divendres, 30 de desembre del 2011

Concert amb Luis Serrano Alarcón #LaLiraAmpostina

Avui divendres, 30 de desembre, celebrem el concert de cloenda del cicle de directors convidats de la Lira Ampostina del 2011, amb Luis Serrano Alarcón. Han estat dues setmanes d'assajos, d'assajos intensos i profitosos, treballant un repertori complex i interessant, un repertori digne del concert a la plaça de Festes Majors. Un concert quina segona part es composa d'obres del propi director, un compositor conegut per a La Lira. Intrata, Tramonto, Duende,...

Hem treballat molt, molt. A casa i a l'assaig. A consciència. I Luis ha posat les coses molt fàcils. Ens ha fet veure errors, vicis, ens ha donat indicacions per entendre i interpretar millor les obres, i sense faltar mai un somriure. I així es treballa a gust.

Acabem un any important per a la Lira. Enfront d'una situació econòmica complicada, la Societat ha reaccionat de forma exemplar. Ha estat un any de fites importants. Belmonte, un punt d'inflexió a la història de La Lira, tornava a ser una cita destacadíssima, presentada exitosament a Tortosa. El concert amb la participació de Joan Manuel Serrat, preparat amb poquíssim temps, i que va deixar poquíssim temps per al complex concert de Festes Majors. Els concerts tradicionals, el darrer dels quals fou el de Santa Cecília, i novament amb molt poc temps, un concert potent per acabar l'any.

Serà un final d'any dur però, agraït, cansat però, excitant, d'esforç però, de recompensa. Després de veure que en 6 assajos s'assoleix un nivell musical com el que s'ha assolit amb el repertori que tenim, no hi ha dubte que si volem podem, que amb treball i concentració es pot fer molt i més.

Feliç i musical 2012

Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 24 de desembre del 2011

Bon Nadal #nadal2011

Nit de Nadal. De menut el dia 24 sortia amb companys de la Lira a tocar nadales per Amposta. Anàvem per botigues, per cases, per blocs de pisos a tocar, i recollíem diners, torró, galetes,..., l'aguinaldo. Tot el dia. Descansàvem per dinar. Deborah, Marc, Alberto, Jonatan, ma germana -perdoneu-me qui em deixi-. Recordo que Cinto, el pare de Deborah, ens ajudava a preparar les nadales. Anàvem a assajar a casa seva i el dia 24 ens acompanyava a alguns llocs i controlava que toquéssim bé. Tocar sí però, bé també. A la nit, cansats i excitats per la jornada que havíem viscut, ens ajuntàvem a casa d'un o l'altre, sopàvem i ens repartíem allò que havíem arreplegat. I si quedava temps, a missa del Gall.

Avui dia aquesta tradició els xiquets i xiquetes de les societats musicals la mantenen viva, i cada any em fa recordar aquesta il·lusió que tenia de menut per sortir a tocar nadales el dia 24.

Bon Nadal i bona música.


Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 6 de desembre del 2011

Avui, #mercat de dimarts

Amposta: el mercat dels dimarts col·lapsa el GrauAvui, dia festiu, dimarts, a Amposta ha hagut mercat al carrer. Com cada dimarts puc veure com el carrer de mons pares queda tapat per les furgones dels paradistes. Al fons de la imatge es poden apreciar dues furgones en sentit contrari al del carrer, ocupant tot l'ample d'aquest. I no és l'únic carrer on passa. A més, en altres llocs com la plaça dels antics sequers de Carvallo em comenten mons pares molts cops i ho comentav avui amb un conegut, que també entren amb les furgones, malmetent la gespa.

Avui mon pare ha vist un pixant a la porta d'una casa. No seria el primer dia que acabat el mercat hi queda una caguerada humana al carrer i s'hi queda durant una setmana, perquè quan passen a netejar els carrers adjacents queden en segon pla.

A banda de les incomoditats, en cert grau assumibles, és bo tenir el mercat on es fa, amb un col·lapse important en alguns carrers, de cara a una possible emergència? Qui respondria en cas que passés alguna cosa? Per què no se cerquen alternatives, ara que Amposta és una ciutat més gran, no un poble menut? Per què no s'aprofita la zona de la Fira, on no es molesta tanta gent i els accessos són millors?

Creative Commons License + GNU FDL

Una #marató contra la #crisi

Catalunya és solidària i cada any amb la Marató, es demostra com, la gent, malgrat les adversitats, no deixa donar diners per a la investigació de malalties. L'any passat es van recollir més de 8 milions d'euros, malgrat que la crisi ja ens havia absorvit.

Em pregunto si no hauríem de fer una Marató per ajudar l'economia catalana i espanyola. El potencial de recaptació de diners és alt i permetria recollir diners per ajudar, ni que sigui de forma simbòlica, l'economia, de forma voluntària, cadascú allò que pugui.

És seriosa la proposta. Fem una marató anticrisi.

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 5 de desembre del 2011

La nova plaça del Mercat d'#Amposta

Amposta: Plaça del MercatEl proper dissabte 10 de desembre s'inaugura la plaça del Mercat, oficialment, plaça Ramon Berenguer IV. A banda del nou aparcament soterrat la nova plaça proporciona un nou espai, ampli, per a la ciutat. Curiosament, la zona antigament era un gran espai, on hi havia els terrenys de l'anomenada Fabrica, si no m'equivoco, que abastava també la zona que ocupa el mercat municipal (vegeu fotoplànol de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre del 1927).

Amposta: Plaça del MercatAhir vam poder gaudir d'un passeig per la plaça, en un matí tranquil i amb un bon solet. Però, vaig observar algunes coses que suposo que de cara al dia de la inauguració s'han tingut en compte. A cada punta de plaça hi ha una placa dedicada a cada una de les societats musicals de la ciutat, la Lira i la Filha. Les plaques les uneix una franja al terra amb les notes de l'himne Oh, Amposta, del mestre Joan Suñé. Ja fa uns mesos que hi és. I amb el temps les condicions ambientals ja s'hi noten. Tot l'himne mostra l'efecte de l'oxidació. El vidre que cobreix les notes no impedeix el pas de l'aigua. En un punt, encara no inaugurada la plaça, el vidre està trencat. Suposo que això i les estructures metàl·liques no quedaran així i que tindran un bon rentat de cara per al dia 10 perquè si no, un es pregunta com es poden fer les coses tan malament.

Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 4 de desembre del 2011

Una pintura per al Senat de més de 400.000 euros #crisi

Llegeixo que el Senat començarà la legislatura estrenant una pintura que es va encarregar l'any 2007 per commemorar els 30 anys de la cambra "territorial", i que ha costat més de 400.000 euros. Com diu la notícia, es va encarregar en anys de bonança però, ja en anys de bonança hi havia qui es queixava d'aquestes despeses prescindibles per part de les administracions. A Amposta cal recordar que durant anys hem vist com s'encarregaven escultures per a diverses rotondes que no baixaven dels 60.000 euros. Tot, segons deia l'anterior alcalde, per fer d'Amposta una cita per al turisme cultural. Dubto que s'ho cregués però, la gent d'Amposta sembla que totes aquestes coses les veu bé i per això la majoria absoluta es va repetint cada 4 anys.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 30 de novembre del 2011

Google Maps Indoors #google #android

Google Maps incorpora una nova característica, la guiar dins d'edificis, no només per carrers i carreteres. Així, com mostra el video d'exemple, si fins ara amb Google Maps consultaves com arribar a l'aeroport, el servei permet consultar com arribar en un punt dins del propi aeroport.

Al video es pot veure com fan referència al mite del minotaure. Fa gràcia perquè la Unitat de Sistemes d'Informació de l'Hospital de Tortosa tenim un sistema de mapes per guiar els usuaris dins del centre que agafa també del mite el nom, Teseo.



Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 17 de novembre del 2011

#LaLiraAmpostina homenatja el mestre Adolf Ventas #SantaCecilia2011


Quan era menut, abans potser d'entrar a la banda, recordo que va venir a Amposta, a l'auditori de La Lira, el Quartet de Saxofons de Barcelona, dirigit per Adolf Ventas (podeu veure un anunci a La Vanguardia del 22 d'abril de 1983 d'una actuació del quartet a Gandesa). Vam anar amb mons pares a veure l'actuació. Venia a tocar el quartet del mestre Ventas, era una cosa important. Un ampostí que vivia a Barcelona, que era conegut al món de la música, venia a La Lira. Sempre he recordat aquell concert del quartet del mestre Ventas cada cop que l'he vist, cada cop que hem tocat amb La Lira alguna de les seves obres. No vull fer aquí un repàs de la seva trajectòria, ja que no sóc la persona més indicada i perquè només repassant els darrers 20 anys de col·laboracions amb La Lira en sortiria una bona llista. Simplement volia recordar com ara, de gran, participaré en l'homenatge a aquella persona que de menut vaig anar a veure a La Lira amb aquella gran admiració transmesa pels meus pares.

El programa: Adolf Ventas, passió per la música

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 15 de novembre del 2011

Opcions de vot per a indecisos #nolesvotes #aritmetica20N #20N #15M #votaaotros

Arribades unes eleccions hom es pregunta si anar a votar, i en cas de fer-ho, si votar nul, votar en blanc o votar un partit. El bloc no+pppsoe explica la diferència entre les diferents opcions que es presenten a l'hora d'anar a votar. Els únics vots que compten són els vots vàlids, és a dir, els vots a partits i els vots en blanc. Aquests darrers, tot i que interpretats com vots de disconformitat, acaben perjudicant les minories perquè augmenten la quantitat de vots necessaris per obtenir escons. La resta d'opcions, entre les quals el vot nul o no anar a votar, tot i que són interpretables, no afecten el resultat de les eleccions i no afavoreixen cap canvi de majories. Destaca el bloc que PP+PSOE representen un 42% dels vots totals i que el 58% restant, es correspon amb els vots nuls, vots en blanc, vots a altres partits i l'abstenció. Imaginem com es podria girar la truita si tothom anés a votar i votés un partit diferent de PP o PSOE.

Al bloc AritmEtica20N explica com, utilitzant el sistema democràtic, anant a votar, es pot trencar el joc establert del bipartidisme entre PP i PSOE, i fins i tot del tripartidisme, afegint-hi CiU. En aquest bloc es proposa en una taula de les diferents circumscripcions espanyoles, quins dos partits minoritaris es poden votar amb més opcions d'aconseguir escó. Es dóna una opció A, com la millor, i una alternativa, si la primera no es vol votar. D'aquesta manera es planteja una forma d'esgarrapar escons a PP, PSOE i CiU. A Girona, Lleida i Tarragona, per exemple, la primera opció, la més factible, és el vot a ERC, mentre que l'alternativa és el vot a ICV. A Barcelona és al contrari, primer ICV i després ERC. Si no sabeu a qui votar i no voleu votar cap dels tres principals partits aquesta taula us pot ajudar. Trencant majories es crea un escenari més divers. Potser més complicat però, més divers. Al cap i a la fi, la democràcia és diversitat i acord, no? I els que tant ho pregonen no hi poden estar més d'acord.

Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 13 de novembre del 2011

#food2u , una nova forma de demanar menjar des de casa

L'altre dia per casualitat vaig veure que un amic, antic company de feina, Jordi Martín, estava implicat en una iniciativa empresarial molt interessant. Es diu food2u i és un servei per demanar menjar des de casa utilitzant un mòbil smartphone, una tauleta -en ambdós casos amb aplicació Android i iOS- o el propi ordinador a través del navegador.

És un servei però, no lligat a un únic establiment si no que està pensat per oferir als diferents establiments de restauració un sistema de recepció de comandes pel qual paguen només pels encàrrecs rebuts.

De moment només tenen disponibilitat per a comandes a la zona de Barcelona però, em consta que estan en expansió.

M'agrada poder comentar aquí un projecte que té pinta d'exitós que compta amb la participació d'un amic i puc assegurar que gran professional, a la vegada que un emprenedor imparable. Molta sort en l'aventura!

Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 5 de novembre del 2011

Centres d'interpretació #turisme

Llegia a través d'ebrencs un article del Diari de Tarragona sobre els centres d'interpretació sobre l'Ebre que s'han inaugurat al territori i que, per manca de capacitat de contractació dels ajuntaments, no poden obrir. I he pensat de seguida en un altre centre, que no és d'interpretació però, que penso que encaixa igual en la crítica. He pensat en el CAT (Centre d'Acollida Turística) de Tortosa. L'anterior govern de la Generalitat, amb la benedicció de l'alcaldia de Tortosa, van promoure la seva creació i es va inaugurar ja fa un temps. No l'he visitat. Sí que em va sobtar que la seva ubicació no fos al nucli antic de la ciutat. I és que aquest tipus de centres sembla que es pensen per no estar dins del nucli si no una mica més a fora. Però, jo si fos turista esperaria trobar-lo al centre. De fet, si fos turista no cercaria un CAT si no una oficina de turisme, com en moltes ciutats amb història (Roma, Florència, Santiago de Compostela,...), a tocar del centre històric. I la informació probablement la cercaria abans d'arribar a la meva destinació, i més ara que per Internet es pot trobar fàcilment.

Sí que he vist que el CAT de Tortosa té uns plafons informatius multimèdia molt sofisticats, que em recorden la pel·lícula "La màquina del temps" però, que no deixen de ser superflus. El CAT, penso, és una oficina de turisme gran, fora de lloc. Qui ho va impulsar ho defensarà incondicionalment. CiU, segurament també, perquè si no en el moment de fer-se l'alcalde de Tortosa hagués pogut posicionar-se clarament en contra. Però, com dic, em sembla fora de lloc.

I fent referència a l'article del Diari de Tarragona, els centres d'interpretació em semblen més del mateix. Prefereixo visitar els indrets turístics i prescindir de visitar centres d'interpretació. Com a molt, i dic com a molt, els centres d'interpretació poden ser útils en la vessant pedagògica però, en la turística, no sé que dir-vos.

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 31 d’octubre del 2011

La #Castanyada

Trencant ametlles abans de fer panelletsAquesta nit se celebra la Castanyada. Demà Tot Sants i dimecres dia de totes les ànimes. Costums de tota la vida són els panellets i les castanyes. La trencada d'ametlles, algun dit picat pel martell, per més tard fer la massa, les boles, ornamentar-les i al forn.

Es parla també cada any de la tradició de Halloween, importada tal com la coneixem, dels EUA, i cada any més de moda. Sembla, entre altres, un nou Carnestoltes en plena tardor. Però, del Halloween, les carbasses no són novetat a casa nostra, malgrat que generacions com la meva no n'haguem conegut la tradició.

El bloc Contando Cosicas de Aragón, de Bastian Lasierra, explica com als pobles d'Aragó una de les bromes de la nit de Tots Sants, era penjar carbasses amb els forats simulant ulls, nas i boca, amb una espelma dins, a les cantonades. A Catalunya Ràdio, al programa l'Oracle, Manuel Cuyàs recordava que ell de menut a casa havia fet això mateix amb les carbasses, donar-los aspecte de cara tenebrosa. Apuntaven a una possible tradició celta pel fet de compartir-la a casa nostra amb els EUA. Així que, com cada any, es pot dir que importem dels EUA tradicions que ja teníem però, que havíem oblidat, i que les deformem introduint elements que fomenten, bàsicament, el consumisme.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 27 d’octubre del 2011

Botó antipànic als centres sanitaris #salut #informàtica

Llegeixo que els centres de salut d'Andalusia tenen una aplicació coneguda pel nom genèric de botó antipànic, el qual permet que un professional, prement una combinació de dues tecles a l'ordinador, avisi d'una situació potencial de perill, pensant sobretot en agressions.

Aquí a l'Ebre tenim centres de Primària i llocs de l'HTVC on també hi ha una aplicació d'aquest tipus, 100% feta a casa, 100% amb programari lliure, i amb un equip reduït de persones.

Creative Commons License + GNU FDL

Apache, PHP i MySQL en Mac OS X Lion #FOSS #LAMP

Si voleu una guia ràpida per instal·lar MySQL i utilitzar Apache i PHP -que ja vénen instal·lats- amb un entorn Mac OS X 10.6 Lion, José Antonio Vilar té al bloc un parell d'apunts que us poden ser útils:


  1. Apache, MySQL y php en Mac OS X Lion (Parte 1)
  2. Apache, MySQL y php en Mac OS X Lion (Parte 2)


Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 20 d’octubre del 2011

#ETA anuncia la fi definitiva de l'activitat armada #agurETA #adeuETA

Després de l'espera avui ETA ha anunciat la fi definitiva de la seva activitat armada. Una grandíssima notícia en una setmana que començava amb la conferència al País Basc per parlar sobre el final del terrorisme, precedida per un excel·lent reportatge de Salvados a La Sexta. He escoltat Rajoy i m'ha sorprés el seu to. Comença un llarg camí però, un camí esperançador amb aquesta notícia.

Queden hores i dies per declaracions, per reaccions. Comença el camí de la pau. I per fi potser ens treurem el terrorisme com arma electoral d'ara endavant.

Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Doble joc amb l'aigua #transvasaments

El secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, que quan ve a l'Ebre parla en to no transvasista, va estar a Múrcia en la presentació d'un dels periodistes que més campanya a favor del transvasament de l'Ebre ha fet i fa, Manuel Buitrago (La Verdad), i ha fet declaracions que mostren que fa un doble joc, en funció d'on parla -com Zapatero-. Resulta que allí sí que parla de transvasaments. I en un territori on es demana dia sí, dia també, el transvasament de l'Ebre, és evident que Puxeu sabia que l'entendrien.

Zapatero va derogar el transvasament de l'Ebre però, com ha vingut denunciat la PDE, s'han anat posant sobre la taula projectes que poden acabar sent un transvasament de l'Ebre encobert, com el futur del canal Xerta-Sénia, un projecte que, com ha explicat sempre la PDE, tindrà un cost inassumible i acabarà servint per vendre l'aigua al País Valencià.

Creative Commons License + GNU FDL

Les pulseres de Barcelona'92 #LaLiraAmpostina

2011-10-15 22.09.46Dies de moviment de coses d'un lloc a l'altre. Coses que conserves, coses de les quals prescindeixes. Apareixen records. Records com aquest. Un parell de pulseres que ens van servir per anar identificats com participants de la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. La Lira va ser la banda que va gravar la música que es va escoltar a l'Estadi Olímpic quan músics d'arreu de Catalunya vam entrar-hi formant un cercle dins del qual Cristina Hoyos va representar una alegoria del flamenc a sobre d'un cavall, acompanyats també dels tambors del Baix Aragó.

Recordo els assajos i el dia de la inauguració. Primer pas pel Camp Nou per fer el primer pas pel control de seguretat. Barcelona plena de policies, quasi a cada cantonada. D'allí a l'Estadi Olímpic, en un camp annex, esperant sota el sol, aguantant la calor, dinant racions de pollastre del Kentuky Fried Chiken. La gent del Baix Aragó tocant el tambor contínuament -es nota que estan acostumats a pegar-li- i també ruixant-se amb les mànegues d'aigua per refrescar-se. Així unes hores fins que ens tocava entrar a l'Estadi -el dia de la inauguració, amb un muntatge de seguretat espectacular-. Pels altaveus anaven cridant els tambors del Baix Aragó. Allí vaig conèixer els diferents pobles que tenen per tradició la tamborada de Divendres Sant. Calanda, Híjar, la Puebla de Híjar,... Un cop dins seguir les marques del terra sense que es notés, tocar sobre la nostra gravació, escoltar Alfredo Kraus,...

Molts de records d'una gran fita per a La Lira en una data històrica per a Catalunya.

Per casualitat he trobat un apunt que mostra el guió de la cerimònia, escrit per Margarita Rivière, per si teniu ganes de repassar la cerimònia, si la teniu gravada o la veieu a la xarxa.

Creative Commons License + GNU FDL

Indignar-se #15O

Fa uns anys la gent demanava crèdits i les entitats els donaven com xurros. Més d'un avisava que la cosa no acabaria bé, es parlava d'una bombolla que acabaria petant. Alguns se'n fotien, entre ells polítics, entre ells gent que governava i promovia el model d'economia basada en el sector de la construcció. Recordem com es construïa a Múrcia i País Valencià però, també a Catalunya i en altres llocs d'Espanya. Sigui com sigui, la gent demanava hipoteques i les anava pagant. La gent treballava i destinava part del seu sou a pagar.

Però, als EUA alguns van passar-se de llestos i van donar hipoteques a gent que potser no les podria pagar, amb condicions molt dolentes. Es va formar una bombolla que va petar i que es va acabar contagiant a Europa, a Espanya en concret. I aquest pet ha anat evolucionant, amb caiguda de les vendes de vivendes, amb pèrdua de llocs de treball, amb dificultats financeres, etc. La gent que ha anat complint amb la feina i amb els pagaments dels seus deutes, per causes externes s'han trobat sense feina i sense poder pagar els seus crèdits, i l'economia dels països europeus ha patit una sotragada. Irlanda, Grècia, Portugal en rescat. Espanya i Itàlia en el punt de mira.

És a dir, perquè uns van fer un mal negoci a l'altra banda de l'Atlàntic, perquè uns especulant l'han cagat, s'ha desencadenat una crisi que acabem pagant entre tots, que acaba pagant la gent que no en té cap culpa. I la classe política, en comptes d'actuar i protegir els seus ciutadans, a qui es deuen, acaben actuant a remolc dels mercats.

Això és o no és per indignar-se?

Nota: he simplificat molt les causes de la crisi però, veugeu-ho des del punt de vista d'algú "del carrer" que més o menys entén què ha passat.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Pilar 2011 a Amposta

Amposta: jota aragonesa Pilar 2011La rondalla d'Escucha ha estat l'encarregada aquest any d'acompanyar l'Agrupació Aragonesa d'Amposta en la celebració del dia de la Verge del Pilar. Teniu unes imatges a l'àlbum Amposta 2011 de Flickr.

Creative Commons License + GNU FDL

Dia de la Verge del Pilar #ElPilar

SaragossaAvui els aragonesos i aragoneses celebren el dia dedicat a la Verge del Pilar. Patrona d'Aragó, la Verge és objecte de veneració i de peregrinació de gent d'arreu del món. Avui la plaça del Pilar s'omplirà de gom a gom per fer la gran ofrena de flors a la Verge, s'omplirà de jota aragonesa.

A Amposta també se celebra. L'Agrupació Aragonesa d'Amposta ja fa moltíssims anys que celebra aquesta data. I és que a Amposta hi ha, com en moltes poblacions del nostre territori, molts aragonesos. Mon pare un. I la terra crida. Jo, que sóc mig manyo, sento la festivitat també de forma especial.

Deixant de banda les altres connotacions del 12 d'octubre, que tingueu un bon dia del Pilar.

Us deixo unes fotos del viatge que vam fer fa un parell de setmanes a Saragossa. Un cap de setmana curt però, intens.

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 11 d’octubre del 2011

30 anys de VeranoAzul #VeranoAzul

La sèrie de TVE Verano Azul es va estrenar fa 30 anys. Recordo les tardes d'estiu mirant les històries d'una colla de crios, que no pretenien crear modes si no reflectir la realitat de les famílies de l'època -això sí, les que anaven de vacances a l'estiu-, amb els problemes de l'edat, amb la curiositat dels crios, amb les primeres experiències amoroses, amb el bon humor, i com no, amb la tristesa. Encara ara m'agrada veure-la, barreja de nostàlgia i d'interès per una sèrie irrepetible. Amb motiu de l'aniversari TVE dedica un espai dins del seu web on es poden veure tots els capítols en línia, veure entrevistes, els camins que han seguit els protagonistes, etc.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 6 d’octubre del 2011

Mor Steve Jobs #Apple #SteveJobs

Pàgina inicial d'Apple recordant Jobs
Google homenatja avui a la seva pàgina principal Steve Jobs, fins el mes d'agost CEO d'Apple. És inevitable no parlar-ne. Jobs, juntament amb Bill Gates, són dues figures destacades de la indústria informàtica mundial. D'acord o no amb la seva filosofia la realitat és aquesta. Es destaca de Jobs haver fet reeixir Apple i dur-la on és ara, una empresa de referència, icona de productes innovadors i ben dissenyats. Es destaca de Jobs tota una trajectòria d'empreneduria que no comença amb els iPod, iPhone i iPad si no que passa per la fundació de la pròpia Apple, passant per NeXT i més tard per Pixar, per retornar i revolucionar la marca de la maçana.

Descansi en pau.

Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 18 de setembre del 2011

Més retallades a #salut #crisi

HTVCLlegeixo amb preocupació la notícia sobre l'amortització de places d'interins a l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. Malgrat que el conseller en el seu dia va dir que s'havien fet totes les retallades que calia, veiem que no és així. No les fa el Departament de Salut però, es fan igualment, encara que les facin els centres. Amortització de places equival, com remarca la Junta de Personal, a pèrdua d'aquestes places. En un futur no crec que es tornin a crear i en cas que es necessitin potencialment seran eventuals o personal subcontractat.

Algú fa un temps quan exagerant vaig dir que només faltava que tanquessin l'Hospital em va dir demagog, i em va recordar que sempre s'havien tancat plantes. Segons la mateixa notícia les 2 plantes i mitja tancades a l'estiu no s'obriran i els quiròfans funcionaran a la meitat. Exagerava expressament però, el tancament indefinit de plantes és simptomàtic.

Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 17 de setembre del 2011

#aniversari 2 anys de #Júlia

Avui la nostra xiqueta, Júlia, fa 2 anys. 2 anys de Júlia i 2 anys fent-li fotos cada dia. Records per al futur. Sembla com si fos ahir dels nervis pujant a l'hospital, de l'eterna espera i, per fi, poder conèixer la nostra filla acabada d'arribar al món. Sembla com si fos ahir de les seves primeres passes, de les seves primeres paraules, frases, gargots, balls i cançons. Cada dia és fantàstic poder abraçar-la, besar-la, jugar amb ella, veure com et sorprén amb coses noves, com et fa riure, com et fa oblidar, ni que sigui per un moment, qualsevol maldecap.

Tot i que no ho pots llegir, Júlia, felicitats! Potser d'aquí uns anys, si encara funciona això de Blogger, podràs llegir-ho. Ah, recorda que ara ja has de dir 2 quan et preguntin els anys, eh? Felicitats de la mama i del papa.



Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 11 de setembre del 2011

#OnzeDeSetembre Una Diada diferent des de fa 10 anys

Des de fa 10 anys l'11 de setembre és una Diada compartida a Catalunya amb el record pels atemptats del 2001 a Nova York. Val a dir que a més, políticament la Diada s'ha vestit d'una pompositat, per a mi innecessària, amb l'excusa d'apropar-la a la ciutadania. Excessos del tripartit en la pompositat institucional.

Deixant de banda casa nostra, recordo que l'11 de setembre del 2001 vaig arribar al matí a Cerdanyola. Vivia encara allí, car no vaig tornar a viure a les Terres de l'Ebre fins el 2005. Vaig arribar-hi des de Brussel·les. Tornàvem de la manifestació del dia 9 per una Nova Cultura de l'Aigua, contra el PHN.

En arribar vaig anar a dormir. En despertar vaig posar la televisió i vaig veure una de les Torres Bessones fumejant. Després va empotrar-se un altre avió a l'altra torre. Després una després de l'altra les torres van col·lapsar. I el dia va fer-se llarg, molt llarg. La resta ja la coneixem. Milers de morts a causa del fanatisme, i punt de partida de les accions armades dels EUA, governats per Bush, contra els talibans a l'Afganistan, per continuar anys més tard amb l'Iraq de Saddam. Una data fatídica, pel que va passar i pel que va comportar.

Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 10 de setembre del 2011

5 anys de casats #aniversari

Avui fa 5 anys que ens vam casar Maria Jesús i jo. Sembla com si fos ahir que els nervis del gran dia m'envaïen, i que s'anaven esvaint a mesura que esdevenia la celebració. Amics i familiars acompanyant-nos. Missa, fotos i dinar. Música, regals, els nòvios, el ram,... Sembla com si fos ahir.

I en una setmana la nostra filla farà 2 anys. El fruit del nostre amor. L'alegria de casa.

T'estimo!

 
Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 9 de setembre del 2011

#PDE #PHN 10 anys de la manifestació de Brussel·les

PHN València 2002El 10 d'agost de 2001 les dues ribes de l'Ebre s'unien a l'alçada de Deltebre i Sant Jaume sobre la barcassa, ara desplaçada pel nou pont que uneix ambdues poblacions. Des de Sant Jaume partíem per realitzar la primera etapa de la Marxa Blava que havia de dur la veu de l'Ebre a Brussel·les. Una primera etapa amb final a Amposta, on el nostre Ajuntament no havia donat suport a la postura de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) contra el PHN. Primer el partit, diuen. I l'arribada a Amposta va ser espectacular, amb una festa impressionant.

Durant un mes un grup de persones van continuar recorrent el camí que, per Europa, els duria fins la capital de la Unió Europea, fent present el nus per tota la geografia comunitària. El seu camí va tenir com punt culminant una gran manifestació el dia 9 de setembre de 2001 per la ciutat belga.

Recordo que vam fer el camí en autobús, des de Tortosa. Altres van optar per l'avió. Un camí llarg però, a la vegada carregat de sentiments. Anàvem a fer una cosa gran. Anàvem a demostrar que després de Barcelona i Madrid arribaríem al cor d'Europa per explicar les nostres preocupacions. Catalans, aragonesos i ciutadans de diferents punts de la geografia espanyola anàvem a demanar una nova cultura de l'aigua i a aixecar la veu contra el PHN d'Aznar, el del passeig triomfal. Brussel·les plena de samarretes amb el nus, banderes, mocadors, paraigües, gorres, i els colors dels "cachirulos" aragonesos. I les jotes de les Terres de l'Ebre amenitzant la marxa. Algú fins i tot anava repartint baldanes sota la pluja. Una pluja que ens va remullar bé durant tota la manifestació però, que vam aguantar sense problemes. A l'hotel ja ens canviaríem de roba.

Avui celebrem 10 anys de la manifestació de Brussel·les. Són 10 anys d'un dels fets més importants protagonitzats per la PDE, protagonitzats per la gent de l'Ebre, malgrat el govern català i alguns governs municipals d'aleshores. 10 anys fa d'una època de desgast per a moltes persones, d'etiquetatge com enemic pel simple fet de defensar una cosa i demanar que no es posi l'interés de partit per davant de tot.

Felicitats Plataforma!

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 7 de setembre del 2011

Multa per tocar la trompa a casa

Llegeixo indignat que una família de Tarragona ha estat multada amb 800 euros perquè el veïnat s'ha queixat que el seu fill, de 7 anys, toca el trombó a casa. Bé, en realitat és una trompa, ja que si veieu les notícies de TV3 es veu l'instrument. Sobta la confusió, fins i tot comesa al programa La Tribu, de Catalunya Ràdio, a la tarda. De tota manera,  segons la notícia la família diu que el nen tocava a les tardes i no a les nits. En ple dia és estrany que el nombre de decibels mesurats a causa de la trompa sigui gaire elevat, quan el so ambient ja és important. Ara bé, segons la informació a la televisió no ha hagut mesura de decibels que doni suport a la denúncia. Com s'explica? La notícia m'indigna perquè em sembla una manca de sentit comú increïble penalitzar l'estudi d'un instrument a casa en un horari raonable. Tota la vida s'ha fet. No m'imagino les escoles de música proporcionant espai a tot l'alumnat per anar-hi a estudiar a l'hora que vulguin. A més, la trompa no és un instrument estrident precisament. Se li demana utilitzar sordina al crio per estudiar, mitja hora al dia -segons Catalunya Ràdio- quan és important escoltar el so de l'instrument sobretot quan un s'està formant en el seu domini. Indignant també és que, segons la notícia, la multa es justifiqui per l'incompliment de l'ordenança de civisme. Quina ordenança és aquesta que penalitza l'estudi d'un instrument? Segur que molts i molts de vehicles sorollosos se salten l'ordenança cada dia i encara han de veure la multa. Us imagineu denunciar un taller que tingueu sota casa o al veïnat perquè fa soroll, o el soroll d'una obra quan fan els fonaments de l'edifici, per exemple?

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 26 d’agost del 2011

#FestesMajorsAmposta2011 La jota i el grup Paracota

Amposta: jotes a la plaçaAmb el pas dels anys la jota s'ha fet un lloc dins de les Festes. No sempre ben reconegut, el treball del grup Paracota en recuperar la jota ballada i cantada al territori és molt important. Com mostra la imatge, la plaça de l'Ajuntament era plena de gom a gom per gaudir d'una nit de jotes a la plaça, amb un acompanyament musical d'excepció, amb els grups Suc d'anguila i Samfaina.

Ara que la jota ja és dansa d'interès nacional a Catalunya, hem de demostrar que realment la sentim com nostra.

Help those suffering in the Horn of Africa

dijous, 25 d’agost del 2011

#FestesMajorsAmposta2011 Els bous

Aquest any no he vist cap bou i cap vaca. Si normalment no hi vaig, ni m'hi he trobat per casualitat. I això permet comprovar que la ciutat si hi passeges, excepte en casos evidents com el dia de l'Ofrena, del Cosso Iris, o quan et trobes la banda en cercavila, no sembla estar de Festa Major -obviant les banderoles penjades als carrers-. Si no vas als bous pots viure la ciutat com si no estigués de festa, passejant o asseient-te en alguna terrassa com qualsevol altre dia d'estiu.

Jo no sé en quina ciutat viuen els que governen Amposta però, és una evidència que els bous monopolitzen les Festes.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimecres, 24 d’agost del 2011

#FestesMajorsAmposta2011 La Lira #LiraAmpostina

La LiraLes bandes de música són un element important dins de les Festes Majors. Quan Amposta no tenia bandes la banda de la Vall d'Uixó venia cada any a fer els cercavila, a amenitzar les Festes. En l'actualitat això és impensable. Tenim dues bandes, dues de les més importants del país.

Quan no era músic esperava sempre veure passar la banda pel carrer del Grau. La Lira o la Filha, la que fos. Recordo que em cridava l'atenció la diferència en el color dels vestits de cada una d'elles. Ja més gran, als 10 anys, quan vaig entrar a la banda, vaig poder sentir què és participar de les Festes des de dins, aportant-hi la música. Encara avui, quan sento la Filha passar intento veure-la passar i escoltar-la. Imagino que qualsevol músic de la Filha sent el mateix quan passem tocant amb la Lira.

Aquest diumenge hem posat el punt i final a les Festes amb els cercavila i amb el Festival de Bandes, el 35è. Un festival amb un programa potent, destacant la Simfonia número 2 de Johan de Meij, "The Big Apple", dedicada a la ciutat de Nova York. Una obra llarga, cert però, complicada, un repte per a una banda que es posa cada dia fites més importants i difícils per tal d'evolucionar. Després d'un any en què hem interpretat Belmonte a Tortosa, que hem fet un concert de Primavera amb un program potent, que hem preparat el concert versionant Joan Manuel Serrat, no podíem acabar millor, amb una fita encara més complicada, l'obra de Johan de Meij. El resultat es nota amb l'agraïment del públic en forma d'aplaudiments. Em va sorprendre molt agradablement que haguéssim de fer dues obres de bis en el festival de diumenge. Malgrat el cansament dels dies de cercavila, en unes Festes especialment caloroses, el resultat ha estat més que satisfactori i el públic ho ha recompensat àmpliament.

Ara queda, com cada any, participar en la processó de la Cinta, cita tradicional de la Lira, la Diada i la trobada de bandes a l'octubre, per encara Santa Cecília i iniciar així un nou cicle fins el punt culminant de Festes Majors de 2012.

Deia que encara avui quan passa una banda pel carrer surto a veure-la i escoltar-la, com sempre han fet els xiquets i xiquetes. Això ho recordava el programa de mà del concert versionant Serrat, un concert que recollia fins per ajudar al finançament de l'Escola de Música. Una escola de forma músics, que aporta una educació cultural però, com ha recordat Octavi cada dia que hem anat a donar la benvinguda a nous músics, una escola i una banda que aporten valors, que ajuden a desenvolupar-nos com persones. La banda és un dels exemples més clars de treball en equip, de solidaritat entre companys per tal que les coses tirin endavant. Amb les seves imperfeccions, és un valor que cal mantenir.

Aquests dies, l'emoció de pares i fills que eren rebuts per la banda en cercavila, em recordava l'emoció, els nervis del dia aquell de 1984 quan la banda va venir a casa, va tocar davant de la meva família i em va donar la benvinguda. Una emoció que torna cada cop que ho torno a viure en tercera persona.


Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 22 d’agost del 2011

#FestesMajorsAmposta2011 El ball

Amposta: recinte de ballAquest any les Festes han destacat, abans de començar, per la gratuïtat del ball i el trasllat del lloc on se celebrava aquests anys a l'aparcament on abans hi havia les antigues piscines. Com es veu a la imatge, el recinte estava delimitat amb canyes. No era un recinte obert. Potser per evitar que la gent hi anés amb les seves cadires i no pagués la cadira per asseure's dins.

El ball gratuït però, ni la cadira ni la taula ho eren. De fet, en el cas dels vestits de paper o del sopar "popular" calia pagar entrada.

No és que ens hagi enganyat el govern local, perquè ja es va dir que cadires i taules eren de pagament però, el titular principal deia que el ball era gratis. Una gratuïtat precària en diria.

De fet, sóc crític amb el sopar "popular" que ja es va fer l'any passat. Un sopar al qual només pots assistir si tens abonament o has comprat el corresponent tíquet no es pot presentar com "popular". Lluny queden els berenars populars del bou, eliminats amb l'excusa de les vaques boges i no recuperats amb diversos arguments. Ara se'ns ven una cosa per una altra. Però, la gent hi està d'acord, no?

Help those suffering in the Horn of Africa