dimecres, 25 juliol de 2012

20 anys de #Barcelona92

Barcelona '92: Pulseres acreditatives quan La Lira vam participar a la inauguració dels Jocs OlímpicsDia 25 de juliol del 2012. Fa 20 anys en tenia 18 i, tal dia com avui, a l'hora que escric això, tornava de Barcelona de participar com membre de La Lira Ampostina a la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona '92 [video]. Encara tinc les polseres que utilitzàvem per identificar-nos i tenir accés al recinte olímpic, el diploma de participant i, a l'estoig del clarinet, que ja té més de 20 anys, encara hi duc l'enganxina que dúiem. Una gran fita per a Barcelona, Catalunya, Espanya però, també per a La Lira. Vam participar i vam gravar la música que va sonar durant la nostra actuació, junt amb músics de tot Catalunya i els tambors del Baix Aragó.

De records, un grapat. Un o dos anys abans dels Jocs vam poder tocar a l'Estadi Olímpic en unes jornades per a visitants estrangers. Mesos abans de la cita olímpica vam gravar la música que sonaria a l'Estadi, amb el director Josep Pons. El dia de la inauguració vam tocar en directe però, no se sentia per megafonia més que la música gravada. Normal.

Hores d'espera, d'ambient de festa abans de començar. Ja ho vaig explicar en un altre apunt. Els dinars del KFC, calor, calor i calor, els tambors de Calanda, Híjar i poblacions dels voltants que no es cansaven de sonar,... Entrada a l'Estadi, seguint marques al terra que gairebé no es veien, anar tocant, dissimular si miraves allò que succeïa al nostre voltant,... Una marxa ràpida un cop vam acabar i, aturats a l'autopista vam poder veure per la televisió que el peveter ja s'havia encès. És una cosa a la qual t'has d'acostumar. Si participes en un gran esdeveniment, pots dir que hi eres però, no el gaudiràs com espectador. No es pot tenir tot. I no ho canviaria pas.

Creative Commons License + GNU FDL