Jo creia que el PSC era un dels partits que va votar a favor de la proposta d'Estatut i que va celebrar-ho amb la resta de partits. Ho pensava però, ara em penso que algú ens va prendre el pèl, i que això simplement va ser per poder superar el tràmit a Catalunya. Si realment el PSC aporta esmenes pròpies a Madrid, com diu la premsa, ja poden marxar cap a casa, doncs si han votat a favor d'un text que no comparteixen han enganyat els catalans.
D'altra banda, dins de l'espiral de violència verbal contra l'acord del Parlament, és destacable l'opinió de l'exèrcit, els comandaments del qual estan molt preocupats per la integritat territorial d'Espanya. Serà una opinió o un advertiment? Justament aquests dies estic llegint el llibre "Alemania: Jekyll y Hyde", de Sebastian Haffner, on fa una anàlisi de l'alemanya nazi vista des de dins. En un dels capítols parla l'autor de formes de canviar el règim d'un país. I una d'elles és el cas d'una democràcia que no és compartida per l'exèrcit, en la qual acaba produint-se un cop d'estat, al qual qualifica l'autor de mètode espanyol i sudamericà. Realment no veig l'exèrcit a Espanya com aquell del 1936, ni com el del final del franquisme. Però, aquests missatges són inquietants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada