Pietat i solidaritat

El cas del terrorista De Juan Chaos està d'actualitat des de fa setmanes però, sobretot des d'ahir, en publicar-se una entrevista al diari The Times, acompanyada d'una fotografia amb ell al llit, amb un aspecte deplorable, el propi d'algú que porta massa temps en vaga de fam -l'entrevista porta cua-. Quan veus algú en aquest estat, malgrat que sigui un assassí -que ha pagat allò establert pel que va fer, cal recordar-ho- se suposa que com persona i, en el meu cas, com cristià, la pietat ha de ser el sentiment que se suposa ha d'envair-te. No crec que se l'hagi de beatificar, com quasi fa entendre ERC, tot i que sí que crec que, com també diu ERC, s'ha de tenir solidaritat humanitària. Tampoc no penso que s'hagin de fer declaracions com les de María San Gil, cercant comparacions amb Ortega Lara, el funcionari de presons segrestat durant llarg temps per ETA, el qual va sortir amb un aspecte demacrat del seu captiveri. Les comparacions són odioses, i més quan s'utilitzen per evitar mostrar pietat per una persona.