divendres, 30 juny de 2006

Envia'm un missatge de veu

Send Me A MessageAhir em vaig donar d'alta a Odeo, un servei de podcast i que a la vegada permet que la gent et pugui enviar missatges de veu. Ja sabeu, si voleu enviar missatges de veu només heu de fer clic a la icona de la dreta, semblant a la que acompanya aquest text.

dijous, 29 juny de 2006

Compraríem més música?

Teddy Bautista i altres defensors de l'actual sistema de drets d'autor, sovint detractors de punts de vista més oberts i perfectament legals, opina que si la legislació no permetés les descàrregues d'obres d'Internet la gent compraria més música. Cal recordar que la descàrrega de música sense finalitat lucrativa i sense difusió pública, es considera còpia privada lícita. No és el primer cop que els experts expliquen que la descàrrega de música i de pel·lícules de xarxes P2P és legal.


Però, tornem al raonament sobre l'increment de compradors si s'eliminen les descàrregues des de xarxes P2P. Qui més qui menys haurà viscut l'època de les cintes magnètiques d'àudio i de video. Qui volia comprar música, igual que ara, ho feia. I qui no volia, s'intentava copiar la música d'algun amic. Si no es permetessin descàrregues, que potser la gent deixaria de copiar? I si es prohibís copiar, s'eliminarien els cànons per dret a còpia privada? I ara, per què si paguem un cànon, hi ha discos que estan protegits contra còpia?


Jo compro música i pel·lícules habitualment. Sóc un d'aquells que li agrada tenir l'original. Però, entenc que altres no vulguin comprar. Els preus són elevats si tenim en compte que molts cops la qualitat de la música que contenen els discos és pèssima.

Google i la legalitat

Google, el cercador més utilitzat d'Internet, ha estat notícia ja diversos cops en relació a conflictes de propietat intel·lectual. La cerca realitza còpies en la memòria cau dels seus servidors, cosa que en alguns casos no es veu bé, per ser una còpia no consentidad de material protegit. Segurament però, qui no consenteix aquesta còpia, utilitza els serveis de Google per cercar continguts a la xarxa. Avui llegia que l'empresa francesa Louis Vuitton ha aconseguit que Google hagi de pagar 300.000 euros perquè altres empreses utilitzessin el seu nom per anunciar-se. I també avui llegeixo que Teddy Bautista, de la SGAE, titlla Google de feixistes per permetre que algú hagi aconseguit que si cerqueu a Google "ladrones", aparegui en primer lloc un enllaç a la SGAE.

Fins quin punt és Google culpable que altres utilitzin els seus serveis automatitzats de forma de licitud dubtosa? Per què qui dóna el servei és responsable, quan el veritable responsable és qui en fa l'ús? Per què és feixista Google?

Port Aventura construirà dos camps de golf

Per la llista ebrencs m'he assabentat que Port Aventura construirà dos camps de golf i un centre de convencions. És clar que segurament ens diran que utilitzaran aigüa reciclada i tot això però, un es pregunta fins quin punt això és cert i possible, i també es pregunta si aquesta dèria dels camps de golf és la línia a seguir. A més de donar un molt mal exemple a la gent del País Valencià i Múrcia, estem optant per la via de turisme de qualitat, entenent la qualitat com els camps de golf i les urbanitzcions. I com que el conseller Nadal va dir que encara es podien fer 100.000 habitatges a la costa catalana, doncs no cal patir.

Comença el diàleg

Avui s'ha anunciat l'inici del diàleg amb ETA per arribar al final del terrorisme. Una notícia important i esperançadora.

L'Ajuntament d'Amposta visita el mercat de Benicarló


Llegeixo que una representació de l'Ajuntament d'Amposta va visitar el mercat al carrer dels dimecres a Benicarló, per tal d'adoptar mesures de renovació al mercat dels dimarts d'Amposta. Caldrà veure com s'enfoquen aquestes mesures. Ja he opinat altres vegades sobre el mercat d'Amposta. El lloc on es fa és cèntric però, provoca una important congestió del trànsit, incomoditat per als veïns per l'aparcament de cotxes en guals i portes, per la brossa que queda després del mercat, etc. Sembla que és difícil traslladar-lo però, crec que hi ha llocs d'Amposta on seria possible ubicar-lo, sense la incomoditat que representa actualment, i que no és nova però, que a mesura que la ciutat creix i que el nombre de visitants augmenta, es fa més notòria.

dimecres, 28 juny de 2006

Ja tenim IBSN

Llegeixo a LA MARFANTA que ja té IBSN. És a dir, que disposa d'un identificador únic, a l'estil de l'identificador únic que tenen els llibres. Doncs m'he apuntat a la proposta i m'he creat també el meu IBSN. Es tracta d'un número format per 10 dígits, separats per tres guions, posats en qualsevol part del número. Si us hi fixeu el meu IBSN està composat pels codis ASCII del meu nom, en majúscules, és a dir MANEL.

dimarts, 27 juny de 2006

Tàndem


Esquerra ha decidit el seu futur electoral els mateixos dies en què el ministre Montilla era presentat com el futur candidat socialista per presidir la Generalitat. Finalment hi haurà tàndem Carod-Puigcercós. És a dir, que tot continua igual, perquè el candidat continuarà sent el mateix. Potser així s'aconsegueix tenir tothom content dins de les bases però, és clar, caldria veure si els votants d'Esquerra de les passades eleccions catalanes continuen pensant que Carod és el seu candidat. Ja ho veurem en el seu moment.

Com anècdota, Esquerra ha fet retirar les etiquetes de les ampolles d'aigua de l'hotel on han fet l'anunci del tàndem, per no estar en català. En canvi, no han tingut inconvenient en el fet que l'hotel es digués Don Jaime. Coses de la política.

Pesticides a l'Ebre

És una contradicció que tinguem un parc natural, una zona humida tan important, i que haguem de veure notícies com la que fa referència a la presència de pesticides a l'aigua al Delta. Cal trobar solucions, que passin per conscienciar i donar alternatives als productes químics tòxics. I si la consciència hi és però, les alternatives no, o són massa cares, cal trobar una solució. Una, de dràstica, seria l'obligatorietat de fer agricultura ecològica a tot el Delta. O potser no.

dissabte, 24 juny de 2006

Miravet i Pinell de Brai


Avui hem anat de visita per les Terres de l'Ebre, fent país. Hem passat el dia a Pinell de Brai i a Miravet. Aquí teniu unes fotos.

divendres, 23 juny de 2006

Hipocresia a la catalana

En Toni Clapés a RAC1 es feia ressò de la falsedat que mostraven molts polítics aquests dies en què Pasqual Maragall ha anunciat que deixa el càrrec. Qui fins ara era un polític que havia de plegar, qui tantes vegades ha estat criticat i acusat de no representar Catalunya com cal, ara és elogiat per haver decidit no optar a la reelecció. És cert. Tenim uns polítics falsos, que practiquen la hipocresia amb una dosi d'amnèsia important. Tot són bones paraules si l'obstable electoral s'aparta del mig, malgrat haver-lo deixat de volta i mitja fa ben poc temps. I és que la gent té ganes de tornar a l'oasi, ni que sigui a base d'hipocresia, d'hipocresia a la catalana.

dijous, 22 juny de 2006

Baixen els espectadors al cinema

Aquest any han baixat les xifres d'assistència a espectacles, entre ells al cinema. I no és estrany. El darrer cap de setmana vaig anar-hi i vaig pagar 5,50 euros. En comparació, el lloguer d'una pel·lícula de DVD em costa entre 2 i 2,50 euros. És a dir, que amb el preu d'una entrada al cinema puc veure quasi dues pel·lícules a casa. Segur que s'espavilaran les corresponents entitats de gestió de drets d'autor de dir que tot és culpa de la pirateria.

El problema és que avui dia periodistes i artistes confonen la pirateria amb tota aquella activitat relacionada amb la còpia d'obres intel·lectuals. Així, es posa al mateix sac la manta i la descàrrega de música i video des de xarxa d'extrem a extrem -P2P-. Però, segons la legislació vigent, la còpia privada, excepte en el cas dels programes d'ordinador, està permesa, sempre que no sigui amb ànim de lucre i que no hi hagi difusió pública. Alguns juristes més entesos que jo ja ho han explicat bastants cops. Les descàrreges en xarxes P2P de música i pel·lícules no són il·legals, sempre que es respectin les condicions anteriors. El mateix passa amb la gravació de pel·lícules amb una càmera de video dins d'un cinema. Si no recordo malament algú explicava que també es podia considerar còpia privada -d'una qualitat infumable, segurament, per cert-.

És més, el nombre de descàrregues des de xarxes P2P i de compres a la manta -il·legals- no es pot relacionar directament amb les pèrdues de la indústria, perquè probablement les persones que ho fanno comprarien mai, igualment, allò que adquireixen per altres vies.

Però, bé, sense desviar-me més, en el cas dels cinemes ampostins, la baixada d'espectadors, si la hi ha, no m'estranyaria. Les sales acostumen a estar brutes -crispetes, terra enganxifós-, els lavabos sovint tenen avaries, hi ha una zona de fumadors estrafolaria feta de cartrons de pel·lícules, sovint la pel·lícula comença veient-se malament i no s'arregla si algú no s'aixeca i avisa del problema,... I també tenim als cinemes, no només als ampostins, el missatge sobre la prohibició d'entrar amb productes de menjar i beure adquirits fora de l'establiment, quan ja se sap que aquesta prohibició no es pot aplicar. I ningú no ha fet res perquè desaparegui el cartell.

Sento el poti, poti.

La seguretat per als altres

Com bé observa Kriptópolis, els diputats del PP només pensen en la privacitat quan afecta la seva, no la dels altres. Ara es veu que els diputats del PP es dediquen a tapar amb bosses de paper les càmeres de seguretat dels seus passadissos al Congrés dels Diputats. A més, segons El País, les càmeres estan instal·lades complint amb un pla de seguretat aprovat en època de govern del PP. Tots ens hem d'acostumar a treballar vigilats, a comprar vigilats, a passejar vigilats, a treure diners vigilats, a viatjar vigilats. El gran germà que el PP, el partit de la llei i de l'ordre, com tota bona dreta, no volen aplicar-se'l a ells mateixos, en un edifici, el Congrés, amb un nivell de seguretat molt important.

I'm From Barcelona

Un amic em va parlar d'un grup, conegut perquè una de les seves cançons es va utilitzar en la promoció del Primavera Sound 06,a Barcelona. Es tracta del grup I'm From Barcelona, que no són de Barcelona, i quina cançó més coneguda es diu We're From Barcelona. El seu primer treball es diu Let Me Introduce My Friends. Una música molt fresca i alegre.

dimecres, 21 juny de 2006

Marta Cid, alcaldable?

LA MARFANTA comenta les pressions que s'estarien produint perquè Marta Cid es presentés a les eleccions municipals com cap de llista d'Esquerra a Amposta. Malgrat que el cap de llista, Carles González, ja fou presentat fa uns mesos, crec que seria una decisió encertada que fós Marta Cid qui optés a l'alcaldia, almenys des d'un punt de vista de probabilitats. D'altra banda, també és cert que si no surt des del mateix cap de llista aquesta iniciativa, seria com si es posés en dubte la capacitat d'atracció de vot de l'actual cap de llista, cosa que, comparant, comparteixo. També és cert que Esquerra ha fet una legislatura molt suau, desmarcant-se del govern en comptades ocasions, cosa que em fa ser crític amb la seva tasca d'oposició.

Pasqual Maragall deixa de ser candidat

El president de la Generalitat ja ha anunciat que no serà el candidat del PSC a la presidència de la Generalitat. A banda dels elogis que puguin fer-se de la seva tasca, i de les crítiques, evidentment, ara queda un altre misteri per desvetllar. Qui serà el candidat o candidata? Sembla que els mitjans aposten per José Montilla. També queda saber si el candidat d'Esquerra serà Josep Lluís Carod-Rovira -un error per a mi-, i si el PP continuarà confiant en Josep Piqué o preferirà la línia afí a Vidal-Quadras. També hi ha un altre actor, del qual encara no se sap qui serà el líder: Ciutadans de Catalunya. Moltes incògnites per resoldre encara, que obliguen a parlar de la cursa electoral amb molta antel·lació.

El Messenger és notícia

La Vanguardia es fa ressò d'una de les novetats de Microsoft. El seu programa de missatgeria instantània, el conegut Messenger, inclourà veu, amb trucades gratuïtes entre usuaris, i permetrà fer videoconferència. A més, aviat serà compatible amb el programa homòleg de Yahoo!, qui acaba d'anunciar que obrirà el seu programa de missatgeria als desenvolupadors. La notícia és una mostra de la importància que se li dóna a algunes notícies de tecnologia pel simple fet de venir de Microsoft. Perquè aquesta novetat al Messenger no és tal novetat dins del món de la missatgeria instantània. Yahoo! i Google, amb els seus programes ja ho vénen oferint des de fa temps, igual que altres eines com Skype o la seva alternativa en programari lliure, Wengo. Aquest darrer, a més, i igual que programes com Gaim, permeten comunicar-se amb eines de missatgeria de diferents proveïdors, ja siguin Microsoft, Yahoo! o altres. I això seria més fàcil encara si les empreses utilitzessin estàndards oberts, com Jabber, pel qual va apostar Google amb el servei GoogleTalk.

Resumint, Microsoft arriba tard però, se li perdona i es presenta com una novetat mundial. Altres ja fa temps que ho fan. Entre aquests altres el programari lliure ja fa temps que ofereix missatgeria instantània que permet treballar des de diferents plataformes i xarxes de missatgeria. Però, o no interessa o la recerca d'alternatives lliures i sòlides, basades en estàndards oberts, és inexistent.

dimarts, 20 juny de 2006

Esquerra s'esquerda?

El confidencial e-noticies fa especial seguiment a les diferències dins de la direcció d'Esquerra. Avui l'ex-conseller Carretero era notícia per un manifest que advoca per fer canvis al partit. La darrera notícia del confidecial fa referència a la confecció de les llistes electorals, concretament la de Tarragona, amb Marta Cid de número 2 i Ernest Benach de número 1, en perjudici de Josep Bargalló. Esquerra s'hauria de plantejar seriosament si Josep Lluís Carod-Rovira és el candidat idoni per mantenir o augmentar el suport electoral. Sense tenir res personal en contra, entre altres coses perquè no ens coneixem, sí que crec que les dosis de populisme i de "xuleria" exhibides per Carod-Rovira durant la legislatura sobraven, a banda d'altres coses com el viatge a Perpinyà i la foto amb la corona d'Espines. Una de les darreres, per cert, desitjar que perdi la selecció espanyola el Mundial de futbol, sabent el rebuig que causen aquestes afirmacions. Crec que aquesta mena de polítics sobren i que calen polítics que s'arrisquin a defensar les seves idees des de la moderació i l'argumentació, fugint de sentimentalisme excessiu i altres formes que cada dia fan més avorrida la política.

Els SMS de l'Estatut

Diumenge la Generalitat oferia els resultats de l'Estatut en línia, a través d'un llocs web creat per a la cita amb les urnes, i també a través del telèfon mòbil, a banda d'altres mitjans tradicionals. En el cas del mòbil calia enviar un missatge curt (SMS) al 7743 amb la paraula REF seguida de CAT, si es desitjava conèixer els resultats de Catalunya. Vaig fer la prova i em va arribar un missatge, un sol missatge. Esperava que amb un missatge ja m'anessin arribant resultats però, no va ser així.

L'únic missatge que vaig rebre contenia informació de la participació a la una del migdia. I començava així: "Catalunya-Meses obertas". Sense comentaris. Algú no va fer la correcció de textos i va passar la típica errada de confondre les lletres "a" i "e" del català central i oriental. Una tonteria o un error que un servei oficial no hauria de cometre?

dilluns, 19 juny de 2006

L'interés partidista

Per a uns és partidista que el president Maragall no convoqui eleccions fins el mes de novembre. Potser sí. Però, cal veure qui està fent aquesta apreciació, perquè potser veurem algú que ha fet una campanya per l'Estatut que era més aviat una pre-campanya a la presidència de la Generalitat, i que ha celebrat la victòria del "sí" com una victòria en aquesta pre-campanya. Així de fàcil, qui ha contribuït a dividir els partits catalans a Madrid, qui se suposava que havia d'estar una llarga temporada a l'oposició, es veu tocant ja la presidència de la Generalitat. Potser tenim manca de memòria. Potser som així, i oblidem ràpidament certes actuacions polítiques. O, simplement, la resta de partits han fet mèrits perquè Mas hagi deixat d'anar a menys.

diumenge, 18 juny de 2006

El PP utilitzarà el que sigui contra Catalunya

La campanya del PSC pel "sí" a l'Estatut deia que el PP utilitzaria el "no" dels ciutadans contra Catalunya. Després de diverses intervencions als mitjans durant la nit electoral ja podem dir que la campanya era totalment equivocada, doncs hauria d'haver dit que el PP utilitzarà el que sigui contra Catalunya. La prova és que alguns polítics populars -quin adjectiu!- no acaben reconèixer que guanya el "sí", de forma clara. El senyor Daniel Sirera i el senyor Mariano Rajoy han demostrat el concepte que tenen de la democràcia i de les consultes electorals. Si el resultat és el desitjat tot són alegries i sinó, la societat s'equivoca, o caben segones interpretacions.

Segons el senyor Sirera en declaracions a TV3, aquesta nit és un desastre per a Catalunya. És clar, a partir de demà tot serà molt pitjor. Un daltabaix per als catalans, perquè no han votat contra l'Estatut ni s'han abstingut prou. I els vots negatius segurament són tots de gent del PP, oi? D'altra banda el senyor Rajoy no ha dit ni més ni menys que els ciutadans de Catalunya han rebutjat el projecte d'Estatut, perquè 2 de cada 3 no li han donat suport. Munició per a Jiménez Losantos i companyia demà al matí. És a dir, que els que no han votat també compten com gent que volia votar "no". És a dir, que les regles del joc, que tant defensa el PP, aquí no s'apliquen. Perquè crec que és clara la victòria del "sí". Una altra cosa és l'abstenció, la qual sent alta, no condiciona legalment la validesa del resultat. No cal recordar que els catalans vam votar majoritàriament a les darreres eleccions al Parlament per partits que tenien la confecció d'un nou Estatut als seus programes electorals. El PP ho oblida oportunament i relaciona abstenció amb desinterès, quan hauria de relacionar-la amb el rebuig que genera aquesta classe política, amb ells al cap davant, que es dedica complicar-nos el dia a dia amb les seves baralles habituals, i els seus missatges apocalíptics utilitzant Catalunya o el País Basc com arma.

Ha guanyat el "sí". Jo optava pel "no". Continuo pensant que era l'opció que havia de triar. Però, cal reconèixer i respectar qua la majoria de les persones que ha anat a votar ha cregut que aquest Estatut ja els anava bé. També cal recordar que el "sí" ha tingut major ressò polític i mediàtic. Els mitjans en general han ajudat al vot afirmatiu. El govern català ha fet una campanya encoberta pel "sí", fins al darrer dia. I el PP ha estat un dels millors aliats de socialistes i convergents. Però, ara cal continuar vivint el nostre dia a dia i esperar que, efectivament, aquest sigui un bon Estatut i que no tornem a parlar de balances fiscals, de nació, de llengua, de competències, i de tantes i tantes coses que se'ns ha dit que a partir d'ara seran flors i violes. Comença la cursa electoral!

Guanya el "sí"

Amb un 98,2% escrutat, el "sí" guanya per un 73,92% enfront el "no", amb un 20,74%. La participació, del 49,41%.

35,20%

Darreres dades. Una participació del 35,20%. Gran abstenció.

Comentaris del dia

He votat. Malgrat això no crec que per haver votat al referèndum de l'Estatut hagi ajudat a consolidar la democràcia, com he sentit. Si la democràcia s'hagués de consolidar encara avui seria per preocupar-se. Tampoc crec que avui es pugui qualificar de dia joiós, si com ja es percep a l'ambient, al govern, guanya el "sí". És el llenguatge que ens ha acompanyat durant tota la legislatura, el llenguatge ideològic, sobrecarregat, barroc. Com si Catalunya no hagués existit fins aquesta legislatura, com si els catalans ens haguéssim despertat d'un somni de segles. Haurem de parlar-ne ara que comença la cursa electoral.

Participació a la una del migdia

Segons els resultats oficials, a la una havia participat el 20.71% de la població censada. El resultat és inferior a les dades de participació a la mateixa hora del referèndum de la Constitució Europea -segons la Malla-, tot i que Vilaweb diu el contrari.

Els resultats es podran consultar amb el telèfon mòbil. Cal enviar un missatge curt -SMS- al número 7743. El contingut del missatge ha de ser REF, seguit d'un espai i després es pot posar CAT, si es desitja rebre el resultat del total de Catalunya, o BAR, TAR, LLE o GIR, si es desitja saber el resultat d'una de les quatre províncies.

dissabte, 17 juny de 2006

L'ús de l'ambigüitat per fer campanya

Un cop que ja ha fet el discurs el president Maragall es pot dir que ha fet un discurs que de forma indirecta promovia el vot favorable a l'Estatut. S'ha refugiat en l'ambigüitat de les paraules per tal de dir-nos subliminalment que votem "sí". Digueu-me, sinó, com interpreteu això: "Tenim a les nostres mans, i us ho dic amb franquesa, fer un pas de gegant com a país. Ja sabeu com hem hagut de maldar per preservar les nostres institucions". O això altre: "L'experiència d'autogovern que hem adquirit, ens permetrà aprofitar millor les oportunitats que tindrem d'ara endavant". O això: "hem de ser conscients que Espanya i Europa estaran atentes al que decidim".

És evident que no ha demanar explícitament que es voti "sí". Però, és evident pel contingut i pel to que estava demanant-lo. Però, és clar, serà que veig fantasmes on no n'hi ha.

divendres, 16 juny de 2006

La JEC prohibeix fomentar la participació

La Junta Electoral Central (JEC) prohibeix que el govern català fomenti la participació al referèndum. Si s'interpreta l'abstenció com un tipus de vot aleshores es pot entendre així. Però, això també implica que tots els processos electorals anteriors han incomplit aquesta prohibició. Creia fins ara que era normal i lògic que el govern promogués la participació dels ciutadans en una votació, doncs és la forma que tenim d'expressar-nos en un sistema democràtic com el nostre. Això sí, també crec que el govern ha estat en alguns moments fomentant el "sí" o pràcticament fent-ho, sobretot al principi de la campanya.

No sé si el fet que la majoria dels membres de la JEC siguin conservadors és allò que ha provocat aquesta decisió absurda. Sigui com sigui el PP català ho aprofita per abortar un missatge del president Maragall a la televisió, el darrer dia de campanya, per demanar la participació dels ciutadans. Una campanya estranya.

L'Estatut: Reflexió

Arriba la jornada de reflexió. Aquella jornada en què els polítics es fotografien a les Rambles a Barcelona, i que ningú fa campanya explícita per la seva opció. Però, quina reflexió hem de fer? Hi haurà indecisos que continuaran sent-ho després de tan profunda reflexió de demà, si no és que ho estan més després de les dues setmanes de campanya. Han hagut programes de televisió per parlar de l'Estatut, tot i que només han servit perquè uns i altres es recriminin les seves actuacions i actituds.

Tothom dóna el "sí" com guanyador. Jo també, malgrat que voldria que guanyés el "no". Però, és que el "sí" ha tingut al seu costat la potència mediàtica dels principals partits catalans. El "no" ha tingut al seu costat una poc clara Esquerra i el PP, qui haurà afavorit més vots afirmatius que no pas negatius.

Partidari del "no" com sóc, veig que la campanya del "sí" no ha explicat res en profunditat. Simplement missatges de por -por que el PP utilitzi el "no" contra Catalunya; por que ens quedem al passat, a 1979- i d'optimisme -no és l'Estatut que voldríem però, és un pas endavant-. El problema és que aquest Estatut, després que CiU hagués passat a l'oposició i que se li critiqués el seu pactisme a Madrid, aconseguint acords de mínims per després tornar a demanar més, sembla un més dels acords als quals ens tenien acostumats els governs de Jordi Pujol. Només demano una cosa. Si guanya el "sí" que no em vinguin més parlant contra CiU per quan pactava amb PSOE i PP, aconseguint pactes de rebaixes.

I la vegueria... Ja veurem com anirà. De moment continuarem amb les províncies, malgrat que alguns vegin canvis futus. Per a això cal que a Madrid el PP continuï a l'oposició durant una bona temporada. I això no ho pot assegurar ningú.

dimecres, 14 juny de 2006

Loituma

Loituma és un quartet finès que té entre les seves cançons més conegudes la levan Polkka, de l'any 1998, utilitzada en una animació feta amb Flash, coneguda com Loituma Girl. La podeu trobar aquí. YouTube té diverses paròdies del Loituma, entre les quals el video que teniu a sota.

dimarts, 13 juny de 2006

Martinet blanc

Un altre video d'un martinet blanc pescant a l'Encanyissada.

Aldarulls contra el PP

Aquests dies el PP té oportunitat de queixar-se de l'actitud de brètols que es dediquen a rebentar els seus actes electorals contra l'Estatut. El PP crispa la vida política espanyola i pinta una Catalunya que no és la que ells diuen però, que serveix per alimentar corrents d'opinió als mitjans que els són afins, al seu favor i contra els socialistes. Catalunya és, simplement, una eina electoral per al PP. I el PP català calla i assumeix la política de crispació contínua que des de l'any 2004 viu Espanya.

Però, això no justifica que es rebentin actes d'aquest partit. I molt menys això no justifica que hi hagi intents d'agressió, ni que sigui tirant inofensius ous. Això dóna arguments al PP, dóna arguments a Rajoy, Acebes i Zaplana, i la caverna mediàtica s'encarrega d'amplificar-los. No seria millor demostrar-los un concepte de la democràcia diferent, basat en la tolerància envers les idees dels altres?

Cendrer urbà

No sé quant de temps fa que l'han posat però, avui passejant per Amposta, a l'Avinguda de la Ràpita he trobat aquesta paperera, la qual té un cendrer a la part superior. Una bona idea. Estic segur que gran part de la brossa que es troba pel terra dels carrers de les nostres poblacions són burilles tirades pels fumadors que no saben què fer-ne quan han acabat de fumar.

Joan Sabaté es mou a la xarxa

Informa LA MARFANTA que l'alcalde de Tortosa torna a escriure al seu bloc. Ho fa en una altra adreça, joan-sabate.blogspot.com, potser perquè ha oblidat la contrasenya del bloc inicial. Aquell bloc ha quedat com testimoni d'un bloc que neix o mor amb una única entrada. Lluís Martín Santos parlava fa poc al seu bloc de la immobilitat del bloc de l'alcalde tortosí. Qui sap, potser ha estat la crítica del polític d'Esquerra el fet que ha portat l'alcalde a tornar a escriure. El futur dirà si aquesta és una aposta real per tenir un bloc o si es queda, com abans, en res.

El Koallach

He vist al Basar de les espècies que algú ha penjat al YouTube una versió de l'Opá, del Koala, sortida al programa Polònia. Es tracta del Lluís Llach cantant "No pas, jo votaré no pas".

Diari de l'Ebre

Aquesta setmana el Diari de Tarragona ha canviat de disseny i sembla que s'ha fet efectiva la desaparició del Diari de l'Ebre com una part separada del mateix diari. La meva opinió és que es sortim perdent. Per poques planes que tingués el Diari de l'Ebre, ara tornem a la situació anterior, en què hi hauran dos o tres planes interiors destinades a la informació de casa nostra. Potser es genera poca informació aquí, o potser és poc rendible mantenir un mitjà que sigui capaç d'acudir a tots els punts on hi ha notícies del territori. Una llàstima.

dilluns, 12 juny de 2006

Ens visita Arias Cañete

Que un polític del PP visiti les Terres de l'Ebre és notícia, més quan aquest partit va ser el promotor del Pla Hidrològic Nacional on hi havia el transvasament de l'Ebre. I els polítics del PP locals van dedicar-se a justificar el projecte i a voler-nos convèncer que estàvem equivocats i manipulats.
Però, si això és notícia, que qui vingui sigui Arias Cañete és una notícia de primera. Ve l'ex-ministre que va dir que el PHN s'aprovaria per "collons", que seria un "passeig militar", perquè el PP no havia guanyat a l'Aragó. I després d'això només va saber queixar-se perquè TV3 va difondre unes paraules pronunciades en el context d'una conversa privada. En comptes de dimitir pel contingut de les seves declaracions, que demostraven el partidisme que hi havia darrera del PHN, va continuar en el càrrec i encara ara continua sent un dels polítics del PP que va donant lliçons a la resta de partits.

diumenge, 11 juny de 2006

El PP en el procés de pau

Durant el Debat sobre l'Estat de la Nació es va dir que no es parlaria del procés de pau, gràcies a un acord no escrit entre els partits. Cosa d'agrair, que per un cop el terrorisme no fós un dels elements del debat, sovint element de crispació política. Però, a la COPE, Federico Jiménez Losantos va queixar-se d'aquesta actitut de Mariano Rajoy. La casualitat va fer que no acabés la darrera jornada del Debat sense que el PP es repensés i introduís el terrorismea l'ordre del dia, en forma de votació. I amb això va arribar la crispació i el trencament de relacions del PP amb el PSOE.

Dissabte es van manifestar les víctimes del terrorisme -les quals ens han de merèixer el màxim respecte- per reclamar que no es pagui un preu polític per aconseguir la pau al País Basc i a Espanya. Cal doncs, definir què s'entén per preu polític, perquè mentrestant, quan el PP cregui convenient acusarà el govern d'haver-lo pagat. És clar que, si el govern vol arribar a la pau haurà de parlar i haurà de negociar amb els partits i inevitablement amb els terroristes. I si el govern actua haurem de ser tots els ciutadans, i no les víctimes únicament -malgrat el respecte que em mereixen-, qui tinguem la paraula per aprovar o reprovar la seva actitut. Però, mentres el PP i els "seus" mitjans atiïn les víctimes, l'ambient de crispació al voltant del procés de pau no ens abandonarà. Malauradament queda poc perquè es deixi de parlar de l'Estatut català i és probable que el terrorisme sigui l'únic tema "potent" de la vida política espanyola. Esperem aleshores, que les urnes, l'únic moment en què es pot atorgar o treure la confiança als partits, passin factura als que s'hauran passat una legislatura crispant Espanya i posant en dubte la legitimitat de l'actual govern.

Riba-roja

El diari El Punt publica la carta enviada per l'alcalde de Riba-roja a alcaldes de la Terra Alta per demanar-los el suport per a la central de cicle combinat d'Iberdrola. En aquesta carta l'alcalde remarca que no té relació amb ENRON -tot i que es tracta del mateix tipus de central- i que no perjudicaria els municipis de la Terra Alta, perquè la direcció dels vents ho evita -cosa que fa pensar que en altres zones properes sí que hi hauria afectació-.

Però, és que si es llegeix la carta sona a xantatge, com diu una altra notícia del mateix diari. La carta deixa entendre que l'aprovació de la línia d'avacuació elèctrica d'energia eòlica per dins de Riba-roja, depèn del suport a la central de cicle combinat. És a dir, que es pot interpretar clarament com un xantatge.

Polla blava

No me n'havia trobat cap fins ara. Si no m'equivoco l'exemplar de la foto és una polla blava (Porphyrio porphyrio). Es podria confondre amb una polla d'aigua si no fos que és considerablement més gran. La foto completa es pot trobar a l'àlbum de Flickr.

dissabte, 10 juny de 2006

Creix la blocosfera ebrenca


LA MARFANTA ha presentat novetats aquesta setmana. A banda dels blocs que he pogut veure que tenia enllaçats i no anunciats, aqeusta setmana ens ha fet saber de l'existència de diversos blocs de gent de l'Ebre, en aquest cas de caire majoritàriament polític. És el cas de La comedianta tortosina, de Roquet del Delta, i dels polítics d'Esquerra Ricard Forés i Lluís Martín Santos.
Ara només els queda als partits destacar en algun lloc dels seus webs on es poden trobar els blocs dels seus polítics, i ens faran més fàcil la recopil·lació de blocaires polítics ebrencs.

dijous, 8 juny de 2006

L'Estatut: de Miravet?

En pocs dies he sentit com Pasqual Maragall qualificava aquesta proposta d'Estatut com l'Estatut dels Municipis i en la seva visita a les Terres de l'Ebre, com l'Estatut de Miravet. I sona bé que una població de les nostres terres doni nom a un projecte tan important per al país. Però, a diferència de l'Estatut de Núria i el de Sau, a Miravet no es pot dir que es posés la llavor de l'Estatut. Un dels assistents, el PP de Catalunya, se'n va despenjar. I després va quedar molt clar que l'Estatut es va crear al Parlament de Catalunya, a Barcelona, i va acabar sent remodelat a Madrid. Potser Miravet ha servit per escenificar la descentralització del govern, per fer veure a la gent de l'Ebre que ja no estem abandonats. I també serveix perquè ara sigui més fàcil de convèncer-nos de votar "sí". Em temo que aquest Estatut durant la campanya serà batejat amb tants de noms com calgui, en funció d'on s'estigui fent campanya.

M'agradaria però, que hagués estat l'Estatut de Miravet, i que la frase "fem un Miravet" portés bons records a la memòria, records d'un principi de bona voluntat que ha acabat bé. Però, aquesta frase ara mateix condueix a recordar una bona voluntat inicial amb la trencadissa final i amb un Estatut massa retallat. I a més, crec que seria més lògic batejar-lo com l'Estatut de la Ciutadella, de Madrid, del 3% o de la foto, per exemple.

dimarts, 6 juny de 2006

L'Estatut: jo "no"

Podríem intentar fer una anàlisi exhaustiva dels motius a favor o en contra del nou Estatut. Seria difícil de concentrar-los en tan poc espai, i altres més preparats per fer-ho, ja els han exposat. Ara bé, sí que és cert que dels arguments aquells que es posen sobre la taula i que no passen de ser simples eslògans, alguns, la pròpia realitat els desmenteix.

Votar "no" a l'Estatut no trencarà Catalunya, igual que votar "sí" no trencarà Espanya. El catastrofisme que es critica al PP es fa servir aquí per a les necessitats de vot. Sí però, que un resultat negatiu obliga als polítics a continuar treballant per aconseguir un Estatut que la ciutadania aprovi. I aquest podria ser perfectament el del 30 de setembre, amb el qual se suposa que tots els partits catalans, excepte el PP, estan d'acord.

És possible que aquest Estatut sigui un pas endavant respecte de 1979. Però, és un pas enrera, de més del 60%, i amb un govern "amic" a Madrid, respecte del 30 de setembre de 2005. Cal plantejar-se si realment ens interessa tirar endavant, sent conscients que en un futur relativament proper tornarà la política pidolaire que tant se li criticava a Convergència i Unió quan governava, o si cal desfer part del camí recorregut per reprendre el camí de l'acord del Parlament. Si algú pot signar que tot serà tan perfecte que no es tornarà a parlar mai més d'espoli fiscal, per exemple, perquè l'Estatut ja ho té tot lligat i ben lligat potser podrem abandonar l'escepticisme.

Queda veure qui defensa què. CiU defensa el "sí" sobre un text que encaixa perfectament en allò que Artur Mas va afirmar que no acceptaria. El PP defensa el "no" seguint una estratègia que clarament provocarà més "sí". Cal preguntar-se si aquest Estatut realment li va malament al PP o si aquest partit persegueix just el contrari del que demana, perquè les retallades que tan satisfan a Alfonso Guerra l'han deixat net com una patena. De la resta de partits, Esquerra defensa el "no", després de pretendre defensar el vot nul. I el PSC i Iniciativa defensen el "sí", inevitable per ser un text que ja els va bé, i els permet acabar la legislatura amb nota.

Per aquests inacabables dos anys i mig, per una feina mal acabada, amb presses, amb ingerències exteriors, amb partidisme, i amb paraules no complides, i perquè crec que l'obligació dels nostres representants és tornar a negociar si els ho demanem, jo dic "no".

dilluns, 5 juny de 2006

Quitrà II


Continua la tècnica del pedaç a la ribera. Avui m'he trobat un indret amb el quitrà tendret, tendret, d'aquell que s'enganxa a rodes, baixos i tot allò que li passi per damunt. Com es pot veure a les imatges, fins i tot brilla al sol, del tendre que està. Ho comparo amb els pedaços de carreteres de l'interior -crec que de la Diputació- i veig que almenys allí el quitrà es compacta i s'intenta respectar el nivell del camí. No com aquí.

diumenge, 4 juny de 2006

Fotos i videos de la ribera


Acabo de posar unes quantes fotos més a Flickr amb imatges de la ribera, la majoria de la zona de l'Encanyissada. Les àdenes i els seus fills ja corren pels quadros, pels desaigües i per la mateixa llacuna. És difícil fotografiar-los, perquè s'espanten de seguida -com és normal-. Alguna foto més del també difícil d'immortalitzar, bernat pescaire, i unes quantes més. Una mica monotemàtic però, així hi ha fotos de sobres.
A continuació poso també dos videos, un del cant que trenca el silenci a l'Encanyissada, i després un martinet blanc en plena pesca. Espero que us agradin!


dissabte, 3 juny de 2006

No al parc eòlic: bloc de Lluís Comí

Acabo d'assabentar-me a través de LA MARFANTA, de l'aparició d'un nou bloc ebrenc, el de Lluís Comí, de La Ràpita. És el bloc noalparceolic, el qual, com s'intueix, té relació amb la plataforma Salvem la Mar de l'Ebre i la pretensió de posar un parc eòlic marí davant de la costa del Delta de l'Ebre. Us recomanem seguir-lo. Lluís és algú a qui fa goig llegir.

I en relació al parc eòlic, sobta l'anunci de la Generalitat sobre la possibilitat d'ampliar la Xarxa Natura 2000 i protegir tota la franja marina del Delta. Serà que ve el referèndum de l'Estatut, o que realment s'ho han pensat millor?

WengoPhone i Jabber

Ahir vaig posar una entrada a Bernats pescaires sobre Wengo. S'ha publicat ja una versió que està disponible amb Windows, GNU/Linux i Mac OS X. A l'entrada comentava diversos aspectes. Però, acabo de provar-ne un d'interessant. Un usuari pot tenir configurats varis comptes de missatgeria, ja siguin MSN, AIM/ICQ, Yahoo!, Jabber o GoogleTalk. Jo m'he configurat el meu compte Jabber de Gmail i automàticament m'han aparegut els contactes del GoogleTalk dins de Wengo, amb el seu estat actual. És a dir, que des del propi Wengo hom es pot comunicar amb altres persones que tinguin un compte de missatgeria instantània. M'ha agradat aquesta característica. Ho sento per l'Adium, pel Gaim, GoogleTalk i altres però, això permet prescindir-ne. Bé, primer caldrà provar-ho un temps.

dijous, 1 juny de 2006

eresagua.com

El projecte de final de carrera d'onze periodistes de la Universitat de Navarra ha vist la llum. Es tracta del lloc web eresgua.com, un espai a la xarxa amb informació sobre l'aigua, activitats, cultura, civilitzacions i altres aspectes relacionats amb ella. A més aprofiten per dedicar un espai específic del web a l'Expo'08 de Saragossa, on l'aigua tindrà un paper destacat.

e-noticies canvia de cara

El confidencial català e-noticies ha canviat de cara amb una renovació del seu aspecte. Una de les coses útils és que els seus continguts tenen enllaços, a diferència de la versió anterior del web. La versió actual no la veureu (almenys ara és així) si intenteu accedir-hi per http://e-noticies.com. Proveu amb http://www.e-noticies.com.