
Recordo els assajos i el dia de la inauguració. Primer pas pel Camp Nou per fer el primer pas pel control de seguretat. Barcelona plena de policies, quasi a cada cantonada. D'allí a l'Estadi Olímpic, en un camp annex, esperant sota el sol, aguantant la calor, dinant racions de pollastre del Kentuky Fried Chiken. La gent del Baix Aragó tocant el tambor contínuament -es nota que estan acostumats a pegar-li- i també ruixant-se amb les mànegues d'aigua per refrescar-se. Així unes hores fins que ens tocava entrar a l'Estadi -el dia de la inauguració, amb un muntatge de seguretat espectacular-. Pels altaveus anaven cridant els tambors del Baix Aragó. Allí vaig conèixer els diferents pobles que tenen per tradició la tamborada de Divendres Sant. Calanda, Híjar, la Puebla de Híjar,... Un cop dins seguir les marques del terra sense que es notés, tocar sobre la nostra gravació, escoltar Alfredo Kraus,...
Molts de records d'una gran fita per a La Lira en una data històrica per a Catalunya.
Per casualitat he trobat un apunt que mostra el guió de la cerimònia, escrit per Margarita Rivière, per si teniu ganes de repassar la cerimònia, si la teniu gravada o la veieu a la xarxa.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada