dilluns, 16 de maig del 2005

2005, el PSOE i l'Esquerra amenacen Espanya

Hi ha un llibre de Pío Moa que s'anomena "1934. El PSOE y la Esquerra inician la Guerra Civil", com si l'aixecament armat del 1936 no l'haguessin començat els que ho van fer, donant les culpes a altres. Aquest autor és un dels referents de la COPE, junt amb Cèsar Vidal, qui ha rescatat el tema de la massoneria per, qui sap, tornar a parlar de contuberni judeo-massònic. A la COPE no se'n cansen de sentenciar que els socialistes estan lligats de mans i peus per la voluntat d'ERC i d'IU, quan podrien unir-se al PP en temes d'importància per a la unitat d'Espanya. A més de llençar consignes contra el PSOE i contra ERC, deixant anar un missatge subliminal que acaba donant a entendre que a Catalunya també hi ha partits il·legalitzables, en llancen també contra el PP per ser massa tou i no treure gent al carrer a defensar coses com els matrimonis únicament heterosexuals, etc. Després de sentir el senyor Rajoy al debat sobre l'estat de la nació, no sé si pensar que ha estat l'esperit d'Aznar o el de Jiménez Losantos qui va impregnar de violència verbal, d'intolerància i de demagògia el discurs del cap de l'oposició.

Els ciutadans que no combreguem amb les tesis del PP hem hagut de tragar durant la majoria absoluta del senyor Aznar, que les decisions les prenien amb el recolzament de la majoria d'espanyols que els van votar. Així, el PHN i altres lleis, o el suport a la guerra a l'Iraq, han estat tirats endavant pel PP en representació de la majoria d'espanyols. Ara, en canvi, la majoria d'espanyols no està representada pel PP sinó, aritmèticament, per la suma de la resta de forces, en cas de posar-se d'acord. Però, sembla que això no és prou i que el PP dóna per bona la representació si hi són ells, i la titlla com un greu error quan serveix per prendre decisions contràries al seu punt de vista. Per això serà que torna a parlar-se d'anticlericalisme, de perill de trencament d'Espanya i altres temes, propis dels anys 30, per part de qui acusa de voler reviure els odis del passat. Per part del partit que potser està assumint el paper de la CEDA del segle XXI, abandonant el centre polític, reivindicat quan governaven en minoria.