divendres, 13 de novembre del 2009

Gallardo atura la inversió a l'Ebre i ja fa temps que se sabia

La ràdio explicava aquest matí que la notícia d'aquesta setmana sobre l'aturada del projecte d'instal·lació de la foneria Gallardo al polígon Catalunya Sud, se sabia de feia uns mesos. Segons sembla, en paraules del delegat del govern a l'Ebre, ja s'havia fet coneixedors del tema als agents socioeconòmics. Com passa sovint, massa sovint, la ciutadania som els "últims monos". Vull dir que, tot i entendre que empreses i sindicats tenen un paper important i que cal explicar-los les coses, la ciutadania és a qui cal respondre sempre, de forma ràpida i transparent. Al cap i a la fi, és a qui es representa. I patronal i sindicats, per molta representació que tinguin, per molt importants que siguin, mai no representaran el 100% de la societat, a la qual sí que representen els càrrecs polítics.


Creative Commons License + GNU FDL

5 comentaris:

ximo ha dit...

Formalment i oficialment els càrrecs públics poden representar a la ciutadania o " el 100 % de la societat " però la representativitat real la tenen i no sempre ni en tots els seus actes, sobre els votants.
Em sembla be que es demani que la ciutadania, com a principi general, estigui informada de les coses, ara, es evident que la gestió o administració d'aquesta ha de ser correctament donada. Sembla del tot lògic que que, en vespres de la mala noticia del tancament de Lear, no s'afegesqui més llenya al foc ni un nou neguit per la no vinguda de la foneria Gallardo.
No aporta res el dir-ho dos mesos abans i una vegada "paït" el cop Lear, es una altra cosa.

Unknown ha dit...

Prefereixo decidir jo i que no decideixin per mi. És a dir, aquesta és una actitud paternalista que no em sembla acceptable. Les coses són com són i s'han de dir com són. La cojuntura és dolenta, amb o sense el cop de Lear.

ximo ha dit...

La teva postura es del tot respectable, faltaria més, ara, veritat que hi ha molta gent que diu que si tingues una malaltia terminal preferira que no li diguessin?.
Insisteixo, per a un treballador/a de Lear amb la temor al cos de perdre de manera imminent la faena amb l'esperança que potser en trobara en una altra empresa que diuen s'instal·lara, el fet de dir-li que " de eso nada " nomes fa que afegir angoixa innecessària.
Per suposat coincidim, ja ho deia abans, amb que se'ns doni la informació per a que poguéssim decidir, però com en tot, hi han excepcions.
No defenso amagar per sempre la informació.

Unknown ha dit...

A veure, no barregem les coses. Estem parlant d'una cosa, una font potencial de llocs de treball, no de malalties. Tu ho pintes com no afegir més llenya al foc. I jo penso que si no et diuen res t'estan amagant una cosa que et dóna falses esperances -les de trobar una feina en una gran empresa que s'ha d'instal·lar-.

Ho sento però, el control de la informació, com menys millor, i menys quan ve de l'administració pública.

Brian ha dit...

estic d'accord en Manel, més la val saber les coses com son i aixi, en aquest cas concret, els treballadors de la Lear haguessen estat millor informats. Crec que es molt millor saber contra que lluites, saber que no hi ha res detras, i saber si cal buscar-se la vida en un altre lloc, o formar-se o ... no veig com aporta res "amagar" la noticia fins que haguessen "paït" la noticia de la Lear -
- per cert, quant de temps es necessita per a pair una cosa aixi? Jo no sé quines esperances tenim de trobar 500 llocs de feina noves en el temps que corren, només puc comparar-ho en casos que jo he viscut, i he vist (a Anglaterra) familiars perdre la feina als 40 anys i no treballar més ...