
Quan pugem a Fortanete mon pare sempre m'assenyala per on va o per on anava el lligallo que ell, abans d'acabar-se establint a Amposta, recorria amb el ramat en la seva ruta transhumant entre Fortanete i Amposta. De Fortanete a la ribera i a la inversa, a peu, patint les inclemències del temps. Ara, en ple segle XXI, aquesta pràctica és residual i la transhumància és notícia, per estranya. Que duri molts anys.
Vaig fer unes quantes fotos que podeu veure a l'àlbum de Flickr anomenat Transhumància.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada