Ara bé, tot i que pugui estar d'acord en el contingut, i que, com La Veu de l'Ebre apuntava aquesta setmana, s'hi trobi en falta la referència a les vegueries -i potser a més coses-, em sembla que la dignitat del país ha de començar des de dins i tot el procés de confecció de l'Estatut, la negociació a Madrid i posteriors passos, no han estat exemples de dignitat. Com tampoc no ho ha estat la política catalana, sigui perquè el tripartit ha estat un desori, sigui perquè l'oposició no ha paït que si no governa és perquè les regles del joc són les que són i cal acceptar-les.
Dignitat tota però, sumar-me a campanyes que semblen orquestrades pels mateixos que provoquen el soroll en el dia a dia del país, no, gràcies.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada