Objecció de consciència

Quan el servei militar era obligatori havies de fer uns quants papers per sol·licitar ser objector de consciència. I això només era possible perquè la llei ho permetia. Estaven els insubmissos que no volien fer el servei militar ni declarar-se objectors, saltant-se la llei, els quals s'enfrontaven a un judici. Fins i tot en el cas de ser objectors de consciència, els ciutadans hem hagut de sol·licitar en el passat poder-ho ser. Ara, alguns alcaldes que saben que durant una legislatura les lleis poden canviar, i que saben que ells estan entre les persones que han de garantir el compliment de la llei, volen ser objectors de consciència davant la possibilitat d'haver de celebrar bodes entre homosexuals. Per començar, a mi em sembla que la seva consciència els porta a discriminar persones per la seva condició sexual, i no tenen problemes per fer-ho. I la seva consciència no els porta a rebutjar els matrimonis civils. Però, en tot cas, si volen objectar, que ho facin com tothom, sol·licitant-ho i esperant la resposta afirmativa o negativa.