dijous, 2 de març del 2006

Bilingüisme, PP i Ciutadans de Catalunya

El PP, dins de la seva campanya d'agitació contra el govern espanyol, a més del terrorisme utilitza Catalunya. I centrant-se en Catalunya un dels temes que s'han posat de moda darrerament és parlar de la situació del castellà al Principat. Sense que se'ls posin les galtes roiges equiparen els suposats problemes de la llengua castellana aquí amb la persecució del català durant el franquisme. És clar que, també utilitzen frases d'Unamuno dirigides contra avantpassats d'alguns d'ells, fan anuncis dient mentides a la ràdio andalusa, o fan cartells marcant amb la paraula traïdor al front dels diputats socialistes que van votar a favor del retorn dels papers espoliats pels franquistes. I tot això sense avergonyir-se.

És greu que el PP actuï d'aquesta manera i que els seus col·legues catalans no vulguin acceptar que s'estan equivocant. Segons el diputat Vendrell, la societat catalana real és bilingüe i l'oficial vol ser monolingüe. Hauríem de veure aquestes afirmacions quina quantitat de veritat tenen. Perquè com acostumen a fer els polítics, estableixen afirmacions rotundes on només hi ha percepcions personals. Recordeu allò de les profundes conviccions que sempre té Rajoy? És greu aquesta forma d'actuar i aquest suport a la crispació que ha generat el PP, contra els socialistes i contra els catalans. Perquè ho ha fet el PP, no els socialistes, ni Esquerra, ni Iniciativa, ni ningú. Opinar diferent no obliga a encetar campanyes agressives com les que tenen en marxa.

L'aparició d'un possible nou partit a Catalunya no és ni una bona ni una mala notícia. Simplement és un fet normal en un sistema democràtic. Aquest partit sembla que podria esgarrapar vots a sectors descontents amb PP i PSC. Reclamen moderació, bàsicament. Però, com fa el PP -i sense ànims de comparar-, fan afirmacions rotundes en aspectes que no estan comprovats i que les urnes cada quatre anys desmenteixen. Perquè dir que a Catalunya no es pot viure si no s'és nacionalista o dir que a Catalunya no hi ha bilingüisme és fer afirmacions fruit d'apreciacions, que perfectament altres podem contradir a causa de la nostra experiència personal. Veurem quin futur els espera i benvinguts siguin si contribueixen a rebaixar el to del PP, almenys a Catalunya.