La dignitat

Un no pot deixar de sorprendre's de com aprofiten els de sempre a pujar al carro que els situa en bona posició per sortir a la foto dels més patriotes de tots. Els polítics s'han sumat a l'editorial sobre la dignitat de Catalunya que van signar 12 diaris la setmana passada. Diuen que són diaris de diferents tendències però, no oblidem que són diaris que majoritàriament estan emmarcats en les tendències socialistes o convergents, almenys els motors de l'editorial. Per tant, és una forma de veure que PSC i CiU es posen d'acord començant per la vessant mediàtica.

Ara bé, tot i que pugui estar d'acord en el contingut, i que, com La Veu de l'Ebre apuntava aquesta setmana, s'hi trobi en falta la referència a les vegueries -i potser a més coses-, em sembla que la dignitat del país ha de començar des de dins i tot el procés de confecció de l'Estatut, la negociació a Madrid i posteriors passos, no han estat exemples de dignitat. Com tampoc no ho ha estat la política catalana, sigui perquè el tripartit ha estat un desori, sigui perquè l'oposició no ha paït que si no governa és perquè les regles del joc són les que són i cal acceptar-les.

Dignitat tota però, sumar-me a campanyes que semblen orquestrades pels mateixos que provoquen el soroll en el dia a dia del país, no, gràcies.

+ GNU FDL

Maragall, dos dies de portada

Pasqual Maragall apareixia avui a la portada de la premsa escrita per haver fet públic ahir que ja no milita al PSC. Avui és portada per una notícia molt més seriosa. Malauradament la notícia és que se li ha diagnosticat Alzheimer. Aquesta, una malaltia que fa que la persona oblidi qui és, qui són els seus éssers estimats, qui és ella mateixa, i fins i tot que perdi el desig de viure, sense adonar-se'n. L'he viscut a la família amb la meva àvia, que la va patir ja en edat avançada.
Maragall no és relativament jove i és una persona culta i activa. Per a la gent del carrer això ha de sobtar, per la cara trista de la notícia i per la idea que les persones en forma intel·lectualment parlant tenen menys probabilitats de patir la malaltia. Segur que algú aprofitarà per parlar de l'ex-president del govern espanyol, Adolfo Suárez. Tant de bo Maragall planti cara i se'n surti. Bona sort, president!

I si ho hagués proposat CiU?

Val a dir que CiU en el cas del projecte del magatzem de gas ha actuat diferent de quan es va proposar el PHN del PP. Això no amaga que hi hagi ambigüitat en l'actitud dels polítics convergents, doncs els diputats al Parlament ebrencs de CiU no acaben d'estar en contra sinó que hi estan, remarcant que els beneficis aniran a parar al País Valencià i no aquí. Dit això, cal fixar-se en la proposta de l'ebrenc de la setmana, Joan Sabaté. I dic ebrenc de la setmana, sense connotació positiva, simplement perquè ha estat un dels polítics dels quals s'ha parlat més. I tot per proposar que la planta regasificadora s'instal·li al polígon Catalunya Sud, en comptes de prop del terme d'Alcanar. Mentres els seus companys de partit es van manifestar fa unes setmanes va ell i proposa tirar endavant el projecte. I no deixa de recordar la inversió que suposa.

La veritat és que no sé què pensar, com posicionar-me davant del projecte de magatzem de gas. Tot apunta a posicionar-me en contra. Però, si m'he de posicionar a favor, la quantitat de llocs de treball, la inversió que suposa, no em sembla un argument vàlid. Més aviat convida a no fiar-se'n. I recordo que això, quan CiU ens venia les bondats del PIDE, era motiu de denúncia pública, era motiu d'acusacions de vendre's el territori. Si per a CiU valia, ara també val. No podem fer el mateix i quedar-mos tan amples.

Referèndum per la independència

Sí, vull un referèndum per la independència de Catalunya. Vull una Catalunya independent. Almenys vull que es pugui consultar els catalans i catalanes si ho volen ser. Em pregunto però, si aquesta proposta que es fa des d'Esquerra té algun sentit fer-la ara o no. Perquè tinc la sensació que tot allò de l'abstencionisme, de l'anàlisi dels resultats de les eleccions, de com va acabar la darrera legislatura a Catalunya per l'excés de soroll des de dins del mateix govern, ja s'ha oblidat. Tinc la sensació que Esquerra, els seus consellers, per desgràcia, volen continuar amb un discurs que no sembla de membres del govern.

Que potser s'arrepenteixen d'haver fet president Montilla? Jo no m'arrepenteixo que ho hagin fet, m'agradi Montilla o no. Potser veuen que CiU apreta i els pot intentar presentar davant de l'electorat com un partit entregat al PSOE? Potser. I potser per això ara, preparant l'estratègia per a les eleccions generals, toca pujar el to del discurs, aprofitant el desastre en les infraestructures del país -millor dit, de Barcelona- d'aquest estiu.