dilluns, 10 de febrer de 2014

Adiós José

De menut el veia als matins quan passava per casa. Era lo sifonero. El recordo molt simpàtic, sempre alegre. Qui havia de dir que un dia arribaria a ser el seu gendre. Els meus records d'ell, des del primer dia són els d'una persona alegre, com la recordava de menut, treballador, sacrificat, sobretot els darrers anys, i bona persona, molt bona persona. Tothom se l'estimava. A casa, Chico, el seu gosset, el troba molt a faltar. Júlia, la seva neta, vol agafar un globus un dia per poder-lo veure al cel. I jugar amb ell com sempre feia quan anàvem a visitar-los. Ha estat un cop dur, molt dur, inesperat. Però, en aquesta vida s'ha de fer front a les circumstàncies i tirar endavant. Tirar endavant sense oblidar els bons moments passats, mantenint el record dels éssers estimats. I com cristià, tenir fe que aquest no ha estat un punt i final si no el pas a una altra vida millor.

A casa el plorem i el plorarem, i el recordarem amb molt d'amor. Adiós José, te queremos.

Creative Commons License + GNU FDL

2 comentaris:

Xavi ha dit...

T'acompanyo en el sentiment Manel.

Gustau Moreno Pérez ha dit...

El meu condol a la família, Manel. Una abraçada als tres!