La mort del Papa

Les sensacions a mort de Joan Pau II que un té són moltes i diverses. Per començar, és de l´unic Papa del que em puc recordar perquè en els papats de Pau VI i de Joan Pau I era massa menut. Recordo aquell Papa simpàtic, mediàtic, obert al món del principi, que allí on anava besava el terra. Recordo l'intent d'assassinat i el perdó que Joan Pau II va oferir al seu botxí. Recordo també el perdó que va demanar pels actes de l'Església en el passat, perquè no es tornin a repetir en un futur. Un Papa que no es va cansar de parlar de pau i d'amor. Bé és cert que ha estat també un Papa que ha dit coses que no he compartit, com aspectes repeferents al preservatiu, al sacerdoci femení, etc., que en el seu pontificat ha tingut una gran importància l'Opus Dei, o que fins i tot fa uns mesos va parlar en termes que semblava posicionar-se al costat dels defensors del PHN a Espanya. Minúcies! Una persona que ha treballat per la pau al món i que ha patit de la manera que ho ha fet, fins al final, mereix el meu respecte i el meu condol. Descansi en pau, i que el proper sigui igual o millor.