dimecres, 31 de maig del 2006

La plataforma Estatut Jo Sí i els socialistes

Aquests dies es parla de l'espai on està ubicat el web de la plataforma Estatut Jo Sí. El bloc Busot té una entrada on destaca que l'adreça IP del web coincideix amb una de les adreces del lloc Lavinia, del lloc del PSC, del diari El Plural,... Per comprovar-ho només cal fer un ping a les adreces dels llocs web indicats. L'entrada del bloc Busot fa referència a la relació entre el servidor Lavinia, els llocs que conté i els socialistes, cosa que obliga a pensar que la plataforma Estatut Jo Sí té alguna relació amb el PSC, malgrat que es negui tal cosa. Fins i tot s'apunta que aquesta podria ser la primera experiència de sociovergència.

Reducció del minitransvasament

L'Ajuntament d'Amposta i el Consell Comarcal del Montsià han rebutjat la proposta presentada per Esquerra Republicana de Catalunya -derivada de la petició de la PDE- per reduir de forma planificada el minitransvasament de l'Ebre a Tarragona. Crec que l'adjectiu "planificada" deixa clar que no es demana un tancament d'aixeta immediat. Per tant, dir que aquesta proposta acabaria amb la concessió dels regants és una afirmació agosarada. Seria cert si dins de la planificació no es contemplessin els problemes de finançament dels regants, cosa que tocaria fer als polítics si es tirés endavant aquesta reducció planificada del minitransvasament. És difícil que qui està a favor del minitransvasament s'hi posi en contra. Per això hem d'escoltar excuses per no plantejar-se si cal o no reduir de forma gradual aquesta aportació d'aigua al Camp de Tarragona.

Gapminder

Llegeixo a Vilaweb que Google ha presentat una nova eina, Gapminder, que proporciona de forma gràfica comparacions de diverses variables que informen sobre l'estat del desenvolupament mundial segons el Banc Mundial. A la dreta es pot seleccionar un estat i es destaca al gràfic la seva ubicació. Així mateix, en passar per damunt dels punts del gràfic es veu a quin estat correspon cada un d'ells. Hi ha gràfiques sobre diferents dades: esperança de vida, nombre d'usuaris d'Internet, població, quantitat de dones que treballen, pressupost per a despeses militars, ...

dimarts, 30 de maig del 2006

El PP fomentant el diàleg

Mostra de foment de diàleg per part del PP a Salamanca. Ara resulta que els catalans són els culpables que no vagin prou avançades les autovies a Salamanca. Mira que si acaben traslladant allí els peatges de les nostres autopistes...

dilluns, 29 de maig del 2006

Hackers a Versió RAC1

Versió RAC1 és un programa que escolto cada dia quan vaig de la feina a casa. És un programa divertit amb força continguts interessants. Avui parlaven de l'IGC, o Internet Global Congress -que han traduït com International Global Congress-. Han comentat sobre l'IGC, la presència a Barcelona de Gilberto Gil, ministre de cultura de Brasil, país de referència en temes de programari lliure. I n'han parlat amb cert menyspreu, pel simple fet que el senyor Gil està a favor dels hackers. És clar, el primer que els ha vingut al cap és la definició equivocada i que provoca confusió, la qual equipara hacker a pirata informàtic o sabotejador. Definició que a alguns els va bé per tal que no es parli de compartir coneixements lliurement, ja sigui promovent el programari o la cultura lliures. Com molts sabem, quan en els mitjans es parla de hacker realment s'està pensant en cracker, i per referir-se al concepte real de hacker alguns ho engloben dins de friki.

No crec però, que Gilberto Gil vingui a Barcelona a parlar a favor dels pirates ni de l'ús malintencionat de la tecnologia per perjudicar els sistemes informàtics de tercers. Simplement crec que ha vingut a promoure la cultura lliure, la qual no existiria sense els veritables hackers.

Malauradament als mitjans es parla amb més propietat de temes de premsa rosa o dels esports que no pas d'altres temes relacionats amb la tecnologia. I no és que d'informació n'hi hagi poca, ni gent a qui preguntar. Això sí, si Bill Gates estornuda tothom en fa una notícia.

Nota: Actualitzo l'entrada amb la referència de la notícia del diari Avui sobre el tema, d'on no es pot treure que aquest home doni suport a la pirateria, sinó que explica el seu punt de vista sobre la realitat dels drets d'autor.

Nota 2: El discurs que va fer.

diumenge, 28 de maig del 2006

L'Estatut: les opcions de vot

L'inicial "vot nul polític" dels dirigents d'Esquerra i el desig de capitalitzar quotes de "sí" o de "no" dels diferents partits hauria de fer que els polítics es replantegessin el concepte de referèndum. En el referèndum de la Constitució Europea PSOE i PP competien per demostrar qui dels dos va aportar més vots favorables als resultats. En el de l'Estatut veurem com passa el mateix. Serà un sondeig d'intenció de vot per a les eleccions catalanes que faran els diferents partits, amb les seves particulars interpretacions. Però, potser podria cercar-se una solució imaginativa. Es podria pensar en un referèndum amb múltiples opcions, a més de les tradicionals "sí", "no" i "en blanc". Abans de la campanya cada partit hauria de posicionar-se clarament i, si s'escaiés, matisar el seu vot. Cada un dels posicionaments matisats configuraria una opció, que indicaria la intenció de la persona que l'ha triat en votar.

Així, en el cas de l'Estatut, podríem tenir el "sí", el "no" i el "blanc" de tota la vida; el "sí a l'Estatut, sí a la foto, sí a Catalunya" de CiU; el "sí a l'Estatut, no al PP" del PSC; el "sí a l'Estatut, de debò" d'IC-V; el "sí crític", per si algú vol dir que no però, no s'atreveix; el "no perquè ho diuen les bases" dels dirigents d'Esquerra; el "no per insuficient" dels ciutadans descontents amb l'acord assolit; el "no perquè ho diu la COPE" dels dirigents del PP espanyol; el "no, encara que primer era sí" del PP català; el "no per evitar la balcanització" d'Aznar,... No acabaríem amb tants de "no". Després vindrien diferents colors. Perquè el blanc potser és massa positiu. Potser caldria un gris, per indicar que ni blanc, ni negre, que no importa. El negre, per indicar que no es vol votar cap de les opcions donades. El blanc per dir que qualsevol resultat ja ens sembla bé. El vermell, d'emprenyamenta amb tot allò relacionat amb l'Estatut. Fins i tot podria haver la típica opció "altres", deixant que l'elector es quedi a gust escrivint la seva opinió.

És a dir, que amb una mica d'imaginació, podrien configurar els nostres governants una oferta d'opcions que servirien per molt més que per aprovar l'Estatut. Serien un veritable estudi de motius i evitarien la polèmica sobre què volen dir els ciutadans quan voten "sí" o quan voten "no", si s'han escoltat més Mas que Maragall, o Rajoy que Carod-Rovira. Fins i tot resultaria divertit això de l'Estatut.

Fons d'escriptori

Del munt de fotos que vaig fent, prement el disparador de forma indiscriminada, he muntat un àlbum a flickr, de les que m'agraden per tenir-les de fons d'escriptori a l'ordinador. No és que siguin grans fotos però, com que allò fotografiat és preciós, vull compartir-les amb vosaltres.

Camuflatge

Ahir vaig fer unes quantes fotos més per la ribera. Ara les fotges comencen a veure's més. L'Encanyissada està plena de coll-verds. I aquí teniu una foto d'una àdena que anava nedant amb les cries. Quan em van veure les cries van córrer a amagar-se baix les herbes del desaigüe i l'àdena va quedar-se en primer pla, com camuflada, o també, per despistar i salvar les cries.

Possible impost sobre correu electrònic i SMS

Via Barrapunto llegeixo que la Unió Europea podria plantejar-se un impost sobre els correus electrònics i SMS que s'envien des dels telèfons mòbils. Una gran idea, perquè com que l'ús dels mòbils és tan barat, ni ens adonarem.

dissabte, 27 de maig del 2006

El tripartit incomòda alguns empresaris

Llegeixo a e-noticies una notícia sobre la preocupació que va expressar Manuel Lara sobre la porta oberta a la reedició del tripartit a Catalunya. Els empresaris -alguns- sembla que se senten més còmodes amb governs d'altres colors. Per què serà que sempre se senten ells menys còmodes amb les esquerres?

divendres, 26 de maig del 2006

Gmail empresarial

Un altre servei en fase Beta de Google per a organitzacions/empreses: Gmail for your domain. Es tracta d'un servei que ofereix correu electrònic Gmail, missatgeria instantània Google Talk, agenda Google Calendar, i un quadre comandament, per al domini de l'organització. El quadre de comandament ofereix la gestió de comptes, de llistes de correu, etc. Segons s'indica, cal demanar participar en la fase Beta i cal tenir registrat un domini d'Internet. No és accessible immediatament, semblant com va passar inicialment amb Gmail, perquè estan seleccionant els usuaris de prova.

dijous, 25 de maig del 2006

Fotges


Fa uns dies que, a més de poder veure polles d'aigua, per la ribera es comencen a veure fotges. He actualitzat l'àlbum a Flickr amb fotos de les fotges que he vist avui -de lluny- i unes altres de l'Encanyissada fetes des de la zona del carril bici que va des de la zona de la Casa de Fusta al camí del Pas.

Quitrà a la ribera

Aquesta setmana han quitranat els camins de la ribera. Bé, almenys el camí que va a la Casa de Fusta. El quitranament ha consistit en la tècnica del pedaç. Muntanyes de quitrà, unes més aplanades, altres menys, la majoria amb un relleu que sobresurt de la superfície del camí. A més, el quitrà, tendre, com el de la imatge, com que no està gaire compacte, quan passen vehicles queda marcat, amb el relleu de les rodes. En alguns casos, les rodes dels tractors deixen uns relleus importants en un quitrà acabat de posar.
També té un altre efecte la tècnica del pedaç. Els vehicles que passen pel camí van aixecant les pedretes banyades de quitrà que van estenent-se per allí on ha passat l'equip tapa-forats. Això té conseqüències: les pedretes s'escampen més; els vehicles, com cotxes i furgones, reben els impactes d'unes pedres que quan són tendres s'enganxen a la pintura; i, si aneu en bicicleta, us pot passar com a mi avui, que algunes pedretes salten i se us enganxen a les cames.
La tècnica del pedaç és freqüent a la ciutat d'Amposta, i imagino que en algunes dels voltants. I també és freqüent en camins com els que porten a Montsianell i a l'Ermita del Montsià, o en alguns de la ribera.
Algun dia seria interessant veure com d'efectiu és aquest mètode. Perquè a ningú no se li pot escapar que els pedaços s'erosionen i deixen de ser efectius en un termini de temps relativament curt. Ni comentar que en un indret com la ribera, en ple Delta, seria desitjable no anar escampant pedres de quitrà per tot arreu -aquí no vull dir si contaminen o no, perquè no és un tema del qual pugui parlar amb propietat-.

dimarts, 23 de maig del 2006

Ara toca no

Esquerra ha iniciat també la seva campanya pel referèndum de l'Estatut. Han canviat la cara al web i en entrar apareix la campanya, amb material promocional i documentació relacionada amb l'Estatut. Ve a ser el mateix material que hi havia en l'anterior web però, amb una organització i aspecte diferents.
D'altra banda, Convergència i Unió ha presentat també la seva campanya, en positiu, associant el "sí" a l'Estatut amb el "sí" a Catalunya, seguint la línia de les anteriors campanyes electorals. Queda per veure com plantegen la campanya Iniciativa i el PP.

Retallades de l'Estatut, en percentatges

Xavier Caballé ha posat una entrada al seu bloc amb un quadre de les retallades de l'Estatut del 30 de setembre de 2005 aplicades a Madrid. Mireu-lo i opineu.

diumenge, 21 de maig del 2006

L'Estatut: el PP

Miquel Iceta publica al seu bloc una referència a les barbaritats que el Partit Popular ha dit referint-se a l'Estatut. Per als votants del PP seria aconsellable llegir-s'ho sense el prejudici relacionat amb la persona que l'ha publicat. Així veuran si realment el seu partit ha actuat amb respecte o amb menyspreu cap al sistema democràtic i cap a Catalunya. No cal comentar allò que des de mitjans afins al PP s'ha dit, i que de vegades semblava que o bé el mitjà o bé el PP actuava seguint el dictat un de l'altre. Per resumir què s'hi pot trobar són cites a quan es va dir que s'estava balcanitzant Espanya, que l'Estatut estava tutelat per ETA, que s'obre la porta a la poligamia, que es legalitza l'abortament, que els catalans decidirem sobre els diners de les altres comunitats autònomes espanyoles, etc. Qui hagi seguit el procés de l'Estatut pot recordar aquest conjunt de declacions fetes en algun moment o altre del mateix, i la creixent crispació política acompanyada de l'escalfament social anticatalà, copsat en la recollida de signatures contra l'Estatut. La recollida reclama un referèndum, en una intenció clara d'interferir en el flux que ha de seguir el text, des del Parlament fins que la societat catalana en doni l'opinió. I això, venint del PP, gran defensor del sistema, no està bé.

El PP té la pell molt fina i sap molt bé com fer-se la víctima. Quan ells insulten és perquè ho han de fer. Quan ells plantegaven decisions contràries a la voluntat popular és perquè ho han de fer. Quan l'oposició es manifestava contra les seves decisions estava manipulada pels socialistes. Quan els papers s'intercanvien, com es diu en castellà, "donde dije digo digo Diego".

Ara bé, tot i que el PP es comporta cínicament, no comparteixo que una campanya electoral com la del referèndum els utilitzi i els pagui amb la mateixa moneda, per dir que el "no" serà utilitzat per ells contra Catalunya. Seria una gran oportunitat de demostrar-los que la resta, tot i els insults i el menyspreu, saben fer les coses de forma elegant i respectuosa.

divendres, 19 de maig del 2006

40 barbaritats sobre l'Estatut

Que el PP ha utiltizat políticament l'Estatut per erosionar el govern espanyol crec que no se li escapa a ningú. Miquel Iceta publica al seu bloc 40 barbaritats de diferents polítics del PP sobre l'Estatut. Malgrat que té raó, que el PP ha utilitzat l'Estatut per fer erosió política, no és motiu per equiparar el no amb el PP i amb l'odi a Catalunya. Mala campanya abans de començar oficialment.

El programari lliure i el comercial

El Dossier Tecnològic anuncia el programa Tic Tac Web que farà BTV sobre programari lliure demà dissabte. El seu títol: programari lliure o software comercial (propietari)?.
Sempre és bo que es parli de programari lliure als mitjans però, hi ha certs conceptes equivocats que cal anar corregint. Del títol es desprenen vàries coses.

En primer lloc, un aspecte més de llengua que tècnic és la distinció entre programari i software que s'hi fa, quan en català s'ha d'utilitzar programari -tot i que algunes persones prefereixen software, ni que sigui en cursiva-.

En segon lloc, el tòpic o equivocació reincident. El programari lliure no és comercial segons el títol. D'acord que als Estats Units parlar de free software faci que la confusió sigui inevitable entre programari lliure i gratuït. Però, aquí tenim paraules diferents per a lliure i gratis. A més, en aquestes alçades per preparar un programa així, amb la informació existent i la gent que estem en aquest món de la informàtica, es pot saber de seguida que hi ha empreses que treballen amb programari lliure o fins i tot basen el seu model de negoci en aquest tipus de programari, el qual es diferencia de l'altre, bàsicament per la seva llicència i les llibertats que dóna.

dijous, 18 de maig del 2006

La polèmica de l'Estatut a l'Ebre

Acabo de posar un comentari al bloc del company blocaire ebrenc Manel de la Vega. Els seus comentaris per animar a votar sí a l'Estatut estan en la línia del PSC -normal- i també cau en l'equiparació del "no" amb postures extremistes, amb el PP, etc. Algun dia seria interessant veure debats amb arguments de veritat i no hooliganisme de partit. Encara que això és difícil que mai sigui així.

L'Estatut: la campanya

El govern català ha iniciat una campanya per difondre el nou Estatut que es vota en referèndum. En primer lloc la premsa va repartir en cap de setmana la guia per llegir l'Estatut. És a dir, com llegir l'Estatut en positiu. El web de la Generalitat conté diferents documents relacionats amb el text: el text aprovat per les Corts Espanyoles, un resum d'aquest, una comparativa entre aquest i l'Estatut de 1979, i diversos quaderns temàtics. S'hi troba a faltar però, la comparació entre l'Estatut que es vota i el sortit del Parlament. Els ciutadans han de conèixer també allò pel qual es va apostar tant el 30 de setembre de 2005 i que ha desaparegut del text.

La campanya però, també l'han iniciat els partits. Els socialistes catalans han presentat el seu eslògan per convèncer els electors. L'estratègia de la por: "el PP utilitzarà el teu no contra Catalunya". I a més d'estratègia de la por, presenta l'Estatut com un plebiscit contra el PP i conté una dosi considerable de demagògia. S'està equiparant tothom qui defensi el "no" com algú que va contra Catalunya, cosa que és completament falsa. En la mateixa línia argumental, qui no vagi a votar també actua contra el país, perquè el PP ha repetit incansablement que als catalans no ens interessa el nou Estatut.

A la xarxa la campanya té una altra vessant. Videos i àudios denuncien les incoherències d'uns i altres en la negociació d'aquest Estatut. Esquerra té al seu web un enllaç a les retallades de l'Estatut, amb diversos videos sobre les retallades i els posicionaments de Zapatero i Mas, i documents comparatius de les retallades efectuades al text. Via e-noticies es pot accedir a un video, El show d'Esquerra, el qual presenta les incoherències dels dirigents de la formació al llarg dels mesos. És una campanya paral·lela de desprestigi iniciada fa mesos.

Serà difícil trobar respostes davant dels dubtes sobre el sentit del vot si s'espera obtenir-les de la campanya. No és estrany però, perquè tindrà una semblança considerable amb la de la Constitució Europea.

dimecres, 17 de maig del 2006

2-1, la segona!

Xiquets, no és que pugui dir-se que sóc un gran aficcionat al futbol. Però, el Barça m'agrada, i quan juga bé, encara més. Avui he marxat de davant la tele just quan el Barça ha marcat els dos gols. Podria dir que ho intuïa... L'Arsenal ha estat un gran equip, que els ha fet suar de valent. Però, el Barça ha aguantat i ha fet la feina ben feta. Visca el Barça!

Test del mal programador

Aquí hi ha un test per saber si ets un mal programador: Signs You're a Crappy Programmer (and don't know it).

In the Ghetto

El Príncipe Gitano, amb la memorable versió d'In the Ghetto...

Google Web Toolkit

La gent de Google no paren de treure coses noves. Ara és el Google Web Toolkit -com sempre, Beta-, una eina que permet generar aplicatius web fets amb AJAX però, desenvolupats amb Java. La gràcia és que es desenvolupa l'aplicatiu amb Java i amb la funcionalitat Java-To-JavaScript s'obté l'aplicatiu web, funcional en els principals navegadors.

dimarts, 16 de maig del 2006

L'espill va convertint-se en catifa

L'espill de la ribera comença a convertir-se en catifa verda. L'arròs comença a sortir i aviat fara pesigolles al ventre dels cames-llargues. La ribera canvia de color i d'olors. El verd també entra pel nas.
Us poso l'enllaç de sempre a les fotos de Flickr de l'àlbum Delta de l'Ebre 2006. Estan ordenades cronològicament.

Així mateix podeu veure tres videos: el primer, el vol d'un bernat pescaire que va volar quan m'atansava. És habitual anar tranquil·lament i que d'un desaigüe te'n surti un -igual que amb l'agró-. Després teniu dos videos on surten polles d'aigua, les quals es creuen pels camins i s'amaguen només veure't, o arrenquen a volar si no les tenen totes. Que en gaudiu!





L'Estatut: la vegueria

La sortida d'Esquerra del govern, a les Terres de l'Ebre ha fet que es parli del tema de la vegueria. La vegueria és l'organtizació territorial dels serveis de la Generalitat. El seu òrgan de govern són els consells de vegueria, els quals, segons l'Estatut, substitueixen les diputacions. Ara bé, en canvi, la supressió dels límits territorials està subjecta a l'article 141.1 de la Constitució Espanyola: qualsevol alteració dels límits provincials s'haurà d'aprovar amb una llei orgànica de l'Estat. Per tant, o l'Estatut és ja aquesta llei orgànica o bé caldrà esperar encara a tenir vegueries equiparades plenament a províncies a partir d'una nova llei pendent de fer.

Pasqual Maragall fa ben poc que va comentar que caldria esperar la propera legislatura. El ministre Sevilla va advertir fa un temps que estava d'acord amb la nova divisió territorial, sempre que a les eleccions generals es respectessin els escons de les quatre circumscripcions catalanes. Això potser caldria que s'expliqués perquè té diversos significats: cal conservar les divisions provincials i assignar els escons segons aquestes a les generals, o cal que el nombre d'escons que corresponent a Catalunya no sigui modificat, independentment de com es reparteixin entre les diferents vegueries?

Sigui com sigui, potser l'Estatut no comporti la redefinició completa de la divisió territorial de Catalunya. I qui sap si això arribarà a ser possible en els propers anys.

MacBook

Apple acaba de posar a la seva botiga electrònica el nou MacBook, el substitut de l'iBook. Un gran ordinador portàtil, amb un disseny i unes prestacions molt bons. L'inconvenient és que Apple continua oferint models amb unitat combo (DVD i gravadora de CD) i has de triar el model mitjà per tenir ja la unitat SuperDrive (gravadora de DVD). Com l'iBook, el preu és des de 1069 euros, IVA inclòs. Un preu interessant.

El català a Europa

El Parlament Europeu no coincideix amb el criteri del Consell quant a l'ús del català a Europa. El ministre Moratinos s'estranya, i alguns ho trobem normal i alleujador, doncs per exemple, en el cas de les patents de programari, gràcies a la discrepància no es va aprovar una mala directiva. Però, tornant al tema del català, malgrat que sigui una mala notícia, no deixa de tenir certa lògica.

Dins de l'argumentació que podria titllar-se de demagògica, dir que el govern espanyol no pot demanar el reconeixement del català a la Cambra europea quan no el té a l'espanyola és prou cert. A Europa el govern espanyol va aconseguir una solució a mitges, amb un reconeixement limitat del català. Espanya hauria de reconèixer plenament les llengües oficials al Congrés i al Senat per poder després demanar que les seves llengües oficials fossin reconegudes plenament a Europa. L'ordre de les accions seria molt més adequat i no tindríem una solució incompleta.

Miquel Castelló, delegat del govern a l'Ebre

LA MARFANTA anunviava ahir l'alta probabilitat que Miquel Castelló sigui el nou delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, cosa que ja apuntava fa uns dies en una altra entrada del bloc. L'EBREDIGITAL, fa una afirmació en un titular, en el mateix sentit, més segura encara. A més han sortit altres noms per als diferents serveis de la Generalitat, com Pepín Beltrán, Gabriel Perles, Pere Montanyana, Núria Ventura i Francesc Sanahuja.

dijous, 11 de maig del 2006

El circ del PP

Mentres Josep Piqué dóna lliçons als polítics catalans i es fa portaveu de la majoria de catalans -que no l'han votat precisament a ell-, a Madrid el seu partit és protagonista d'un nou capítol de crispació. El senyor Martínez Pujalte, qui em recorda un personatge de pel·lícula sobre l'època franquista, no respecta el president del Congrés i ha d'abandonar la sala. Els diputats populars es dediquen a cridar i a insultar el ministre Alonso. I això ho fa un partit que quan governava amb majoria absoluta no acceptava que ningú li digués què feia malament, i ridiculitzava l'oposició per pancartista. Jiménez Losantos estarà orgullós d'aquest partit, el dels maricomplejines, que s'ha especialitzat en l'aixecament de dubtes sobre qualsevol cosa relacionada amb el govern -fins i tot quant a la forma com va guanyar les eleccions-, en l'escalfament de l'ambient polític, a Madrid, i a la resta d'Espanya contra bascos i catalans.
Farien bé els senyors i senyores del PP de mirar-se el video o escoltar la gravació del circ que han muntat al Congrés. Farien bé de reflexionar sobre si aquesta és la imatge que volen donar. Se suposa que els polítics han de defensar les seves postures amb serenitat i respecte. El PP li dóna la volta als conceptes i els transforma en crispació i menyspreu. Per això ja hi ha Salsa Rosa i programes d'aquest estil, no cal que es dediquin a la política si volen comportar-se així.

11 de maig de 2005: s'esvaeixen les il·lusions

Per a molts catalans i catalanes el Pacte del Tinell, tan costós de signar, va significar la fi d'una etapa, que per a alguns encara ha d'acabar, el Pujolisme. Arribava aire fresc a la Generalitat, amb un govern catalanista i d'esquerres. Amb la corresponent precaució que cal prendre amb els propòsits polítics, s'encetava una etapa d'il·lusions.

El govern haurà tingut els seus millors i pitjors moments però, ha anat governant, diria que de forma correcta. L'Estatut, el punt estrella de la legislatura, ha posat el punt final a l'aventura. Artur Mas deu estar content, satisfet. Va anar d'home de país al Parlament, va arribar amb els punts imprescindibles a Madrid i en el moment menys esperat va treure's una foto de la màniga amb Zapatero, engegant qualsevol negociació a l'alça a fer punyetes -aquesta és la sensació des de fora; que em perdonin si no és així-. A partir d'aquí, públicament Esquerra es trobava entre espasa i paret, i els socialistes tenien la solució que ja els anava bé. Tot per no crear problemes al seu partit a Espanya, el PSOE, com tantes vegades ho hem vist els darrers anys, com en alguna votació a Europa.

Malgrat tot, CiU no ha estat una força criticada per la seva actuació i es permet el luxe d'anar de salva-pàtries, i de garantia d'estabilitat política. Com sempre, com amb el transvasament -i sento reinicidir en el tema-. El pragmatisme dels mitjans i dels polítics ens fa perdre de vista que els mateixos que defensen aquest Estatut el rebutjaven absolutament per insuficient, abans de la foto de la Moncloa. La foto no ha trencat el tripartit però, ha ajudat suposo. Ara a veure quan dura l'Estatut que arriba net com una patena de Madrid.


Avui, 11 de maig de 2005, Pasqual Maragall ha anunciat la fi del Pacte del Tinell. La primera legislatura amb un govern d'esquerres, després de l'era Pujol, acaba de forma prematura. Han deixat que s'esvaeixin les il·lusions del primer dia. El president ha dit que el primer Tinell no ha estat viable. I la pregunta és: i el segon, serà possible?

Sabates, botons i dimonis

Aquesta és la lletra d'una de les cançons d'Albert i la Banda dels 13, Sabates, botons i dimonis. Serà la primera de les entrades periòdiques al seu bloc on aniran penjant les lletres de les seves cançons.

El trencament del tripartit

S'ha acabat el tripartit, i amb ell la il·lusió per una nova etapa política a Catalunya. En menys d'una legislatura s'han esvaït els somnis de canvi. Catalanistes i d'esquerres. Els farà falta més que això per confeccionar la campanya electoral.

Google Trends

Un nou servei de Google, Google Trends, permet veure les gràfiques d'ús de paraules de cerca i el volum de notícies generades per aquestes. Permet conèixer en quin període de temps una paraula ha estat més cercada i ha aparegut a les notícies, veure l'evolució de les peticions de cerca al llarg del temps, veure les peticions que s'han fet per llengua, regió i ciutat, i també es poden comparar paraules de cerca, posant-les separades per coma. Per exemple, podeu provar de cercar linux, o cercar linux, windows, o estatut, o amposta, o amposta, tortosa, o zapatero, aznar,...

La comparació de paraules pot servir per comparar l'interés que desperten, evidentment, quan es comparen termes relacionats.

Bloc de Joaquim Vilagrassa

LA MARFANTA té un nou bloc ebrenc enllaçat. És el del regidor convergent de l'Aldea i articulista d'opinió, Joaquim Vilagrassa.

Sense aigua tota la ciutat

Expliquen avui El Punt i LA MARFANTA que Amposta es va quedar ahir 6 hores sense aigua. Ahir a a la tarda en arribar a casa vaig notar-ho. L'aigua baixava de color marró i es notava l'acumulació d'aire a les canonades. És un incident típic des de fa uns mesos que per un motiu o altre a Amposta patim talls d'aigua. Aquest cop però, ha afectat tota la població, mentres que altres vegades va per barris.

dimecres, 10 de maig del 2006

Desapareix l'edició Terres de l'Ebre del Diari de Tarragona

Llegeixo avui al Diari de Tarragona, a la contra que escriu J. Joaquim Buj, que properament desapareixerà l'edició del Diari de les Terres de l'Ebre. Això és una mala notícia. Primer va ser El Punt, que després de tenir una edició específica per al territori, va acabar unint-la amb la del Camp de Tarragona, se suposa que per qüestions econòmiques. Ara, després de mantenir durants uns anys l'edició reduïda del Diari per a les Terres de l'Ebre, haurem de continuar com abans, amb la secció pròpia a les pàgines interiors. I ens quedarem sense cap diari fet per a i des de l'Ebre.

Evidentment, continuem tenint els setmanaris, La Veu de l'Ebre i el Més Ebre. Però, no tindrem premsa escrita del dia i des del territori. Potser el Més Ebre, del Grup 100% acabi sent un gratuït, si tenim en compte que el grup ja edita diversos diaris gratuïts a Catalunya. Ara bé, ja se sap, que els gratuïts poden tenir millor o pitjor informació però, en tenen poca i tenen molta publicitat. I això, si heu vist els diaris 20 Minutos, Metro, Qué! i altres, ho haureu pogut comprovar (les edicions en línia són millors que el paper).

dimarts, 9 de maig del 2006

El camí de Sant Jaume

Amb el referèndum del nou Estatut sembla que pot començar també el camí de Sant Jaume. Els peregrins estan ja preparant-se per aquesta llarga caminada, que podria durar fins la tardor. Un llarg camí del qual, gràcies a la imatge que ha donat el tripartit, el peregrí Mas sembla que surt amb avantatge -gràcies a la imatge amb Zapatero, també-.

Malgrat que puguem continuar pensant que el tripartit era la millor opció de govern a Catalunya, entre altres coses perquè CiU és un partit favorable als transvasaments, cal reconèixer que no hem guanyat per espectacles. Des de Madrid i des de Catalunya, amb raó o sense, s'han proporcionat titulars a dojo, que han ajudat a crear la imatge caòtica del govern i de Catalunya, una imatge que conreen cada dia a la COPE. Si al final tenim eleccions caldrà veure si arriba la tan anunciada sociovergència o si s'edita un nou tripartit, amb més cap i amb menys discursos patriòtics i sentimentals que intenten justificar l'acció de govern. També caldrà veure quins líders continuen i quins passen a segon terme. Em guardo les preferències.

Joan Oliver i Microsoft

En Joan Oliver escrivia en la seva columna de l'AVUI sobre el premi Príncep d'Astúries per a Bill Gates i senyora. En Benjamí ho comenta al seu bloc. I és que l'articulista lloa l'acció de Microsoft en la millora de la humanitat: "el món seria molt pitjor sense ordinadors, sense Internet, sense Windows". I sempre que es lloa Windows es provoca que es parli de programari lliure. Perquè si la fractura digital es pot reduir és gràcies al programari lliure, no a la companyia de Redmon, malgrat que de tant en tant arribi amb un conveni sota el braç amb el govern de torn.

dilluns, 8 de maig del 2006

The Power of Love

YouTube és un pou sense fons. Avui he trobat un video de Huey Lewis & the News, el grup de música que em va acompanyar durant l'època de l'institut, gràcies a Albert. A sota teniu el video de The Power of Love, de la banda sonora de Regreso al Futuro, un dels èxits de la banda. Potser alguns de vosaltres no coneixeu la cançó, o potser ni la pel·lícula -senyal que ja no tinc 20 anys-.

La BSA i l'Agència Tributària col·laboraran contra la pirateria de programari

La Business Software Alliance (BSA) i l'Agència Tributària col·laboraran en la lluita contra la pirateria de programari a les empreses i contra el frau fiscal. Una de les conseqüències que s'apunten és la regularització del programari de les empreses, és a dir, el pagament de llicències en aquells llocs on s'utilitza programari sense aquestes. Aquesta conseqüència, si s'arriba a produir, implica una despesa important, en algunes empreses, només en llicències de programes (de programari privatiu, és clar). Actualment l'alternativa del programari lliure en molts dels àmbits empresarials evitaria el pagament de llicències, podent utilitzar programari totalment legal.
D'altra banda, la BSA té al seu web un fitxer sobre el valor del programari. Només començar s'enumeren les avantatges de tenir programari original:
  • els programes originals garanteixen el seu correcte funcionament...
  • amb els programes originals s'elimina pràcticament la possibilitat d'entrada de virus...
  • el suport, servei i assistència es materialitza per la correcta instal·lació d'aquest...
  • els programes originals van acompanyats de documentació completa i correcta i els usuaris poden accedir en condicions avantatjoses a cursos de formació...
  • les actualitzacions són a cost mínim amb la garantia de no perdre les dades creades amb la versió original...
Qui hagi fet servir programari original del que parla la BSA (privatiu) haurà experimentat coses que contradiuen algun d'aquests punts. Per posar un exemple, Windows no garanteix en la seva llicència la infalibilitat de funcionament. Diu, textualment "usted acepta que ningún Producto está libre de errores", cosa que qualsevol informàtic sap perfectament, i que qualsevol usuari de Windows ha pogut experimentar almenys un cop a la vida. Si tenir programes originals impliqués no ser infectat per virus, Windows no seria el sistema operatiu més atacat i infectat del món. Anant a les actualitzacions, el seu cost mínim potser és cert, si es compara amb l'adquisició d'una llicència de la nova versió però, no heu sentit parlar dels programes que deixen de funcionar quan s'instal·la un nou Service Pack?

Això no significa que el programari original és dolent. Simplement significa que l'etiqueta de ser original, referint-se a privatiu i amb llicència, no és garantia de ser millor.

diumenge, 7 de maig del 2006

Eleccions

Porto uns dies que no sé ben bé què dir sobre l'Estatut i la maleïda polèmica creada per aquests polítics que tenim -o que patim-. Ara es parla d'eleccions anticipades. És cert que tal com va el tripartit no pot seguir. I una de les millors formes de solucionar els problemes és tornant a començar, ja sigui tornant-se a reunir i acordant la continuació de la legislatura, o directament, convocant eleccions i veurem què diuen els ciutadans.
Ara bé, amb el pollastre que hi ha muntat aquí qui surt més ben parada és Convergència i Unió. Diuen que al PSOE ja li va bé. La pregunta és si als catalans també, o si als socialistes catalans també. Un partit que fa dos anys era demonitzat per haver pactat amb el PP o per haver fet de Catalunya la seva finca, ara no pot convertir-se per art de màgia, en un partit vàlid per fer pactes de govern. Em refereixo a la sociovergència, a la possible aliança PSC-CiU en unes hipotètiques properes eleccions.
Perquè si això passés la decadència dels polítics de casa nostra estaria més que demostrada. I potser entraríem en un altre cicle d'aquells de desencant i de deixar que els polítics es facin ells tots sols la festa. A votar també anirien ells potser.

Estatutitis aguda

Les bases d'Esquerra han estat coherents amb els plantejaments del partit, cosa que no ha fet la direcció, i han escollit el no com resposta al referèndum de l'Estatut. La direcció, no mantenint la coherència, s'abstindrà al Senat. No ho entenc, o més aviat, no vull entendre-ho. Si bé és cert que un "no" al Senat, sumat al "no" del PP, faria endarrerir els tràmits i la possibilitat de fer el referèndum abans de l'estiu s'esvaïria, també ho és que si els motius pels quals Esquerra va votar negativament al Congrés continuen existint, per coherència el vot hauria de continuar sent el mateix. I no només ha ocorregut que al Senat no s'ha mantingut la coherència sinó que de cara al referèndum es promovia el vot nul polític, una opció estranya i fins i tot còmica, que mostrava la incapacitat de defensar amb arguments un vot negatiu, o la d'acceptar que el text aprovat ja li va bé a Esquerra. Al final la coherència ha guanyat, sigui o no l'opció del "no" la més encertada, gràcies als militants.

Quant a Convergència i Unió, després de la foto Mas-Zapatero, s'han presentat com els salvadors de l'Estatut. Presumeixen d'haver assolit l'acord que ha permès tenir un nou Estatut. Ens en podem fiar però? Convergència, el partit que va rebutjar el transvasament de l'Ebre a Catalunya i després el va acceptar a Madrid, ha fet la jugada un altre cop, presentant fites indiscutibles per al nou Estatut i renunciant-hi amb la tramitació al Congrés. Les bases de Convergència no haurien d'estar satisfetes. El seu partit ha preferit no ser coherent, qui sap si a canvi d'una foto -i un grapat de vots-, o simplement de fer trontollar el tripartit.

Ara sembla que el tripartit té poc futur, si fem cas de les declaracions. Els salvadors de l'Estatut remarquen que un partit que no hi dóna suport no hauria de continuar al govern. S'apunta la probabilitat d'eleccions anticipades -CiU ja és camí de Sant Jaume-. El govern enceta una campanya infumable per rentar el cervell als catalans sobre la bondat del text acordat -en comptes de fomentar la participació i mantenir-se neutral-. Qui voti no serà un inconscient que, en comptes d'estar dient que el text no el satisfà, estarà dient que no vol nou Estatut. Potser el proper 18 de juny hi haurà passera d'Estatutitis haurem de quedar-nos a casa a fer repòs.

Memòria

dijous, 4 de maig del 2006

Martinet ros

Un martinet ros, i algunes fotos més, entre les quals la d'un bernat pescaire, sempre espantadís.

Més Badger a YouTube

La gent fa videos de qualsevol cosa, i aquesta pel·lícula Flash de "badger badger badger" té bastants de remakes a YouTube. A sota en teniu dos. El segon és una barreja de la paranoia de badger i de l'"Amo a Laura".



Badger badger badger

Una paranoia divertida que fa un any van passar-me, i que sembla que continua: Badger badger badger.

Quantes nòvies/nòvios tindràs?


Si volteu per la ribera us trobareu que les vores dels camins, a banda de tenir moltes roselles i altres plantes, tenen aquesta de la foto, que de menut li dèiem "garrutxos" i que la fèiem servir per jugar a veure quantes "nòvies" o "nòvios" tindríem. Consistia el joc a desfer l'espiga i tirar-la contra la roba. Tantes parts com quedessin enganxades equivalien a les parelles que tindríem.
Es coneix pel nom de pixa-gossos, perquè diu que abans, pels vorals dels camins es pixaven els gossos i allí on ho feien, les ovelles no es menjaven l'herba, quedant zones amb l'herba molt crescuda per aquest motiu. Ara mateix no tinc a mà el nom real de la planta però, s'agraïrà la vostra aportació per completar aquesta entrada.

dimecres, 3 de maig del 2006

Torres i edificis defensius


He obert un conjunt de fotografies destinades a torres i edificis defensius a Amposta i rodalies. Feia temps que tenia ganes de poder fotografiar les diferents torres que tenim al costat de casa. Poc a poc vaig fent-ho i ara les poso juntes en aquest àlbum de Flickr. La foto és la torre de Forcheron a la zona de davant dels ullals de Baltasar, a l'altra part de carretera Amposta-La Ràpita pel canalet.

Carta d'un militant d'ERC des de Marroc

Publica LA MARFANTA una entrada sobre la carta que Al Turtusi, des del Marroc, ha penjat al seu bloc. És la carta d'un militant de base d'ERC en relació a la postura adoptada per Esquerra en la votació al referèndum del nou Estatut. I és que el vot nul polític és una postura fàcil i incoherent, en la línia de la mateixa Convergència.

Jordi Marín substitueix Oriol Ferran

Vilaweb publica la notícia sobre el nomenament del nou Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació del DURSI, en substitució d'Oriol Ferran. Es tracta de Jordi Marín, fins ara directori de TecnoCampus Mataró.

dimarts, 2 de maig del 2006

Passos elevats

En moltes poblacions hi ha bandes transversals instal·lades als carrers per fer reduir la velocitat dels vehicles. En pocs dies però, dues poblacions de les nostres terres han començat a eliminar-les -almenys en alguns carrers-. És el cas de Jesús i d'Ulldecona. En el segon cas feia molt poc que s'havien instal·lat. En les dues poblacions s'ha optat per substituir-les per passos de vianants elevats. L'únic inconvenient que hi veig és que continuen pintant els passos amb bandes blanques sobre roig, quan el pas de vianants són bandes blanques sobre negre -de moment no he trobat res que digui el contrari-.
De tota manera, és d'agrair el canvi. Al cap i a la fi qualsevol pot observar que els conductors que corren per dins de les poblacions ho fan hi hagin o no bandes transversals. I, en canvi, aquestes perjudiquen tots els usuaris de la via, castigant els amortidors i obstaculitzant el pas dels vehicles de dues rodes.

10.000 visites en quatre mesos

LA MARFANTA ens desperta avui amb la gran notícia d'haver assolit les 10.000 visites en els primers quatre mesos de 2006. Felicitats des d'aquí!

dilluns, 1 de maig del 2006

Imatges i videos de la ribera

Algunes fotos del bernat pescaire, una au que fuig de seguida quan et veu. Els quadros d'arròs amb aigua i gavines contemplant el sol. Bous a la zona dels ullals de Panxa. I fotos i dos videos d'un tractor preparant la terra per a l'arròs i les gavines volant pel seu voltant.
Les fotos les trobareu a Flickr.