La jubliació

Molts no sabem si en un futur podrem jubilar-nos. Diuen que la Seguretat Social no podrà assumir les pensions amb l'envelliment de la població i l'augment de l'esperança de vida. Hom espera solucions que no passin per "privatitzar" les jubilacions, que no obliguin la gent a dependre de plans de pensions -que segons quins poden conduir-te a perdre diners-. Sembla que el govern del PSOE té solucions però, que si no són filtrades no s'atreveixen a exposar-les. Serà perquè n'han renegat, perquè semblen més de dretes. El govern del partit de Leire Pajín, la que aixecava el puny per cantar la Internacional, al mateix temps que, segons els diaris, cobra un dineral al mes, com bona obrera, es proposa allargar l'edat de jubilació als 67 anys i a més volen allargar també el període de cotitzacions que serveix per calcular la pensió. En comptes de proposar d'entrada dificultar o prohibir les prejubilacions i cercar altres mesures, la paguen els que arriben al final de la seva edat laboral. En comptes de premiar qui es jubila més enllà dels 65 es posa el límit més amunt, sense tenir en compte que hi ha gent que als 65, per la feina que fan i per salut, no poden fer res més que jubilar-se. Allò que no té nom és voler calcular la pensió en funció de major nombre d'anys. No té nom perquè això vol dir que es volen assegurar pagar menys als pensionistes, sabent que la mitjana del sou serà menor si s'agafen més anys. Vergonyós. Això ve d'un partit que es diu socialista i obrer.

No em semblarien malament unes eleccions anticipades. Anticipadíssimes. Zapatero va negar la crisi, Corbacho va negar les previsions d'atur. I ara actuen com si no ho haguessin fet, i intentant fer polítiques que no compartirien si estiguessin a l'oposició. No és que m'agradi el PP però, si ens han de fer polítiques de dretes, que ho facin les dretes, que sabem de quin peu calcen.


+ GNU FDL