dijous, 30 juny de 2005

Bodes, homosexuals i Església

L'Església, la COPE i el PP continuen la campanya contra les bodes entre persones del mateix sexe. La cadena de la Conferència Episcopal, la cadena de l'odi, dóna credibilitat total al catedràtic que afirma que els homosexuals són malalts. A la vegada, l'Església, tot i afirmar que respecta les opcions sexuals de les persones, actua volent imposar la seva visió de la societat, en un estat sense religió oficial. I continua el problema del nom que se li dóna a la cosa, quan com diuen, realment el problema és l'adopció, no el matrimoni.

La legislació aprovada no afecta les persones catòliques ni les persones heterosexuals. Ningú no obligarà dos homes o dues dones a casar-se. I sobre què és millor per als nens adoptats, quan es parteix de postures religioses i ortodoxes, és clar que no es pot veure bé l'adopció per parelles homosexuals. Però, tornant a la democràcia, això no ha d'obligar a tota la societat a fer la voluntat de l'Església. Com catòlic no em sembla bé l'actitut de l'Església, més quan en altres ocasions callen, sent tan o més importants que aquest tema que ara ens ocupa.

dimecres, 29 juny de 2005

Europa i les patents de programari

Els programes d'ordinador estan protegits per la legislació sobre drets d'autor, amb la qual cosa la protecció afecta el programa i no les idees sobre les quals es basa. És lògic, doncs en el procés de creació d'un programa no es parteix mai d'una idea original i pròpia. Els algorismes utilitzats sovint ja existeixen des de fa temps, o bé es creen nous algorismes a partir d'altres o seguint models existents. En qualsevol cas, quan un algorisme representa un bé que una empresa vol protegir, el secret comercial és una via de no permetre obtenir avantatge als competidors.

La protecció mitjançant patents de programes, com passa als EUA, significa que els programes ja no es consideren com obres artístiques, intel·lectuals, sinó que es passa a considerar-los invencions de tipus industrial, i es protegeixen les idees en què es basen, els algorismes. Això es diu que afavoreix i protegeix la innovació, i realment el que fa és reduir la innovació i deixar-la en mans de qui es pugui permetre els diners d'adquirir patents o de litigar en cas de demandes per violació d'alguna patent que afecti els programes desenvolupats. Els afavorits d'aquesta protecció són les grans empreses i, els perjudicats, és clar, són les empreses petites i mitjanes, així com els professionals autònoms i, evidentment, el programari lliure.

El Parlament Europeu vota el proper 6 de juliol esmenes a la directiva relativa a les patents de programari, la qual excloïa les aquestes patents inicialment i que la Comissió Europea i el Consell Europeu van modificar el 2004 deixant-hi via lliure. Malgrat que els mitjans no en parlen, segurament per desconeixement, i malgrat la força que tenen les empreses favorables a les patents, cal que els nostres representants siguin conscients de què hi ha darrera de les patents de programari. Per això, a la xarxa hi ha una campanya encetada perquè els polítics europeus votin el 6 de juliol amb coneixement de causa.

dimarts, 28 juny de 2005

Adéu don Manuel

El sistema electoral és el que és i, fins que no canviï, un partit no guanya les eleccions si treu més vots sinó, si treu més escons. I en aquest context, més que saber quin partit guanya importa saber quin o quins partits perden, perquè les majories s'estableixen realment després de conèixer el repartiment d'escons de cada grup. Per això, a Galícia, tot i que Zaplana i companyia s'entestin a dir que han guanyat, el PP ha perdut, i ha guanyat la majoria format entre PSOE i BNG, si s'arriba a formar.

A Catalunya Pasqual Maragall ja va utilitzar el 1999 l'argument dels vots per dir que havia guanyat quan estava clar que segons el nostre sistema electoral havia perdut. Ara toca el mateix a Galícia amb el PP, i malauradament sembla que s'hi sumaran els dubtes generats al voltant de la manipulació del vot per correu. Tot un exercici d'esportivitat i de saber perdre. Res estrany, ja que portem un any sentint-los parlar de l'11-M, de l'autoria dels atemptats, i de tantes i tantes coses que es veu la línia del PP quan perd. Soroll i més soroll, fins les properes eleccions. Mentrestant, don Manuel haurà d'abandonar el seu despatx de president, i ja li podrem dir adéu.

Llibertat de càtedra

La COPE, qui havia de ser, defensa el senyor Aquilino Polaino de les crítiques rebudes per la seva intervenció al Senat on deia que els homosexuals tenen una psicopatologia que ell i milers d'altres especialistes al món tracten. El defensen emparant-se en la llibertat de càtedra, la qual no impideix que altres col·legues, com és obvi, puguin contradir els seus arguments dient tot el contrari.

La llibertat de càtedra però, no es té en compte quan el PP al País Valencià diu que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha de respectar el nom de la llengua catalana que allí es parla segons ho indiqui l'Estatut d'Autonomia. En aquest cas, la llibertat de càtedra s'ha de sotmetre a les voluntats polítiques. I, si féssim un repàs, la llibertat de càtedra, en el tema de l'aigua, dels papers de Salamanca, etc., durant la passada legislatura no es tenia en compte, menyspreant-se qui no estava del costat oficial, del PP, o donant més valor a qui compartia el seu punt de vista.

dilluns, 27 juny de 2005

Pamflet ampostí

Fa poc que s'ha publicat el primer número d'Amposta Sud, la revista de l'associació de veïns l'Acollidora. És una bona notícia que una entitat mantingui informats els seus socis a través d'una revista periòdica. Fins i tot seria una gran idea fer-la en format electrònic, cosa que permet major dinamisme si s'incorporen eines de debat en línia. Malauradament la revista en el seu primer número sembla més una tribuna des d'on algunes persones emeten les seves crítiques cap al consistori, no sempre equivocades però, sovint sense cuidar les formes.

Un cop d'ull a la revista fa pensar que en comptes de fer un exercici de crítica constructiva, s'ha buscat la destructiva, ensumant-se un interès polític al darrera. És cert que la revista es declara apolítica però, una cosa és allò que es diu i l'altra allò que sembla. A la xarxa ja es titlla la revista de pamflet, definit per l'Institut d'Estudis Catalans com "Llibre imprès de molt poques planes, esp. en què s'ataca violentament algú o alguna cosa". No crec que pugui arribar a qualificar-se de pamflet la revista però, crec que els veïns de l'Acollidora es mereixen -i els ampostins també- una revista que contribueixi al debat constructiu i serè.

Huubs, cercador de notícies en català

Huubs és un cercador de notícies en català. S'hi indexen notícies i articles en general apareguts a la premsa en català, inclosa premsa del País Valencià, no només de Catalunya. Així, es pot consultar informació sobre el PHN, simplement introduint com paraula de cerca PHN, o es poden combinar paraules de cerca per perfilar millor els resultat.

diumenge, 26 juny de 2005

Bernats pescaires al Garxal

Vam anar amb uns amics a ensenyar-los lo Delta i, quina casualitat, al Garxal hi havia bernats pescaires. No podia falta la foto.

dimecres, 22 juny de 2005

El transvasament hauria estat solució?

Els demagogs de torn fan veure com si sense derogar-se el transvasament de l'Ebre ara els problemes de sequera estarien solucionats. Presumeixen de la gestió de l'aigua feta en temps del PP, i recorren al nefast argument de l'aigua de l'Ebre que es llença a la mar. Ningú al País Valencià, Múrcia i Almeria pot reflexionar i veure com durant els anys de majoria absoluta han continuat queixant-se de la sequera, mentres apareixien projectes de camps de golf i d'urbanitzacions com bolets al seu costat? Hauria estat solucionat actualment el problema de la sequera o encara faltarien anys perquè l'hipotètic transvasament estigués en funcionament? Què passaria durant la llarga espera de l'aigua? I, si us plau, que els donin material nou, que això de l'aigua que es llença a la mar ja s'ha explicat repetidament que és fals.

dimarts, 21 juny de 2005

Els CDs no són cars?

Segons la SGAE els discos de música no són cars, fent l'analogia amb unes sabatilles esportives que valen 120 euros. És clar, tothom es compra les sabatilles de 120 euros hem de pensar. La majoria de discos de música anomenada comercial, encara que siguin dobles o triples, tenen d'aprofitable o perdurable dins de les preferències personals la meitat o menys. Sovint les diferents cançons que hom vol tenir estan repartides en diferents discos, i corres el perill de comprar el recopilatori que conté una versió, no l'original. En cas de comprar discos originals, la qualitat de l'intèrpret moltes vegades no justifica el preu. I, malgrat que diguin el contrari, un disc acostuma a pagar-se més prop dels 18 euros que dels 12. Què estem pegant quan comprem un disc perquè qualsevol obra de música clàssica sigui més barata que un disc d'un artista novell?

Referència: La SGAE dice que los discos no son caros y que cuestan mucho más "algunas zapatillas deportivas" - Libertad Digital

Formació, no ideologia

En un article relacionat amb els cursos d'alfabetització digital (El Periódico, 20-06-2005) que el PSC fa als seus militants, acaba fent-se referència al sistema operatiu utilitzat en aquests: Windows. S'assumeix que tots els militants el tenen a casa, i que per això cal fer-los amb Windows. Per donar més força a l'argument, se suma l'afirmació que en aquests cursos es fa formació i no ideologia.

Reduir l'ús de GNU/Linux a ideologia és ignorar la presència del programari lliure en molts àmbits, entre ells internet. I assumir que tothom a casa té Windows, o fins i tot l'eina ofimàtica de Microsoft, és suposar que qualsevol es pot permetre pagar una llicència d'aquests productes. Flac favor per a l'ús de tecnologia basada en estàndards oberts i potenciadora de la indústria informàtica local. Seria molt més d'agrair haver llegit que no es fa la formació amb GNU/Linux per incapacitat del professorat.

dilluns, 20 juny de 2005

Foment de l'homofòbia

No li volen dir homofòbia però, el to despectiu, el menyspreu, cap a homosexuals o persones concretes que ho són, han deixat en evidència aquesta actitut en alguns mitjans i en algunes persones. L'Església, en la línia dels vells temps, defensant la seva visió de les coses en una societat on no és la religió oficial, ni la religió de tothom. No cal recordar que el senyor Rouco ni altres no van demanar pietat al carrer per les famílies iraquís quan es van fer la foto el quartet de les Açores. La situació actual doncs, és molt menys greu -si n'és- per a la família que aleshores però, ara sí que tocava sortir al carrer.

Que capellans i bisbes prediquin el model de família catòlic em sembla perfecte. Ara bé, dins de la legalitat vigent la família no es defineix en termes catòlics sinó civils, i aquesta legalitat pot definir la família, i és bo que ho faci, tenint en compte que les parelles de persones que s'estimen i que poden donar una educació a criatures no necessàriament han de ser de sexes diferents. Ningú no altera el model de família catòlic, ni el model heterosexual, sinó que permet que altres persones puguin considerar-se una família de ple dret, d'acord amb el sagrat text constitucional, on tots som iguals, sense discriminació per sexe, raça ni religió.

Psicopatologia i homosexualitat

Avui he llegit una notícia que m'ha recordat allò que deien els capellans antigament sobre la medul·la i la masturbació. El PP a convidat un catedràtic -està clar amb quina opinió- que ha dit que els gais són fills de pares hostils i alcohòlics. Trobo que aquí comença una altra etapa del fals debat al voltant d'una llei que elimina la discriminació per sexe i que fuig de la hipocresia que suposa diferenciar les parelles segons siguin del mateix o de diferent sexe. El Mundo destaca les afirmacions del catedràtic aportat pel PP, mentres que dins de la notícia es poden veure les opinions d'altres persones amb opinió formada sobre el tema, i no coincidents amb les d'aquesta persona.

La Tarde

Avui he enviat això a la COPE, al programa de La Tarde:

Hola,

De entrada quiero expresar mi respeto por las personas que se manifiestan para defender legítimamente su opinión. Desgraciadamente se dan muchas ocasiones en las que quien gobierna, o ciertos medios, menosprecian o deforman el contenido y poder de convocatoria de la movilización social.

Dentro de esta postura de respecto, muestro mi discrepancia sobre las tres manifestaciones que se han realizaco en tres semanas, en las cuales creo que el PP ha intentado sacar provecho electoral. Pero, aún así, esta es una postura legítima por parte del PP. Actualmente la mayoría del Congreso de los Diputados respalda las diferentes posturas del gobierno español. Si no me equivoco en democracia la mayoría decide. Y si no recuerdo mal, el PP, cuando gobernaba, utilizaba su mayoría absoluta para afirmar que sus decisiones tenían el respaldo de la sociedad.

Y continuando con la reflexión, me sorprende que actualmente medios y políticos que en otro tiempo despreciaban y desprecian la movilización masiva contra la guerra en Irak, o despreciaban y desprecian la movilización en Catalunya y Aragón contra el PHN, ahora pidan que se escuche a la calle. En su día nos manifestamos una gran masa de ciudadanos en Madrid, en Barcelona y en Bruselas, entre otros sitios, siendo tachados de insolidarios y manipulados. Supongo que cuando se está en el otro lado las cosas ya se ven diferentes.

Desde la discrepancia, un saludo.

dissabte, 18 juny de 2005

Disculpes, senyor Jiménez Losantos

Jo creia que era vostè l'únic locutor de la COPE que es dedicava a emetre odi per la ràdio. M'equivocava. He pogut escoltar l'emissora en diferents franges horàries les darreres setmanes i he de confessar que la resta de programes no es queden curts. Les falques publicitàries per fer anar la gent a Salamanca, pels papers, o a Madrid, per la família, són constants, interecal·lades dins dels diferents programes, entre els quals hi ha els religiosos. Les tertúlies que tenen per objectiu criticar la política del govern en matèria de terrorisme, de matrimoni, de l'estructura d'Espanya, etc., són totes semblants. Amb un to molt crític cap a l'executiu i cap als partits d'esquerra i independentistes, oblidant la seva legitimitat dins del sistema polític espanyol, i amb una preferència clara cap al PP, qui tot ho fa bé, o en tot cas, criticant-los per ser massa tous. Per tant, no tinc més remei que demanar disculpes al senyor Jiménez Losantos. Els seus companys d'emissora li fan la competència i jo no ho sabia. I la Conferència Episcopal, com si no anés amb ells. Vergonyós.

divendres, 17 juny de 2005

Benigno Blanco, pancartista?

M'he quedat de pedra en veure la foto i sentir per la ràdio com Benigno Blanco, un dels cervells del PHN del PP, és una de les persones que està darrera de la manifestació contra les bodes entre homosexuals de Madrid. Amenacen de sortir al carrer més vegades si no se'ls escolta. Ell no va predicar amb l'exemple en el seu moment, i només s'escoltava la veu dels partidaris de transvasar aigua. Barcelona, Madrid, Brussel·les, i tants altres llocs amb riuades de milers i milers de persones, i en aquells moments escoltar-se els manifestants era escoltar la veu de la insolidaritat i la de la gent enganyada pels socialistes per erosionar el govern. Com més va més clar queda quines són algunes de les persones que promouen mobilitzacions contra la política del govern espanyol i que mouen soroll en la vida diària d'aquesta societat.

Una Constitució Europea intocable

Els líders europeus deixen més temps per ratificar el tractat per a una Constitució Europea. No accepten canvis al text sinó que deixen més temps perquè els estats que queden puguin decidir com el ratifiquen, no sigui que els passi com a França o Holanda. El temps ha de servir per debatre i explicar millor el text. Per tant, s'assumeix que els francesos i els holandesos s'han precipitat i no han debatut prou? I a Espanya, s'ha debatut prou i per això el resultat va ser favorable?

Guanyar temps per fer una campanya prou contundent com per convèncer els ciutadans dels diferents estats, i qui sap, per tornar a intentar la ratificació de francesos i holandesos. Almenys a França el senyor Chirac actua com si els ciutadans s'haguessin equivocat i continua en la línia de donar suport a la ratificació a la resta d'estats. Si el text del tractat, que encara no està en vigor, ja és intocable, imaginem què passarà quan ho estigui.

dimecres, 15 juny de 2005

Confusions amb les llicències

Sovint et trobes amb articles de persones, institucions i mitjans referents al programari lliure que en destaquen característiques que no són realment tal cosa.

En primer lloc, es diu molt que el programari lliure és gratuït. No és així. El programari lliure acostuma a tenir un cost de llicència zero, o molt baix, perquè les propietats d'aquest tipus de programari fan que a mesura que es distribueixen còpies dels programes, de forma lliure, es faci menys probable rebre cap compensació econòmica per llicència. Això no vol dir que una empresa utilitzant programari lliure no hagi d'invertir ni cinc, sinó que destinarà els diners a altres coses, com adaptacions de programes lliures a necessitats pròpies, a formació, a migració de dades, etc.

En segon lloc es parla del fet que el programari lliure no té llicència. La llicència d'una programa és el contracte entre l'autor i la persona que utilitzarà el programa, mitjançant la qual, el propietari dels drets (l'autor) atorga una sèrie de drets i estableix una sèrie de restriccions a l'usuari. En el cas del programari privatiu les llicències més que atorgar llibertats, estableixen restriccions a l'ús del programari per part de qui l'adquireix, mentres que en el programari lliure les llicències atorguen llibertats i minimitzen les restriccions, això sí, preservant el reconeixement irrenunciable a l'autor i als autors dels treballs derivats.

Ara tenen la pell fina

Recordeu les paraules d'Arias Cañete sobre el passeig triomfal i l'aprovació testicular del PHN? No us va crear indignació que un ministre digués tan clarament com aniria el PHN i donés mostra del concepte de democràcia del govern del PP? No va ser el primer cop que ens vam sentir menyspreats i insultats, veient com premsa afí a les tesis transvasistes feia campanya a favor del transvasament, o veient com era minimitzada la capacitat de convocatòria en manifestacions com les de Madrid, o quan es descartaven informes contraris al transvasament. Fins i tot vam haver de veure com es pagava una paella i el viatge a milers de manifestants a València per demanar que nosaltres, titllats d'insolidaris, els deixéssim emportar l'aigua. I vam patir l'angoixa de veure com cada vegada les primeres pedres, algunes fictícies, arribaven més prop de Catalunya. I vam veure com a mesura que avançava la legislatura i el PP veia més clar que faria el transvasament, es publicaven més projectes urbanístics i de camps de golf.

Ara que l'ajuntament de Tortosa estableix el 20 de juny com festa local, per commemorar la derogació del transvasament de l'Ebre, al País Valencià s'indignen i s'ho prenen com un insult. Tenen la pell molt fina, aquells que han presumit de fer-nos tragar el transvasament durant una legislatura i que ara veuen esfumades les opcions de materialitzar-lo. No és crueltat ni ofensiu, senyors, és una celebració. A Tortosa se celebra la derogació, igual que al País Valencià i Múrcia esperaven celebrar el transvasament, suposo que també sense voler ni ofendre ni insultar. Per cert, que la Plataforma en Defensa de l'Ebre també fa una celebració dissabte 18 de juny, menys institucional i més popular. Una altra ofensa insuportable per als que "per ous fan les coses", com canten els Quicos.

dimarts, 14 juny de 2005

Convocant els fidels a manifestar-se

Queden menys dies per a la manifestació contra el matrimoni entre homosexuals. Com ja ha passat les dues setmanes anteriors, el PP aprofita l'ocasió per convocar la ciutadania contra el govern espanyol i contra els partits que, diuen, el tenen sotmès. Però, aquesta tercera manifestació té un suport més, el de la Conferència Episcopal. Sí, la mateixa que té un emissor d'odi a través de les ones de la ràdio, i la mateixa que quan governava el PP no va sortir enèrgicament contra el suport a la guerra de l'Iraq. Però, bé, pensant en els motius de la manifestació, el PP i la Conferència Episcopal diuen constantment que no estan contra els drets dels gais i lesbianes a unir-se civilment. Ara, que això es digui matrimoni, ni parlar-ne. I que a més puguin adoptar,encara menys.

Al País Valencià volen distingir català de valencià. En un altre context, uns volen distingir matrimoni d'unió civil. És clar, només en el cas dels homosexuals, perquè per molt sagrat que sigui el matrimoni, no aprofiten la manifestació per clamar contra el matrimoni civil. L'aspecte de l'adopció també dóna motius per discutir, perquè assumir que dos homosexuals no poden criar un fill ha de fer pensar si una persona sola ho pot fer, o si un fill pot estar correctament educat amb pares separats o divorciats. És clar, l'ortodòxia aquí no s'aplica, potser perquè tant el matrimoni civil com els fills de mares solteres com de matrimonis separats o divorciats fa temps que s'han assumit, igual que s'ha assumit la societat consumista i no se la demonitza cada dia.

ebrencs.com, el final d'un projecte

El 21 de juny de 2001 naixia el domini d'internet ebrencs.com. La seva funció principal al principi era el complement a la llista de correu ebrencs, nascuda el mes de desembre de 2000. La llista ebrencs ha estat durant els anys de mobilització contra el PHN un punt de referència per a molta gent, per la col·laboració de moltíssimes persones implicades a difondre els motius de la nostra posició contrària al transvasament. Actualment, i des de fa temps, la llista ebrencs té un nombre estable de membres que volta els 150 membres i va pels 25000 missatges.

El web, ebrencs.com, ha estat durant molt de temps una font d'informació sobre el PHN, amb reculls diaris de notícies i articles sobre el tema. Ha tingut diferents formats i ha passat per diferents etapes, una d'elles perseguint un projecte més genèric de web, amb temes d'interès per a les Terres de l'Ebre més enllà del conflicte del PHN. Però, no ha pogut ser. Ha estat difícil aconseguir una massa constant de col·laboradors i impossible tirar endavant un projecte així tot sol, amb la qual cosa, malgrat que la llista funciona sola, el web s'ha anat apagant amb el pas del temps. I arriba el 21 de juny de 2005, dia en què caduca el domini, domini que no es renovarà. Només volia amb aquest text agrair la col·laboració de totes les persones que han fet possible l'experiència i animar qui vulgui a emprendre un ebrencs.com renovat.

diumenge, 12 juny de 2005

El archivo

Això ho he enviat a la COPE, al programa de Jiménez Losantos, gran comunicador contra tot lo que no s'esbiaxi cap a la dreta.

Sobre el archivo de Salamanca, siendo ustedes personas que presumen de razonables y que respetan a los demás es reflexionar sobre la legitimidad de las personas e instituciones de reclamar lo que es suyo. A no ser que consideren que unos documents inconexos pertenecientes hace menos de un siglo a otros archivos o a otras personas, a su intimidad familiar, como cartas y bibliotecas particulares, deben ser conservados en la sede del centro de represión del franquismo. Porque eso era el actual archivo de la Guerra Civil, ¿no? Y este fue el uso de los documentos sustraídos por toda España, ¿no? Si en Salamanca están orgullosos de continuar siendo depositarios de lo robado a personas por su condición de fieles a unas ideas o a un régimen con fines represivos, no tenemos que conformarnos el resto. Por eso creo que por mucho que la derecha saque la gente a la calle, por mucho discurso demagogo sobre el tema, está muy claro que los documentos deben volver a su origen. Por cierto, que en las manifestaciones donde el PP tiene protagonismo siempre se acuerdan del resto de partidos, sobretodo PSOE y ERC, llegando al insulto y a las pancartas deseando la muerte de personas. En una ocasión vimos lo de "Zapatero al paredón". Ahora vemos la pancarta que le indica a Carod Rovira que su casa es un ataúd. Con lo rápido que denuncian en el PP lo que les interesa, vamos a ver cómo reaccionan ahora.

Finalmente, yo aquí sólo veo unos que han vuelto al 36 con su discurso, y son el PP, algunos medios de comunicación y un sector de la Iglesia. El mismo discurso catastrofista. ¡Qué triste!

Què diuen els bisbes de la COPE?

La pregunta és curta i clara. Si s'agafen un dia la programació de matí i de tarda de la cadena, entre les quals hi ha la programació religiosa, els bisbes espanyols serien capaços de dir que els programes de la COPE són dignes d'una cadena catòlica? O més aviat dirien que són programes que utilitzen una cadena catòlica per difondre l'ideari de la dreta però, de la dreta que s'ha reinstal·lat al 36 per parlar en termes semblants als d'aleshores, i no de la dreta europea, més assentada en la democràcia? Discrepar ideològicament no justifica el menyspreu ni l'insult, ni d'esquerra a dreta ni de dreta a esquerra. I hauria d'estranyar que la cadena que menys exemple doni sigui la de la Conferència Episcopal.

Espoli a Salamanca

Salamanca, seu d'un centre de repressió durant la dictadura a base de documents robats als perdedors de la Guerra Civil, magatzem de l'espoli, ara esdevé víctima. Els Jiménez Losantos, els Rajoys i les Aguirre, s'han encarregat de mobilitzar el sentiment de propietat sobre uns papers que no han estat sempre allí i que haurien d'haver-se restituït tan bon punt començada la transició. En diuen ara espoli a l'arxiu, el qual ja consideren patrimoni de Salamanca i de Castella Lleó. Sense vergonya i sense complexos se senten orgullosos de tenir en propietat el botí de guerra de Franco, i així ho han deixat de clar a la manifestació per demanar que no es retornin els papers. La dreta espanyola treu la gent al carrer per reclamar amb sentimentalisme que altres rebin allò que, sentimentalment i justament demanen. Increïble que això passi en un país democràtic i que presumeix d'haver fet una transició exemplar.

divendres, 10 juny de 2005

Campanya per l'arxiu de Salamanca

En una emissora que tothom pot pensar quina és, sento una campanya publicitària a favor que els papers que hi ha a l'arxiu de Salamanca es quedin allí. Alguns talls de veu il·lustren l'opinió de la gent de Salamanca. Dues mostres. Un home comenta que creu que el 99% dels catalans és indiferent al lloc on es quedin els papers. D'altra banda una noia diu més o menys que s'han de quedar on estan, que hi són des de sempre. Al final resultarà que el franquisme va passar fa segles i que els papers que tenen allí no van servir per reprimir, sinó que era una tasca desinteressada del sublevats per crear un fons històric sobre la Guerra Civil que quedés per a les generacions futures. És clar, i l'Església va lluitar contra la dictadura.

dijous, 9 juny de 2005

I què farà Iniciativa?

Sorpresa a Tortosa per als que no seguim de prop els problemes a l'Ajuntament de Tortosa. La discrepància és sana, tot i ser entre socis de govern. Per desgràcia molta gent la interpreta d'una altra manera i es converteix en deslleialtat. Per això, simplement per discrepar no crec que ERC hagi sortit del govern tortosí, perquè si fos així estaríem parlant d'un comportament amb un esperit poc democràtic. Si és per no creure oportuna la moció sobre la cocapitalitat tampoc no veig justificat perquè amb tots els respectes per l'alcalde i el consistori tortosí, jo tampoc la veig oportuna ni necessària -és que sóc ampostí-.

Ara queda la incògnita sobre el paper d'IC-V a Tortosa. Discreparan o no? S'arriscaran a sortir del govern? S'arriscarà el govern a quedar en minoria? Tot fa pensar que no, perquè si s'ha tirat endavant el parc eòlic del Coll de l'Alba sense cap escàndol, sense contradir els principis verds d'Iniciativa, què no tirarà endavant, em pregunto? El patriotisme per davant. O millor dit, el pragmatisme.

I ara, a defensar els papers

El PP li troba el gust a manifestar-se. Després d'aprofitar la manifestació de les víctimes del terrorisme per atacar el govern espanyol, ara toca manifestar-se perquè no es retornin els de Salamanca a la Generalitat de Catalunya. El botí de guerra, l'arma repressiva del franquisme, ha de ser protegit sota l'empara de l'interès d'Espanya. I per això es recorre a manifestar-se, a enviar centenars d'autobusos a protegir l'arxiu. Imagino que els assistents aniran amb despeses pagades, i qui sap si amb paella inclosa, com en la famosa manifestació a favor del PHN a València. Aquesta dreta, quan es comportarà sense recordar l'Espanya profunda? Quan tindrem un partit de centre a Espanya que balancegi les discrepàncies entre els dos grans partits?

dimecres, 8 juny de 2005

Capitalitat conflictiva

En època del PHN a Amposta va començar-se a reclamar la capitalitat dins de les Terres de l'Ebre. Ja sigui en un sentit figurat, relatiu a la importància, o relatiu a ser referenciada com a tal dins de Catalunya, ja em va semblar aleshores un debat que no tocava, o que conduïa a l'enfrontament, tot i no voler-ho. Per a alguns no anar darrera del debat de la capitalitat és ser mal ciutadà, malgrat que en el fons tots reclamem el mateix, que els serveis estiguin ben distribuïts pel territori, propers als ciutadans, tenint totes les poblacions possibilitats de creixement, no penalitzades per l'acaparament de recursos per una sola ciutat.

Ara l'Ajuntament de Tortosa es pronuncia sobre la capitalitat indiscutible de les Terres de l'Ebre, com si perillés el futur de Tortosa i com si compartir la capitalitat amb Amposta fos un fet gravíssim. La votació favorable de la resta dels grups del consistori és lògica, perquè corrien el perill de ser titllats d'antitortosins. La pregunta que em faig és si aquest és un tema vital per debatre'l ara i amb urgència o si serveix això per despistar els tortosins d'altres preocupacions. Jo no ho sé, suposo que els tortosins n'estaran més al corrent.

dilluns, 6 juny de 2005

Manifestació, PP i Cope

Els milers i milers de manifestants que reclamant una nova cultura de l'aigua hem anat a Barcelona, València, Madrid, Brussel·les i altres llocs, o els que vam sortir al carrer i vam inundar les ciutats per reclamar un canvi de postura quant a la guerra d'Iraq, hem vist un canvi de tarannà del PP ara que és a l'oposició. Ara que no governen recomanen al govern espanyol que tingui en compte els milers de manifestants que han sortit al carrer per mostra la seva postura contra la negociació amb ETA. Abans, sent coherents, haguessin posat la seva majoria representativa de la majoria d'espanyols per fer allò que creguessin convenient. Pobre poble, s'equivoca i no ho veu.

D'altra banda, la COPE i el seu locutor estrella, ja fa setmanes o mesos que reclamen que la dreta espanyola surti al carrer per plantar cara al govern. Reclamen que facin igual que feia l'esquerra contra la guerra d'Iraq. Ja ho tenen. La dreta ha sortit al carrer. Algun diari ho deia. I vistes les imatges, és la impressió que ha donat. Que més que una manifestació de les víctimes del terrorisme ha estat una manifestació de la dreta per erosionar l'esquerra, sobretot en plena campanya electoral a Galícia. S'ha d'escoltar les víctimes, és clar. Però, és també clar que les xifres de manifestants no són extrapolables a la representativitat de l'electorat que pugui opinar en un sentit o altre. I a falta d'altres arguments que els sentiments, respectables i comprensibles, cal tenir en compte que en democràcia decideix la majoria.

dijous, 2 juny de 2005

Oh, Europa!

Els Holandesos han donat el segon toc d'atenció de la setmana. Una majoria clara, quasi un 62%, ha dit que no vol aquest tractat de constitució. La pregunta era aquesta i no altra. Si d'aquí, com a França, es volen deduir altres coses, com un vot contra el govern o la pujada dels extremismes, no deixarà de ser simple conjectura. El fet és que un altre país dels europeïstes ha rebutjat el tractat. Qui sap si per motius socials, o per l'entrada de nous països de l'est, o de la possible entrada de Turquia. A Espanya se sent molt presumir d'haver fet els deures i que països com França, que han ajudat els espanyols a fer els deures, no els han fet. Per això, diuen, els francesos estan ara en uns situació econòmica que els ha fet votar en contra del tractat de constitució europea. I per això, perquè s'ha beneficit dels països rics, Espanya va votar sí, potser? Perquè amb l'entrada dels nous països i la pèrdua dels fons europeus, caldrà veure com va l'economia espanyola i quin serà el grau d'europeïsme de la societat. Després de veure els vots francès i holandès també caldria preguntar-se si el govern espanyol va voler que siguem "los primeros en Europa" per evitar una reacció en cadena contra aquest tractat. Tractat, per cert, que si no s'aprova per unanimitat caldrà veure com s'aprova.

dimecres, 1 juny de 2005

Bernats pescaires

Bernats pescaires
Divendres a la nit vaig publicar el web de Bernats Pescaires. Estem començant a fer cosetes a la comunitat de programari lliure de les Terres de l'Ebre i ja tocava predicar amb l'exemple.