dijous, 28 d’abril del 2011

Senyals circumstancials #trànsit

Amposta: Av. Santa Bàrbara, lateralAquestes setmanes a Amposta es veuen moltes obres d'arranjaments de carrers. Serà casualitat o no que les eleccions municipals siguin a tocar.

Ara bé, volia comentar una cosa que ocorre quan hi ha obres al carrer, esdeveniments que necessiten ocupar la calçada o altres activitats. La via senyalitza amb senyals circumstancials verticals  de prohibit aparcar per indicar que en les dates indicades allí no es pot aparcar. Al centre de la imatge se'n veu un de senyal.

Aquests senyals de vegades es posen molt temps abans de la data per a la qual tenen validesa, com ha estat a la zona de les Cases Barates, on hi havia senyals la setmana passada per a actuacions d'aquesta setmana. Carrers no gaire amples amb un senyal posat de qualsevol manera, molestant l'aparcament, quan encara no té vigència la prohibició que indiquen. A més tenen una inscripció que no es llegeix bé si no passes prop i redueixes molt la velocitat.

D'altra banda, aquests senyals no sé si són vàlids. Se suposa que les inscripcions en els senyals de trànsit es poden posar però, s'han de posar en un panell sota del senyal, no enganxats amb cinta adhesiva sobre el mateix. Si no són vàlids, tenim molts municipis que tenen aquesta pràctica i no sé si algun dia es poden trobar amb algun conductor que fa una reclamació per una multa per no complir amb un senyal que no compleix la normativa sobre senyals de circulació.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 27 d’abril del 2011

#crisi Vicenç Navarro i les retallades de #Salut

Vicenç Navarro ha escrit un article sobre les retallades del sistema públic de Salut titllant-les d'innecessàries i perjudicials. Contrasten aquest tipus d'articles amb la gran quantitat d'articles que s'alinien amb les tesis del Govern. Molt sovint no entens com gent que treballa o que col·labora en mitjans de comunicació públics siguin tan poc crítics amb les retallades i donin per bons els arguments. Em pregunto si en el cas que els retallats fossin els seus sous no es plantarien i cercarien arguments per criticar la mesura.

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 26 d’abril del 2011

Motius per no votar CiU: els carrers #ebremunicipals2011 #municipals2011

A la campanya de les municipals del 2007, en els debats CiU negava que la ciutat necessités un pla de xoc per endreçar la via pública, tal com demanava el PSC al seu programa de govern. En canvi, el propi equip de govern no trigaria a anunciar un pla de xoc en aquest sentit. Cal celebrar-ho. Ara bé, si repassem l'estat de la ciutat, és evident que s'han planificat molt malament les obres. El centre de la ciutat fet una pena, fins i tot en Setmana Santa, dies de rebre visitants, com diu La Via Augusta. Carrers tallats perquè s'arrangen voreres, s'obren al trànsit i s'han de tornar a tallar per quitranar-los. Una planificació pèssima.

No cal dir que hi ha carrers menys cèntrics que han continuat amb els clots cada dos per tres, tot i que ara, a tocar de les eleccions, sembla que seran arranjats. Un dels que no sé si s'arranjarà malgrat ser un carrer molt transitat és l'Av. Generalitat, una via de circumval·lació que alguns diuen que encara no està urbanitzada però, que té un trànsit important i que a la pràctica sí que es compta com una via més de la ciutat. I cada dia que plou allò s'omple de forats que, mentres són plens d'aigua no saps com són de profunds.

Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 23 d’abril del 2011

La unitat que reclama Artur Mas #SantJordi #política

Font del claustre de la catedralArtur Mas demana unitat en una diada com la d'avui, per defensar els interessos de Catalunya. Una petició molt adequada i important per poder defensar allò que es vol per a Catalunya a Madrid. Però, és de justícia recordar que durant els 7 anys de tripartit el partit del president de la Generalitat, CiU, no ha demostrat aquest esperit unitari. Podem començar a cercar a la xarxa sobre els diferents moments clau en què CiU ha trencat la unitat, o ha anat per lliure, per no parlar dels moments de manca de lleialtat institucional cap al Govern, lleialtat que en aquests dies demanen.

I com que també es parla del tema, a veure quin dia Sant Jordi deixarà de ser festa només per als polítics, que el dediquen a fer vida social, a aparentar bones relacions entre ells, a llençar missatges de bones intencions, com si fóssim a Cap d'Any.

Creative Commons License + GNU FDL

Sant Jordi 2011 #SantJordi

Palau de la GeneralitatFeliç dia de Sant Jordi a tothom.
Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 20 d’abril del 2011

Perills de #DropBox i alternatives #cloudstorage

DropBox potser sigui a hores d'ara el servei més popular d'emmagatzemament al núvol gràcies a la seva sincronització transparent de les dades entre tots els ordinadors on hi ha instal·lada l'aplicació client del servei, de forma que desant els documents dins de la carpeta de DropBox automàticament es crea la còpia al servidor i s'actualitza el contingut de la carpeta en els ordinadors sincronitzats.

Ara bé, DropBox té un aspecte que ens ha de preocupar, tot i que per la comoditat de l'eina és difícil prescindir-ne. DropBox no és una empresa de la Unió Europea. No aplica la normativa europea de protecció de dades, i en conseqüència no aplica l'espanyola. De fet, tampoc no aplica el marc Safe Harbor per fer compatible la seva política de privacitat amb les normes europees. Això significa que no podem estar segurs que les nostres dades només les vegem nosaltres i qui nosaltres decidim.

A més, m'he trobat un article sobre un aspecte de DropBox que m'ha fet plantejar-me no utilitzar-lo per a res. Segons sembla DropBox utilitza la tècnica de la "desduplicació de dades", per la qual, per estalviar espai de disc, si dos usuaris diferents emmagatzemen el mateix fitxer als seus comptes, DropBox només en guarda una còpia. És a dir, que DropBox té accés a les dades que suposadament estan xifrades i que només pot conèixer l'usuari. L'article ho explica més extensament i millor que jo, si voleu aprofundir-hi.

Ja fa temps que provo alternatives. De fet vaig contractar l'espai de disc d'Arsys. Un servei interessant pel preu i per ser espanyol. Però, o utilitzes la interfície web, sempre més farragosa, o et connectes via WebDAV i la sincronització te l'has de muntar tu i a més és prou lenta. També he provat Ubuntu One però, és un servei que trobo lent, malgrat ser el més proper a DropBox que he vist.

Recentment em vaig decidir a provar durant un any el paquet familiar d'IDrive, un servei que està adherit al Safe Harbor. És més un servei de còpia de seguretat que no pas un servei de disc dur sincronitzat com DropBox. El compte gratuït és per a un ordinador i ofereix 5 GB d'espai, tot i que es poden ampliar fent-ne difusió entre els contactes i per les xarxes socials. El paquet familiar proporciona un espai de 500 GB per 149$ l'any i es pot utilitzar en un màxim de 5 ordinadors . Tots els fitxers copiats poden ser accedits via web. Una pega és que no existeix client per a GNU/Linux.

Un altre servei que estic provant i que també està adherit al Safe Harbor és SpiderOak (imatge que acompanya aquest apunt). Aquest servei ofereix un espai de disc de 2 GB en la seva versió gratuïta, amb una aplicació client multiplataforma. L'espai de 100 GB s'ofereix per 10$ al mes. No hi ha límit d'ordinadors que es poden connectar al compte. Es poden configurar diferents ordinadors per sincronitzar-se (no se sincronitzen tots per defecte) i ofereix també l'opció de compartir documents. A més del servei, hi ha un conjunt d'eines que s'han creat amb el servei i que es distribueixen amb llicència GPL v3. La pega d'aquest servei per a mi és el preu variable en funció de l'espai que utilitzis però, és potser l'opció més interessant.

Altres alternatives, per si les voleu provar:

  • Zyncro: Més que un servei d'espai de disc, servei català d'Intranet al núvol.
  • Amazon Cloud Drive: Disc dur virtual d'Amazon que dóna espai si compres àlbums a la seva botiga de música en línia.
  • SkyDrive: Disc dur virtual de Microsoft.
  • Box.net: Servei de compartició d'arxius amb interfície web.


Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 19 d’abril del 2011

#ebremunicipals2011 #municipals2011 #Amposta Es confirma que el video de l'assaig de #LaLiraAmpostina era polític

Fa uns apunts comentava després d'un assaig que ens van venir a gravar, que em semblava un video polític per a la delegada del govern d'Interior -amb qui no tinc cap problema, repeteixo-. Avui he vist el video de la candidatura de CiU d'Amposta que tenen al web de campanya, i es confirma que el video que es va gravar a l'assaig de La Lira era un video per presentar la delegada i membre de la llista municipal de CiU.

Per tant, no tinc més que reiterar que no em sembla bé que no se'ns avisés perquè, tot i no aparèixer els membres de la banda de prop si no en conjunt, no tinc per què participar en una activitat de propaganda electoral, ni d'aquest ni de cap altre partit si no ho vull.

És curiós que CiU, amb el tema de les escoles de música, tingui algú de La Lira a la llista i utilitzi la banda per gravar part del seu video de presentació de candidatura.

Creative Commons License + GNU FDL

Motius per no votar CiU: el cas de La Lira #ebremunicipals2011 #municipals2011

Com ja se sap, el proper 17 de juny La Lira ha organitzat un concert, "La Lira versiona Serrat", on s'interpretaran cançons del disc "Serrat Sinfónico", adaptades per a banda. Aquest concert és benèfic per ajudar al finançament de l'escola de música de La Lira. No cal dir que poder fer aquest concert és important, no només per l'objectiu si no perquè la participació de Serrat en dues cançons i la seva col·laboració és ja un motiu d'il·lusió.

Ara bé, no hauríem d'haver arribat en aquest extrem. Ja fa molts anys, de menut, recordo quan anàvem a tocar per les poblacions veïnes per vendre números del sorteig d'un cotxer i així ajudar la Societat a tirar endavant. Per La Lira els músics sempre han hagut de fer mil i una coses, perquè de diners mai no ha anat sobrada. En el darrer any els músics i resta de Societat han hagut d'utilitzar la imaginació per fer activitats que reportessin diners en benefici de La Lira, culminant amb aquest concert versionant Serrat.

L'anterior conseller de l'aleshores departament d'Educació va venir un dia a Amposta per presentar el que seria una sortida, la llum al final del túnel, una opció per a un finançament millor de les escoles de música ampostines. Més tard es va concretar com podia fer-se això i es proposava, com millor opció, per suposar una major quantitat de diners per alumne, el model d'escola municipal, que ja funciona en altres poblacions veïnes. I aquí va arribar l'inici dels motius pels quals en aquest sentit no s'ha de votar CiU.

Inicialment l'alcaldia no volia que una de les entitats optés per ser escola municipal si l'altra no volia, dient que això era permetre que la que ho fos tingués avantatges sobre l'altra. És evident que, si això se sotmetia a votació en cada una de les assemblees, aquestes decidien quin creien que era la seva millor opció, amb la qual cosa l'argument del govern municipal no era vàlid.

De tota manera, més endavant, quan La Lira va aprovar el camí cap a l'escola municipal i La Filha no, el discurs va canviar. Ara no era que una no havia de tenir privilegis sobre l'altra si no que l'argument era que si La Lira optava per fer-se escola municipal corria el perill de perdre el concurs per donar el servei dins de les seves pròpies instal·lacions. Els seus arguments contradeien els inicials.

De fet, el discurs encara va canviar més perquè com que es va dir públicament que no aprofitant l'ocasió La Lira havia perdut l'opció de tenir 90.000 euros de finançament en el curs actual, el tercer argument va ser negar que aquesta partida de diners existís, cosa que depenent amb qui parles et nega. Ara el govern d'Amposta vol aconseguir un acord que beneficiï ambdues societats, donant per perduts els diners del curs actual, i veurem què diuen si al final el millor model és el de l'escola municipal aleshores rebutjat.

Tot plegat, encara que es digui el contrari, sembla que amb la proximitat de les eleccions catalanes signar l'acord per a les escoles municipals era massa beneficiós per al PSC i gens per a CiU. Si no va ser així la coincidència dels fets fa que relacioni les dues coses, no ho puc evitar.

No entendré mai però, com no es fa una denúncia més contundent dels fets des de les juntes de les societats.

Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 10 d’abril del 2011

La mona del PSC de Tortosa #municipals2011 #ebremunicipals2011

Llegeixo a La Marfanta que el PSC de Tortosa ha encarregat una mona de xocolata que és un llibre de 8 kg amb la imatge de campanya dels socialistes tortosins. Estem en crisi, diria. En canvi els partits no ho estan, o no ho estan tant com la ciutadania. Perquè la mona de 8 kg barata segur que no ho és, per molt que sigui insignificant el seu preu dins del pressupost electoral que tingui el PSC. La mona, menjades populars i altres actes, tant en l'àmbit municipal com en els autonòmics i l'estatal només vénen a mostrar que mentres la ciutadania pateix pel seu futur els partits tenen uns pressupostos que els permeten fer publicitat durant tota la legislatura sense problemes aparents. I això no contribueix gens a donar una bona imatge dels que ens volen governar, dels que volen dir-nos com s'ha de gestionar la crisi.

Creative Commons License + GNU FDL

Després de #Belmonte #LaLiraAmpostina

Belmonte: tot a puntDivendres a la nit, 20:45h. Mini assaig per repassar alguns detalls musicals i amb els ballarins. Concentració màxima. L'any 1988, amb 14 anys era una cosa grandiosa i nova preestrenar Belmonte a casa, a Amposta. Havien estat moltes hores d'assaig amb Carles Santos, moltes hores compartint l'energia que desprenia el compositor quan preparàvem l'espectacle. Aquest cop, amb uns quants anys més a sobre, ja adult, el treball ha estat diferent però, amb la mateixa il·lusió o potser més, per la consciència de la importància de la fita.

A les 22h, amb un Felip Pedrell ple començava l'espectacle, amb les notes a l'uníson del primer temps, seguint pels diferents temps cap al punt d'inflexió del pasdoble, aplaudit pel públic com sempre que ho hem tocat ha passat, acabant amb el temps dedicat a la mort. Una hora intensa per a ballarins i músics, recompensada pels aplaudiments del públic. Reconeixement per als ballarins, per al director, Xavier Piqué, per al compositor Carles Santos, per als músics i per al director de La Lira, Octavi Ruiz, qui ha treballat dur per tirar endavant l'obra durant els darrers mesos. Emoció per un èxit merescut, en una època difícil perquè la societat en la que vivim sembla que no està gaire pels compromisos que impliquen grans esforços i malgrat això, aconseguim ser una excepció.

Per davant tenim uns mesos durs. Hem preparat Belmonte juntament amb el concert de Primavera, que repetirem a Vilafranca del Penedès, amb obres prou importants. Després ens ve la preparació del concert de Festes Majors, sempre complicat però, amb un extra, la preparació del concert de temes de Joan Manuel Serrat el mes de juny, que requerirà, novament, un esforç addicional per part nostra. Per això, quan els resultats obtinguts són satisfactoris,  veus que la feina feta paga la pena. No hem tingut mai un suport clar de les institucions, començant pel nostre Ajuntament però, malgrat això, ens en sortim i, sent una entitat modesta, La Lira porta el nom d'Amposta ben alt allà on va.

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 8 d’abril del 2011

#Belmonte, avui a Tortosa, amb #LaLiraAmpostina

Belmonte: Assaig general al Felip PedrellFa uns minuts que he arribat de Tortosa. Hem fet el darrer assaig general de Belmonte a l'auditori Felip Pedrell. Avui divendres a les 22:00h la Lira Ampostina posa música en viu a l'espectable de dansa Belmonte, de la companyia Gelabert & Azzopardi, música composada per Carles Santos. Com deia fa uns apunts, 23 anys després ens retrobem amb el record d'una de les fites importants per a la Lira, la pre-estrena l'any 1988 d'aquesta obra a Amposta.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 6 d’abril del 2011

L'Endemà: Un fill llunyà #autisme

El dia 2 d'abril va ser el Dia Mundial de l'Autisme. TV3 va emetre ahir el programa L'Endemà, amb el títol "Un fill llunyà", dedicat a fills amb autisme. Testimonis emotius de pares que es dediquen en cos i ànima a tenir cura dels seus fills amb aquest trastorn. Si un mare i pare ja es dediquen en cos i ànima a aconseguir el millor pels seus fills, testimonis com aquests ens recorden que sempre podem donar una mica més i que sempre hi ha algú que pot tenir moltes més problemes que nosaltres i, malgrat això és fort i tira endavant.

El video: http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/3451290

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 5 d’abril del 2011

Assaig amb aires de propaganda electoral #municipals2011 #política #LaLiraAmpostina

Avui hem començat l'assaig i he vist que hi havia a l'auditori de La Lira en Santi Valldepérez amb la càmera i la Núria de Santiago. En començar l'assaig Santi ha començat a prendre imatges. Quan ha pujat a l'escenari amb la càmera el director ens ha comentat que allò era per l'Eva [Ruiz], la nova delegada del Departament d'Interior a les Terres de l'Ebre.

Abans de dir el que penso vull constatar que no tinc res contra cap de les tres persones que he esmentat. L'Eva la conec des de l'institut, sempre ens hem saludat, i la Núria i el Santi els conec menys però, diria que almenys com coneguts la relació és bona, independentment de quina ideologia tingui cadascú.

Ara bé, com deia, vull dir què en penso. Si ho interpreto bé, les imatges van destinades a una mena de video sobre la delegada d'Interior. I estem en període electoral. Fins ara no recordo cap video sobre cap delegada ni delegat de govern ampostí. Sigui com sigui, si això hagués passat amb el tripartit hauríem escoltat queixes pels fets -i si va ocórrer segur que les va haver-. En resum, he estat partícep sense ser avisat d'un acte de propaganda electoral, ni que sigui de forma indirecta. I crec que tenia dret de saber-ho, perquè de saber-ho potser no hauria anat a assajar. M'enteneu, no?

Anotació: Com que em puc equivocar i el video pot anar destinat a qualsevol altra finalitat privada, en aquest cas demano disculpes si la meva impressió no ha estat la correcta, i així reflectiré aquí la rectificació.

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 4 d’abril del 2011

#crisi Pressupostos després de les #municipals2011

El govern català no presentarà els pressupostos del 2011 fins haver-se celebrat les eleccions municipals del 22 de maig. Un dels motius, segons llegeixo a La Vanguardia, és per les peticions dels alcaldes de CiU que veuen que la presentació dels pressupostos, és a dir, dels números que reflecteixen les retallades a Catalunya, serien una arma electoral, una cosa difícil de justificar. I és que aquells que han atacat el tripartit insistentment i que han reclamat que donessin la cara i que no s'amaguessin durant 7 anys ara no s'apliquen la mateixa recepta. Transparència i a "apechugar" si vénen maldades electoralment, no? Sobretot si ens obliguen a empassar-nos totes i cada una de les retallades que ens posen sobre la taula.

Creative Commons License + GNU FDL

#crisi Un altre motiu per reflexionar, votants de CiU, ara, l'#ensenyament

El Departament d'Ensenyament es planteja reformes per tal de prescindir de mestres i professors interins. No només ha reduït el nombre de places convocades a les oposicions si no que ara es planteja augmentar hores de treball dels professionals per poder prescindir del personal interí. Un exemple més de com estem tirant enrere amb aquest govern que acaba de complir 100 dies. Salut i educació, pilars de la societat, juntament amb la justícia, retallades sense miraments.

Quan trigarà la societat a reaccionar? Quan trigaren els votants de CiU a reflexionar si això era el que volien per al país?

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 1 d’abril del 2011

30 milions en llicències de Microsoft #programarilliure #crisi

Via Menéame em trobo amb un article sobre els diners que es gasten les administracions públiques en llicències de Microsoft. Pel cap baix, 30 milions d'euros. Entre aquests s'han de comptar les llicències de Windows, de Microsoft Office, de SQL Server,... Com exemple, només l'Institut Municipal d'Informàtica de Barcelona (IMI) ha gastat el 2010 quasi un milió d'euros. És necessari tenir tantes llicències de programari privatiu? És culpa de la ciutadania que els gestors ignorin voluntàriament o involuntària l'existència d'alternatives?

Creative Commons License + GNU FDL