Ha mort el Papa. Les televisions se'n fan ressò, potser fins i tot de forma excessiva per a la presència que la religió hi té habitualment. Fa tuf d'interès mediàtic. Qualsevol líder polític vol fer seu el missatge de Joan Pau II. Bush l'honora quan ell va anar totalment en contra de la postura del Papa contra la guerra de l'Iraq. O Sharon, amb els seus atacs indiscriminats, no ha fet bona la voluntat del Papa d'arribar a la pau entre palestins i israelians. El primer ministre palestí aprofita per reivindicar l'estat Palestí. Les comunitats autònomes governades pel PP, com per ser millors, decerten més dies de dol que la resta.
Dels resums que es fan del seu pontificat destaca la lluita per la pau al món, l'acostament als joves o la caiguda del comunisme. Aquí, en la lluita contra el comunisme s'han centrat a la COPE, emissora catòlica on les hi hagi. I és que la gent de La Mañana no poden estar-se ni un dia de carregar contra el comunisme, contra el govern espanyol, ni contra res que no faci olor a dreta. Que el Papa va anar a Cuba i va veure Fidel Castro és un fet, que suposo que al senyor Jiménez Losantos no el fa veure el Papa en els mateixos termes que a l'actual govern espanyol per tenir contactes amb Fidel. Que el Papa pensés que el comunisme té alguns valors bons, com els aspectes socials o les actuacions en favor de la pobresa, igual que el capitalisme té la llibertat de l'individu, no ho comentarà mai aquesta gent. Acaben fent veure que el Papa estava totalment a favor dels sistemes capitalistes, o volent que creguem que la nostra societat no té oligarques, que només els tenen a la Xina o a Cuba. Què hem de dir de la COPE? Fins i tot durant el dol pel Papa, aquesta emissora catòlica es dedica a emetre odi per les ones. Vergonyós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada