Cerdanyola és com una segona casa per a mi. Hi he estat un bon grapat d'anys vivint, entre els darrers a l'Autònoma i els anys de feina. És més gran que les dues ciutats més grans de les Terres de l'Ebre però, tot i això no t'hi sents estrany. Sembla un poble gran. Us he deixat algunes fotografies a Flickr -miraré de fer-ne més quan torni-. El modernisme va deixar una petjada destacable a la ciutat, on podeu trobar nombrosos edificis, entre torres i altres edificis públics. Al costat té Collserola, amb tot un conjunt de camins per la serra per passejar, córrer o anar amb bicicleta.La ciutat està potes a munt des de fa més d'un any, amb la urbanització d'una gran plaça on es fa el mercat setmanal, dos aparcaments municipals i la peatonalització del carrer Sant Ramon, el qual, junt amb l'Av. Catalunya, és un dels més concorreguts de la ciutat.
D'altra banda, a Cerdanyola us trobareu amb la situació contradictòria d'estar en una ciutat catalana i sentir majoritàriament castellà al carrer i en qualsevol local on entreu. No és que sigui dolent o bo. És una més de les constatacions que el castellà no es troba en perill a Catalunya, malgrat que ho digui el PP.
1 comentari:
Bon article. Però perdona, se sent igual el castellà que el català. I és normal tenint en compte la situació de la ciutat. Però jo he conegut molta gent de la Catalunya nord, o de la zona de Lleida que no saben parlar castellà, i no és broma. I si busca a la ex consellera d'educació (d'educació!) que no parla bé castellà (com parlarà l'anglès, llavors?). I no ho diu el PP, ho diu molta gent que votem a l'esquerra també: el castellà no està en perill, però hi ha un esforç perquè ho estigui.
Publica un comentari a l'entrada