dijous, 28 abril de 2005

Ballmer visita Barcelona per evangelitzar

L'evangelitzador de Microsoft va visitar Barcelona per parlar d'innovació i, de passada, fer publicitat del seu programari. Les afirmacions gratuïtes no van faltar, i el to amistós que reprodueix la premsa cap al programari lliure tampoc. Sembla que va admetre que la Generalitat és lliure d'utilitzar programari lliure, si aquest és adequat però, va deixar anar que això no havia de ser per motius polítics. I segons es llegeixi, va voler identificar els productes de Microsoft amb la innovació i els llocs de treball, i el programari lliure amb l'absència d'innovació i del creació de llocs de treball. És clar, si llocs de treball va lligat a vendre llicències poca cosa es pot fer amb programari lliure. Si llocs de treball va lligat a vendre serveis, d'adaptació, de manteniment, de formació, etc., això canvia radicalment, i tampoc no diferiria gaire de l'actual feina de les empreses de serveis, altrament conegudes com "consultores". És més, aquestes empreses, si no han de vendre llicències als seus clients, poden tenir ingressos directament dels serveis que els proporcionen. Quant a la innovació, crec que hi ha prou empreses que es dediquen a desenvolupar programari lliure o amb programari lliure que innoven. Perquè la innovació no s'identifica amb el programari lliure sinó amb les pràctiques dels governs i de les empreses. Ara espero que el selecte auditori no se l'hagi cregut i que contrasti els postulats del profeta de les finestres.

Objecció de consciència

Quan el servei militar era obligatori havies de fer uns quants papers per sol·licitar ser objector de consciència. I això només era possible perquè la llei ho permetia. Estaven els insubmissos que no volien fer el servei militar ni declarar-se objectors, saltant-se la llei, els quals s'enfrontaven a un judici. Fins i tot en el cas de ser objectors de consciència, els ciutadans hem hagut de sol·licitar en el passat poder-ho ser. Ara, alguns alcaldes que saben que durant una legislatura les lleis poden canviar, i que saben que ells estan entre les persones que han de garantir el compliment de la llei, volen ser objectors de consciència davant la possibilitat d'haver de celebrar bodes entre homosexuals. Per començar, a mi em sembla que la seva consciència els porta a discriminar persones per la seva condició sexual, i no tenen problemes per fer-ho. I la seva consciència no els porta a rebutjar els matrimonis civils. Però, en tot cas, si volen objectar, que ho facin com tothom, sol·licitant-ho i esperant la resposta afirmativa o negativa.

Ses senyories es barallen

Tot i el tractament educat que es donen els diputats, des de fa anys que demostren que l'educació la deixen a l'entrada del Congrés, per no gastar-la. L'espectacle que donen de tant en tant, simplement buscant la crispació pròpia i la dels ciutadans que els veuen o que els escolten, és penós. És l'única manera de fer-se escoltar, donant tan mal exemple?

dilluns, 25 abril de 2005

El nom del matrimoni

La legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe ha escandalitzat els polítics -casualment de dretes- i els representants religiosos. La família tradicional està en perill, els nens seran els que pagaran les conseqüències, i una llarga llista de missatges apocalíptics serveixen per criticar el matrimoni entre homosexuals. Si el nom és el problema, hauria de ser problema igualment el nom de matrimoni associat als casaments civils, doncs el matrimoni és un sagrament, i com a tal hauria de ser reivindicat.

Però, el fons no el critica ningú. La unió civil entre homosexuals és un dret que tothom té clar. I a la pràctica aquesta unió ha de tenir els mateixos efectes que el matrimoni. Aleshores, cal tant de soroll del polítics i dels seus altaveus mediàtics? No tenen feina que s'han d'estar barallant cada dia per qualsevol cosa?

El ministre d'indústria

Sentia com el ministre Montilla censurava d'alguna manera l'opinió del conseller de Medi Ambient sobre la línia d'alta tensió que ha d'unir França amb el nord de Catalunya. No és el primer cop que se sent parlar d'aquesta línia i hi ha oposició a la mateixa a les zones afectades. És una oposició relacionada amb la suposada necessitat de la mateixa i relacionada amb el medi ambient. Avui dia indústria i medi ambient són dos àmbits interrelacionats. Els polítics s'omplen la boca de sostenibilitat. Després apliquen el pragmatisme, que no ha de ser necessàriament sostenible però, que queda molt bé per llençar missatges fàcils i efectius. I així anem, que ens deroguen un transvasament i deixen a l'aire altres coses. Veurem com s'ho fan anar amb l'alta tensió.

M'han fet una rascada al cotxe

Els cotxes a les capitals al cap de dos dies que circulen ja fan pena, perquè el trànsit, la poca cura d'alguns conductors, exposa els vehicles a topades i rascades que malmeten la pintura i altres parts d'aquests. Però, això no passa només a les capitals. M'han rascat el cotxe, m'han fet saltar un bon tros de pintura, i en un poble del Montsià, no en plena Barcelona. Tu, conductor que has passat sense mirar, o massa de pressa, i que veient el mal no has deixat ni una nota, gràcies pel teu civisme. Em direu il·lús o beneit però, crec que tinc el dret de demanar respecte pels altres, i en aquest cas, fer mal en un vehicle correctament estacionat, en un carrer amb suficient lloc, i no tenir la delicadesa d'oferir-se a pagar el desperfecte, és de no tenir respecte pels altres. El mal serà poc, i jo no seré el primer a qui li passa, ni el darrer. Però, m'he desfogat. No puc fer res més que això, i que pagar.

divendres, 22 abril de 2005

PHN: com està de plena l'ampolla?

S'ha derogat el transvasament de l'Ebre. Això és motiu de satisfacció, encara que no és una satisfacció plena, amb la qual cosa, segons es miri, l'ampolla la podem veure mig plena o mig buida.

Després d'una legislatura de majoria absoluta del PP i d'un any de govern del PSOE, les reivindicacions contra el transvasament de l'Ebre que ens han portat a Barcelona, València, Brussel·les i a molts altres llocs, s'han vist satisfetes. Ja no hi ha transvasament de l'Ebre que ens amenaci el futur del riu i del Delta. Per tant, en aquest aspecte cal ser optimistes i veure l'ampolla mig plena.

Ara bé, segons hem pogut seguir, no s'ha derogat el transvasament Xúquer-Vinalopó, reivindicació de la PDE i de la gent de Xúquer Viu, perquè aquest és un riu que no pot dir-se gaire cabalós. Fa pensar que aquest transvasament acabi fent demanar un transvasament de l'Ebre en el futur. El canal Xerta-Sénia continua veient-se com una porta de sortida d'aigua cap al sud, sobretot si la propera legislatura torna el PP al govern. I a l'Aragó el Pacte de l'Aigua continua com està, significant un perjudici important al riu si s'acaba fent. Seria el cas aquest, de veure l'ampolla mig buida, perquè malgrat els avenços respecte del transvasament de l'Ebre, sembla que poden haver diferents projectes que poden afectar-mos en el futur.

Per tant, si bé podem estar contents, haurem de conservar l'esperit crític i recordar, si això no canvia, per si en un futur allò que no s'ha lligat ara esdevé una nova amenaça per a l'Ebre i el Delta.

dilluns, 18 abril de 2005

Eleccions basques

Ja hi tornem, unes eleccions on tothom ha guanyat. El PP, a més de no reconèixer que ha perdut terreny, insisteix a parlar del Partit Comunista dels Territoris Bascos. S'han passat la campanya parlant d'això, i no d'altres coses, i continuen la jornada després parlant del mateix i donant la culpa, a més, al govern espanyol. És clar, aquí tothom qui faci tuf ha de ser il·legalitzat. Ara bé, si ets falangista tens diferents versions de la Falange a les que pots votar en unes eleccions, malgrat ser un partit d'arrels feixistes i que sempre que pot llueix la bandera pre-constitucional, és a dir, contrària a la Constitució que tant es vol salvaguardar. Veurem si s'atura el soroll deixa treballar i al País Basc arriba el diàleg i la pau. Encara que, almenys en les primeres setmanes no crec que des del PP deixin fer gaire cosa.

Ja en som dos!

Avui quan he anat a comprar el diari, dia post-eleccions basques, m'han preguntat si volia també l'ABC, per llegir lo que diuen els altres. No és el primer cop que compro aquest diari però, he declinat fer-ho, perquè no entra dins de les meves preferències. I això ha servit per introduir a la conversa la COPE. Sembla que ja som com a mínim dues persones que de bon matí escoltem algun tros del programa del senyor Jiménez Losantos.

La veritat, a més de poder escoltar en primera persona la ràbia i el menyspreu que dia a dia desprén aquell programa, o les interpretacions antagòniques de la història i dels fets recents, acabes despertant-te de veritat i arribes a la feina actiu. Alguna cosa té de bo, no?

dissabte, 16 abril de 2005

Uns falangistes intenten agredir Carrillo, Santos Juliá i altres

Avui llegeixo en diversos llocs que van intentar agredir Santiago Carrillo, ex secretari general del PCE i l'historiador Santos Juliá -autor de la recopil·lació dels diaris de Manuel Azaña, dels seus discursos polítics i d'un llibre recent sobre el concepte de les dues Espanyes-, entre altres. Li llençaven crits d'assassí i de genocida. Si bé algun llibre sobre l'etapa del maquis i els fets que van tenir lloc durant la Guerra Civil segur que tenen relació amb aquest home, cal demostrar que algú ha estat un assassí i un genocida. Falangistes han hagut de ser els que cridin això a aquest home. Simpatitzants d'un dels partits feixistes de l'Espanya de l'epoca de la II República, que ha sobreviscut fins als nostres dies, i que va participar del règim dictatorial que exercia la repressió i eliminava els seus contraris. Com se li diu a això?
Simpatizantes de Falange intentan agredir a Carrillo al grito de "asesino" - Libertad Digital

L'espoli de Salamanca

L'espoli de Salamanca

A Catalunya se celebra el futur retorn dels papers robats o confiscats pels vencedors de la Guerra Civil. Massa anys han passat per restituir els documents als seus legítims propietaris. No serà fàcil, perquè l'espoli que es va dur a terme a tot Espanya a mesura que els franquistes anaven entrant a les poblacions, ara resulta que ha servit per configurar un arxiu que és patrimoni no només de Salamanca sinó de tot Espanya. Així, podia escoltar a la COPE, com no, que s'estava fent un espoli de l'arxiu de Salamanca, com pagament de les hipoteques a què està sotmès el govern espanyol. Ho sento, ajudo a fer crèixer l'audiència de Jiménez Losantos però, fóra bo escoltar-lo de tant en tant i veure quins raonaments tan recargolats que té ell i alguns dels seus convidats.

En comptes de complaure's pel retorn tardà dels papers d'un arxiu que no ha estat mai arxiu sinó centre de documentació repressiva, hi ha qui prefereix estirar-se els cabells i donar la culpa als nacionalistes i als separatistes. I fins i tot apunten que alguna cosa caldrà fer, com sortir al carrer o fer obres al carrer de l'arxiu per tal que no s'hi pugui passar a recollir cap paper. La gent de Salamanca hauria d'alegrar-se de deixar de ser el lloc on hi ha encara documents robats a institucions i persones particulars per la seva filiació o ideologia. Però, malauradament continuarà havent gent que ho vegi com un acte contra Salamanca, Castella i Espanya, igual que hi ha gent que creu que desenterrar els morts dels vorals de les carreteres és tornar a reviure els odis del passat.

dijous, 14 abril de 2005

Contenidors sonda

El PP llençava globus sonda i ara amb això de la vivenda digna de 30 metres quadrats sembla que els globus hagin esdevingut contenidors. A Construmat es veuen coses molt boniques segurament, com els contenidors de barco reciclats, tots ben arreglats. Contenidors de disseny. I davant d'aquests contenidors qualsevol es pot quedar enlluernat i dir que allò és una vivenda digna. Però, no ens enganyem. Sense treure el mèrit dels professionals que se les empesquen per dissenyar vivendes més assequibles, aquests pisos-contenidor o contenidors-pis, no arriben més que a estudis. Potser estar-s'hi de lloguer durant un temps, fins que et planteges viure en parella, fins que vols tenir fills, té sentit però, després què? I si no pots pagar més que un pis d'aquest estil, el teu cicle vital, com va dir la ministra, que s'esperi? Mentrestant, a Barcelona un pis normalet de 240.000 euros va buscadíssim, quan això ja és una barbaritat, o en altres zones de Catalunya se'n van cap als 120.000 euros quan fa menys de 10 anys no arribaven als 60.000. És cert, la Constitució parla del dret a una vivenda digna i adequada però, no diu a quin preu.

dilluns, 11 abril de 2005

El PP ja no vol transvasaments

Una legislatura de majoria absoluta, donant suport al PHN del PP, al transvasament de l'Ebre i a les bondats que portaria. La gent del PP de Múrcia i del País Valencià sempre han titllat la gent de l'Ebre d'insolidària, com ara. Però, ara és diferent. Ara que veuen que aquí a les Terres de l'Ebre es podrien aprovar projectes urbanístics importants, ara es queixen i ho denuncien. Els valencians del PP denuncien ni més ni menys que una forma de desenvolupament que segurament els recorda el seu litoral. Quan surts de Catalunya i vas baixant l'autopista cap a València podries comptar grues i grues i te'n cansaries. Seria discutible si a les Terres de l'Ebre ens hem de deixar portar per una política urbanística que vulgui fer del territori una segona Costa Brava, o un segon Benidorm però, que ha anat a parlar qui més havia de callar és cosa clara.

No us ho perdeu, que el PP de Catalunya han sortit en defensa del desenvolupament econòmic i turístic de les TE. Dónen gràcies a Déu que ja no hi hagi transvasament. Unes gràcies que abans li donaven, quan governaven amb mà de ferro i posaven primeres pedres, justament pel contrari, perquè n'hi hagués. Com canviem xiquets, com canviem!

dimecres, 6 abril de 2005

Hem de treballar més

Llegeixo que el president del govern espanyol ha tranquil·litzat els empresaris de la CEOE sobre la jornada de 35 hores setmanals. No s'instaurarà. És més, segons he vist, el president ZP diu que hem de treballar més. Més encara? Les persones que treballen una jornada normal fan 40 hores setmanals, tot i que algunes no saben ni quantes en fan. On està el temps per a la família, per al reciclatge, per a l'esport, per al temps lliure? És que es considera que en tenim massa de temps lliure? És increïble, venint d'un president socialista i també venint d'un polític. Cada vegada que vegem el Congrés dels Diputats o el Senat mig plens haurem de recordar que, efectivament, cal treballar més. Del descans i de la qualitat de vida, ja en parlarem.

Enllaç: «No habrá semana de 35 horas, en España hay que trabajar más»

dilluns, 4 abril de 2005

El dol de la COPE

Ha mort el Papa. Les televisions se'n fan ressò, potser fins i tot de forma excessiva per a la presència que la religió hi té habitualment. Fa tuf d'interès mediàtic. Qualsevol líder polític vol fer seu el missatge de Joan Pau II. Bush l'honora quan ell va anar totalment en contra de la postura del Papa contra la guerra de l'Iraq. O Sharon, amb els seus atacs indiscriminats, no ha fet bona la voluntat del Papa d'arribar a la pau entre palestins i israelians. El primer ministre palestí aprofita per reivindicar l'estat Palestí. Les comunitats autònomes governades pel PP, com per ser millors, decerten més dies de dol que la resta.

Dels resums que es fan del seu pontificat destaca la lluita per la pau al món, l'acostament als joves o la caiguda del comunisme. Aquí, en la lluita contra el comunisme s'han centrat a la COPE, emissora catòlica on les hi hagi. I és que la gent de La Mañana no poden estar-se ni un dia de carregar contra el comunisme, contra el govern espanyol, ni contra res que no faci olor a dreta. Que el Papa va anar a Cuba i va veure Fidel Castro és un fet, que suposo que al senyor Jiménez Losantos no el fa veure el Papa en els mateixos termes que a l'actual govern espanyol per tenir contactes amb Fidel. Que el Papa pensés que el comunisme té alguns valors bons, com els aspectes socials o les actuacions en favor de la pobresa, igual que el capitalisme té la llibertat de l'individu, no ho comentarà mai aquesta gent. Acaben fent veure que el Papa estava totalment a favor dels sistemes capitalistes, o volent que creguem que la nostra societat no té oligarques, que només els tenen a la Xina o a Cuba. Què hem de dir de la COPE? Fins i tot durant el dol pel Papa, aquesta emissora catòlica es dedica a emetre odi per les ones. Vergonyós.

diumenge, 3 abril de 2005

La mort del Papa

Les sensacions a mort de Joan Pau II que un té són moltes i diverses. Per començar, és de l´unic Papa del que em puc recordar perquè en els papats de Pau VI i de Joan Pau I era massa menut. Recordo aquell Papa simpàtic, mediàtic, obert al món del principi, que allí on anava besava el terra. Recordo l'intent d'assassinat i el perdó que Joan Pau II va oferir al seu botxí. Recordo també el perdó que va demanar pels actes de l'Església en el passat, perquè no es tornin a repetir en un futur. Un Papa que no es va cansar de parlar de pau i d'amor. Bé és cert que ha estat també un Papa que ha dit coses que no he compartit, com aspectes repeferents al preservatiu, al sacerdoci femení, etc., que en el seu pontificat ha tingut una gran importància l'Opus Dei, o que fins i tot fa uns mesos va parlar en termes que semblava posicionar-se al costat dels defensors del PHN a Espanya. Minúcies! Una persona que ha treballat per la pau al món i que ha patit de la manera que ho ha fet, fins al final, mereix el meu respecte i el meu condol. Descansi en pau, i que el proper sigui igual o millor.