Els fets del Carmel han quedat en un segon pla després de la picabaralla del 3% al Parlament de Catalunya. Ja quan va produir-se el desastre de les obres del Metro es podia preveure una campanya política de desprestigi, tant de qui està a l'oposició contra qui governa, com de qui governa contra qui ho feia abans. Perquè, no ens enganyem, per a uns i per a altres, això era un oportunitat per sortir-ne reforçats o enfonsar-se ben avall. Sovint dubto seriosament que les paraules i els fets polítics que estem vivint, no només en aquest trist i vergonós assumpte, siguin fruit de la precipitació. Ho dubto i penso més aviat que al darrera de tot hi ha una estratègia, ves a saber quina, per aconseguir alguna cosa. Potser, com es comenta, serà que tenen clar que el tan desitjat nou Estatut no es farà i busquen una forma de donar-se la culpa que això passi. Si el PSOE no vol que es faci, què millor que donar la culpa al president Maragall d'engegar-ho tot a rodar? O, què millor que donar la culpa a Artur Mas al seu torn per haver condicionat una disculpa a seguir col·laborant en la redacció del text?
Mocions de censura, querelles, comissions d'investigació, etc., són accions legítimes i respectables, encara que cal preguntar-se si són realment necessàries o, en canvi, són una etapa més de l'estratègia dels caps pensants dels partits per guanyar la cursa cap a les noves eleccions, anticipades o no? Arriba un punt en què la política deixa de ser interessant, perquè el poc o molt interès que pot tenir queda eclipsat pels percentatges i les estratègies dels partits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada