dijous, 24 de març del 2005

Continua la caiguda d'estàtues

Continuen apareixent notícies de retirades d'estàtues de Franco, i també de Primo de Rivera a Espanya. El PP posa el crit al cel. I els ciutadans hauríem d'exclamar "ja era hora!". Perquè si bé són estàtues que representen una part de la història, també idolatren feixistes, un dels quals va estar quasi quaranta anys reprimint els que no estaven en la línia del règim il·legítim. Només per això hauríem d'alegrar-nos. És cert que hi ha símbols franquistes en molts llocs. No m'atreviria a dir que calgui retirar qualsevol símbol. En això em refereixo a monuments com el que hi ha enmig de l'Ebre, a Tortosa, doncs a més de ser un monument -una obra d'un artista- pot perfectament donar-se-li una significació diferent a la que tenia originàriament. No és el cas de les estàtues eqüestres de dictadors, o les estàtues a José Antonio [Primo de Rivera] -tot sigui dit, que no pot acusar-se'l de res més que d'iniciar el moviment falangista i combregar amb el feixisme, perquè de coses poques en va poder fer-.

Mireu, a Penyíscola hi ha una avinguda al costat de la mar, dedicada a José Antonio. També té una gran creu amb el seu nom en una paret lateral exterior de la catedral de Cuenca. En alguns pobles de terol a l'entrada encara s'acompanya el nom del poble de l'escut de Falange. I si seguim la geografia espanyola trobarem molts i molts símbols que representen un homenatge a feixistes i al feixisme. No passa com a Alemanya que això és impensable. Mentres s'obliden o es rebutgen personatges com Manuel Azaña, Indalecio Prieto, Juan Negrín o Lluís Companys, alguns troben escandalós i tornar a obrir ferides la retirada d'estàtues. Serà que les ferides estan mal curades.