Els programes d'ordinador estan protegits per la legislació sobre drets d'autor, amb la qual cosa la protecció afecta el programa i no les idees sobre les quals es basa. És lògic, doncs en el procés de creació d'un programa no es parteix mai d'una idea original i pròpia. Els algorismes utilitzats sovint ja existeixen des de fa temps, o bé es creen nous algorismes a partir d'altres o seguint models existents. En qualsevol cas, quan un algorisme representa un bé que una empresa vol protegir, el secret comercial és una via de no permetre obtenir avantatge als competidors.
La protecció mitjançant patents de programes, com passa als EUA, significa que els programes ja no es consideren com obres artístiques, intel·lectuals, sinó que es passa a considerar-los invencions de tipus industrial, i es protegeixen les idees en què es basen, els algorismes. Això es diu que afavoreix i protegeix la innovació, i realment el que fa és reduir la innovació i deixar-la en mans de qui es pugui permetre els diners d'adquirir patents o de litigar en cas de demandes per violació d'alguna patent que afecti els programes desenvolupats. Els afavorits d'aquesta protecció són les grans empreses i, els perjudicats, és clar, són les empreses petites i mitjanes, així com els professionals autònoms i, evidentment, el programari lliure.
El Parlament Europeu vota el proper 6 de juliol esmenes a la directiva relativa a les patents de programari, la qual excloïa les aquestes patents inicialment i que la Comissió Europea i el Consell Europeu van modificar el 2004 deixant-hi via lliure. Malgrat que els mitjans no en parlen, segurament per desconeixement, i malgrat la força que tenen les empreses favorables a les patents, cal que els nostres representants siguin conscients de què hi ha darrera de les patents de programari. Per això, a la xarxa hi ha una campanya encetada perquè els polítics europeus votin el 6 de juliol amb coneixement de causa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada