Teddy Bautista i altres defensors de l'actual sistema de drets d'autor, sovint detractors de punts de vista més oberts i perfectament legals, opina que si la legislació no permetés les descàrregues d'obres d'Internet la gent compraria més música. Cal recordar que la descàrrega de música sense finalitat lucrativa i sense difusió pública, es considera còpia privada lícita. No és el primer cop que els experts expliquen que la descàrrega de música i de pel·lícules de xarxes P2P és legal.
Però, tornem al raonament sobre l'increment de compradors si s'eliminen les descàrregues des de xarxes P2P. Qui més qui menys haurà viscut l'època de les cintes magnètiques d'àudio i de video. Qui volia comprar música, igual que ara, ho feia. I qui no volia, s'intentava copiar la música d'algun amic. Si no es permetessin descàrregues, que potser la gent deixaria de copiar? I si es prohibís copiar, s'eliminarien els cànons per dret a còpia privada? I ara, per què si paguem un cànon, hi ha discos que estan protegits contra còpia?
Jo compro música i pel·lícules habitualment. Sóc un d'aquells que li agrada tenir l'original. Però, entenc que altres no vulguin comprar. Els preus són elevats si tenim en compte que molts cops la qualitat de la música que contenen els discos és pèssima.
1 comentari:
Les anomenades indústries culturals (el cinema, la música, els còmics, la televisió...) estan en crisi des de molt abans que nasqués internet i les descàrregues de música o pel·lícules. El que passa és que ara han trobat una coartada perfecta per justificar un mal moment que no és conjuntural, sinó estructural i crònic. Per això la cultura se subvenciona perquè pugue subsistir. Crec que el problema real és que veuen internet no com un suport, sinó com un mitjà competidor. La indústria encara no s'ha adaptat a les noves tecnologies i no utilitza les enormes potencialitats de la xarxa. Si volguessin, podrien fer un millor negoci a través d'internet. Van 15 anys per darrera de la gent...
Publica un comentari a l'entrada