dilluns, 30 maig de 2005

Vive la France

Els francesos han dit no. Ja han pogut anar líders polítics a donar suport al sí, i a llençar missatges apocalíptics si sortia el no, que la societat majoritàriament ha rebutjat l'actual tractat constitucional europeu. I diran que és una votació en rebuig al govern, i que les extremes -dreta i esquerra- han influït. Però, el fet és que més del 50% de la societat francesa no està ni a l'extrema dreta ni a l'extrema esquerra, i segurament tampoc ho ha fet només per castigar el govern. Curiosa comparació la dels socialistes espanyols i els francesos. Allí es permeten discrepar de la línia oficial del partit. Estic segur que els socialistes espanyols i catalans també estaven prou dividits, almenys en els aspectes socials del tractat. Però, a Espanya mana la consigna de partit, i tothom a callar i fer pinya per la causa. Penso que França ha donat una lliçó i ha demostrat que es pot ser Europa sense tragar amb un tractat fet per polítics i defensat bàsicament per polítics, amb arguments prou demagogs com per dubtar sobre el sentit del vot.

dilluns, 23 maig de 2005

Matrimoni per a tots

Dubto que els bisbes i tots aquells que denuncien la legalització del matrimoni entre homosexuals estiguin realment tant escandalitzats com diuen. Dubto que creguin que realment la institució del matrimoni, tal com la concep l'Església, se'n vagi en orris. Si no ha passat res amb el matrimoni civil -ep, he dit matrimoni?-, tampoc no ha de passar res ara. Aquesta campanya de PP+COPE+Conferència Episcopal, va molt bé per tenir tema de conversa en alguns programes matinals, o per omplir planes de certs diaris, i sobretot, per fer demagògia. Perquè a Espanya s'hagi legalitzat el matrimoni civil entre homosexuals, cap cristià no ha d'esglaiar-se. Cal ser tolerant i deixar que cadascú triï allò que creu millor per a ell, i sobretot, saber separar les lleis que regeixen tothom de les que regeixen els creients de les diferents religions. Estem en un país sense religió oficial o no?

Si en algun moment l'Església demana la supressió de qualsevol tipus de matrimoni civil, és més, si algun alcalde o regidor d'aquests que s'escandalitzen, es neguen a celebrar qualsevol matrimoni civil, aleshores almenys saludaré la seva coherència. Mentrestant, soroll i més soroll, que cal filtrar per seguir l'actualitat.

dissabte, 21 maig de 2005

Corona d'espines

Si no n'hi ha prou amb despertar crítiques per no assistir a l'homenatge d'Isaak Rabin, ens toca ara veure com es qualifica a la premsa de Madrid de "bufonada" la fotografia del president de la Generalitat i el d'Esquerra Republicana de Catalunya amb la corona d'espines a Israel. No comparteixo en absolut que la presència de la senyera sigui condició necessària perquè algú que se suposa que va en representació de Catalunya decideixi o no assistir a l'acte. Com tampoc comparteixo l'escena de la corona d'espines, un simulant que la té posada, i l'altre fent la foto, al més pur estil de turista de sol i platja. Només cal que vagin donant motius a alguns mitjans perquè continuïn la campanya contra els catalans, afegint-los ara a la llista d'anticlericals. Si un no és creient d'una religió, sabent que certs actes desperten rebuig entre els que ho són, millor no fer-hi broma, i tots contents.

divendres, 20 maig de 2005

Torna el PHN

És un ensurt que no ha de passar d'aquí. El PP ha aconseguit ressucitar temporalment el seu PHN al Senat, gràcies a l'absència de dos senadors contraris al transvasament. Ara se suposa que això no deixarà de ser una anècdota de la legislatura. No és el primer cop però, que una votació que havia d'anar en un sentit acaba anant en un altre, per manca d'algun representant, ja sigui diputat o senador.

Donant per fet que les absències dels senadors són justificades, l'observació que queda és que el PHN del PP no està mort sinó en letargia, pensant que algun dia tornaran al poder i podrà tornar a despertar. Només cal esperar que aquest dia quedi lluny i no puguin reprendre el projecte tal com el van plantejar.

dijous, 19 maig de 2005

Flickr, fotografies amb Creative Commons


Agró
... per manelzaera.
En l'època de les càmeres fotogràfiques digitals, en
què tots esdevenim testimonis de l'actualitat i podem
plasmar-la al moment en un fitxer d'imatge, i en
l'època dels blocs personals a la xarxa, tothom té
l'oportunitat d'escriure les seves cabòries, opinar
sobre polí­tica, sobre tecnologia o el que sigui, i
també la de poder deixar a la xarxa aquelles
fotografies digitals, amb la mateixa facilitat amb què
hi pengem els nostres textos.

En aquest sentit, diversos espais gratuïts permeten
carregar fotografies per compartir-les amb tot el
públic de la xarxa, o amb les persones que considerem
que han de poder-hi accedir. Són els contenidors
d'àlbums de fotografies virtuals. Un d'ells m'ha
cridat l'atenció després de conèixer-lo i de
provar-lo: és Flickr. En aquest lloc qualsevol es pot
donar d'alta i, carregar-hi fotografies. Cada
fotografia pot tenir associada una llicència, per
establir com exercim els nostres drets d'autor sobre
ella. Una oportunitat per publicar continguts sota
llicències Creative Commons. A més, si teniu un espai
en un servidor de blocs, com Blogger, Flickr us permet
amb poca feina, publicar un text acompanyat d'una de
les fotos que hi heu publicat. Ah, per cert, els meus
Àlbums, sota Creative Commons
Reconeixement-CompartirIgual:
http://www.flickr.com/photos/manelzaera/sets/

Urdaci, que no sigui l'únic

El famós llibre en què Alfredo Urdaci -àlies U.R.D.A.C.I.- relata els seus dies dirigint els informatius de TVE, haurà de ser corregit, perquè el seu autor va incloure unes paraules falses posades en boca del periodista Fernando Delgado, de la Cadena Ser. No és només que les paraules són falses segons s'ha vist, sinó que a més serien molt greus d'haver estat veritables. El mal ja està fet, doncs del llibre segur que se n'han venut milers d'exemplars i la imatge del periodista de la Ser ja ha estat tacada. Malauradament, darrera de la llibertat d'expressió i d'informació s'amaguen personatges que es dediquen a difondre missatges donats per veritables, i defensats per conjectures o per simples apreciacions personals i subjectives. Evidentment parlo de mitjans com la COPE. En aquesta cadena dia rera dia es burxa en l'11-M, establint noves hipòtesis de com va anar tot. No ha faltat el terme "cop d'estat" en les tertúlies matinals en boca del senyor Jiménez Losantos, referint-se a la mobilització que va haver el dia de la jornada de reflexió. No falten comparacions a altres temps, al 36, tant que no volen remoure el passat, per establir paral·lelismes amb episodis com el de "Casas Viejas", no investigable ara, des de la llunyania temporal. I així van les coses, que hi ha un sector de la societat que es creu lo que aquesta gent emet dia rera dia per les ones, utilitzant una cadena catòlica per difondre odi a esquerres, verds, comunistes, nacionalistes, i tot allò que no es trobi ben a la dreta.

dimecres, 18 maig de 2005

Les minories

Quan una majoria absoluta de diputats aprovava les lleis en temps del PP era símbol de la voluntat de la majoria dels espanyols. Així ens ho van vendre amb el PHN, per exemple. Ara, que una majoria absoluta de diputats aprova el diàleg amb els terroristes en condicions d'absència de violència, aleshores el govern està sotmès a la voluntat de les minories. Perquè governar en minoria i sumar adhesions no representa la majoria dels espanyols sinó que significa estar a la mercè del tripartit català, per exemple. És una forma molt democràtica de veure les coses.

Si bé la discrepància és necessària i legítima, el menyspreu exercit envers les minories, tant quan governaven com quan es troben a l'oposició, és evident. És clar que persegueix una captació de vots, sobretot en època d'eleccions a Galícia però, no deixa de semblar una manca de consideració cap als que no pensem com ells.

dimarts, 17 maig de 2005

Polla d'aigua



L'altre dia, acabat de ploure, vaig fer unes fotos per la Ribera. Aquí­ una polla d'aigua per un quadro d'arròs.

dilluns, 16 maig de 2005

2005, el PSOE i l'Esquerra amenacen Espanya

Hi ha un llibre de Pío Moa que s'anomena "1934. El PSOE y la Esquerra inician la Guerra Civil", com si l'aixecament armat del 1936 no l'haguessin començat els que ho van fer, donant les culpes a altres. Aquest autor és un dels referents de la COPE, junt amb Cèsar Vidal, qui ha rescatat el tema de la massoneria per, qui sap, tornar a parlar de contuberni judeo-massònic. A la COPE no se'n cansen de sentenciar que els socialistes estan lligats de mans i peus per la voluntat d'ERC i d'IU, quan podrien unir-se al PP en temes d'importància per a la unitat d'Espanya. A més de llençar consignes contra el PSOE i contra ERC, deixant anar un missatge subliminal que acaba donant a entendre que a Catalunya també hi ha partits il·legalitzables, en llancen també contra el PP per ser massa tou i no treure gent al carrer a defensar coses com els matrimonis únicament heterosexuals, etc. Després de sentir el senyor Rajoy al debat sobre l'estat de la nació, no sé si pensar que ha estat l'esperit d'Aznar o el de Jiménez Losantos qui va impregnar de violència verbal, d'intolerància i de demagògia el discurs del cap de l'oposició.

Els ciutadans que no combreguem amb les tesis del PP hem hagut de tragar durant la majoria absoluta del senyor Aznar, que les decisions les prenien amb el recolzament de la majoria d'espanyols que els van votar. Així, el PHN i altres lleis, o el suport a la guerra a l'Iraq, han estat tirats endavant pel PP en representació de la majoria d'espanyols. Ara, en canvi, la majoria d'espanyols no està representada pel PP sinó, aritmèticament, per la suma de la resta de forces, en cas de posar-se d'acord. Però, sembla que això no és prou i que el PP dóna per bona la representació si hi són ells, i la titlla com un greu error quan serveix per prendre decisions contràries al seu punt de vista. Per això serà que torna a parlar-se d'anticlericalisme, de perill de trencament d'Espanya i altres temes, propis dels anys 30, per part de qui acusa de voler reviure els odis del passat. Per part del partit que potser està assumint el paper de la CEDA del segle XXI, abandonant el centre polític, reivindicat quan governaven en minoria.

divendres, 6 maig de 2005

Espanya i Catalunya

El soroll generat a les Espanyes quan a Catalunya es proposa alguna cosa contrària a la seva idea de nació i de solidaritat sempre hi ha algú que dóna l'alarma sobre el gran problema que s'acosta. Així, algunes emissores de ràdio veuen la fi d'Espanya en voltar la cantonada, o alguns polítics parlen d'igualtat i de solidaritat. I en aquest aspecte les dretes i les esquerres no importen, perquè tant s'hi val si és del PP, del PSOE o d'IU, que sempre hi ha algú que mostra les seves reticències a noves formes de finançament o altres aspectes relacionats amb l'autogovern. Els bascos i els catalans estem sent criticats dia rera dia en certs mitjans i en boca de certs polítics. El president d'Extremadura és un d'ells, i podria anar de la maneta de la presidenta de la Comunitat de Madrid. Un utilitza l'insult o el menyspreu per atacar opcions diferents a les seves, i l'altra vol fer-nos creure que Madrid, on resideixen tots els ministeris, amb els seus funcionaris , i les seus de les grans empreses, aporta tant a l'Estat perquè s'ho ha guanyat a pols. Al senyor Rodríguez Ibarra li demanaria que abans de demanar-nos que ens posem els diners on ens capiguen que utilitzi el tarannà, tant de moda al seu partit, que no costa res i ajuda a no crispar l'ambient. I a Esperanza Aguirre, doncs això, que sense ministeris i seus de grans empreses no sé què faria Madrid.

dimecres, 4 maig de 2005

El parc eòlic

Els vinarossencs s'estan mobilitzant contra el parc eòlic davant de la costa. A Tarragona de seguida van posar el crit al cel quan va haver una insinuació d'un possible parc eòlic al port. Tenim davant la costa de l'Ebre un possible parc eòlic i sembla que els partits que governen la Generalitat a les Terres de l'Ebre no reaccionen davant del projecte. Estic segur, seguríssim, que si això es planteja la legislatura anterior s'hagués posat el crit al cel, ni més ni menys que igual que es va fer amb Bracons, amb els parcs eòlics a la Terra Alta, i que després ja veiem com van les coses. L'ecologisme de debò ha abandonat l'Ebre, malgrat ser el que condueix el departament de Medi Ambient?

dilluns, 2 maig de 2005

Zona verda

Els ciutadans de Barcelona ja poden gaudir de la zona verda. Veurem si efectivament aquest serà un mètode efectiu per fer que no hi hagi tants desplaçaments amb vehicle privat per dins de la ciutat. Lo que no s'entén és que els veïns d'una zona verda hagin de pagar per aparcar al seu carrer. Un euro és poc, és clar però, menys és no pagar res. Crec que els veïns tenen dret a aparcar al costat d'on viuen, sobretot si és el cas que no tenen un aparcament de cotxes al seu bloc.

diumenge, 1 maig de 2005

El PHN del nord

Si el PP va disgustar-nos i ens va fer anar de cap durant quatre anys per culpa del maleït PHN i del transvasament, al nord de Catalunya hi ha un projecte que promet maldecaps importants, la línia de molt alta tensió (MAT) que ha d'unir el nord de Catalunya i la Catalunya Nord. Aquest projecte ja porta uns quants anys, des de 1994, plantejant-se amb diverses alternatives que no han tirat endavant. La línia ha estat declarada d'interès comunitari en diverses ocasions. Curiosament, segons es pot consultar al web del col·lectiu francès contra la MAT (THT a França), aquest projecte ha de posar-lo en marxa l'empresa EDF (Electricité de France), i si no ho fa abans de 2007 haurà de pagar més de 9 milions per any de retard.

El col·lectiu contra la MAT exposa els seus motius contra el projecte al seu web, entre els quals cal destacar: 1) que amb els intercanvis d'electricitat entre França i Espanya el dèficit del 10% que es diu que provocaria no fer la línia estarien coberts; 2) no és necessària per alimentar el TGV; 3) comporta riscos importantíssims per a la salut; 4) tindrà efectes ambientals negatius. Aquests són alguns dels motius que s'exposen al costat francès. A Catalunya també hi ha col·lectius com Salvem l'Empordà, contraris a la línia. I en el seu web (http://www.salvem-emporda.org/) es pot llegir el manifest que col·lectius de la Catalunya Nord i la Catalunya Sud han fet contra la MAT, juntament amb alcaldes d'ambdós costats dels Pirineus. És preocupant aquest projecte i cal, com a mínim, un debat amb els directament afectats i opositors al mateix. No és gens desitjable sentir declaracions demagogues de ministres, amb afirmacions categòriques sobre el futur sense la línia i la responsabilitat de fer-la. Sembla que aquest pot ser el PHN del PSOE, almenys pel tarannà exhibit.