Xarxes socials i #hoax els comportaments a la xarxa no canvien

Fa poc per Facebook va córrer un text adjudicat a Júlia Otero on s'esplaiava explicant la història de Catalunya i d'Espanya per als cavernaris de Madrid, des de l'òptica d'una gallega que també se sent catalana. Un text contundent i amb arguments interessants però, quina autoria no era de la coneguda periodista. M'estranyava veure un text tan contundent venint de qui venia, treballant on treballa. Ella mateixa va desmentir que en fos l'autora. Però, molta gent a qui va arribar no va plantejar-se cap dubte i va difondre el text i felicitar Júlia Otero per haver parlat tan clar.

Ahir un contacte de Facebook compartia una fotografia en la qual s'identificava el diputat de Ciutadans, Jordi Cañas, amb una persona que apareixia en una foto vestit de legionari i amb la bandera franquista. Vaig fer una cosa senzilla. Cercar a la xarxa. I de seguida vaig trobar referències al legionari franquista, doble de Jordi Cañas. Com em temia, era fals que fossin la mateixa persona. En canvi, altres han optat per fer córrer la imatge, donar per bo que són la mateixa persona i aprofitar per titllar Cañas de feixista, de fatxa, simplement per pensar diferent.

Avui però, tot i que ja fa temps que ho observo, una persona publica a Facebook un text que corre per la xarxa social prohibint-los l'ús de les seves dades i continguts publicats, amb referències a legislació que penalitza la distribució d'aquest tipus de dades. Una cerca ràpida i la sospita que és una cadena es confirma. De fet, llegint les condicions de privacitat del servei podem saber què fa Facebook amb les nostres dades. Per cert, Facebook compleix el marc legal del Safe Harbour quant a la protecció de dades personals, amb la qual cosa, tot i no ser una empresa de la UE compleix la legislació europea.

Abans de la proliferació de les xarxes socials les cadenes o hoax es propagaven pels fòrums, per correu electrònic. I molta gent picava. Ara això, que continua, s'ha traslladat a les xarxes socials. Algú veu un rumor i se'l creu, i el comparteix al seu mur. Les seves amistats s'ho creuen per venir de qui ve, o simplement perquè volen creure-s'ho, i ho comparteixen, fent llarga la cadena. Hoax Slayer té documentats molts casos de cadenes que circulen pel servei de xarxes socials Facebook, un lloc recomanable abans de compartir cap rumor. Recordeu un rumor que deia que si feies clic sobre "M'agrada" en una imatge d'un xiquet amb un tumor a la cara Facebook donaria un dollar? Mentida. D'aquests rumors n'hi ha varis. O el rumor que deia que Facebook començaria a cobrar pel servei l'estiu de 2012? Mentida. O les invitacions que t'asseguren que si les acceptes podràs veure qui visita el teu perfil? Mentida que a més sovint és una aplicació, ubicada en un servidor desconegut i que no sabem què fa un cop se li dóna accés a les nostres dades. En castellà també n'hi ha de documentades de cadenes, com ho fa el bloc xaccell.

Consells, com quan les cadenes eren per correu electrònic? Cerqueu a la xarxa un tros de text combinant-hi la paraula hoax, pregunteu a amistats que puguin orientar-vos, desconfieu si no ho veieu clar. No sempre però, alguns cops les cadenes poden provocar-vos maldecaps.

+ GNU FDL