Fa unes setmanes que a l'entrada de l'estació de Renfe de l'Aldea s'han construït uns passos de vianants elevats, amb pendent de pujada i de baixada, i pintats de roig i blanc, els quals han de permetre que els conductors vegin els passos amb major facilitat i que es vegin obligats a reduir la velocitat. Fins aquí tot bé. El problema és que els passos s'han construït amb ciment i que el pendent no neix del nivell del terra, ni hi va a parar, sinó que comença i acaba de forma abrupta. I el resultat és que, a més d'obligar a aturar els vehicles quan s'hi arriba, aquests en surten amb una sotragada, la duresa de la qual dependrà de la velocitat de sortida.
Aquest és un exemple d'un problema que existeix en moltes poblacions. Els Ajuntaments instal·len bandes metàl·liques que travessen els carrers per fer reduir la velocitat dels vehicles però, sovint aquestes bandes tenen una corbatura que fa que aquests no en tinguin prou amb reduir sinó que hagin quasi d'aturar-se, sense poder evitar sotragades. En canvi, en altres casos, s'instal·len bandes de goma, menys corbades o de menys alçada, que no generen aquest problema.
Queda conèixer quin és l'efecte d'aquests obstacles en els amortidors dels cotxes, com afecten a la seva durada i bon funcionament. A més, cal sumar als obstacles voluntaris el conjunt de forats que tenen els carrers i carreteres secundàries, sobretot després de dies de pluja. Gran comoditat i sensació de seguretat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada