El portal del projecte Amposta Ciutat Digital s'ha construït utilitzant programari lliure, almenys en alguns dels seus apartats. Així, la Comunitat Educativa és un gestor de continguts d'aprenentatge Moodle. El sistema d'autentificació i control d'accés centralitzat (single sign-on) és CAS. L'apartat d'eParticipació està basat en Gov2DemOSS. Per a la creació de comunitats s'empra Liferay.
Aquesta reduïda informació espero ampliar-la poca a poc i fer un repàs exhaustiu a la presència de programari lliure en aquest projecte tan important.
dilluns, 6 d’agost del 2007
El preu de l'ADSL és justificat?
Diu el director general per al Desenvolupament de la Societat de la Informació que el preu de l'accés a Internet amb ADSL és justificat per la inversió en infraestructures dels darrers anys. Senzillament, quan sento afirmacions així sento que em prenen el pèl. Com és que el preu de l'ADSL és semblant entre els diferents operadors? Com és que allí on els operadors fan inversions en xarxa pròpia el preu és menor? Com és que no es promouen alternatives més barates, com les xarxes sense fils urbanes? Com és que no ens diuen quan van començar a fer-se aquestes inversions i des de quan existeix l'ADSL al preu que està?
Autopistes i barreres
Diumenge llegint el diari em quedava sorprès. Cues de 70 Km a l'AP-7 i aixecada de barreres als peatges. Qui té la concessió no vol que això sigui un fet habitual. Qui governa tampoc. Però, els usuaris, quan ens trobem que estem pagant per circular per una via congestionada ens sentim enganyats. D'entrada, l'existència de peatges a les autopistes és ja un fet discutible, i més si tenim en compte que no hi ha una distribució equitativa de peatges i d'autovies gratuïtes per aquesta Espanya que vol promoure tant la solidaritat entre els seus territoris.
Però, assumint això, ja no només la situació de diumenge hauria de suposar l'aixecada de barreres, sinó que molts caps de setmana i tornades de ponts hauria de produir-se aquest fet, doncs els usuaris entren en una via on se suposa que circularan ràpid i es troben que no és així. Potser cal posar un aforament màxim, com als locals comercials i d'oci? Potser cal deixar ben clar quin és el servei que ha de donar l'autopista i quan se suposa que aquest servei no és satisfet? Davant de tot això, seria d'agrair que el govern actués, pensant no només en les empreses que guanyen diners amb la concessió, sinó amb els usuaris, amb els consumidors, que paguen pel servei.
Però, assumint això, ja no només la situació de diumenge hauria de suposar l'aixecada de barreres, sinó que molts caps de setmana i tornades de ponts hauria de produir-se aquest fet, doncs els usuaris entren en una via on se suposa que circularan ràpid i es troben que no és així. Potser cal posar un aforament màxim, com als locals comercials i d'oci? Potser cal deixar ben clar quin és el servei que ha de donar l'autopista i quan se suposa que aquest servei no és satisfet? Davant de tot això, seria d'agrair que el govern actués, pensant no només en les empreses que guanyen diners amb la concessió, sinó amb els usuaris, amb els consumidors, que paguen pel servei.
divendres, 3 d’agost del 2007
El portal de la Ciutat Digital, en marxa
Avui s'ha presentat la posada en funcionament del portal del projecte Amposta Ciutat Digital. El portal està distribuït en diferents àrees: la ciutadana, l'empresarial i l'educativa. Els ciutadans, empreses i entitats d'Amposta es poden donar d'alta des d'avui, de forma gratuïta, per accedir a serveis com un espai per tenir un web propi, un compte de correu, missatgeria instantània, gestió de documents, ... El portal inclou l'ús de signatura electrònica. D'altra banda, des de fa un temps existeix una forja de projectes, la qual permet que qui es doni d'alta creï projectes i col·labori amb alters projectes existents, per donar un valor afegit, de forma col·laborativa, al projecte Ciutat Digital.Més informació a Amposta.info: [clic]
El PSOE s'imposa al PSN
Com semblava que passaria el PSOE, Madrid, s'ha imposat al pacte de govern assolit per PSN, Na-Bai i EU a Navarra. Jo, en un cas així, sentint-me desautoritzat des de Madrid, potser prendria la decisió de dimitir en bloc. El PP ho ha celebrat dient que ha triomfat l'Espanya constitucional. Com si el pacte al qual s'havia arribat no fos constitucional. Tot plegat, un moviment tàctic de cara a les properes eleccions, no en tinc cap dubte.
La bandera d'Amposta amb el Diari de Tarragona
El Diari de Tarragona regala avui divendres, demà, dissabte i passat demà, diumenge, la bandera de la ciutat d'Amposta, confeccionada amb tela. Es tracta de la nova bandera d'Amposta, la qual ja es pot veure com ornament de diferents carrers de la ciutat que han celebrat festes al seu barri. Com és natural en aquests casos, i com que el nombre de banderes que es reparteixen és limitat, qui ho deixi per al darrer moment segurament es quedi sense. Així que, ja sabeu, a córrer!La bandera que acompanya aquesta entrada és una imatge generada a partir del fitxer SVG que hi ha a la Viquipèdia, fet per Joan M. Borràs. Com indica en la seva llicència, es publica amb llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.
Comparativa Ubuntu vs Mac
Information Week publica una comparativa entre la distribució de GNU/Linux Ubuntu i el sistema operatiu d'Apple Mac OS X. Està enfocada des de vuit punts:
- Instal·lació i migració.
- Compatibilitat de maquinari i gestió de l'energia.
- Xarxes, web i xarxes sense fils.
- Productivitat.
- Oci.
- Seguretat.
- Treball/interoperabilitat amb Windows.
- Estabilitat, còpia de seguretat i recuperació.
Internet i les ments no preparades
Via Fresqui, el presentador del programa de misteri Cuarto Milenio -que més d'un cop ha estat criticat per les burrades que s'hi han dit-, alerta sobre els perills dels continguts d'Internet en ments no preparades. No sé si és ignorància o si és aquest sentir-se superior presentant un programa com aquest, on tot són suposicions mai no confirmades rotundament.
Vegeu-lo: [clic].
Vegeu-lo: [clic].
dijous, 2 d’agost del 2007
L'escut d'Amposta
L'any 2006 es va canviar l'escut oficial d'Amposta, essent actualment el que acompanya aquesta entrada. Al volum VI del llibre Nobiliaro de los reinos y señoríos de España (Francisco Piferrer, 1860), a la pàgina 36 apareix un escut d'Amposta que consta únicament de la creu de Malta. A la pàgina 38 es fa l'explicació relativa a la nostra ciutat:
Sobre un elevado peñasco, bañado por el caudaloso Ebro, á dos leguas del mar Mediterráneo, entr Barcelona y Valencia, está la villa de Amposta, muy conocida por la célebre castellanía de la ínclita orden de San Juan de Jerusalen. Corresponde á la provincia y diócesis de Tarragona. Su posición ofrece á la vista un magnífico panorama, lleno de amenos y pintorescos sitios en un muy dilatado horizonte.
[...]
Tiene esta villa por armas la cruz de la órden de San Juan de Jerusalen.
L'escut que acompanya aquesta entrada és una imatge generada a partir del fitxer SVG que hi ha a la Viquipèdia, fet per Joan M. Borràs. Com indica en la seva llicència, es publica amb llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.
Escut d'Amposta que hi ha a les pilastres del Pont Penjat (bloc de Josep Torta): [clic].
Escut anterior d'Amposta: [clic].
Llum verd als parcs eòlics marins
Aquest és el títol de la notícia del diari El País sobre la regulació de la implantació de centrals eòliques a la mar. Se suposa que l'any 2012 es posarn en marxa els primers molins marins. El BOE d'ahir, 1 d'agost, publica el decret que regula les condicions i procediments que cal seguir per promoure aquest tipus ce centrals. Segons el diari els diferents promotors hauran de sol·licitar la reserva de zona marina i realitzar un conjunt d'informes per poder aconseguir l'autorització. Un dels casos que es contempla en aquesta notícia és el projecte de parcs de les zones del litoral de Vinaròs i del Delta de l'Ebre. Tornarem a parlar dels dos parcs eòlics marins de la nostra costa en els propers anys?
Enquesta sobre els camps de golf
L'enquesta que he posat al bloc, des d'ahir, i durant una setmana, pregunta sobre si trobeu que hem de fer camps de golf a les Terres de l'Ebre o no, aprofitant la petició de fer-ne que va fer la Cambra de Comerç, de l'anunci de camp de golf a Deltebre, del Pitch & Putt a l'Ampolla, i dels diferents articles que els diputats de CiU han fet a favor d'aquest model econòmic.
Els socialistes navarresos decideixen
Ahir a la nit vaig veure que els socialistes de Navarra (PSN) van decidir pactar amb Nafarroa Bai (Na-Bai) i Esquerra Unida (EU) per formar govern. I ho han fet contra la voluntat de la direcció del PSOE, la qual preferia pactar amb Unió del Poble Navarrès (UPN), partit que actua com si fos una sucursal del PP. La direcció del PSOE en el pacte de Navarra s'ha assemblat més al PP que no pas al partit que és. Ha volgut evitar el pacte d'esquerres, com si Na-Bai fos un partit apestat, com si fos la mateixa Batasuna. Al final sembla que el PSN ha fet allò que en altres llocs les federacions socialistes haurien de fer, i és posar sobre la taula la seva postura de forma clara.
dimecres, 1 d’agost del 2007
PDF editables amb OpenOffice
Ja fa temps que OpenOffice exporta documents a PDF, cosa que evita haver de desar-los en format Word i a la vegada permet que la majoria de persones puguin llegir-los, doncs si hem de suposar que tothom utilitza Word, també hem de suposar que tothom té Adobre Acrobat Reader instal·lat -cosa realment no necessària per llegir PDFs, en sistemes no Windows-.
Via Genbeta llegeixo que una de les funcionalitats que es vol introduir al paquet ofimàtic, i que podria tenir un primer prototipus en els propers mesos, és la possibilitat d'editar documents PDF. Seria una alternativa a utilitzar més d'un programa per editar PDF, i a més, una alternativa a la compra d'una llicènciad' Adobe Acrobat.
Via Genbeta llegeixo que una de les funcionalitats que es vol introduir al paquet ofimàtic, i que podria tenir un primer prototipus en els propers mesos, és la possibilitat d'editar documents PDF. Seria una alternativa a utilitzar més d'un programa per editar PDF, i a més, una alternativa a la compra d'una llicènciad' Adobe Acrobat.
Segur que Surface és tan innovador?
El títol potser es pot entendre malament. Fa poc llegia un article a la revista Un Cop d'Ull sobre informàtica, escrit per Jaume Querol. El perfil dels articles sobre informàtica, com és el cas, sovint són superficials, que més aviat fan publicitat de productes que no pas fan divulgació. En aquest cas l'article feia una gran propaganda del Microsoft Surface -un producte impressionant, evidentment-, com si l'autor ja l'hagués provat -no existeix encara, almenys fora del cercle de provadors de Microsoft-. Un dels aspectes dels quals es feia especial esment era la tecnologia multitouch, per la qual la pantalla tàctil és capaç de respondre a més d'un punt de contacte a la vegada, i ho feia com si fos una fita aconseguida per Microsoft. Doncs vegeu això: [clic]. I això: [clic].
Atoolo
Vilaweb publica una notícia sobre un competidor d'EyeOS anomenat Atoolo. El presenta com un dels competidors d'EyeOS que van sorgint poc a poc, tot i que aquest és un entorn que només està en anglès i en alemany. La veritat és que crec que s'han deixat de comptar amb YouOS, un dels 20 projectes més innovadors de l'any 2006 segons PC World, concretamen situat en el setè lloc. La veritat és que si hagués de triar per funcionalitat, per característiques tècniques, probablement triaria YouOS. A favor d'EyeOS hi ha un aspecte important: és programari lliure. Però, crec que li manca maduresa com projecte, cosa que s'aconsegueix amb el temps.
He quedat el número 10
La classe per calcular escons que vaig publicar el mes de maig -al repositori de Google i a PHP Classes-, CalculadoraEscons, ha quedat en desè lloc de les classes nominades del mes de juny a PHP Classes. No puc amagar la satisfacció que algú hagi trobat que aquesta classe sigui prou interessant com que estigui nominada als premis mensuals, havent tantes classes publicades i més complexes que la que vaig publicar jo. Espero tenir alguna altra idea útil per contribuir a la comunitat de programari lliure, sigui o no sigui nominada.
L'himne espanyol, basat en una obra àrab
El far del sud en parla. Un article d'opinió del Día de Córdova reproduït pel Diario La Torre, explica que l'himne d'Espanya, la Marcha de Granaderos, no procedeix d'una marxa prusiana del segle XVIII sinó d'una nuba -cançó tradicional andalusí- del segle XI del metge, poeta i músic àrab Ibn Bayya, nascut a la Saragossa de l'Al-Andalus.
Podeu escoltar la nuba Al-Istihal d'Ibn Bayya aquí: [clic].
He estat cercant per la xarxa i es poden trobar referències de música andalusí que es pot comprar, amb aquesta cançó d'aquest autor. Però, és una mica contradictori que d'Ibn Bayya es digui que no s'ha pogut conservar cap obra musical escrita i, en canvi es pugui assegurar que Al-Istihal és, efectivament, original del músic, del segle XI. Caldrà esperar una confirmació o una negació rotunda per acabar de decidir si creure'ns-ho o no.
Podeu escoltar la nuba Al-Istihal d'Ibn Bayya aquí: [clic].
He estat cercant per la xarxa i es poden trobar referències de música andalusí que es pot comprar, amb aquesta cançó d'aquest autor. Però, és una mica contradictori que d'Ibn Bayya es digui que no s'ha pogut conservar cap obra musical escrita i, en canvi es pugui assegurar que Al-Istihal és, efectivament, original del músic, del segle XI. Caldrà esperar una confirmació o una negació rotunda per acabar de decidir si creure'ns-ho o no.
Resultats de l'enquesta sobre els grups de festes
L'enquesta sobre si han de venir grups coneguts a les Festes Majors va acabar ahir. La participació va ser de 32 persones, poques per ser uns resultats extrapolables però, els comento igual. 25 persones (78%) estaven a favor de tenir grups coneguts a les actuacions de Festes, 3 (9%) en contra i 4 (12%) es mostraven indiferents.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)