no està obligat a ser soci de la SGAE. Sí que és cert que, si vols cobrar per drets d'autor, has de fer-ho via una entitat de gestió de drets. Es digui SGAE o un altre nom, no tens més remei que ser-ne soci.

Per això, tot i felicitar-los pel seu primer treball, crec que haurien de parlar de llicència Creative Commons i no de llicència lliure ni copyleft.

L'excomunió també entén de classes socials

La cúpula eclesial espanyola, personificada davant dels mitjans en la figura del cardenal Martínez Camino, ja fa temps que va avisar que podria excomunicar els representants electes catòlics que donessin suport a la llei sobre l'avortament. La llei ahir va passar el seu darrer tràmit i entrarà en vigor en els propers mesos. En declaracions d'ahir del mateix cardenal, el rei d'Espanya si sanciona la llei amb la seva signatura no serà excomunicat perquè la seva és una situació única.

No és que estigui d'acord amb alguns dels aspectes de la llei. De fet, penso que avortar, d'entrada no em sembla una bona opció. La llibertat de la mare per sobre d'una nova vida indefensa no em sembla una opció de pes. Però, tot i això, l'Església espanyola cau en la incoherència molts cops, com quan va ser tova amb la guerra de l'Iraq, quan ha estat poc clara sobre la seva postura durant el franquisme, o ara, volent que creguem que des del punt de vista religiós, pel fet de ser rei pots signar una llei, que podries negar-te a signar per motius de consciència. No hi ha justificació per a la doble postura de la cúpula eclesial però, ja estem acostumats.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 25 de febrer del 2010

RapidShare, obligats a filtrar llibres

Via Menéame trobo que RapidShare haurà d'eliminar 148 llibres desats als seus servidors disponibles per a descàrrega directa. Era d'estranyar que un servei així fos, aparentment, menys perseguit que les descàrregues P2P. Si no m'equivoco, la descàrrega directa des dels seus servidors ja no es pot considerar compartició un a un -P2P- i, com conseqüència, no entrar dins de la còpia privada -motiu que tècnicament ha conduït a les sentències favorables en demandes contra llocs amb enllaços P2P-. A més, el fet que hi hagi comptes de pagament per a la descàrrega més ràpida, afegeix l'ànim de lucre, amb la qual cosa encara està més clar que la còpia privada no empara el servei.


Creative Commons License + GNU FDL

Països vigilats per promoure el programari lliure

L'Aliança Internacional per a la Propietat Intel·lectual (IIPA) ha sol·licitat que els EUA vigilin diversos països pel fet de promoure l'ús de programari lliure en l'administració pública, segons llegia ahir a Público. El Guardian en parla en un article que duu per títol, "Quan l'ús del programari lliure et converteix en enemic d'un estat". Els països acusats de promoure el programari lliure poden passar a formar part de la llista 301, una llista que ve a ser, segons The Guardian, com la llista de països enemics del capitalisme.

I és que acusar el món del programari lliure de tenir un rerefons comunista és una de les mentides habituals per part de qui promou la restricció de drets en les obres intel·lectuals.

A hores d'ara, si algú fa cas d'aquesta associació amb interessos privats i amb un model de negoci de coneixement tancat i de programari privatiu, és perquè no té capacitat d'una mínima anàlisi. El programari lliure no és cap il·legalitat, al contrari. El programari lliure no significa absència de negoci, al contrari. Però, quan algú necessita imposar-se com sigui, de vegades es recorre a mentides per eixafar les amenaces de ser vençut.

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 22 de febrer del 2010

El paper de l'Ajuntament d'Amposta a Facebook

La setmana passada el fil d'actualitzacions de Facebook m'avisava que l'Ajuntament d'Amposta -més ben dit, el seu alter ego al Facebook- s'havia fet admirador dels Ebrediputats. Em vaig sorprendre que, encara que fos en un servei de xarxa social, una institució es declarés admiradora d'un determinat partit. Traslladat al món físic, és com si es fes una declaració institucional demanant el vot a un partit o altre, oblidant que una cosa és la institució i l'altra el color polític de qui governa. Mirar les pàgines que admira la institució o els grups als que pertany es podria comentar també però, crec que el més destacable és això, el partidisme traslladat a la institució, encara que es faci de forma virtual.

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 19 de febrer del 2010

Saura i els que passen de la política

El conseller Saura ha utilitzat un dels arguments més habituals a l'hora de parlar sobre la desafecció de la política. Aprofitant un acte d'homenatge als replesaliats pel franquisme ve i ens diu que el patiment d'aquestes persones no es mereix que avui la gent passi de la política. I potser sí que té part de raó, que aquestes persones van patir la persecució per aconseguir un futur en llibertat i que ara no podem actuar oblidant quant ha costat no continuar vivint en una dictadura.

Però, el conseller Saura s'oblida que la postura creixent de passar de la política té varis factors que segur que també influeixen, entre els quals hi ha les preocupacions que les persones tenen en el seu dia a dia, aguditzades en època de crisi econòmica i, crec que sobretot, la decadència d'una classe política que no demostra respecte pel patiment dels replesaliats. El mateix patiment al qual fan referència per demanar a la gent que no passi de la política hauria de ser aplicable perquè ells mateixos deixessin de devaluar-la. Mentres aquesta autocrítica -sincera- no arribi i es vegi amb fets, aquests sermons de Saura se'ls pot estalviar.

Creative Commons License + GNU FDL

Aznar, ex-president i maleducat

Ahir José Maria Aznar, ex-president del govern espanyol, persona que es creu infalible, i que, diria que encara cobra de la butxaca dels contribuents, va respondre uns manifestants concentrats a l'entrada d'un acte, aixecant-los el dit del mig. Encara hi haurà qui li riurà la gràcia o que li donarà la raó.

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 16 de febrer del 2010

Opinió de l'ex-alcalde

L'espai que la Revista Amposta destina a CiU aquest número té un article d'opinió del senador i ex-alcalde de la ciutat, Joan Maria Roig (pàgina 10). Coincideixo amb ell que els socialistes ampostins, o qui sigui que posa en dubte la legalitat de les actuacions dels càrrecs públics, si té proves hauria de presentar la corresponent denúncia davant de la justícia.

No coincideixo, i crec que és un exercici de demagògia, en culpar el govern actual de la crisi econòmica, de la desfeta del moble, del tancament de Lear, etc. La culpa la tenen altres. El govern actual ha conduït molt malament les coses però, no perdem de vista d'on ve la crisi, quins sectors han "petat" i qui en pagarà les conseqüències. De totes totes, un senador no les pagarà, n'estic segur.

Creative Commons License + GNU FDL

Vegueria, vegueria



Creative Commons License + GNU FDL

Maragall rectifica

Les paraules del conseller Maragall, per molt que el president Montilla l'hagi fet rectificar, ja es poden llegir a les hemeroteques i, per molt que ara vulgui fer-nos creure que el sentit d'aquestes ha estat un o altre, sabem que quan un conseller fa unes declaracions davant de determinats auditoris o escriu un article en un mitjà de premsa escrita, sap perfectament si allò que escriu tindrà unes conseqüències o unes altres. És a dir, que per molt que se'l vulgui fer rectificar, allò que s'ha dit, s'ha dit, i la resta només serveix per mostrar que els partits intenten fer callar les veus que els incomoden.

Tot sigui dit, i reiterant-me, Maragall em sembla un mal conseller, malgrat que sí que coincideixo en la fatiga a la qual feia referència la setmana passada, abans de rectificar.

Creative Commons License + GNU FDL

36

Arriba el 16 de febrer i torno a escriure per celebrar que tinc un any més. Aquest cop però, amb una joia especial, perquè és el primer aniversari que compleixo amb la nostra filla. Demà fa 5 mesos i fa que la celebració sigui encara més gran.

Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 14 de febrer del 2010

La revista Amposta, en PDF a la xarxa

No recordo haver-ho vist anunciat però, a la xarxa es poden consultar els números de la revista Amposta, des de la primera quinzena de gener del 2009 fins l'actualitat. És un pas important disposar d'aquesta publicació en línia, tot i que en la meva opinió queda un pas més, i és publicar-la amb una llicència lliure, sense restriccions d'ús, per ser una publicació pagada amb diners públics. Però, és un pas.

Aprofito per comentar que, si al número anterior es parlava del primer ampostí de l'any com el nadó nascut a l'Hospital Comarcal posteriorment al nascut a l'Hospital de Tortosa, també d'Amposta, en aquest número no s'esmena l'error del titular, i es fa referència al primer nadó ebrenc, i només dins del text es diu que és de família ampostina.

Creative Commons License + GNU FDL

La Cambra Arrossera etiqueta malament en català

La mostra, aquest apunt on apareix un paquet d'arròs Montsià on el text en català és incorrecte: http://www.lletresferides.cat/2010/02/errare-humanum-est/saboros-y-sa/

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 11 de febrer del 2010

Invertint l'imprescindible en obra pública

El ministre de Foment, José Blanco, ens diu que a partir d'ara les inversions en obra pública seran menys, seran les imprescindibles. No discutiré si cal o no un pla d'austeritat però, què han estat fent fins ara, que s'estan tirant els diners -no hem baixat de la figuera ara com per no poder pensar que així ha estat- i ens ho reconeixen així, sense fer-se'ls la cara roja?

Creative Commons License + GNU FDL

La Catalunya fatigada de tripartit

El conseller Maragall ho deia ahir i, si un fa estadística de carrer, és a dir, si extrapola les converses amb coneguts i amics, potser confirmaríem les paraules del conseller. Catalunya fatigada de tripartit. Sigui així o no, és cert que comparteixo aquest sentiment de fatiga. Per molt que a Joan Herrera ho negui, penso que el tripartit ho ha fet fatal. No per les polítiques, que es poden discutir o no, si no per les parcel·les de poder que cada partit ha intentat defensar, de forma descarada, per la descoordinació en alguns cops, el menyspreu del partit majoritari als seus socis de govern que s'ha pogut observar també algun cop,... Un tripartit no ha de ser necessàriament dolent, fins i tot pot ser bo, sempre que els seus membres estiguin realment disposats a actuar com un sol govern, i no com tres governs coordinats pel president de la Generalitat.

D'altra banda, a més de la fatiga pel tripartit a mi també em fatiguen alguns consellers, entre els quals Maragall i Baltasar són els que més. El primer, per com ha plantejat la política educativa del país, posant-se al costat de postures demagogues crítiques amb els horaris del professorat, o sobre com ha abordat altres temes, com la implantació del projecte de portàtils per a tothom o la poca claredat en la introducció del programari lliure en el món educatiu. El segon, el conseller Baltasar, em fatiga des de que ens va voler fer un transvasament del Segre i un de l'Ebre, sent el seu partit d'esquerres i ecologista de debò, i amb l'incendi d'Horta s'ha acabat de cobrir de glòria.

Finalment, la fatiga pel tripartit la podria estendre a la fatiga per cada un dels seus membres per separat. No pot el conseller criticar el govern del qual forma part i culpar el format o tot el conjunt, sense evidenciar que les individualitats també són fatigoses.

Així que, vagin passant, que no és qüestió de cansar-se gaire més.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 10 de febrer del 2010

Punts d'inflexió a l'economia espanyola

Mentres experts en economia avisen que la crisi encara continua i que continuarà un bon temps, tenim la ministra Salgado parlant de punts d'inflexió. Després el govern espanyol no voldrà ser criticat. Si és que tenim ministres que parlen massa. Brots verds, punts d'inflexió,... no puc evitar recordar els "hilillos de plastilina" de Rajoy.

Creative Commons License + GNU FDL

Perdidos fracassa a Cuatro

Sembla que no ho entenen els de Cuatro. Fa una setmana que els episodis de Perdidos estan en versió original subtitulada a la xarxa. Ahir, dia de la gran estrena en obert, després d'un excés promocional, sembla que l'audiència no va ser l'esperada. No ho entenen? Jo diria que està molt clar. Qui està enganxat a la sèrie es baixa els episodis tan bon punt s'han deixat a la xarxa. I quan arriba el dia de veure'ls a la tele ja és tard. Si algun dia aconseguissin emetre'ls el mateix dia que als EUA això no els passaria.

Els mitjans no s'adapten als comportaments de la gent, si no que fan moviments per intentar canviar-los, no per canviar ells. Aprofitar les xarxes P2P per tenir abans els episodis subtitulats, orientar el negoci cap als productes promocionals, introduir els episodis en botigues en línia i amb preus raonables,...

Sí, sí, alguns diran que això és il·legal però, de moment les sentències i l'opinió dels experts en propietat intel·lectual opinen el contrari. És més, les entitats gestores i els autors no poden estar reclamant un cànon totalment indiscriminat i al mateix temps voler que la gent no sigui també indiscriminada.

Creative Commons License + GNU FDL

Google Buzz

Google ha presentat avui el seu nou servei social, Google Buzz. És un servei integrat dins de Gmail i també un servei mòbil que permet compartir continguts des del mateix entorn de correu web. També apareix com una pestanya en el perfil públic de l'usuari a Google. Ve a ser una barreja de Google Reader, Twitter i Facebook. Com el propi bloc oficial de Google explica, Google Buzz ajuda a organitzar la informació social eliminant-ne el soroll. I tot des d'un únic entorn. El problema d'entorns com Facebook, amb tantes eines disponibles, és el soroll de converses tan diverses, imatges, jocs i altres aplicacions que cada dia et trobes esperant que els facis cas.

Google Buzz es pot connectar amb serveis com Google Reader, Blogger, Flickr, Picasa, YouTube o Twitter.

El següent video de Google mostra el funcionament d'aquest nou servei.



Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 8 de febrer del 2010

Facebook amb correu electrònic i Gmail amb microblocs

Si fa poc llegíem que Facebook oferirà un servei de correu electrònic per competir amb Gmail, avui ens trobem que Gmail inclourà un servei de microblocs per fer la competència amb Twitter. Si això acaba sent cert serà interessant veure si el poderós Google pot aconseguir fer-se amb una bona quota de mercat dels serveis de microblocs, i també serà interessant veure l'impacte del correu Facebook sobre Gmail.

Personalment em quedo amb el correu Gmail i, si el microbloc Google s'integra com cal amb Twitter i Facebook (com fa Identi.ca), aleshores no tindré inconvenient de fer el canvi, bàsicament per comoditat.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 4 de febrer del 2010

Himnes i drets d'autor

Que una entitat encarregui un himne i que no se li cedeixen, encara que sigui de forma no exclusiva, els drets d'autor de lletra i música és un mal negoci per a l'entitat. Això és notícia avui perquè el club de futbol Badalona des del passat diumenge no posa l'himne ni música ens els partits a casa. Resulta que l'autor de la música no els va cedir els drets l'any 2003, en composar-la. I la SGAE els reclama els diners per difusió de l'himne i de la música ambiental. Avui també se sabia que uns alumnes havien de pagar 100 euros a la SGAE per representar una obra de Lorca al seu centre educatiu.

dimecres, 3 de febrer del 2010

La presidenta de Microsoft Ibérica no sap distingir entre lliure i gratis

A la feina fem broma perquè no m'estic mai de distingir entre programari lliure i programari gratuït. El problema de la traducció entre free software i freeware, i encara que no existís aquesta segona denominació, confon. Per això en anglès també es parla del libre software per desfer la confusió. Ara bé, que la presidenta de Microsoft Ibérica confongui programari lliure o gratuït només pot ser per ignorància o perquè sap que així contribueix a confondre. Ho podeu escoltar en una entrevista a RNE, a partir del minut 7 i 33 segons, arran d'una pregunta sobre Microsoft i el programari lliure. Ella diu que si el programari lliure vol dir gratuït, Microsoft també té alguns programes d'ús gratuït.

Està clar que li cal una mica de reciclatge. Fins i tot dins de la seva empresa es publiquen programes amb llicències lliures. Fins i tot tenen una divisió sobre GNU/Linux i el programari lliure.

Via Menéame.

María Garaña y la innovación tecnológica en España (En Días Como Hoy)


Creative Commons License + GNU FDL

La llei de vegueries

Es presenta el projecte de llei de vegueries i ja veig partits celebrant que ja les tenim aquí. Però, xeics, que encara s'ha d'aprovar i ha d'entrar en vigor, i en ple final de legislatura. No cantem victòria.

Veig l'alcalde d'Amposta que continua parlant de cocapitalitat i que parla de la superposició d'administracions. Fins ara la Diputació no ha estat una administració superposada? No hauria pogut prescindir-se'n i deixar les seves competències en altres mans? Quant a la cocapitalitat, sense voler repetir-me, si ha hagut un procés per fer al·legacions formals, com és que no se n'han fet? És preferible fer només declaracions que queden molt bé de cara a la galeria?

L'alcalde de Tortosa no es mostra tan contrari a la llei, i destaca, cosa important, que cal treballar perquè les vegueries siguin reconegudes plenament fora de Catalunya, concretament en l'àmbit de circumscripcions electorals.

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 2 de febrer del 2010

Aznar hauria de parlar per ell

Zapatero ens ha demostrat que no sap cap on va i que s'ha equivocat amb la crisi. Culpa de la crisi en té, per força n'ha de tenir. Ara bé, que Aznar digui que la culpa de tot és de Zapatero i que mai ningú no havia fet tan de mal en tan poc temps és tenir la cara ben dura. L'economia del totxo i del turisme no l'ha portat Zapatero. Segurament tampoc no la va portar Aznar però, Aznar no va fer res per canviar el model econòmic. És més, xulejaven ell i els seus quan es parlava de bombolla immobiliària i de les conseqüències de dependre del totxo. Però, això ja ho té Aznar, el líder de les Açores, el rei dels transvasaments, de presumir del que no pot.

Creative Commons License + GNU FDL