A França, una reforma de l'edat de jubilació que continua estant per sota dels 65 anys que són actualment a Espanya, va ser un dels detonants d'importants protestes. Aquí no passa res. De fet hem vist els sindicats dient-nos que la negociació anava bé mentre es continuava parlant de jubilar-se als 67 anys i altres aspectes negatius. Com es pot llegir a Vilaweb, tot i que hi ha excepcions, l'edat de jubilació passa a ser als 67 anys. Sí que aquestes excepcions contemplen els joves que s'incorporen tard al mercat de treball i els pares i mares que deixen de cotitzar per cuidar els fills però, de ben segur que aquestes excepcions ben mirades no són tan grans beneficis. Jo, si no passa res, hauré cotitzat els 38 anys que s'establirà per poder jubilar-se als 65 però, una reforma pensada en la societat actual segur que preveu que normalment això no sigui així. De fet, continua sense explicar-se què passa quan una persona ha cotitzat més dels 38 anys i mig, i durant els darrers anys de vida laboral no cotitza per motius aliens a la seva voluntat.
A més d'aquesta rebaixa, per aconseguir pagar menys, per cobrar el 100% de la pensió passaran d'exigir 35 anys cotitzats a exigir-ne 37, i en comptes de calcular la pensió en base als darrers 15 anys s'acabarà calculant sobre els darrers 25 anys. Si això no és una clara voluntat de pagar menys que m'ho expliquin.
Coincideixo amb Cayo Lara a pensar que el que volen és que augmentin els plans de pensions privats. Potser això ha de treure de la crisi els especuladors que necessiten capital per invertir, qui sap. Igual que penso que demanar-nos contractar mútues privades no deixa de semblar una via d'ajudar que aquests negocis privats en temps de crisi no tinguin una baixada de clients que no se'ls poden permetre.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada