Espanya i Catalunya

El soroll generat a les Espanyes quan a Catalunya es proposa alguna cosa contrària a la seva idea de nació i de solidaritat sempre hi ha algú que dóna l'alarma sobre el gran problema que s'acosta. Així, algunes emissores de ràdio veuen la fi d'Espanya en voltar la cantonada, o alguns polítics parlen d'igualtat i de solidaritat. I en aquest aspecte les dretes i les esquerres no importen, perquè tant s'hi val si és del PP, del PSOE o d'IU, que sempre hi ha algú que mostra les seves reticències a noves formes de finançament o altres aspectes relacionats amb l'autogovern. Els bascos i els catalans estem sent criticats dia rera dia en certs mitjans i en boca de certs polítics. El president d'Extremadura és un d'ells, i podria anar de la maneta de la presidenta de la Comunitat de Madrid. Un utilitza l'insult o el menyspreu per atacar opcions diferents a les seves, i l'altra vol fer-nos creure que Madrid, on resideixen tots els ministeris, amb els seus funcionaris , i les seus de les grans empreses, aporta tant a l'Estat perquè s'ho ha guanyat a pols. Al senyor Rodríguez Ibarra li demanaria que abans de demanar-nos que ens posem els diners on ens capiguen que utilitzi el tarannà, tant de moda al seu partit, que no costa res i ajuda a no crispar l'ambient. I a Esperanza Aguirre, doncs això, que sense ministeris i seus de grans empreses no sé què faria Madrid.