L'assetjament a ICV

Ahir Dolors Camats (IVC) va fer una roda de premsa per queixar-se del tracte que està rebent la seva formació i el conseller Saura arran de la seva participació en la manifestació contra els atacs d'Israel sobre Gaza, i sobre la implantació de la velocitat variable a Barcelona. Volia escriure sobre la sensació que dóna això. De passada, crec interessant l'entrada que fa en Saül Gordillo al seu bloc sobre el tema.

Penso que quan un partit ha de sortir als mitjans a "plorar" pel tracte que reben d'altres partits o de la premsa, tenen un problema. El conseller Saura i ICV estan al govern, i tal com han fet ells quan han estat a l'oposició, estan exposats a les crítiques dels altres, fins i tot en alguns moments patint crítiques que semblen més aviat un assetjament personal -vegem la ministra de Foment, per exemple-. Però, si davant les crítiques només saben queixar-se del malament que són tractats, potser que pleguin i marxin cap a casa. ICV és una formació que ha desenganyat molta gent amb la seva postura durant els dos tripartits. És normal que sigui criticada, fins i tot per la gent d'esquerres. Mai no se m'hauria acudit que veuria un conseller d'ICV demanant un transvasament de l'Ebre i mira, va fer-ho. D'igual manera, crec que tenim tot el dret de queixar-nos per la implantació d'una mesura per reduir la contaminació a l'àrea metropolitana, basada en la limitació de velocitat. És realment vergonyós sortir dels túnels del Garraf i haver de reduir fins Barcelona la velocitat. Tenim el dret de queixar-nos. El sistema és així, per a bé i per a mal.