dissabte, 31 de desembre del 2005

Tanca la llibreria Viladrich

Avui VilaWeb es fa ressò del tancament de la llibreria Viladrich de Tortosa. Quantes vegades no heu sentit allò de "si no està a la Viladrich no ho trobaràs a cap llibreria més"? Almenys a la zona aquesta era una llibreria de referència. Una llàstima que un establiment amb més de 2 segles d'història tanqui portes.

Feliç 2006

S'acaba un altre any. El 2005 ha estat un any interessant i a la vegada preocupant. En l'àmbit personal ha estat un any de retorn a casa, després d'un grapat d'anys a la capital de Catalunya. Alegries i tristeses, com a totes les famílies, no n'han faltat. Però, sempre cal buscar la cara més positiva de les coses i per això puc dir que ha estat un any, com a mínim, normal.

Si ens posem a analitzar l'any des del punt de vista d'un ciutadà corrent seria llarg i per això ja hi ha la premsa, que en aquestes dates ja té material amb què omplir espais d'informació. Sí que hi ha alguns aspectes que l'any ens deixa i que veurem com continuen el proper 2006. L'Estatut acaba com tema de l'any, com polèmica principal a Espanya i Catalunya. 2005 ha estat l'any en què els que parlaven de bordar la ràbia per les cantonades, els que desqualificaven els polítics que s'amagaven darrera de pancartes, han oblidat aquest rebuig a la mobilització als carrers per sumar-s'hi en contra del govern espanyol, per motius diversos. Ha estat l'any del Carmel a Catalunya. Ha estat l'any del Barça, no per la lliga, sinó pel bon futbol amb què torna a obsequiar els aficcionats. Ha estat l'any de l'adéu a Joan Pau II i la benvinguda a Benet XVI. Ha estat l'any de la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe, de l'aprovació del retorn dels papers que hi ha a Salamanca de la Generalitat, institucions i particulars de Catalunya. Ha estat l'any de l'expedient de regulació a Seat i altres empreses -mostra que per molt que t'entreguis a l'empresa, quan li sobris te n'aniràs al carrer-. Ha estat l'any dels huracans més devastadors dels darrers temps. Ha estat un nou any de violència a l'Iraq, a l'Afganistan, a Palestina i Israel. Ha estat l'any dels disturbis a París. Ha estat l'any de l'elecció de la primera cancellera alemanya. I moltes més coses que em deixo.

Bon any 2006. Que sigui, com a mínim tan bo com el 2005, i si pot ser millor.

divendres, 30 de desembre del 2005

Paquet de català per a Mambo 4.5.3

Acabo de penjar la versió beta del paquet de català per a Mambo 4.5.3. A veure si algú se la mira, li trobem els errors, i publiquem la versió definitiva.

El PP i l'Estatut

L'actitut del PP amb l'Estatut de Catalunya és malaltissa. Primer, el PP de Catalunya va participar en la ponència sobre la reforma. Més tard van abandonar perquè no compartien els objectius. A Madrid es va reclamar el rebuig a la proposta arribada des de Catalunya relacionant-la amb la banda terrorista ETA i els pactes de Perpinyà fets per Roviretxe. Ara, els mateixos que van abandonar la redacció de l'Estatut a Catalunya, que van votar-hi en contra, i que el van rebutjar de pla a Madrid, volen participar en les reunions dels partits que sí que volen un nou Estatut, i titllen d'antidemocràtiques les reunions que no compten amb ells. Un bon resum d'incoherències del PP en aquest tema seria interessant per als ciutadans espanyols que creuen cegament en les paraules de Rajoy, Aznar, Acebes, Zaplana i don Federico.

dijous, 29 de desembre del 2005

Drets i deures, CiU reobre l'Estatut

Quan se suposa que tots els partits catalans estan d'acord amb el text aprovat al Parlament es reobre'n els continguts. Després de les abraçades i fotografies un cop assolit l'acord a Catalunya, CiU afegeix problemes a la negociació volent canviar el capítol de drets i deures de l'Estatut. A què juguen?

... i TV3 a Eurovisió

Els catalans coneixem l'existència de seleccions catalanes cada any per aquestes dates perquè se celebra el partit de futbol de Nadal, un partit que alguns anomenen "de costellada". És un amistós, és a dir, un partit sense cap valor més que el sentiment de tenir una selecció nacional, tot i no tenir una nació reconeguda. I serà així mentres no Catalunya no tingui una selecció nacional competint internacionalment. Perquè aquest és l'interés de les seleccions nacionals, no la celebració de costellades anuals.

Però, això no sembla que arribi a produir-se, almenys per ara. Tenim el cas de l'hoquei. El govern català s'ha implicat molt durant el conflicte de la selecció catalana d'hoquei, malgrat que s'insistia que les federacions són entitats privades, i que calia tractar-les com a tals. El govern espanyol s'ha limitat a implicar-se, com ho ha fet el català. En canvi, en el cas del korffball les coses han anat diferent. A Espanya aquest esport no es deu conèixer prou o no deu interessar i per això Catalunya ha estat reconeguda, malgrat el passaport espanyol dels jugadors. Ara bé, no m'imagino que els catalans ara ens interessem per aquest esport. Resumint, si mirem els esports majoritaris, aquells que mouen masses, les coses continuen com estaven, i no sembla que vinguin canvis. La selecció que competeix en el context internacional és l'espanyola, i no cap altra. Per tant, els catalans, mentres no tinguem una nació, que ni l'Estatut sembla que ho digui, no tindrem una selecció tal com cal, no una selecció de costellades.

I ara se m'acudeix que TV3 també podria pensar-s'ho i demanar participar en el certamen eurovisiu. Així, a més de la crida "Una nació, una selecció" podríem afegir, "i TV3 a Eurovisió".

Camp de golf a Sant Rafel

Com diu la notícia del Levante, hi ha un projecte de camp de golf a Sant Rafel del Riu, que se sumarà al ja existent a Vinaròs, i als que es preveu que es projectin al nord de la província de Castelló. És estrany, per no dir indignant, que els que demanen aigua no parin de generar projectes que incrementen la necessitat d'aquesta.

Vegueria de joguina

Sembla que si tenim vegueries a Catalunya, concretament si a l'Ebre tenim la vegueria, serà de joguina. Ja ho advertia el setmanari La Veu de l'Ebre de divendres 23 de desembre. Només s'acceptarà una nova divisió territorial de Catalunya en vegueries si aquesta no modifica els límits provincials. Per tant, estem davant d'un escenari en què pot aprovar-se un estatut, poden haver vegueries a Catalunya però, que continuem sent, de cara a Espanya, Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Aleshores, quin sentit té la creació de les vegueries? Com ens convenceran que malgrat tot això és una bona solució?

Les promeses de ZP

El web del partit dels socialistes publica en el moment d'escriure això una notícia que diu: "Ajudes a persones amb dependència. Una altra promesa que es compleix". La notícia s'il·lustra amb la fotografia del president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, conegut ja per tothom per ZP, ja sigui en to carinyós o de meyspreu, segons qui l'utilitzi.

Coincideix la notícia amb els dies en què l'Estatut de Catalunya continua sent notícia. Fa massa temps que es parla de l'Estatut. Primer a Catalunya, amb declaracions i contradeclaracions que van dur a una inevitable entesa. Després a Madrid, amb el rebuig frontal del PP, com era d'esperar, i el rebuig dels socialistes, encara que sigui parcial. El president ZP, en to carinyós, va prometre literalment acceptar l'Estatut que sortiria del Parlament de Catalunya. Els seus companys socialistes catalans van participar en la redacció. Però, el president del govern no ha complit la seva promesa. I això ho he sentit fins i tot al programa Hora 25, a la Ser, cadena que té la fama de donar suport als socialistes. Quan va pronunciar la frase crec que vam ser molts qui vam pensar que això no podia estar dient-ho i creient-s'ho a la vegada, perquè estava assumint un compromís difícil.

Efectivament, vista l'evolució de l'Estatut, el president ZP havia de ser conscient en el moment de prometre allò que va prometre, que potser s'hauria de desdir. I així ha estat, quedant en evidència davant de tota la societat espanyola. Ja sigui per conviccions personals -estan de moda per prendre decisions- o per l'opinió dels seus companys de partit, ZP no ha acceptat l'Estatut que ha sortit del Parlament. Ni ell ni el seu partit. El PSOE va participar en la campanya electoral i va compartir les promeses del seu candidat amb els electors. Aquesta no l'han complit, ni ZP i el PSOE. Una promesa sense complir. Quantes en van? Quantes n'hi haurà?

Espai sense fum

Avui Vilaweb es fa ressò de les faltes d'ortografia de la campanya sobre la nova llei que prohibeix fumar en llocs públics. Concretament es refereix als cartells en català (i la legalment altra llengua, el valencià), idèntics i amb faltes d'ortografia. Segons Vilaweb en comptes de posar "respectar els espais sense fum és de llei" els cartells de la campanya posen "respectar els espais sens fum es de llei". Potser han estat molt ràpids canviant-ho però, els cartells disponibles al web del Ministeri de Sanitat i Consum són correctes actualment.

dimecres, 28 de desembre del 2005

La degradació de Tortosa

Excuses! És allò que et ve al cap quan veus que tots són explicacions a l'estat ruïnos dels edificis del barri antic de Tortosa. Com vaig veure a TV3, els tècnics que inspeccionaren l'estat de les cases de la zona on es va esfonsar un immoble fa uns dies a Tortosa, van comentar que qui havia donat la cèdula d'habitabilitat s'havia cobert de glòria. Un sent això i no entén per què es donen per habitables edificis que cauen a trossos. Però, sempre hi ha una bona excusa o es té el dit apunt per apuntar algú altre com culpable.

Radars

Des de fa unes setmanes que hi ha un radar fix a la C-12 entre Vinallop i Tortosa. Des de fa ja uns dies que algú va inutilitzar-lo trencant-ne els vidres. És de suposar que aquest algú és dels que van per la C-12 com si anessin per l'autopista, a gran velocitat, fent adelantaments perillosos, i augmentant el risc d'accident per a ells i per a la resta d'usuaris de la via. Malauradament els radars i les denúncies constitueixen la garrotada, l'únic que s'entén per fer cas de les normes de circulació. Evidentment que l'educació és important però, les accions punitives en alguns casos són les úniques que sembla que tenen efectes disuasoris de conduir a gran velocitat o, per exemple, beure alcohol quan es condueix.

Quant als radars, el de la C-12 potser podria complementar-se amb alguns més entre Vinallop i Amposta, perquè hi ha trams on es corre, i molt. Anar a 90 km/h i que algú t'adelanti i el perdis de vista, cosa freqüent, és il·lustratiu de les velocitats a què se circula. I la C-12 tampoc seria l'única via que cal vigilar. Qui circuli habitualment per carreteres secundàries, com la carretera de Santa Bàrbara a Ulldecona també podrà veure com es corre en una carretera estreta en alguns llocs i amb un asfalt en unes condicions millorables.

dimarts, 27 de desembre del 2005

El cinema actual

Crispetes
No és la primera vegada que se'n parla. Els cinemes no poden prohibir que els espectadors entrin amb productes adquirits a l'exterior (refrescos, crispetes,...). Malgrat això encara es fa, referint-se a la legalitat vigent perquè el client s'ho empassi. Tampoc no és la primera vegada que es comenta que el negoci al voltant del cinema, el consum de menjar i beguda, és de gran importància a les sales. Potser això ho explica.
Dades
Segons reflecteixen les dades del Ministeri de Cultura, el nombre d'espectadors a les sales de cinema durant l'any 2005 ha caigut en més de 27 milions de persones. Treure conclusions sobre els motius que han dut tantes persones a deixar d'anar al cinema és difícil. Segur que cadascú segons la seva experiència personal podria dir alguna causa. Per exemple, el preu. En cap de setmana el cinema és car. Pel preu d'una entrada pots veure com a mínim dues pel·lícules recents del videoclub (a Amposta, 5,50 eurosper cap). I no, el cinema en alguns casos ja no és la meravella que era abans. En alguns casos les sales al final del dia estan brutes -fins enganxar-se a terra-, potser et toca una butaca que ja no existeix, potser la pel·lícula comença desenfocada, amb mala qualitat de so, etc., fins que algú s'aixeca i va a avisar la persona que se n'encarrega,
i el públic no sempre respecta les ganes de veure la pel·lícula que puguis tenir.

Els drets dels fumadors

Els ciutadans hem assumit fins ara que si en un local es fumava ens havíem d'aguantar o marxar. Així ha passat sempre en oficines, bars, restaurants i discoteques, per exemple. Ha estat normal fins ara entrar en una oficina, pública o privada, i trobar-se amb una atmosfera carregada per la quantitat de cigarretes que s'han fumat durant hores i hores. Qui no fumava però, treballava amb fumadors, s'havia acostumat a respirar el fum dels companys. Per no parlar de bars i discoteques, d'on entres amb olor a perfum i en surts amb olor a tabac. Fins i tot hem assumit que a les estacions de Renfe i Metro, tot i estar prohibit, es fumi a les andanes. És a dir, els ciutadans hem assumit que els drets que prevalen siguin els dels fumadors. Ara arriba una llei, la qual encara que hipòcrita, iguala els drets de fumadors i no fumadors. Els fumadors poden fumar, ningú no els ho prohibeix. Però, els drets d'una persona acaba on comencen els de les altres. I per això, els drets dels fumadors no poden seguir esclafant els drets dels no fumadors a no haver d'inhalar el fum del tabac.

És clar que hi ha tantes i tantes coses perjudicials per a la salut a la nostra societat que si comencéssim a prohibir coses no trobaríem final. Però, no per això es pot ser demagog i parlar de pèrdues econòmiques i del dret a fumar i decidir sobre la pròpia salut. S'està jugant amb la salut de la resta, no només amb la pròpia.

divendres, 23 de desembre del 2005

Performacing for Firefox

Acabo d'instal·lar l'extensió Performancing for Firefox al meu navegador. Fa bona pinta. Li he configurat el meu compte a Blogger i m'ha carregat els dos blocs que hi tinc actualment. Realment però, per a Blogger ja existia BlogThis!, una extensió que t'obre una finstra i que escriure als teus blocs de Blogger. Aquesta extensió afegeix edició WYSIWYG, historial d'entrades al bloc i gestió de categories. També és compatible amb MovableType i Wordpress. Potser és el moment de fer-la compatible amb Mambo.

Els Consells Comarcals de les Terres de l'Ebre

Si fem un cop d'ull als webs dels Consells Comarcals de les Terres de l'Ebre podrem veure que tots són webs relativament nous, de tipus dinàmic, i amb molts apartats per proporcionar informació i serveis a l'usuari. Però, aquests webs no són tots igual d'útils. Es pot veure com hi ha dos Consells, el del Baix Ebre i el de la Ribera d'Ebre, amb la informació actualitzada i la majoria o tots els apartats funcionant. Després, el web del de la Terra Alta, potser el que fa menys que ha canviat d'aspecte i que per això encara està en fase de completar els diversos apartats. És un web Oasi, és a dir, un web que utilitza el sistema per gestionar continguts proporcionat per la Diputació de Tarragona. I finalment, el Consell Comarcal del Montsià presenta un lloc web dinàmic però, que està quasi com quan se'l va posar en marxa (a la portada la notícia principal és de juliol de 2005). Potser està encara en període de proves. El fet és que si fem una classificació tindríem: 1) Baix Ebre i Ribera d'Ebre; 2) Terra Alta; 3) Montsià.

La campanya de recolzament a la COPE

El diari electrònic Libertad digital permet adherir-se via internet a la campanya de recolzament a la COPE que lidera el periodista i europarlamentari del PP, Luis Herrero. Acabo de veure que la gent de El plural han volgut provar la confiança que poden donar les signatures acceptades via internet per a la campanya. I resulta que s'han inventat noms i els han estat acceptats. Si aquesta és la tònica, no m'estranya que parlin de tants de milers de signatures. I és que les signatures i votacions per internet són molt difícils de validar.

dijous, 22 de desembre del 2005

França i el P2P

Llegeixo al bloc de Davir Bravo que França, lluny d'il·legalitzar la transferència de fitxers (música, imatge, etc.) entre extrems (P2P, peer to peer), tan criticada a Espanya per les entitats de gestió de la propietat intel·lectual, han anat en sentit oposat. Segons llegeixo s'ha equiparat la descàrrega per internet a la còpia privada.

dimarts, 20 de desembre del 2005

Filtres

Les eines de correu electrònic disposen de filtres de correu brossa. Algunes, de programari lliure, ja fa temps que els inclouen. Aquests filtres permeten que en descarregar els missatges de correu electrònic aquells que es detectin com que poden ser correu brossa, es desin en una carpeta especial per a aquest tipus de missatges o bé vagin a parar directament a la paperera. Aquests filtres de correu s'equivoquen alguns cops i se'ls pot ensenyar quan un missatge era correu brossa o quan un de marcat com a tal no era. D'aquesta manera en posteriors descàrregues la probabilitat d'error és menor.

Traslladem el concepte de correu brossa a la política. Cada dia les planes dels diaris, les ones radiofòniques i les pantalles dels televisors, van plenes de declaracions d'uns i altres sobre aspectes polítics més o menys interessants. Darrerament l'Estatut català és un dels temes estrella, per no dir, el tema. Se li sumen altres problemes, com la llei de l'educació, el retorn dels papers de Salamanca, els insults de la COPE i la inacció de l'Església, etc. De tots aquests temes molts cops agraïríem no haver de processar-ne alguns, com quan surt el Mariano Rajoy de torn dient babau al president del govern, en Carod Rovira dient que els socialistes estan acollonits, o Aznar dient que s'està balcanitzant Espanya. Tot plegat són missatges que no ens aporten res, que ens fan perdre el temps i que inunden de soroll la vida diària de catalans i espanyols. I aleshores és on entra el correu brossa. Ens aniria bé a tots tenir un filtre de política brossa al nostre cervell, o a la nostra televisió i ràdio, per no haver de perdre el temps amb la brossa que contamina cada dia la política espanyola i la catalana.

Patriotes i babaus

El nivell de la política espanyola és tan alt que quan un insulta o desqualifica l'altre dien que és patriota de llautó, o que és un babau solemne, qui l'escolta esclata en aplaudiments. Realment són desqualificacions suaus i potser ni tan sols poden anomenar-se insults. Però, no ajuden a transmetre un ambient sense crispació a la ciutadania. Es barallen públicament i després es donen la mà amb hipocresia. Però, generen un clima d'enfrontament entre les seves bases de militants. I la resta de societat assisteix al patètic espectacle veient el combat dialèctic cada dia als mitjans.

Quan passa això un es recorda de l'"oasi català", trencat en poques ocasions, com la del 3%. Catalunya, tan criticada pels crispadors, és un exemple on emmirallar-se. El PP no hi exerceix una oposició destructora sinó moderada, deixant de banda l'opinió que ens mereixin els arguments que presenta al Parlament. Madrid s'assembla més a un circ, o a un club de monòlegs, on s'han d'aplaudir les gràcies del polític que la diu més grossa.

dilluns, 19 de desembre del 2005

Viu a Catalunya Boadella?

Albert Boadella i la resta de persones que amb ell promouen un nou partit català, no nacionalista, em mereixen el més gran dels respectes. Però, realment veure afirmacions com que a Catalunya es viu en un clima prefeixista és una exageració i mentida. Extrapolar la vivència pròpia a la realitat catalana és equivalent a dir que tots els del Madrid són uns fatxes. Són mentides perquè són generalitzacions basades en estereotips. I Albert Boadella aprofita l'actuació d'uns intolerants en un acte on participava per pintar un escenari molt negre a Catalunya. Igual que fa Jiménez Losantos, salvant les distàncies. Em sobta i em sap greu que aquestes afirmacions vinguin d'algú com Boadella.

El PSOE i el programari lliure

S'està parlant encara de la no aprovació de la proposta de llei de programari lliure al Congrés dels Diputats. Es parlar molt de la justificació per part de la diputada Lourdes Muñoz Santamaría de la postura del PSOE. I és que es mereix comentar-la. Diu en el seu bloc diverses coses que són arguments genèrics i que es poden veure tan en boca de polítics conservadors com de dirigents d'empreses de programari privatiu.

En primer lloc, la diputada diu que la llei pretén imposar el programai lliure, perquè es vol garantir la llibertat d'opció. Bé, el govern ha de garantir la llibertat d'opció dels usuaris per tal d'accedir als serveis de l'administració pública però, la pròpia administració té l'obligació de gestionar els recursos de la millor manera possible. En el camp de la tecnologia, el programari lliure ofereix una alternativa al privatiu, i en igualtat de condicions és una opció millor, perquè si s'adapta a les necessitats ofereix avantatges ja molt comentades.

En segon lloc, diu que la proposta vulnera les competències autonòmiques. Bé, crec que això, si és així, pot solucionar-se esmenant el projecte de llei. No pot ser que això sigui motiu per no donar suport.

En tercer, un dels mites del programari lliure, un dels arguments més refutats des de fa temps: "generaria problemes d'inseguretat al fer publicar tot el software de l'administració sense execeptuar camps claus com Defensa o seguretat de l'estat". Simplement, dir que el fet de ser públic el codi és un problema de seguretat és desconèixer de què es parla. Per posar un exemple ja molt vist, el servidor Apache, el més implantat del món, no és menys segur que altres de privatius pel fet de ser lliure. En el camp de la criptografia ja se sap que allò realment important és tenir les claus secretes ben protegides, perquè al cap i a la fi, si s'utilitzen estàndards oberts, tothom coneix els algorismes. En qualsevol cas, hi ha altres eines legals per protegir secrets d'implementació, que no pas rebutjar el programari lliure de pla. Una esmena al projecte, un altre cop, podria especificar casos especials.

I en quart lloc, segons la diputada la llei tindria efectes negatius en l'inversor en I+D+i de tecnologies i programari. Està parlant, suposo en l'inversor que treballa amb programari privatiu i que també vol patents de programari? Està parlant de l'inversor que utilitza programari lliure per tirar endavant la seva feina però, que vol restringir el seu treball per maximitzar la feina? Caldria especificar millor què s'entén per aquest perjudici als inversors.

Els motius no convencen i mentres els partits que van rebutjar la proposta de llei parlen de neutralitat tecnològica, tots sabem que aquesta no existeix encara a l'administració pública, no al 100%. Crec que a tota la ciutadania li agradaria una anàlisi acurada sobre si el programari lliure és una bona opció o no per a la seva feina diària amb l'ordinador, i sobre si l'administració pública ha d'implantar-lo internament a tot arreu on es pugui. Mentrestant només tenim eslògans ideològics que en un camp com en el de les tecnologies no tenen fonament.

Agua para todos

Imagineu un anunci contra el transvasament de l'Ebre promogut per la Generalitat que es passés per les televisions autonòmiques o desconexions territorials de TVE a Andalusia, Múrcia o País Valencià. Segur que alguns posarien el crit al cel per aquest acte partidista arribat des de Catalunya. Doncs bé, diumenge a TV3 vaig poder veure un anunci de promoció de Múrcia, del govern murcià, el qual posava especial èmfasi en l'aigua i acabava amb un eslògan conegut "Agua para todos". Sense comentaris.

dissabte, 17 de desembre del 2005

Ganaréis pero no convenceréis

L'ús de la frase "ganaréis pero no convenceréis", que Miguel de Unamuno va etzibar als franquistes a la Universitat de Salamanca serveix d'eslògan per a la campanya del PP contra el govern espanyol i els seus socis catalans. Situació contradictòria aquesta en què un partit, on encara queda algun dels companys de viatge de Franco o familiars d'aquestos, fa ús de les paraules d'una persona que es va situar just al costat contrari, el de la raó i de la democràcia. Ni en això són coherents al PP.

Els fons europeus

A ningú no se li escapa que la pèrdua de fons europeus a Espanya no li anirà bé. Quan es van aconseguir el PP qualificava els socialistes de pidolaires. Ara, el PP, convertit en pidolaire major del regne, no vol perdre les minúcies europees. Malauradament va haver un moment en què tothom es va creure allò d'"España va bien" i fins i tot el govern espanyol es permetia el luxe de criticar Alemanya i França per l'evolució negativa de la seva economia. Veurem ara que Espanya està dins del club dels rics d'Europa si tot anava tan bé o si era un miratge.

Els molins de Tortosa des del camí dels Freginals

L'altre dia anant des de Freginals a Amposta vaig fer unes fotos de la serra amb els molins a Tortosa. De passada he afegit algunes fotos més.

divendres, 16 de desembre del 2005

POUM a Amposta

Dos dels aspectes que es critiquen del POUM d'Amposta són el creixement de la urbanització Favaret en sentit Freginals i no cap al nucli urbà, i l'alta densitat de construcció dels terrenys de la zona de la Cambra Arrossera. També, el perill contra el creixement urbà que suposa envoltar la ciutat per la sortida cap a Santa Bàrbara, de polígons industrials. Els nuclis urbans de Favaret i altres que puguin haver quedaran desconnectats i aquesta zona quedarà descartada per al creixement de la ciutat. A mi l'opinió dels arquitectes que critiquen la postura de l'Ajuntament em sembla raonable i coherent, i no m'ho sembla la resposta que han rebut. Una resposta política, com no podia ser d'altra manera.

Una ràdio com Déu mana

Aquest és l'anunci de la cadena SER després de superar amb amplitut la COPE en audiència: "una ràdio com Déu mana". Encertat o no, a mi em va semblar una reacció lògica de la cadena després dels mesos que porta el predicador Federico parlant malament de tot allò que surt del grup Prisa. I també, perquè no dir-ho, una mica de gràcia sí que em va fer.

Programari per gestionar varis blocs

Fa poc algú va preguntar, crec que a la llista bernatspescaires, sobre programari lliure que permeti mantenir diferents blocs, de diferents usuaris. Avui, amb la notícia del nou bloc Blocat, anteriorment conegut com Lamevaweb.info, he conegut un nou programari que s'adapta al tema de la pregunta. Es diu LifeType i és el programari amb què està fet Blocat.
Enllaç: LifeType - OpenSource Blogging Platform

De .Net a Mono

A la feina tenim un programa que fins ara s'executava en local, desenvolupat amb SharpDevelop. Sí, sí, un programa per a Windows. Per diversos motius aquest programa l'hem volgut dividir en un client que només té una mínima interfície d'usuari i una part de servidor, la qual desenvolupa tota la funcionalitat. El fet de tenir un desenvolupament amb .Net em va fer pensar a utilitzar Mono al servidor i prescindir de la plataforma privativa. I després d'algunes proves ho hem aconseguit. La funcionalitat ja estava separada de la interfície d'usuari i residia en una DLL, amb la qual ja hi havia part de la feina feta. Ara la DLL es troba al servidor, i Mono la processa perfectament (excepte un petit problema amb les cadenes de connexió a SQL Server). Per comunicar el client i la DLL hem posat un servei web i amb relativament poca feina ja tenim l'arquitectura redissenyada.

dijous, 15 de desembre del 2005

Una nova ràdio a les TE

Segons diu La Marfanta, la nova ràdio de les Terres de l'Ebre s'anomenarà Imagina Ràdio i és una iniciativa de la gent de La Veu de l'Ebre. Un nou mitjà radiofònic, que ha de servir per enriquir les ensopides ones del nostre territori.

Tabac: la pela és la pela

Sóc no fumador. Aquests dies veig empresaris de la restauració que surten a la televisió posant el crit al cel per les conseqüències econòmiques de la nova llei del tabac. És clar, hauran de tenir els locals en condicions perquè fumadors i no fumadors puguin tenir el seu espai, o hauran de córrer el risc de perdre aquells clients que fumin, en cas de no permetre fumar a dins dels locals. No veig que s'alegrin els empresaris pel benefici per a les persones que no fumem, els fumadors passius, que estem exposat al fum dels altres en bars, restaurants i discoteques, i també, tot i estar prohibit, en estacions de tren i metro, per exemple. No s'alegren i mai no s'han preocupat per aquesta problemàtica existent. Potser aquesta llei durà problemes i potser no és una solució però, no cal posar el crit al cel.

dimecres, 14 de desembre del 2005

Carod

Escoltant la SER, Hora 25. Feia temps que no l'escoltava. Carlos Carnicero i altres comenten les paraules de Carod Rovira dient que els socialistes estan acollonits. I, malgrat que pugui coincidir o no amb els plantejaments de la SER, tenen molta raó dient que un soci del govern català i de l'espanyol hauria de cuidar més les seves paraules. Postures com aquestes afavoreixen la crispació. No és només culpa del PP el clima artificial de crispació -que no és real al carrer, malgrat que alguns ho diguin-. També és culpa de declaracions com les de Carod Rovira o actuacions poc intel·ligents com les de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya.

El Congrés dels Diputats, contra el programari lliure

Les empreses de programari privatiu han trobat al Congrés dels Diputats ferms aliats en la seva lluita contra el programari lliure. Quan Steve Ballmer va venir a Barcelona i va parlar de la neutralitat tecnològica alguns van assistir i van marxar cap a casa amb un rentat de cervell considerable. Mentres Extremadura i Andalusia demostren que el programari lliure és beneficiós i és una realitat, no un moviment antisistema ni anticapitalista, a Madrid la majoria de diputats pensa en sentit contrari, fins i tot el PSOE, qui ho havia de dir. A Catalunya tenim experiències de neutralitat tecnològica en els webs de la Generalitat en temps de CiU, o sense anar enrera, en el servei de televisió a la carta, de Televisió de Catalunya. També hi ha mostres de neutralitat tecnològica en la valoració dels coneixements de determinat paquet ofimàtic, fabricat per certa empresa americana, a la qual en algun moment es van pagar les traduccions dels seus programes al català.

El programari lliure és una realitat i existeixen empreses que s'hi dediquen. La seva qualitat, seguretat i auditoria estan fora de dubte, per motius obvis a causa de la seva llibertat. Malauradament el mercat està controlat per les grans empreses interessades a fer pensar el contrari a polítics i empresaris. I aquests cauen en el parany.

La COPE no supera la SER

La SER supera la COPE en oients segons el darrer EGM (Estudi General de Mitjans). Divertit. Resulta que malgrat els masoquistes que els escoltem cada dia per veure les burrades que diuen, a més dels fervents seguidors del Federico del matí, de la Federica de la tarda, i del Federico de la nit, només amb un programa, Hoy por hoy, amb Carles Francino, la SER té més oients que tots els programes de la COPE junts.

No sorprén aleshores que Jiménez Losantos rebutgi l'EGM com un mesurador vàlid d'oients per establir la classificació dels mitjans més seguits. Sí que sorprén que insulti la seva pròpia cadena i que es quedi tan ample. De tant en tant ataca el PP català, concretament Josep Piqué i Francesc Vendrell. Això el porta sempre a atacar Mariano Rajoy per deixar que el PP català vagi com va (avui li auguraba un futur negatiu si es crea el partit promogut per Arcadi Espada i Albert Boadella, entre altres). Però, atacar la COPE per continuar donant credibilitat a l'EGM i no sortir-se'n ja és estrany. O no?

dimarts, 13 de desembre del 2005

Educació PPera

El PP sempre acusa els altres de partidisme i mai no accepta aquest qualificatiu per a la seva forma de fer política. No fa tant de temps que abans d'una trobada de presidents autonòmics, els del PP es van reunir per establir una línia comú d'actuació. Les prioritats dels ciutadans de les diferents comunitats autònomes subjectes a la voluntat del partit. Ara toca l'educació. L'aplicació de la LOE significarà que el PP tractarà de forma unificada l'educació en cada una de les comunitats on governa. A falta de veure com serà d'uniforme l'educació en els dominis populars, tot fa pensar que en aquelles comunitats torni a repetir-se que el PP governa per al PP i la resta s'equivoquen. Justament allò que critiquen dels socialistes a Espanya i del tripartit a Catalunya. Potser l'ex-ministra Pilar del Castillo podrà aplicar a escala la seva fracassada llei educativa.

Terminator

El governador de l'estat de Califòrnia, com a les seves pel·lícules, ha exterminat el mal. Terminator no es pot permetre que un sentenciat a mort s'escapi de la pena capital, seria una mostra de feblesa. Està programat per executar les instruccions, no per reflexionar sobre la seva conveniència. I això passa al país que condueix el món i en el qual ens enmirallem tots, sobretot els que continuen recolzant les guerres preventives. Fa pocs dies que Bush ha tornat a parlar d'armes de destrucció massiva a l'Iraq, mentres al seu país continua vigent la pena de mort, un càstig inhumà, que encara ho és més si es té en compte que es pot executar gent innocent, sense reparació possible de la pena.

La rotonda de l'Hospital

Per desgràcia porto ja unes setmanes pujant sovint a l'Hospital Verge de la Cinta. Qui diria que aquest és un centre sanitari que dóna servei a tot el territori ebrenc? Els accessos són complicats i les places d'aparcament limitades. El segon és un punt difícil de solucionar i encara salvable. El primer és un cas que es podria qualificar de vergonyós. Una rotonda que està des de fa massa temps en un estat lamentable i ha hagut d'esperar un projecte que aplega altres obres de l'entorn per ser condicionada. L'oposició de l'Ajuntament de Tortosa no entén el preu del projecte. Jo tampoc. Però, tot i poder-lo entendre si conegués tots els ets i uts, continuaria sense entendre per què la rotonda ha hagut d'esperar fins ara, quan és un punt conflictiu de l'accés a l'Hospital? Per cert, no cal ni comentar que hi ha unes bandes transversals a la baixada cap al nucli urbà que són un goig quan passes amb el cotxe, encara que t'aturis.

dimecres, 7 de desembre del 2005

HiPPocresia

Fa quasi 30 anys que alguns dels polítics del PP que ara defensen tan aferrissadament la Constitució no eren tan entusiastes amb el text. Sense anar més lluny, l'ex-president del govern i mirall de tots els populars, José María Aznar. Això és un motiu perquè la gent del PP i els que els segueixen tinguin una mica de decència, com ells dirien, i no vulguin donar lliçons ara de patriotisme i de constitucionalisme.

Però, anem més enllà, perquè sembla que els socialistes no reaccionen davant d'aquest atac i gol del PP contra qualsevol moviment del govern espanyol o del català. Fa relativament poc que el PP va deixar el govern, després d'una legislatura exercint la majoria absoluta. Tots podem recordar un projecte i una decisió polèmics, a banda de la vaga general menystinguda pel govern Aznar. El PHN va ser un projecte contestat des d'abans de ser llei, per societat i món universitari. Milers de persones d'arreu de Catalunya, Aragó i resta de l'estat van sortir al carrer i van viatjar, pagant de la seva butxaca, a Barcelona, Madrid, Brussel·les, València i Mallorca. Milers de persones i de forma reiterada durant quatre anys. I aquests milers de persones, més que les 200.000 de la darrera manifestació contra l'Estatut a Madrid, van ser menyspreades pel PP un i altre cop. Qui no recorda les paraules de l'ex-ministre Arias Cañete captades per TV3, aquelles del "paseo triumfal"? La guerra d'Iraq va ser una altra decisió contestada de forma importantíssima per la societat, sortint al carrer, per reclamar al govern que no donés suport a la invasió. Però, aquí tampoc va escoltar el PP allò que deia el carrer. Em pregunto doncs, amb quina autoritat el PP reclama que s'escoltin les proclames que llencen al carrer aquells que no fa tant rebutjaven aquesta forma de protestar? I malgrat tot, l'actual govern, que serà més bo o més dolent, dialoga. Què més volen?

dilluns, 5 de desembre del 2005

En defensa del castellà

Alguns es dediquen a afirmar sense complexos que el castellà està perseguit a Catalunya. Fins i tot reclamen que el castellà és la llengua principal a tot Espanya i que la resta són secundàries. Bé, no ho diuen així però, queda molt clar després de sentir les seves reflexions. És cert que la Constitució, text sagrat i intocable si el PP no hi està d'acord, diu que el castellà és la llengua comú de tots els espanyols. Però, també és cert que territoris com Catalunya tenen un estatut d'autonomia on es reflecteix la cooficialitat -amb més privilegis per al castellà que per al català- de la llengua pròpia del territori i de la llengua castellana. A can Federico clamen al cel perquè a Catalunya un pare no pot matricular els seus fills perquè s'eduquin en castellà. Qualsevol diria que aquesta llengua no és obligatòria a l'ensenyament català. Per desgràcia hi ha molta gent que s'ho creu.

diumenge, 4 de desembre del 2005

Les TIC a Fira Amposta

PICT0109.JPGDins de la Fira de Mostres d'Amposta hi ha un espai destinat a les noves tecnologies. Amb motiu de les Jornades Àtic2 i del projecte Ciutat Digital en què es troba Amposta, una de les carpes de la Fira és el lloc on es realitzen les xerrades i altres actes de les Jornades, i també és on hi ha una representació del sector TIC de la ciutat. Allí es pot trobar informació del projecte Ciutat Digital, informació sobre les Jornades, informació sobre diverses empreses del sector i informació sobre el Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEIC).

També hi té presència el programari lliure. Així, l'estand de la Ciutat Digital té un ordinador eMac que executa el sistema operatiu GNU/Linux, concretament la darrera versió de la distribució Ubuntu per a processadors PowerPC. I l'estand amb informació sobre el COEIC té un ordinador de baixes prestacions avui dia, amb un processador Pentium Celeron, també executant la mateixa distribució, Ubuntu, però, per a ordinadors tipus PC, de 32 bits. En ambdues màquines durant el dia s'estan executant presentacions fetes amb OpenOffice, i estan configurats per tal d'arrencar automàticament aquestes en engegar la màquina. Evidentment, hi ha còpies d'Ubuntu per a tothom qui les vulgui passar a recollir.

Podeu veure les fotos de l'espai TIC de la Fira i utilitzar-les tot respectant la llicència indicada, aquí.

Micros traïdors

Fa pocs dies que es parlava de les paraules del president del govern espanyol dient que calia tancar com fos un acord dins de la cimera de Barcelona. Els micros que es queden oberts són traïdors i no avisen que allò que es digui trascendirà a l'opinió pública i fins i tot alguns podran utilitzar-ho per desgastar la imatge de qui les pronuncia. No és nou, i això ho ha patit Federico Trillo i també José María Aznar.

Un dels individus que va tenir unes declaracions més nefastes pensant-se que no les sentiria ningú -bé, ningú que no fos dels seus-, és el diputat Arias Cañete. Qui no recorda les paraules sobre el passeig militar i el transvasament de l'Ebre? Aquest home no va dimitir, ni el president del govern d'aleshores va desmentir ni demanar perdó. Els fets van confirmar les paraules de l'ex-ministre. Els votants el van premiar amb un càrrec electe. Així són les coses, i aquesta gent fa actes de defensa de la Constitució.

divendres, 2 de desembre del 2005

Això no cal

Avui a la COPE continuen indignats amb els joves de les JERC, amb qui associen els individus que aquesta nit o matinada sembla que volien incendiar les instal·lacions de l'emissora a Barcelona. Un cop ja han fet el número, respectable però, innecessari per al meu gust a Madrid, no cal passar a més, perquè no forma part de gent civilitzada realitzar actes vandàlics per denunciar l'actitut de certs mitjans. Presumim d'estar al segle XXI, acusem la dreta d'estar instal·lada als anys 30. Doncs no els ajudem a que s'hi quedin, promovent els enfrontaments entre extremistes.

Nota: Segons s'ha sabut les JERC es desvinculen d'aquestes accions incíviques i violentes. El problema és que a la COPE li ha vingut de perles per posar-ho tot dins del mateix sac, relacionant-ho amb les protestes a Madrid.

El desdoblament de l'eix de l'Ebre, per Tortosa

Sembla que no estem de sort. El desdoblament de l'eix de l'Ebre començarà a Tortosa en sentit nord. Per tant, el desdoblament fins La Ràpita caldrà esperar-lo fins d'aquí un grapat d'anys. Una carretera que entre Amposta i Tortosa ja es queda menuda, i que caldria allargar-la fins La Ràpita i es decideix començar les millores en un tram que no és ni el seu inici ni el seu final. Coses de la planificació que els ciutadans de carrer no entenem.

dijous, 1 de desembre del 2005

Encadenats

Les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) han protagonitzat un acte de denúncia valent. Encadenar-se davant de la COPE a Madrid, amb una pancarta en català que la qualifica com la cadena de l'odi és un acte valent i legítim. Però, també és un acte de provocació que pot considerar-se innecessari. Igual que altres actes innecessaris, que donen ressò mediàtic però, també contribueixen a crispar els ànims de certs sectors extremistes.

D'altra banda estan les queixes del PP contra l'acte d'encadenar-se davant de la COPE. Queixes per considerar-ho un atac a la llibertat d'informació. És clar que,Mariano Rajoy va obviar parlar de la llibertat d'expressió, que també s'ha de garantir, i que és allò que estaven exercint les persones de les JERC. Perquè encadenar-se davant d'un mitjà no és equiparable a la privació de la llibertat d'informació (caldria veure fins quin punt es pot considerar informació allò que surt de la boca d'alguns personatges). Encadenar-se davant d'un mitjà amb una pancarta és expressar-se. Però, ja se sap, alguns parlen de drets només quan els interessa i dels que els interessa.

nacionalismo-no.com

Avança el boicot a les empreses catalanes i també vasques. Un nou web, nacionalismo-no.com, continua la batalla a Internet, com altres que ja havien anat per aquest camí (vegeu http://www.alenemigoniagua.com/). Sembla que l'Estatut, tot i ser una iniciativa legal i legítima és excusa per boiocotejar empreses, pel simple fet de ser catalanes o vasques. Els constitucionalistes incompleixen la Constitució, la sagrada Constitució, exercint la discriminació. És curiós que dues de les empreses a les quals es fa boicot són Gas Natural i Ibedrola, fent especial esment a l'alternativa que és canviar-se a Endesa. També se cita Unión Fenosa com alternativa però, remarcant que amb l'elecció d'Endesa es dificulta l'OPA de Gas Natural. Un es creu que el prenen per tonto quan li presenten un boicot com aquest.
Algunes de les empreses boicotjables, com La Caixa o Gas Natural, són criticades cada dia als programes de la COPE. Però, al mateix temps que són criticades en els mateixos programes s'hi inclouen falques publicitàries. Contradicció dels anunciants, per pagar publicitat a qui et desqualifica constantment, i contradicció dels moralistes de la COPE, acceptant diners que ells haurien de rebutjar per principis.